Salut mental, edatisme, cisgènere, sororitat, revictimització o migrant són algunes de les paraules que en els darrers anys han participat en el concurs que l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitzen anualment per triar el neologisme de l’any i aspirar a entrar al Diccionari de la Llengua Catalana, que recentment ha acceptat cisgènere. 

El mateix passa en castellà. La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) ha incorporat fa poc nous termes relacionats amb els drets socials, com edatismo, definida com la discriminació per raó d’edat, especialment cap a les persones grans. Cal recordar que una de cada cinc persones té més de 65 anys i el 2050 en seran una de cada tres.  

La inclusió d’aquest terme ajuda a visibilitzar una problemàtica sovint silenciada. Precisament, DIXIT va elaborar un dossier temàtic i va coorganitzar una taula rodona sobre aquesta temàtica amb motiu del Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament vers les Persones Grans, que se celebra el 15 de juny. També al blog DIXIT hem parlat sobre l’estigma d’envellir. 

La RAE també ha incorporat el terme micromachismo, definit com a comportaments de control i domini per part masculina de baixa intensitat; una nova excepció per a brecha, que fa referència a la diferència o distància entre situacions, coses o grups de persones, especialment per la falta d’unió o cohesió; i ha modificat les definicions de discapacidad, definida com la situació de la persona que per les seves condicions físiques o mentals duradores afronta notables barreres d’accés a la seva participació social. Aquest terme substitueix disminuïdo, que la RAE desterra del diccionari.  

Diccionaris d’arreu 

Els diccionaris catalans i castellans no són els únics que s’actualitzen i s’adapten a l’ús del llenguatge actual. El Diccionari Collins, el referent britànic, ha escollit també la seva paraula de l’any: permacrisis, un mot molt utilitzat pel jovent britànic.  

Segons va detallar, la permacrisis encarna a la perfecció tot el que s’ha viscut durant els últims tres anys amb l’arribada de la pandèmia, la inflació, la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica. Tots són esdeveniments sense precedents que han provocat que la societat visqui amb la por constant als nous horrors que podrien estar per arribar.