Les conferències més destacades de DIXIT TV

Els centres DIXIT acullen al llarg de l’any conferències i presentacions sobre temes d’interès en l’àmbit d’afers socials. Són gratuïtes, només cal inscriure’s prèviament, i estan adreçades a professionals de l’àmbit d’afers socials, però també a estudiants i públic interessat en qüestions relacionades amb la discapacitat, la inclusió social, la gent gran, la infància, l’autonomia personal, la perspectiva de gènere o voluntariat, entre altres.

Moltes de les activitats es graven en vídeo i es poden consultar a la secció DIXIT TV del portal dixit.gencat.cat. En la majoria de casos, també hi trobareu galeries de fotografies i els materials de suport utilitzats pels ponents. DIXIT també disposa de canal a YouTube on trobar un petit tast de cada xerrada.

Us recordem que per estar al dia de les nostres activitats i de la disponibilitat de cada nou vídeo, podeu subscriure-us al Club DIXIT. A continuació us proposem un recull de les xerrades més destacades que han tingut lloc als centres DIXIT els darrers mesos:

“Els grups de suport social en els serveis socials bàsics”

DIXIT va organitzar a Tarragona, Barcelona i Amposta aquesta xerrada en la qual es van donar a conèixer els objectius, la metodologia i els beneficis que els grups de suport aporten a les persones participants, professionals, institucions i a la comunitat.

A partir de l’exposició de casos, les responsables de l’associació La Grupal, Teixint Vincles –les treballadores socials Ana Lucas i Lola Álvarez i la psicòloga Sonia Ezquerra– van animar els professionals a fer servir aquesta eina que apodera els participants i fomenta el seu autoconeixement i la seva autonomia. En aquest enllaç podeu veure la conferència completa.

“Viatge al país dels blancs: lliçons apreses de l’experiència migratòria”

DIXIT Vic va acollir aquesta xerrada en què Ousman Umar, autor del llibre Viatge al país dels blancs, va relatar en primera persona les dures experiències que viuen les persones que travessen Àfrica i el Mediterrani, i allò que senten en veure que la realitat no coincideix amb les seves expectatives un cop arribats a Europa.

Umar, que amb 12 anys va deixar Ghana per emprendre un viatge que cinc anys més tard acabaria a Barcelona, va parlar de resiliència, capacitat de superació, sentiment de pertinença, capacitat d’adaptació i, sobretot, del valor de l’educació, factors que han estat clau en la seva experiència vital. En aquest enllaç podeu recuperar la conferència sencera.

“L’humor com a eina per afrontar una malaltia i tot el que l’acompanya”

Amb la premissa “riure omple de vida”, els Pallapupas ajuden els infants ingressats i les seves famílies, així com a persones amb càncer, a fer front a la por, l’ansietat i l’angoixa que acompanyen la malaltia i l’estada a l’hospital. L’actriu i pallassa Marta Reyner va visitar els centres DIXIT de Barcelona i Lleida per explicar com l’humor pot ajudar a superar experiències vitals tan complicades.

Durant la xerrada (que podeu veure sencera en aquest enllaç), Renyer va explicar com treballen braç a braç amb el personal sanitari per millorar l’estat emocional dels pacients. També va mostrar diverses eines i formes d’utilitzar l’humor com a eina de comunicació i experiència compartida que permet establir relacions interpersonals tot i la complexitat de la situació.

“Esclerosi múltiple, la malaltia de les mil cares”

L’esclerosi és una malaltia neurodegenerativa de base autoimmune de la qual se’n desconeixen la causa i la cura. DIXIT i DIXIT Vic van acollir aquesta conferència per entendre aquesta malaltia i la seva relació amb els factors psicològics i socials i conèixer els tipus i les característiques de les teràpies psicològiques que poden millorar-ne la gestió i la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

La ponència va anar a càrrec de Laia Briones, psicòloga, neurocientífica i professora a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. A Barcelona, també hi va participar la traductora i escriptora Maria Climent, qui va relatar la seva experiència com a afectada i els problemes no només físics, sinó també psicològics i socials amb què s’ha trobat. Podeu veure els vídeos de totes dues xerrades en aquest enllaç.

