Les persones que no tenen una casa on viure tenen una esperança de vida mitjana 20 anys inferior a la població. Les seves condicions de vida no ajuden a tenir una bona salut i tenen més problemes físics i psicològics, i sovint tenen diferents addiccions. La gran majoria d’aquestes persones que dormen al carrer no accedeixen als serveis d’atenció primària, ja perquè potser no disposen de la targeta sanitària o perquè tenen altres prioritats. Això fa que els seus problemes de salut siguin atesos a les urgències hospitalàries quan la seva condició ja és més greu.1
Per millorar la salut de les persones en risc d’exclusió social, l’Associació Salut Sense Sostre, que està vinculada al projecte Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, ha començat oferir atenció sanitària per les nits a aquestes persones allà on dormen: el carrer.
Tenen un grup de més de vint professionals que cobreixen diferents disciplines de l’àmbit sanitari, com la medicina interna, la medicina de família, la dermatologia, l’odontologia, la cirurgia general i digestiva, la psicologia, la salut internacional, la podologia, l’optometria i la infermeria. També hi ha persones que porten les qüestions administratives. Aquest grup de voluntaris ofereixen atenció social i mèdica a les persones en risc d’exclusió social. A més, ho fan acompanyats d’una eina molt pràctica que van rebre com a donació: una ambulància, que els fa d’unitat mòbil.
Les persones ateses solen tenir problemes de salut, tant mental com física. L’objectiu final no és només donar una atenció primària a les persones en situació de sensellarisme, sinó que les que ho necessitin vagin a l’hospital o al CAP. Per aconseguir-ho, és necessari establir un vincle de confiança entre els voluntaris i les persones a les que atenen, cosa que sol ser una tasca complicada.
A l’Hospital de Campanya de Santa Anna, a més, hi ha un espai d’acolliment amb servei d’esmorzars i berenars, i de begudes calentes i fredes, pastes i fruita. En aquesta zona d’acolliment, les persones en risc d’exclusió poden disposar d’un servei de WIFI permanent, poden carregar els telèfons mòbils i disposen d’un espai per al descans.
El febrer, DIXIT va elaborar un dossier temàtic sobre el sensellarisme, amb diferents recursos i documents per conèixer amb més profunditat la situació d’aquest col·lectiu i com la pandèmia de la COVID-19 els ha afectat. El mateix mes també va tenir lloc la xerrada “Podem parlar de cronicitat de persones sense llar? Responem algunes preguntes sobre sensellarisme”.