Les persones amb discapacitat tenen dret a viure de forma independent i a ser incloses en la comunitat. Hi ha diferents iniciatives per fer efectiu aquest dret, reconegut per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, i una d’elles és el projecte “Casa meva“.
Aquest programa, de tres anys de durada (2022-24), està finançat a través dels fons Next Generation de la Unió Europea, i té com objectiu afavorir la desinstitucionalització i la prevenció de la institucionalització de les persones amb discapacitat.
Hi participen diferents administracions i entitats d’arreu de l’estat espanyol. La federació Dincat i les entitats IPSS Fundació, Sant Pere Claver, Pere Mitjans, Ampans, El Rusc, Aspronis i Fundació MAP són algunes de les que gestionen a Catalunya els 24 habitatges de “Casa meva” que hi ha en poblacions catalanes com ara Barcelona, Terrassa, Mollet del Vallès, Santpedor, Ripoll, Tremp, Lleida i Montblanc, entre altres. A tot l’Estat, n’hi ha un total de 66 habitatges.
Les persones que viuen en aquests habitatges –amb discapacitat intel·lectual, trastorn de l’espectre autista o paràlisi cerebral- reben una atenció de qualitat en un espai d’acolliment i convivència, així com suport i atenció integrals: assistència psicològica, orientació laboral i formació per facilitar la seva inserció sociolaboral, intimitat, autonomia, la possibilitat de fer noves amistats, entre altres.
Part de l’experiència queda plasmada en el blog on les persones participants expliquen les seves vivències. Participen en horts del seu barri, organitzen festes, col·laboren amb una protectora d’animals, gaudeixen jugant a la petanca amb els seus veïns, fan voluntariat, fan la compra en línia… Tot això són exemples de les noves oportunitats que els brinden aquesta tipologia de recurs que fomenta l’autonomia de les persones ateses.