Treballar la convivència i la prevenció de conflictes davant situacions de vulnerabilitat a través del vincle amb l’alumnat i les famílies és l’essència que els i les professionals de l’educació social aporten a les escoles.
El curs 2020/21 va ser el primer en què centres educatius públics d’alta complexitat van comptar, oficialment, amb la presència de professionals de l’educació social. Per a aquest curs 2021/22, l’experiència es repeteix amb 75 places.
En els centres declarats d’alta complexitat pel Departament d’Educació, bona part de l’alumnat i el seu entorn presenten situacions desfavorides i, per tant, aquesta figura professional no només duu a terme una tasca d’intervenció pal·liativa sinó també de prevenció, segons destaca el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya en el seu informe elaborat en acabar el curs escolar.
Acompanyament i prevenció amb l’infant i les famílies
Les àrees de major incidència on participen els i les professionals de l’educació social a l’escola són aquelles relacionades amb situacions de risc o vulnerabilitat. Per exemple, en la gestió de la convivència i de conflictes, però també en la mediació entre l’alumnat, les famílies, el centre educatiu i la comunitat o altres agents socials que puguin estar involucrats en la situació particular que atenen.
Així mateix, faciliten que l’acollida dels nens i nenes en el centre educatiu es faci en un entorn segur i protector, i amb una atenció personalitzada amb la possibilitat de generar nous escenaris d’intervenció i atenció amb un seguiment més profund de l’alumnat i les seves famílies si fos necessari.
A més a més, aquestes intervencions també es focalitzen a ajudar els infants i els adolescents a desenvolupar-se pel que fa a l’autoestima, la responsabilitat davant la comunitat i la seva seguretat personal.
Coordinació entre agents socials i educatius
Aquesta figura, segons el CEESC, permet que el personal docent pugui centrar-se en la tasca acadèmica. Cada professional fa accions de suport en l’atenció, detecció i prevenció de situacions i conductes de risc dels alumnes per una banda, i en la relació amb les famílies i l’entorn per l’altra, creant espais de treball amb tutores i tutors, equips docents i directius.
En alguns centres, la incorporació de l’educador o educadora serveix també per complementar la feina que ja puguin estar realitzant els professionals de la integració social. En paral·lel, s’encarrega de la coordinació amb els serveis socials bàsics i/o els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).
Claus per una correcta incorporació
El Col·legi conclou l’informe reflexionant sobre aspectes a tenir en compte per a un bon funcionament de la tasca dels educadors socials dins els centres, com mantenir l’estabilitat dels equips i professionals per donar continuïtat al treball educatiu, o la definició dels aspectes organitzatius d’aquesta nova figura per fer una planificació acurada garantint la qualitat de les intervencions.