AVENIR: Una nova vida per al Pirineu

El Pirineu, com altres zones rurals de Catalunya, s’enfronta al despoblament; els seus habitants són cada cop més grans i cada vegada hi ha menys gent en edat de treballar. El projecte AVENIR busca donar una solució a aquest problema i, alhora, donar una nova oportunitat a les vides d’alguns joves: acollir joves migrants sols, motivats, responsables i compromesos. 

Els joves migrants no se solen veure atrets pel territori pirinenc, sinó més bé cap a Barcelona i les ciutats més grans, on creuen que hi ha més oportunitats. Aquestes, però, poden ser més fàcils de trobar a l’ambient rural i muntanyenc. 

Aquest projecte transfronterer ha durat tres anys i es basa en dos eixos principals: per una banda, l’estima de la muntanya, del Pirineu, del món esportiu, cultural i lúdic que pot tenir aquest medi, per crear sentiment de pertinença i afecte, i per l’altre, la formació, indispensable per a entrar a formar part del món laboral. 

El projecte AVENIR ha combinat la part educativa i social amb la formativa. Els nois han rebut inicialment formació en tastet d’oficis del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), a més de classes de català, i han participat en activitats lúdiques i voluntariats amb altres joves de la zona per fomentar la inclusió. A més a més, els joves s’han format, i alguns ho continuen fent, en manteniment i jardineria, hostaleria, electricitat o comerç, entre d’altres. 

En aquest projecte han participat un total de 15 nois, vuit dels quals ja han trobat feina i la resta s’està formant i buscant-ne. Gairebé tots els que s’han independitzat o que hi estan a les portes es queden a viure al Pirineu, cosa que demostra que la zona ofereix oportunitats de vida als joves, que era un dels objectius plantejats inicialment. 

Les places que han anat quedant alliberades pels joves que s’han emancipat les han ocupades d’altres i els tres pisos, amb un total de 10 places, es mantenen com a recurs d’inserció laboral finançat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA). 

Deixa un comentari