L’abril del 2020, durant el primer estat d’alarma decretat per l’esclat de la pandèmia, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) van reconvertir l’alberg, aleshores en desús, que la Fundació Pere Tarrés té al districte de les Corts en un equipament per a persones sense llar amb addiccions, ja que aquest col·lectiu no podia adreçar-se a altres recursos, com l’espai habilitat a la Fira de Montjuïc.
Ara, aquesta mesura excepcional es consolida amb el trasllat, aquest març, del servei a un antic hotel d’Horta-Guinardó. L’Associació Benestar i Desenvolupament, que ja va gestionar l’alberg de la Pere Tarrés i que ara aporta l’edifici, ha guanyat el concurs públic organitzat pel consistori barceloní i la Generalitat de Catalunya, que assumiran el finançament del servei, d’uns 2,5 milions d’euros anuals.
És el primer recurs residencial per a persones sense llar on està permès el consum de substàncies tòxiques de tot Catalunya i també és pioner a l’Estat. De fet, el procediment és tot el contrari a la política habitual dels altres centres: se’ls ofereix habitatge, menjar i atenció social i sanitària des del començament i de forma indefinida. Hi ha espais supervisats per consumir i plans d’actuació en cas de sobredosis o de síndrome d’abstinència, entre altres, i també s’hi fan tallers i diverses activitats. A l’alberg, que esdevé la llar de les persones que hi viuen, compta amb una trentena de professionals qualificats.
Aquest equipament s’alinea amb la filosofia del housing first defensat per les entitats que treballen amb persones sense llar. Es tracta d’una metodologia d’intervenció que ofereix un habitatge estable i digne com a punt de partida del procés de recuperació.
30 persones ja han deixat les drogues i el carrer
Obert 24 hores tots els dies de l’any, l’equipament té capacitat per a 50 persones i es dona prioritat a les majors de 45 anys i amb un estat de salut més compromès a causa de la situació de carrer i d’anys de consum. Una trentena de professionals treballen per cobrir les necessitats bàsiques d’allotjament, higiene, alimentació, relació personal i atenció sociosanitària durant l’estada –que és indefinida–, i per acompanyar-los en la seva reinserció social. A més, donada la situació sanitària actual, el centre està pensat per poder aïllar els residents que contraguin la COVID-19.
Des que es va posar en funcionament, aquest recurs residencial de baixa exigència ha atès unes 200 persones. De mitjana, al cap de tres mesos d’entrar-hi a viure, el consum d’alcohol i drogues es redueix entre un 50% i un 70%. Gràcies a la política de reducció de danys i a l’acompanyament que se’ls proporciona, una trentena de persones són més autònomes, ja no prenen substàncies tòxiques i han pogut marxar de l’alberg per anar a un pis.
En el dossier temàtic “Sensellarisme” trobareu més informació sobre housing first, així com documents i recursos que donen a conèixer la realitat i les característiques diverses i complexes de les persones sense llar, les repercussions de la pandèmia de COVID-19 en el col·lectiu.