La pandèmia ha marcat el nostre dia a dia durant els últims tres anys, i també ha influït a la parla. Un exemple és la incorporació de conceptes com mascareta, teletreball, coronavirus o negacionisme. Aquests dos últims termes van ser elegits com a neologisme de 2020 i 2021, respectivament, en el concurs que l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans organitzen cada any. 

Amb la millora de la situació general de la pandèmia, en l’edició del 2022 s’ha imposat birra, un italianisme àmpliament estès com a sinònim de cervesa. No obstant això, salut mental ha quedat en segona posició en aquest concurs lingüístic a causa de la rellevància que ha pres des de l’esclat de la covid-19, amb un fort impacte en la salut mental de moltes persones. De fet, és el concepte més votat entre els menors de 39 anys i el segon entre les de 40 i 59. 

Entre les candidates a neologisme de l’any hi havia altres termes relacionats amb els drets socials com violència vicària, poliamor i revictimització. També n’hi ha entre les 21 paraules noves i 619 modificacions de definicions que la Secció Filològica de l’IEC ha incorporat al llarg del 2022 al Diccionari de la llengua catalana (DIEC): feminicidi, cis, cisgènere, trans (inclou transgènere i transsexual, que ja existien), transidentitat, negacionisme, negacionista i resilient.  

A més, desapareixen cisfòbia i heterofòbia i s’han modificat desenes de paraules per aportar-hi nous significats. És el cas de mots com heterosexual, homofòbia, resiliència o bipolar, que fins ara tan sols es definia com “càrrega d’una pila” i al qual ara s’ha afegit el sentit de “trastorn mental”.