“Els nous models d’atenció a persones en situació de sense llar: l’experiència de housing first

El housing first és un model d’intervenció per a persones sensesostre que, a diferència del tradicional –on la persona atesa ha de superar fases en un procés llarg que sovint l’aboca de nou al carrer–, prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent com a primer pas d’un procés de reinserció social. Una de les entitats que l’aplica és Sant Joan de Déu i en va parlar en aquesta conferència (vídeo sencer).

A Lleida, l’acte va anar a càrrec de la pedagoga i terapeuta Toñi Segura, l’educador social Josep Agustí i la treballadora social Cristina León (tots tres de Sant Joan de Déu Terres de Lleida), mentre que a Barcelona va anar a càrrec d’Eduard Rafel, treballador social i cap de programes d’habitatge de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona. Cada sessió va comptar amb la participació d’una persona que havia viscut al carrer i que s’havia beneficiat d’aquesta metodologia.

Labdoo, ordinadors solidaris

Tens algun ordinador, tauleta o lector de llibre electrònic a casa que encara funciona però que ja no fas servir? Marxes de viatge aquest estiu? Tens coneixements d’informàtica i vols dedicar una mica del teu temps a ajudar als altres? Sigui quina sigui la teva opció, pots col·laborar amb Labdoo, una plataforma que recupera ordinadors per destinar-los a projectes educatius en entorns desafavorits, tant de països en vies de desenvolupament com en països rics.

Labdoo és una xarxa social humanitària que busca facilitar l’accés a l’educació sense generar costos econòmics ni mediambientals. En els últims deu anys ha recuperat prop de 17.900 dootronics (paraula formada per Labdoo i electrònic que fan servir per denominar els aparells informàtics en desús). D’aquests, més de 12.200 han estat entregats a 1.432 escoles, el que ha beneficiat prop de mig milió d’estudiants (466.876).

Abans d’enviar-los, s’esborren totes les dades que puguin contenir els aparells electrònics i s’hi instal·len programes educatius en l’idioma que es parli en el país de destí. Viatgers voluntaris els porten a escoles, orfenats i camps de refugiats. L’organització calcula que aquesta forma d’enviament ha permès estalviar 263.949 kg de CO2, ja que els dootronics viatgen arreu del món: hi ha donants i benefactors escampats per 130 països.

Gràcies a un codi identificador de nou dígits i a un codi QR únics es pot seguir en línia l’enviament i, fins i tot, saber per a què els fan servir i veure fotos d’infants, joves i altres beneficiaris utilitzant-los. Si se’ls espatlla i no es pot arreglar de nou, es reciclen per reduir l’impacte ambiental i se’ls proporciona un altre gratuïtament.

Els voluntaris també organitzen recollides de dootronics, coordinen dootrips (com anomenen els viatges en què es duen ordinadors), fan xerrades de sensibilització, es reuneixen per sanejar ordinadors… Són tasques flexibles que duen a terme en funció de les seves habilitats a diferents punts del món: 264, concretament. Acostumen a ser escoles però també empreses, entitats veïnals i ajuntaments, i se’ls anomena hubs.

Històries properes de Labdoo

Els codis dels dootronics permeten seguir els viatges que realitzen. Alguns recorren un grapat de quilòmetres i d’altres en fan milers. A continuació us posem dos exemples.

El CRAE Seonee és un centre residencial d’acció educativa de Girona per a infants i adolescents (de 0 a 18 anys) que per diferents motius no poden viure amb els seus pares. Com també s’encarreguen de la seva educació, al març van demanar a Labdoo ordinadors perquè només en tenien un per poder fer els deures de l’escola.

Els van rebre pocs dies després procedents de l’Escola Monlau de Barcelona, un hub que s’ocupa de recollir i sanejar portàtils i ordinadors de taula. Van començar el setembre del 2017 i des d’aleshores han passat per les seves mans més de 150 dootronics.

Alumnes de l’Escola Monlau de Barcelona empaquetant ordinadors a l’abril. Font: Labdoo.

