Només queden deu dies per conèixer els guanyadors dels Oscars 2023. El 13 de març, el bo i millor de la indústria cinematogràfica es reunirà al Dolby Theatre de Los Angeles, on se celebrarà l’entrega dels guardons que concedeix l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, en un any on el calendari d’estrenes i les sales de cinema han recuperat les xifres prèvies a la pandèmia de la COVID-19. 

Un cop més, a DIXIT aprofitem l’ocasió per repassar les pel·lícules nominades i recomanar-vos algunes de les que destaquen pel seu vessant social, ja sigui exposant alguna problemàtica actual, reivindicant la perspectiva històrica o convidant-nos al debat i a la reflexió sobre un tema de controvèrsia. Amb aquesta premissa, destaquem d’entre totes les produccions nominades: 

The Whale 

Charlie (Brendan Fraser, nominat a millor actor) és un professor de literatura que dona classes en línia sense que els seus alumnes el vegin, ja que té obesitat mòrbida i això l’avergonyeix i li limita la mobilitat. Marcat per una relació amb un alumne que el va portar a abandonar la seva dona i la seva filla de vuit anys, el Charlie busca una redempció personal i la sensació que ha fet alguna cosa bona a la vida.  

La discriminació que pateixen les persones amb sobrepès i, especialment, amb obesitat, a causa del seu pes (grassofòbia); l’acceptació d’un mateix; la responsabilitat familiar; la superació de la pèrdua, i la soledat no desitjada són alguns dels temes que aborda aquesta pel·lícula.  

Aftersun 

El punt de partida de la història és l’aniversari de la Sophie (interpretada per Francesca Corio quan és una nena i per Celia Rowlson-Hall, d’adulta), qui en el seu trentè aniversari comença un viatge introspectiu a partir dels seus records i de diferents vídeos que va gravar quan tenia onze anys durant les últimes vacances que va passar amb el seu pare (Pau Mescal, nominat a millor actor).  

Aquest viatge l’ajuda a conèixer i comprendre l’home que era més enllà de ser el seu afectuós pare, i a reconciliar-s’hi anys després de la seva mort. A més de la relació paternofilial, el primer llargmetratge de Charlotte Wells, aborda la depressió i l’impacte que té en les persones properes a qui la pateix.  

Women Talking 

Sarah Polley adapta la novel·la homònima de Miriam Toews basada en uns fets ocorreguts fa tretze anys en una comunitat mennonita: dones de totes les edats van ser drogades i violades mentre dormien i quan despertaven sagnant i adolorides, la comunitat els deia que era obra del diable, quan en realitat els violadors eren els homes de la comunitat.  

A la ficció, nominada a millor pel·lícula i a millor guió adaptat, vuit d’aquestes dones es reuneixen en saber la veritat per decidir si els perdonen com demana el pastor de la comunitat, si es vengen per tot el dolor que han patit, o si fugen deixant enrere la seva vida i tot el que han conegut fins aleshores. Són dones que s’empoderen i reclamen el seu dret a decidir, i es qüestionen conceptes com convivència, perdó, justícia o amor. 

The Fabelmans 

Ambientada a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, el fill d’una excèntrica artista i un pragmàtic enginyer informàtic descobreix un secret familiar devastador i explora com el cinema pot ajudar-lo a explicar històries i forjar la seva pròpia identitat. Aquesta pel·lícula semiautobiogràfica d’Steven Spielberg, nominada entre altres a millor pel·lícula i millor director, és una carta d’amor al cinema i a la família. 

La cinta destaca el paper de la família en l’evolució personal i professional de les persones, un pilar indispensable per al director, una peça que no cau mai, fins i tot quan tota la resta s’enfonsa.  

The quiet girl 

Molt diferent és la família de la protagonista d’aquesta cinta que adapta la novel·la curta Foster, de Claire Keegan. La Cáit és la filla gran d’una família nombrosa de la Irlanda rural dels anys vuitanta, viu pràcticament en condicions d’abandonament, el pare absent és alcohòlic i abans del naixement d’un nou nadó, és portada a casa d’una cosina de la seva mare i el seu marit, una parella acomodada a qui no coneix. 

No obstant, petits gestos que van més enllà de les paraules permetran teixir vincles amb la nova família i la Cáit coneixerà per fi la tendresa i la protecció de què tots els infants haurien de gaudir.