Lavabos inclusius

Quan en tenim necessitat, estem acostumats a buscar un lavabo d’un centre comercial o d’algun establiment, però què passaria si no poguéssim fer-los servir? Què passaria si per la nostra condició, se’ns fes impossible accedir a un lavabo en un moment de necessitat? En aquesta situació es troben moltes persones amb discapacitat causada per esclerosi múltiple o lateral amiotròfica, lesions a l’espina dorsal o distròfia muscular, entre d’altres. 

Els lavabos públics no acostumen a disposar de l’espai i l’equipament necessaris perquè siguin confortables. Per això, si els han de canviar els bolquers o la roba, les han d’estirar al terra del lavabo públic i això no és higiènic, digne ni segur; tampoc per a l’assistent, que l’haurà d’aixecar a pes des de terra. Algunes administracions i entitats treballen per donar-los resposta amb lavabos inclusius. 

Aquest tipus de lavabos són més amplis i disposen de l’equipament necessari, com grues i canviadors ajustables en l’alçada, per evitar aquestes situacions i facilitar-los la higiene. Un dels països on s’ha avançat més en aquest camp és el Regne Unit, on ja n’hi ha més de 2.000 gràcies a la campanya Changing Places, que visibilitza les dificultats amb què es troben les persones amb discapacitats severes i les seves famílies l’absència de serveis higiènics adequats quan realitzen activitats quotidianes com anar de compres, sortir a sopar o assistir a un esdeveniment cultural o esportiu. 

Alguns estàndards internacionals sostenen que un bany inclusiu requereix, a més de ser més espaiós, un rotllo de paper per cobrir la llitera, un vàter col·locat en posició central amb espai de transferència bilateral i amb suport d’esquena, una grua de sostre per les transferències, una cortina per a la privacitat de l’assistent que també ha d’ocupar aquest recinte, un cubell de brossa gran per a bolquers d’un sol ús i terra antilliscant.

Les platges de Barcelona compten amb dos banys inclusius durant l’estiu, l’aeroport Josep Tarradelles – El Prat també disposa de tres canviadors i aviat s’inaugurarà al Col·legi d’Arquitectes Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) un lavabo amb canviador accessible que, tot i trobar-se a la seu d’una entitat privada, serà d’ús públic per a persones amb discapacitat durant l’horari d’obertura del centre.  

Aquest últim projecte ha comptat amb l’assessorament del personal del SIRIUS, Centre per a l’Autonomia Personal, del Departament de Drets Socials, que també assessora els responsables del disseny dels dos lavabos inclusius que hi haurà al futur centre de recerca i innovació en l’àmbit sociosanitari de Mataró, el CareCityLab, que impulsen el consistori, el TecnoCampus de la Universitat Pompeu Fabra, el Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena i la Fundació Maresme. 

També es treballa per estendre la instal·lació de lavabos adaptats perquè les persones amb una ostomia –una operació quirúrgica per tractar problemes de salut important com el càncer colorectal o de bufeta, o malalties inflamatòries intestinals com el Crohn o la colitis ulcerosa- puguin canviar i netejar la bossa amb comoditat. Ja n’hi ha a instal·lacions com l’aeroport de Reus i s’està treballant per posar-ne al de Barcelona.

 Pictogrames inclusius amb la identitat de gènere 

Els equipaments municipals de poblacions com Sant Fruitós del Bages o Vilabareix, els del campus de la Universitat Pompeu Fabra, els de la Casa Orlandai de Barcelona, entre molts altres, han començat a substituir la retolació dels lavabos, deixant de banda els pictogrames d’home i de dona (figura amb pantalons i una altra amb faldilla), representacions estereotípiques del gènere.  

Aquest petit canvi ha permès transformar els lavabos i fer-los accessibles i utilitzables per a totes les persones independentment de la seva identitat sexual o expressió de gènere. 

Deixa un comentari