El setè art té la capacitat de commoure’ns, de traspassar la pantalla i tocar-nos el cor i ànima. Les seves imatges, la seva banda sonora, la seva història i els seus actors i actrius formen part de la nostra cultura popular. Trobem pel·lícules per a tots els públics i de tots els gèneres, des d’amor i aventures fins a terror i suspens. Tracten tota mena de temàtiques, inclosa la discapacitat i compten amb actors que les interpreten que també tenen aquesta condició i que no els fa menys vàlids que altres companys de professió per actuar. Avui parlem d’integració al món del cinema. 

Aquesta primavera, Disney ha estrenat una nova versió de Peter Pan, “Peter Pan i Wendy”, que compta amb Noah Matthews Matofsky, el primer actor amb síndrome de Down amb un paper destacat en una cinta de la productora. Interpreta a Slightly, un dels nens perduts a la història original, i la seva participació és un pas important pel que fa a la representació de la diversitat en la indústria cinematogràfica i envia un missatge inspirador a tots aquells que somien fer realitat els seus somnis com viure al País del Mai Més. 

Aquest any Talmo Irureta, qui pateix paràlisi cerebral des dels dos anys, es va emportar el Goya a millor actor revelació pel seu paper a “La consagración de la primavera”, que aborda el debat de la prostitució per a persones amb discapacitat. La pel·lícula narra el viatge d’autoconeixement d’una noia de 18 anys que acaba d’arribar a Madrid i explora el seu desig. Decideix assistir sexualment a en David, un home amb paràlisi cerebral. Precisament, DIXIT va organitzar una conferència sobre els drets afectivosexuals de les persones amb discapacitat, i també va publicar un dossier temàtic sobre la temàtica.  

Es dona el cas que uns anys abans, el raper El Langui, nascut amb paràlisi cerebral, va obtenir el mateix guardó que Irureta per la seva interpretació a “El truco del manco” (2008), i no és l’únic llargmetratge protagonitzat per persones amb discapacitat premiat als Goya. 

“Campeones” (2018) en va aconseguir tres, inclòs el de millor pel·lícula. Explica la història de Marco, obligat a entrenar a un grup de nois amb discapacitat intel·lectual per ordre judicial. A contracor comença el que per a Marco significa un treball forçat. No obstant això, com més temps passa amb ells, més s’adona que aquests nois amb discapacitat són feliços i independents més enllà de la seva condició. La pel·lícula parla de la integració i dels prejudicis que té la societat vers les persones amb malalties mentals. 

Una de les millors sèries televisives dels últims anys, “Breaking Bad”, també compta amb un actor amb paràlisi cerebral. RJ Mitte és conegut pel seu paper com a Walter White Jr. a la sèrie, qui sorprenia per la interpretació d’un paper particularment dur: un noi amb paràlisi cerebral i problemes motrius. 

El cine n’és ple, d’històries de superació i integració, i moltes d’elles són i poden ser explicades pels seus protagonistes, actors que tenen alguna discapacitat, però que són més que capaços.