La pandèmia ha afectat la satisfacció global de la vida dels nens i nenes. Com a mostra, segons la darrera enquesta del programa municipal “Parlen els nens i nenes: El benestar de la infància a Barcelona“, en què han participat 5.000 infants d’entre 8 i 11 anys que viuen a aquesta ciutat, si el 2017 el 69% es mostrava “molt satisfet/a” amb la vida, el 2021 aquest percentatge havia baixat fins al 60,1%. 

A més de la reducció de la felicitat, també ha crescut el nombre d’infants d’entre 10 i 11 anys que estan poc o gens satisfets, passant del 8 al 10,1%. És a dir, un de cada deu infants està poc o gens satisfet amb la seva vida i pot estar patint problemes o dificultats. A més, les autores de l’estudi afirmen que el nivell de benestar de la resta és inferior a l’esperable en aquesta edat: el 30% diu que ho està bastant (23% abans de la pandèmia) i el 10% que ho està poc o gens (8% abans de la pandèmia).  

Per valorar el grau de satisfacció dels infants, l’enquesta pregunta per 15 àmbits de la vida: salut, vida amb la família, les coses que es tenen, amistats, habitatge, aprenentatge escolar, cos propi, seguretat personal, vida escolar, autonomia personal, escolta adulta, vida al barri, ús del temps, companys de classe i quantitat de temps lliure. 

El temps lliure (tant la quantitat de temps com l’ús que en fan), l’autonomia personal i l’escolta dels adults segueixen estant entre els àmbits en què els infants es mostren més descontents. D’altra banda, les experiències més enriquidores són passar-ho bé amb la família, que les amistats els tractin bé i el recolzament de la família durant la pandèmia. 

Fer-se gran, ser nena i els entorns desafavorits 

D’acord amb aquest estudi, hi ha tres factors que incideixen negativament en el grau de satisfacció dels infants amb la seva vida: fer-se gran, ser nena i créixer en un context socioeconòmic desafavorit.  

Mentre el 75,2% dels nens i nenes de 8 i 9 anys estan molt satisfets amb la seva vida, només ho estan el 56,9% quan en tenen 11. Hi ha una disminució generalitzada de les valoracions, però els àmbits on la satisfacció baixa més són l’ús del temps (el 74,7% n’estan molt satisfets als 8 i 9 anys, i als 11, només el 55,3%, un descens del 19,4%), la vida al barri (-14,0%), els companys/es de classe (-12,6%) i la quantitat de temps lliure disponible (-10,5%). 

Les nenes d’entre 10 i 11 anys estan menys satisfetes amb la seva vida que els nens (12,9% i 7,4%, respectivament), tot i que abans de la pandèmia no hi havia diferències. L’àmbit de la vida menys valorat per les nenes segueix sent la satisfacció amb el propi cos (el 15,1% ho estan poc o gens, i només un 6,4% dels nens), mentre que l’àmbit menys valorat pels nens segueix sent la vida escolar (9,5%, dos punts més que entre les nenes). 

El 12,8% dels infants que viuen en contextos econòmicament vulnerables estan poc o gens satisfets amb la vida, un percentatge sensiblement superior al 8,9% dels de contextos econòmicament més afavorits. Aquesta diferència duplica la registrada en la primera edició de l’enquesta i encara és superior si es comparen els districtes: mentre que a Gràcia només el 7,9% dels infants diu està poc o gens feliç i el 67,7% ho està molt, a Ciutat Vella el 20,2% dels infants està poc o gens satisfet i només el 51,7% sí que ho està.  

Conscients del mal ús de les pantalles 

De l’enquesta també destaca la importància que ha pres el telèfon mòbil a les vides dels nens i les nenes: als 10 i 11 anys, la meitat ja en té (47,5%), fa un ús intensiu d’internet i té dificultats a l’hora de deixar d’utilitzar-lo (un 75,4%). A més, el 41,5% no té límits a casa sobre el temps que pot fer-lo servir i les pantalles són motiu de discussió en la meitat de les llars. DIXIT va publicar un dossier temàtic en el que trobareu recursos per gestionar el bon ús de les pantalles dels infants.  

Una quarta parts dels nens i les nenes reconeix que recorre al mòbil quan està trist o se sent sol. De fet, de l’estudi es desprèn una altra dada preocupant: un de cada deu infants d’entre 10 i 11 anys se sent sol habitualment, especialment les nenes i les criatures d’entorns més desafavorits. 

Les dades extretes d’aquestes enquestes serviran com a base per a la realització de tallers participatius a les escoles. Els infants formularan propostes de millora del seu benestar adreçades als poders públics, l’escola, les famílies i serviran per actualitzar “l’Agenda dels infants”.