La teràpia amb animals té beneficis per a persones que presenten algun tipus de diversitat o trastorn, i també pot contribuir en la millora de la qualitat de vida de persones en risc d’exclusió social o situació de vulnerabilitat. Ho saben bé al Projecte Guau, una iniciativa de l’Àrea d’Inclusió de la Paeria de Lleida on persones usuàries treballen aspectes com l’autoestima, la responsabilitat o les habilitats socials a través de la cura i participació activa en l’educació dels gossos del Refugi dels Peluts.

L’educadora social de la Paeria Alba Marquès i la tècnica de l’associació Ilerkan Maylos Rodrigo expliquen amb detall el projecte i els beneficis d’aquesta aliança terapèutica entre gossos i persones sense llar en un article a RES Revista de Educación social (pàgina 265-280). Si us interessa la intervenció assistida amb animals, us animem també a consultar aquest dossier temàtic DIXIT, que inclou recursos per aprofundir en aquest tema i conèixer altres iniciatives i experiències d’èxit.

Un membre més de la família

El vincle que es pot establir entre persones i animals és tan fort que fa que sovint les persones sense llar rebutgin l’assistència si implica separar-se d’ells. Aquesta situació suposa un repte per a les entitats i administracions que les atenen i moltes, per diferents motius, no poden integrar i mantenir els animals durant l’atenció de les persones.

Una situació similar ocorre amb dones que pateixen violència masclista. Com la majoria de pisos i centres d’acollida no permeten l’entrada d’animals de companyia, moltes víctimes prolonguen la convivència amb el seu maltractador per no deixar sol el seu company animal, que sovint també és maltractat.

És per això que s’han posat en marxa iniciatives com VioPet, amb què diverses entitats de tot l’Estat cerquen famílies d’acollida per a aquests animals i permetin mantenir el vincle amb les seves propietàries fins que se’n puguin tornar a fer càrrec. Una d’elles és l’associació gironina Projecte Lola, que treballa, entre altres, per a proporcionar nutrició, assistència veterinària o adopcions de qualitat per aquells animals que ho necessitin.

Protocols adaptats

El fet que cada vegada hi ha més persones amb animals de companyia incrementa la urgència de crear protocols i eines en els serveis socials que contemplin i donin resposta a aquelles situacions d’atenció a persones que conviuen amb un animal. Les entitats que hi treballen demanen anticipar-se i definir protocols en funció de les necessitats concretes de cada col·lectiu i de si la separació humà-animal és transitòria o definitiva per evitar un empitjorament del risc i patiment d’ambdues parts.