Dones sense llar: un abordatge integral i unes necessitats específiques

Des que vivim la crisi socioeconòmica derivada de la COVID-19 han anat creixent les dificultats per accedir i mantenir l’habitatge i en paral·lel les necessitats dels serveis socials davant el sensellarisme. Dins el col·lectiu de persones sense llar, i tot i que encara són una minoria, cada vegada hi ha més dones i arriben en pitjors condicions que els homes.

Davant la necessitat de feminitzar el servei d’atenció a les persones sense llar, fa uns mesos es va obrir La Violeta, un nou equipament per atendre i acompanyar dones en situació de sensellarisme a Barcelona gestionat per ASSÍS Centre d’Acollida. Des de l’entitat continuen treballant també en la campanya #capdonasensellar amb el doble objectiu de visibilitat la realitat de les dones en situació de sense llar, informant i sensibilitzant a la ciutadania; i aconseguir els recursos necessaris per posar en marxa un nou centre dissenyat específicament per a elles.

El nou equipament té per objectiu donar atenció social i allotjament per tal de frenar i/o revertir els efectes de l’exclusió residencial en fase inicial que pateixen les dones oferint eines i recursos personals, espais d’apoderament i un acompanyament integral per a construir un projecte vital propi i realitzar en paral·lel un procés de recuperació i autonomia personal.

La Violeta segueix l’estela de La Llavor, el primer centre residencial d’inclusió exclusiu per a dones, que va obrir fa un any. Us en vam parlar aleshores en aquesta entrada de blog DIXIT, que també recull altres iniciatives d’entitats com Lola no estás sola, que treballa per apoderar les dones sense llar des de l’acció comunitària i l’acompanyament.

Divergència entre homes i dones sense llar

Precisament, va ser la coordinadora de Lola No Estàs Sola, Clara Naya, l’encarregada d’impartir el seminari “Sensellarisme i violència masclista: eines per a la detecció i l’abordatge de les violències masclistes en dones en situació de sense llar“, dins del cicle de seminaris web sobre violències masclistes organitzat per la Direcció General de Serveis Socials.

En aquestes dues sessions, Naya va explicar que les vies per les quals homes i dones arriben al carrer presenten grans divergències i, en el cas de les dones, es troba una alta correlació entre el sensellarisme i la violència masclista. És per això que va oferir als i les professionals dels serveis socials eines concretes per a la prevenció, detecció, atenció i recuperació d’aquest col·lectiu.

Recursos DIXIT per aprofundir en la problemàtica

DIXIT posa al vostre abast monografies, conferències, entrades de blog i altres recursos per saber més sobre el sensellarisme femení. A la xerrada DIXIT “Dones en crisi. La crisi de la COVID-19 des de la perspectiva de gènere“, per exemple, es va aprofundir sobre la situació de vulnerabilitat que afecta a les dones.

En el fons DIXIT trobareu, entre altres, l’estudi Diagnosi de la feminització de la pobresa a Catalunya, que analitza les causes de la pobresa de la població femenina d’acord amb diversos índexs disgregats per sexe, i l’article Diagnosi 2019: el sensellarisme a Barcelona: evolució i joves en situació de sensellarisme es descriuen les trajectòries en concret de dones joves en aquesta situació de risc i exclusió social.

També hi ha el manual La teva pròpia llar: el model Housing First i l’erradicació del sensellarisme a Finlàndia, traduït per Arrels Fundació per donar a conèixer en profunditat aquest model per disminuir el sensellarisme crònic implementat a Finlàndia i del qual se’n va parlar a les conferències DIXIT “Podries ser tu: la realitat de les persones sense llar” i “Els nous models d’atenció a persones en situació de sense llar: l’experiència de Housing First”. Trobareu moltes altres referències bibliogràfiques i recursos en aquest dossier temàtic.

2 Comments Add yours

  1. María Antonia ha dit:

    Yo no vivo en la calle,porque tengo la suerte de cobrar una mísera pensión que me hace vivir de habitación en habitación pagando la mitad de mi pensión no contributiva. Pues además de tener 59 años estoy ENFERMA FÍSICA Y MENTAL, NO SE IMAGINAN EL DOLOR FÍSICO QUE AGUANTO NI LAS VECES QUE ME PASA POR LA CABEZA EL ACABAR CON TODO…

    1. DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials ha dit:

      Gracias por compartir tu testimonio, María Antonia. Recuerda que puedes pedir ayuda a los servicios sociales de referencia.

Leave a Reply