Durant la matinada del proper diumenge 27 de març coneixerem els guanyadors dels Oscar 2022. Els prestigiosos premis, lliurats per l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, arriben a la seva 94a edició en un any que, tot i continuar marcat per la pandèmia, ens ha permès tornar a les sales de cinema, gaudir de les estrenes més comentades i normalitzar el calendari de llançaments.  

Com cada any, des de DIXIT volem aprofitar el lliurament dels premis per repassar les pel·lícules nominades i destacar-ne algunes de les que tracten temàtiques socials, donant-hi visibilitat o convidant-nos a la reflexió. Ja sigui per reivindicar una situació actual, fent servir la perspectiva històrica o recolzant-se en un marc fictici, aquestes són les produccions que destaquem:  

CODA: Els sons del silenci   

Remake de la pel·lícula francesa La família Beiler, CODA ens explica la història de la Ruby (Emilia Jones), una noia de 17 anys que conviu amb uns pares i germà amb sordmudesa. L’adolescent és l’únic membre de la casa que pot sentir i parlar i ha de compaginar els seus estudis ajudant en un negoci de pesca familiar i fer d’intèrpret durant la resta del dia.  

Amb aquesta premissa, CODA: Els sons del silenci ens mostra la realitat d’una jove que ha de créixer amb uns pares amb dependència, presentant tota mena de dificultats en les situacions quotidianes des d’una perspectiva sensible, propera i innocent. A mesura que avança el film, Ruby afronta un conflicte intern entre el vincle que té amb la seva família i la vida adulta que vol experimentar lluny de casa.  

La producció opta als premis de millor pel·lícula, millor guió adaptat i millor actor secundari (Troy Kotsur) que, juntament amb Marlee Matlin i Daniel Durant, són actors amb sordmudesa que interpreten la família de la Ruby.  

Drive my car 

Yusuke Kafuku (Hidetoshi Nishijima) és un actor i director de teatre que, després de patir una dura situació personal que encara no ha superat, accepta dirigir l’obra Oncle Vània al Festival d’Hiroshima. Allà li assignen a la Misaki (Toko Miura) com a xòfera i, a mesura que viatgen junts, conversen sobre les seves vides, els problemes del passat i com els afecten actualment.  

Adaptada d’un relat de Haruki Murakami, Drive my car comença com una història de la fidelitat en la parella, que amb el pas dels minuts evoluciona cap a una exposició sobre la pèrdua sobtada d’un ésser estimat, el procés de dol i les diverses etapes que experimenta una persona per continuar amb la seva vida.  

Tot i que no va tenir molta repercussió a la taquilla nord-americana, Drive my car és la primera producció japonesa que opta a l’Oscar a millor pel·lícula. També competirà en les categories de millor direcció, millor guió i millor pel·lícula internacional.  

Belfast 

Ambientada a la Irlanda del Nord dels anys 60, Belfast ens presenta la història del Buddy (Jude Hill), un infant que viu en primera persona el conflicte entre cristians catòlics i protestants de finals de la dècada.  

El director, Kenneth Branagh, dona un toc biogràfic a la pel·lícula, explicant la infància que ell mateix va viure a través dels ulls del nen protagonista. Tot i mostrar una realitat crua, Branagh es recolza en aquesta perspectiva infantil per parlar a Belfast del suport de la família, de l’amor i de la primera presa de consciència de la lluita social. 

La pel·lícula opta a set Oscar, entre els quals destaca millor pel·lícula, director i guió original. 

The Power of the Dog  

Amb una ambientació de western, la pel·lícula dirigida per Jane Campion ens parla dels germans Phil (Benedict Cumberbatch) i George (Jesse Plemons) Burbank, els quals mostren personalitats oposades i conviuen en un ranxo. Els fets de la història comencen quan el George es casa amb la Rose (Kirsten Dunst) i ella i el seu fill Peter (Kodi Smeth-McPhee) van a viure amb els germans Burbank. 

Encara que és una pel·lícula difícil de comentar sense espòilers, The Power of the Dog ha captivat l’audiència com a drama psicològic. Els personatges protagonistes mostren diversos trastorns i, a partir de la relació entre ells, ens parlen del suïcidi, la LGBTIfòbia i la repressió sexual de l’època, entre d’altres. 

The Power of the Dog és la principal favorita en aquesta edició dels Oscar amb 12 nominacions, entre les quals es troben la millor pel·lícula, millor actor i millors actriu i actor de repartiment. Destaca la nominació a millor directora per a Jane Campion, sent la primera dona nominada per segona vegada en aquesta categoria (la primera va ser per El pianista el 1993, encara que finalment no va guanyar el premi).