En una societat tan diversa, cal que tothom se senti inclòs i el vocabulari que s’utilitza juga un paper important per visibilitzar i normalitzar realitats diferents, i trencar estereotips i prejudicis, tal com hem vist en altres entrades del blog. Usar un llenguatge inclusiu per referir-se a les persones amb discapacitat contribueix a lluitar contra la discriminació i la marginació que moltes vegades pateix aquest col·lectiu. 

Per avançar en aquesta línia, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, ha publicat la Guia de llenguatge inclusiu en el tractament de persones amb discapacitat amb recomanacions i propostes per parlar de la discapacitat amb un llenguatge adequat, lliure d’estereotips i que utilitzi la terminologia amb què les persones amb discapacitat se senten més identificades, per contribuir a donar-ne una imatge objectiva. 

A més de recollir terminologia adequada per parlar de la discapacitat i oferir alternatives a expressions pejoratives però encara esteses, la guia recull prop d’una vintena recomanacions per tractar la discapacitat amb una òptica inclusiva. Algunes d’elles són: 

• Considerar si és rellevant referir-se a la discapacitat, perquè potser és una informació innecessària. 
• Evitar l’ús de termes pejoratius o ofensius que puguin estigmatitzar a les persones amb discapacitat. 
• Fer servir un llenguatge que posi en primer pla la persona i les seves capacitats, en comptes de centrar-se en la seva discapacitat i les seves limitacions. 
• Tenir en compte les diferents formes de discapacitat -física, sensorial i cognitiva– i totes les persones amb discapacitat –independentment de la seva edat, gènere, orientació sexual o origen ètnic–. 
• Evitar l’ús de llenguatge discriminatori o estereotipat sobre les persones amb discapacitat, com ara associar-les sempre amb la pena, la dependència o la necessitat de protecció. 
• Utilitzar un llenguatge clar i precís per descriure la discapacitat d’una persona, evitant eufemismes i generalitzacions o simplificacions que puguin resultar ofensives o errònies. 
• Emprar un llenguatge clar i concís que faci fàcil la comprensió per part de tothom. 
• Utilitzar un llenguatge visualment clar i atractiu en els materials de comunicació escrita, com ara documents o presentacions, per fer-los més accessibles per a persones amb discapacitat visual o cognitiva. 
• Usar un llenguatge inclusiu també en la redacció de les lleis, les normatives i les polítiques públiques que afecten les persones amb discapacitat, per garantir la seva plena inclusió i participació en la societat. 

DIXIT va elaborar un dossier temàtic amb una mostra de documents i recursos diversos, bàsicament des de la vessant de la comunicació i el llenguatge, que són exemple de bones pràctiques a favor de la inclusió i la no-discriminació de la ciutadania.