Uns dootronics que van recorre uns quants quilòmetres més gràcies als voluntaris són els que  el Col·legi Vedruna Sant Elies de Vilafranca del Penedès va preparar per a l’escola i l’institut de Thillé Boubacar, al Senegal. Els havia demanat l’Associació pel desenvolupament del Riu Senegal, que treballa per facilitar l’accés a la informàtica, així com el seu bon coneixement, als infants de famílies amb escassos recursos de la població. Però no són els únics dootronics que ha preparat. En dos anys, l’escola vilafranquina ha recollit i sanejat més de 170 aparells que han arribat arreu del món, des del Marroc o Grècia fins a Tailàndia i Uganda. Alumnes d’entre 12 i 16 anys s’encarreguen, en diversos tallers, de sanejar i registrar els aparells, que són guardats amb cura fins que els voluntaris els poden dur.

La fam no fa vacances i la solidaritat, tampoc

Les colònies i els casals d’estiu són algunes de les solucions a què recorren els pares per compaginar la feina amb els tres mesos de vacances escolars. Però no totes les famílies aconsegueixen quadrar els comptes. De fet, a Catalunya el 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, xifra que s’eleva fins al 28,5% en el cas dels menors de 16 anys, segons l’Idescat. La situació a l’estiu pot fins i tot empitjorar, ja que durant el curs escolar els infants reben beques menjador.

Per això, institucions i entitats socials posen en marxa diferents iniciatives perquè tots els infants puguin gaudir de l’estiu i tenir les necessitats bàsiques cobertes. És el cas del Banc dels Aliments que, des de fa uns anys, organitza “La fam no fa vacances”, una recollida d’aliments de primera necessitat com oli, llet, llegums cuits o conserves. La fundació anima a clubs esportius, empreses o associacions culturals a sumar-se a la campanya organitzant recollides o oferint descomptes a canvi de donacions, entre altres opcions. Podeu consultar totes les activitats programades per a aquest estiu.

Una altra campanya de recollida d’aliments estival és la de “Cap nen sense bigoti“, que organitza l’Obra Social “la Caixa” en favor dels Bancs dels Aliments. L’objectiu d’aquesta acció és garantir l’accés a la llet, font destacable de proteïnes d’alta qualitat, vitamines i minerals, que contribueix al creixement i desenvolupament dels infants. Entre el maig i el juny es van recollir brics de llet i durant l’estiu es poden fer donacions en línia i aconseguir el conte Berta, Milki i el núvol blanc, escrit per Elvira Sastre i il·lustrat per Òscar Llorens. En l’última edició a Catalunya es van recollir 473.000 litres, que van permetre abastir 35.382 infants.

La situació econòmica familiar afecta també les vacances dels nens i nenes. Per garantir el dret de tots els infants i joves a gaudir d’un lleure educatiu de qualitat durant l’estiu, entitats com Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés ofereixen beques per als seus casals, campaments i colònies. Aquestes activitats permeten a les criatures sortir del seu entorn, compartir amb altres infants de la seva edat espais i vivències que els faran madurar, comptar amb referents adults positius, tenir cobertes les necessitats d’alimentació i higiene, i descobrir i estimar la natura. El Casal dels Infants, per la seva banda, busca voluntaris que s’impliquin en les colònies, els casals, els camps de treballs i el projecte de reforç del català CatEstiu, i així garantir el dret al lleure educatiu dels infants durant el juliol i l’agost.

I si vols ser solidari durant l’estiu?

A l’estiu, com durant la resta de l’any, es pot ser solidari fent aportacions a les campanyes de recollida d’aliments o amb donatius per a beques per a activitats de lleure educatiu, però hi ha moltes altres formes. És un bon moment, per exemple, per fer un voluntariat i a pàgines com hacesfalta.org, ONGVoluntariatAIPC-Pandora, trobareu tota mena d’opcions tant prop de casa com a l’estranger. Els menors de 29 anys també trobaran moltes alternatives a Jove.cat.

Si voleu  marxar a l’estranger, el turisme responsable i les estades solidàries que organitzen algunes ONG seguint els principis de justícia social i econòmica, i respectant el medi ambient i la cultura local. Són una forma diferent de conèixer de primera mà la realitat social, cultural, política i econòmica dels habitants de països en vies de desenvolupament.

