Els contes són una important eina per educar i afavorir el procés de maduració i personalitat dels infants. I és que afavoreixen no només l’aprenentatge sobre el que els envolta, sinó també sobre els valors, les conductes i les habilitats socials i interpersonals en benefici del seu desenvolupament afectiu, cognitiu i social.

Cada família trobarà el seu moment preferit per a l’hora del conte i sovint l’estiu ofereix encara més ocasions per abaixar el ritme del dia a dia i compartir aquestes estones amb els petits i petites de la casa ja sigui a la platja, a la piscina, a la muntanya o junts a casa.

Tants contes com infants

El primer dossier temàtic de l’any va ser “Contes per explicar el món”, que conté recursos per ajudar les famílies i els i les professionals a parlar amb les nenes i els nens sobre situacions i temes personals i socials que els poden afectar directament. En aquesta entrada, et recomanem alguns dels títols per compartir en família:

• Que no t’expliquin contes! (Farré, Natza; Pont, Gala): Conte que reinterpreta en clau feminista alguns dels contes infantils de capçalera (la Caputxeta vermella, la Ventafocs o la Rateta que escombrava l’escaleta) convidant a qüestionar certes idees preconcebudes que condicionen la nostra percepció del món.
• Tu no entens res… però jo tampoc! (Carrera, Marta): L’autora, mare d’un nen que té la síndrome d’Asperger, explica el procés d’acceptació de la malaltia i descriu les diferents etapes del dol que han viscut tots dos: la negació, la tristesa, la ràbia, l’aïllament, l’acceptació i el benestar.
• El meu fill princesa (Kilodavis, Cheryl): Conte il·lustrat basat en fets reals, escrit per la mare d’un nen a qui li agrada anar vestit de nena. Parla de la diferència, del dret a expressar-se lliurement, de l’acceptació, la compassió dels uns vers els altres i de l’amistat incondicional.
• La nena més petita de tota l’escola (Roberts, Justin): Conte que fa reflexionar els infants sobre els valors i la convivència quan Sally, una nena que presta molta atenció a tot allò que passa al seu voltant, fins i tot al més desapercebut, presencia algunes injustícies i decideix alçar la veu per a dir prou.
• Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom (Cela, Jaume.) El dia del seu desè aniversari, un nen visita a la seva àvia a la residència. Ella pateix Alzheimer i no el reconeix ni li fa cap regal. Ell li escriu una història on explica qui és ell, quin és el seu món, qui és l’àvia, la relació que mantenen, així com les diverses vicissituds de la malaltia que ella pateix.
• Quan marxaran, aquests? (Krause, Ute.): Història que explica amb humor i de forma amena les diferents famílies existents, principalment aquelles que s’han recompost, amb fills i filles de progenitors divorciats/separats.
• T’estimo (quasi sempre) (Llenas, Anna): Conte tridimensional que permet parlar amb els infants sobre l’acceptació de la diferència, de la vàlua i la individualitat de cada persona.
• Sola al bosc (Demarco, Magela; Grossi, Caru): Conte que pretén visibilitzar el plor silenciós, la petició d’auxili muda i una crida perquè tots i totes obrim els ulls en el patiment dels petits per qüestions com el maltractament.

Els coneixes? Et convidem a buscar aquests i altres contes al catàleg de la biblioteca DIXIT i tenir un estiu ple de lectures.