S’apropa l’estiu i això és sinònim de terrasses, sol, platges i festivals com el Grec. Els principis bàsics d’aquest reconegut festival de la ciutat de Barcelona són presentar propostes artístiques excepcionals; descobrir, difondre i potenciar els artistes locals; provocar, estimular i acompanyar iniciatives; despertar l’interès per les arts escèniques i arribar a un públic major.
Les arts, en qualsevol de les seves disciplines, són un gran recurs per explicar tota mena d’històries i fer reflexionar l’espectador. En l’edició d’enguany del Grec trobem algunes propostes que s’acosten a les problemàtiques socials de la ciutadania i en aquesta entrada de blog, us en recomanem algunes:
En teatre
Aquesta obra de circ està protagonitzada per artistes veterans, entre els 65 i els 78 anys, que s’han passat la vida a les pistes dels circs. Aquest espectacle parla amb el llenguatge del circ sobre l’envelliment en la nostra societat, sobre l’edatisme i sobre establir punts de trobada i complicitats entre generacions. Tres artistes grans que reivindiquen el seu espai, en la pista i en el món, parlen sobre els canvis que han vist des del circ més clàssic fins al contemporani.
Sobre l’estigma de l’edatisme, DIXIT va publicar un dossier temàtic amb diferents publicacions i recursos que podeu recuperar en aquest enllaç.
Aquesta obra de teatre tracta sobre la infància i la família, però sense embuts i de forma directa. L’espectacle tracta la relació entre una mare i una filla, la infància d’aquesta última i com de ràpid deixa de ser una nena. Aquesta velocitat és fruït de la societat actual? L’obra reflexiona sobre el pes que es dona a la sexualitat i el gènere en la definició de qui som, com ens identifiquem i com ens veuen.
L’obra autobiogràfica del francès Éduoard Louis és un text especialment dur i intens que ataca el capitalisme, retrata les desigualtats socials en la França del nostre temps, reviu escenes viscudes en el si d’una família obrera i deixa constància de l’homofòbia que ho amara tot.
Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #2 Teresa
Aquest és el segon lliurement escènic del projecte “Pupilas pintaban mis sábanas” de la companyia Lalinea, que mostra una generació de consumidores d’heroïna a la Barcelona dels anys 70-90. En el primer vam conèixer la Cheli i ara és el torn de la Teresa, qui experimenta la discriminació doble que pateixen les dones consumidores i que acaba trobant en el consum un mitjà d’emancipació i una xarxa de suport feminista de la qual formen part altres usuàries com ella mateixa.
L’Ada i el Xavier passen per un moment vital difícil. L’Ada, actriu feminista anticapitalista i mil·lennial, està tocant fons. El Xavier, un empresari de Sant Gervasi, gris i absolutament predictible, encara no ha digerit que la seva dona el vol abandonar per avorrit. L’Ada, li acaba fent de mestra per ajudar-lo a fer riure. Malgrat la bona voluntat de tots dos, aviat comencen a sorgir els problemes entre ells i a cada sessió de treball es lliurarà una batalla entre els dos mons: l’amor romàntic contra el poliamor, l’empresari contra l’antisistema, Sant Gervasi contra el Raval. Però la fricció desperta la passió.
En dansa
La companyia de dansa La Veronal s’adreça a l’adolescència per parlar del dolor de la pèrdua, però amb l’esperança del que ha de venir. Conviden el públic a fer servir la intuïció i a activar la memòria i els sentits per endinsar-se en el laberint que suposen els espectacles de la companyia.
Aquesta performance hibrida poesia i dansa per submergir-nos en l’ambient nocturn dels bars i de les relacions afectives i parlar-nos sobre identitat de gènere i les moltes cares que adopta l’amor. Des d’una mirada queer, reflexiona sobre la masculinitat de la societat actual i sobre els seus comportaments.
La bailaora de pare jamaicà i mare ghanesa ens explica a través del flamenc què passa quan algú hi és, però les mirades el travessen, quan ningú s’hi fixa i tothom l’ignora. A través d’un personatge d’un quadre de Degas, Olga Brown esdevé protagonista d’una reflexió sobre la invisibilització de qui és diferent. El seu primer espectacle en solitari es basa en les seves experiències com a bailaora anglesa amb les arrels ghaneses.
La coreògrafa Marina Fueyo ens parla de tot allò que antecedeix l’adquisició de la pròpia consciència: la creació, la incertesa i la separació del que ens és propi. En aquest cas, se centra en la maternitat, entesa com la relació amb un ésser al qual se li ha donat vida, un lligam tan fort que és capaç de transcendir l’agonia de la vida, la fi d’aquesta existència, la fragilitat de la qual dona títol a l’espectacle.
Documental
Guardianes del corazón de la tierra
La companyia La Conquesta del Pol Sud documenta el viatge de tornada als seus orígens d’un membre d’una comunitat de l’Amazònia brasilera, els Huni Kuin (que vol dir “la gent autèntica” en la seva llengua). El viatge parteix d’Hamburg, Alemanya per arribar a la regió de Jordao, a l’interior de la selva brasilera, i mostra un món, el de la selva amazònica, que sucumbeix davant de la pressió de l’explotació incontrolada dels recursos naturals.
Si en teniu ocasió, gaudiu del festival i del seu ampli ventall de propostes. A més, hi ha descomptes de fins al 50% per a menors de 30 anys, majors de 65, famílies nombroses o monoparentals, persones a l’atur i titulars del Carnet de Biblioteques. També es van oferir paquets d’entrades a 15 € que es van exhaurir ràpidament.