Fer-se gran comporta, molts cops, lluitar contra la solitud. Morir sol, l’aïllament social i la soledat no desitjada constitueixen una pandèmia silenciosa del primer món, que afecta de manera especial les persones grans. 

A la Part Baixa de la ciutat de Tarragona, per exemple, el 58% de les persones majors de vuitanta anys pateixen aïllament social, segons un estudi sobre la soledat no volguda i l’aïllament social realitzat per encàrrec de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST). Davant d’aquest resultat, el consistori va posar en marxa una prova pilot del programa Dinars en Companyia a dues llars municipals de gent gran. 

La idea d’aquest projecte, gestionat per la Fundació Formació i Treball, és que les persones majors de seixanta-cinc anys que pateixen aïllament social, se sentin soles o es trobin en risc d’exclusió, tinguin un lloc on fer un àpat i socialitzar amb altres persones que es troben en una situació similar. A més de combatre la solitud, també té com a objectiu oferir una alimentació equilibrada a la gent gran que no s’ho pot permetre, ja sigui per manca de recursos o perquè no cuina de la mateixa manera per a una sola persona. 

El dinar casolà, elaborat a diari, es serveix en una taula compartida de dilluns a divendres, d’una a tres de la tarda a un preu social reduït de 4,5 € per àpat, per bé que les persones usuàries poden quedar-se després de dinar a fer activitats, fer cafè tot xerrant o veure la televisió. Davant els bons resultats obtinguts amb aquesta a prova pilot, l’IMSST espera poder estendre la iniciativa per tota la ciutat. 

Si voleu conèixer més iniciatives, així com estudis, assajos i altres recursos sobre la solitud en la vellesa, podeu consultar el dossier temàtic “La soledat en la vellesa” i recuperar conferències com “Ningú està sol en soledat” o “La soledat en la vellesa: el soroll del silenci”.