Els estudis sociològics sostenen que hi ha una relació directa entre desigualtat social i educació, i per això cal combatre l’abandonament escolar prematur per reduir la pobresa en el futur. S’espera que l’abandonament escolar hagi baixat gairebé 1 punt durant el passat 2021 i se situï als 16,5 punts, encara per sota de l’objectiu marcat per Europa (10%) i per Espanya (15%).  

Per donar resposta a aquesta greu problemàtica, sorgeixen les Escoles de Segona Oportunitat, on poden reprendre els estudis tots els nois i noies d’entre 16 i 25 anys que no tinguin el títol de la ESO, estiguin a l’atur i sense qualificació professional, o tinguin el graduat però hagin deixat d’estudiar. 

N’hi ha 43 a tot l’Estat –agrupades a l’Asociación Española de Escuelas de Segunda Oportunidad–, de les quals 8 es troben a Catalunya; concretament a Lleida, Deltebre, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Barcelona (3). Les escoles de segones oportunitats estan gestionades per entitats socials (la Fundació Comtal, la Fundació El Llindar, la fundació Marianao, la Fundació Privada Gentis i els Salesians Sant Jordi Plataformes Socials) i en bona part financen aquests projectes a través de subvencions dels Departaments de Drets Socials i Educació.  

Els centres donen als joves una segona oportunitat per recuperar la confiança en els estudis i les capacitats pròpies i els ajuden a reintegrar-se al sistema educatiu o al mercat laboral. Durant dos anys, els imparteixen un conjunt de formacions i accions personalitzades a mida segons les necessitats de cada estudiant. Aquests aprenentatges tenen com a objectiu fer-los sentir útils i implicar-los en la comunitat i descobrir noves passions i sortides laborals. 

En els centres, els estudis i activitats s’organitzen a partir de sis eixos: 

• Explorar, fer diagnosi i avaluar la situació formativa i personal de cada jove. 
• Facilitar la formació perquè adquireixi les eines i les habilitats personals i socials que l’empoderin. 
• Facilitar itineraris de formació reconeguda pel Departament d’Ensenyament o pel Servei Català d’Ocupació. 
• Incorporar el treball d’aprenentatge i servei en clau d’acció comunitària. 

• Fer mentoria, seguiment i avaluació dels resultats per a cada noi i noia 
• Mantenir una relació contínua amb les famílies i amb l’entorn més proper de l’alumnat. 

L’origen de les Escoles de Segona Oportunitat 

Les Escoles de segones oportunitats neixen arrel de la publicació per part de la Comissió Europea del Llibre Blanc sobre l’educació i la formació. Ensenyar i aprendre. Cap a la societat del coneixement, al 1996. L’anomenat popularment Informe Delors, parla d’oferir segones oportunitats als i les joves que són exclosos del sistema educatiu, segons un model  amb currículums i ritmes adaptats, amb implicació de les empreses, amb noves metodologies de treball, etc. 

D’aquesta manera comencen a crear-se aquests centres en molts països europeus que veuen l’abandonament escolar com un dels problemes educatius i socials més importants a resoldre.