Un hort terapèutic és un espai dissenyat i gestionat amb l’objectiu de promoure la salut mental, física i emocional de les persones mitjançant l’activitat de cultivar plantes i hortalisses. El terme de jardí terapèutic, o l’horteràpia, es fa servir per a aquelles zones verdes creades en les instal·lacions de centres de cures i atenció, com les llars de dia, els hospitals, els centres de salut mental, les residències de gent gran o els centres de rehabilitació, entre altres.
Les persones que participen en aquesta teràpia solen fer tasques com plantar, sembrar, regar, collir i mantenir el jardí. Aquestes activitats poden ser adaptades segons les necessitats i capacitats individuals, la qual cosa fa que els horts terapèutics siguin accessibles per a persones de totes les edats i capacitats.
Aquest tipus d’hort té arrels i connexions profundes en la teràpia ocupacional i l’horticultura terapèutica, i es basa en la idea que la relació amb la natura i el treball amb la terra poden tenir efectes positius en la salut i el benestar de les persones. Els horts terapèutics beneficien diferents camps de la vida de les persones que en tenen cura:
- Millora de la salut mental i física: La connexió amb la natura i la creació de rutines positives poden tenir un efecte relaxant i calmant, cosa que contribueix a reduir l’estrès, l’ansietat i la depressió. La jardineria implica activitats físiques com arrossegar, aixecar, agenollar-se i caminar, el que pot contribuir a millorar la força, la resistència i la mobilitat.
- Desenvolupament d’habilitats socials: Els horts terapèutics solen ser espais col·laboratius on les persones poden treballar en equip i establir relacions socials positives. Això pot ser especialment beneficiós per a aquelles persones que tenen dificultats en les interaccions socials.
- Augment de l’autonomia: Aprendre a cuidar de les plantes i les hortalisses pot ajudar les persones a adquirir habilitats pràctiques que poden ser aplicades en la vida diària, com ara cuinar amb aliments frescos o prendre decisions sobre el manteniment d’un jardí.
- Millora de l’estat d’ànim: La satisfacció de veure créixer les plantes i collir els seus fruits pot proporcionar una sensació d’èxit i alegria que millora l’estat d’ànim general.
- Connexió amb la natura: Moltes persones troben que l’horticultura terapèutica els ajuda a sentir-se més connectades amb la natura i a prendre consciència del seu entorn.
- Reducció de conductes problemàtiques: En alguns casos, l’horticultura terapèutica pot ser utilitzada com a eina per a la gestió del comportament en persones amb necessitats especials o trastorns de conducta.
Causes amb jardins i horts
El projecte Fènix d’agricultura urbana, de l’Associació Benestar i Desenvolupament ABD, persegueix un doble objectiu: millorar l’ocupabilitat de les persones en tractament de drogodependències, i trencar l’estigma que sovint envolta el col·lectiu. Projecte Home és una altra de les entitats que aposta per l’horteràpia com a part del tractament de les persones usuàries del seu centre de dia de Montgat.
Un altre col·lectiu estigmatitzat i per al qual els jardins i horts terapèutics també resulten beneficiosos és el de les persones amb trastorns mentals, i és per això que hi ha diverses iniciatives com Horta amb Gràcia, un hort urbà comunitari en què participen membres de Salut Mental Gràcia, però també veïns. Fins i tot l’Hospital del Mar té en marxa l’Hort d’en Llurba, un hort ecològic comunitari on els pacients poden treballar aspectes relacionats amb el seu procés terapèutic, i pacients de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital de Mataró poden participar del seu projecte d’hortoteràpia per treballar aspectes cognitius i habilitats socials.
En canvi, el projecte d’horticultura de Càritas i la Fundació Benallar s’adreça a persones nouvingudes en situació administrativa irregular sense recursos econòmics. Allà poden adquirir els coneixements tècnics que afavoreixen la seva inserció laboral, però també reforçar valors com la constància, el compromís, l’esforç i el treball en equip.