També hi podeu anar per fer un voluntariat i participar en un projecte de cooperació o en un camp de treball per millorar les condicions de vida combatent la pobresa, conservant el medi ambient o fomentant la igualtat de gènere, entre altres. Són experiències vitals que no només marquen els estius dels participants sinó les seves vides.

El Dia de l’Orgull més familiar

Enguany fa 50 anys dels fets que van originar el Dia per a l’Alliberament LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). El 28 de juny de 1969 la comunitat LGBTI va sortir als carrers de Nova York per mostrar el seu rebuig a una batuda policial en un bar gai. La protesta va acabar amb enfrontaments, detencions i ferits greus, i milers de gais, lesbianes, transsexuals i simpatitzants van manifestar-se com a mostra de suport. Un any més tard Nova York i Los Angeles van acollir la primera marxa de l’Orgull Gai.

Des d’aleshores, s’ha avançat molt però encara queda feina per fer i un dels camps on hi ha més per recórrer és el de la família. Les famílies formades per persones LGBTI han existit des de sempre, però sovint sense gaudir de reconeixement social i, encara menys, legal. Són pocs els països, entre els quals hi ha l’estat espanyol, que atorguen a aquest col·lectiu el dret a casar-se o a adoptar un infant.

Per això, el Pride Barcelona es vol erigir enguany com un altaveu de les famílies LGBTI i reivindicar la diversitat de models familiars. Així, sota el lema “Som famílies a tot arreu”, organitza un munt d’activitats per als més petits: atraccions, llits elàstics, zona d’aigües, pintacares i altres tallers, contacontes amb Briggita Lamoure i un concert d’El Pot Petit.

Durant tot juny i bona part de juliol hi ha concerts, conferències i exposicions, així com el FIRE!!, del qual us vam parlar en aquesta entrada sobre festivals de cinema socials i reivindicatius. No obstant això, el gruix de les activitats –inclòs el Pride Kids– se celebra el 28 i el 29 de juny a les avingudes Maria Cristina i Paral·lel i els seus voltants.

La tarda del 29 s’ompliran de triangles roses i arcs de Sant Martí durant la desena Pride BCN, la marxa tan festiva com reivindicativa que se celebra des del 2009 (per bé que la primera manifestació a favor del col·lectiu LGBTI a Barcelona i a tot l’Estat va ser el 1977). Cada any hi participen més de 250.000 persones, cosa que el converteix en un dels Orgulls més populars d’Europa. De fet, Barcelona aspira a acollir l’EuroPride 2022.

Altres iniciatives a favor del col·lectiu

El barri de la Trinitat Vella se suma a la celebració amb el primer Orgull de la Trini, serà el 13 de juliol al Parc de la Trinitat Vella. Hi haurà una mostra d’entitats #entitatsamborgull, Ràdio Trinijove emetrà en directe debats i taules rodones, un dinar popular, diversos espectacles, concerts… i una actuació de la Colla Jove de Barcelona – Castells amb orgull, que llueixen un mocador especial per fomentar l’esperit inclusiu de les colles.

Un dels cartells guanyadors

Una altra iniciativa a favor d’aquest col·lectiu del darrer any és la dels Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies, i d’Ensenyament, per fomentar el respecte a l’orientació sexual i a la identitat de gènere entre la gent gran. Un dels temors de les persones grans LGBTI és haver de renunciar a la seva identitat sexual o expressió de gènere per evitar possibles discriminacions en cas d’anar a viure a una residència. Un centenar d’alumnes d’una desena d’escoles d’art de Catalunya van participar en un concurs de cartells, els guanyadors dels quals s’han penjat en residències, centres de dia, habitatges tutelats, casals, centres cívics, etcètera.

Us recordem que a DIXIT tenim nombroses monografies sobre famílies homoparentals, tant de mares lesbianes com de pares gais. També hi trobareu contes infantils com El secreto de las familias, L’Aitor té dues mares o Pirates i pirulins, així com pel·lícules com Los chicos están bien. A l’àmbit temàtic LGBTI de DIXIT, hi ha aquests títols però també molts d’altres, així com diversos dossiers temàtics, activitats i conferències relacionades.

Moure’s per visibilitzar l’ELA i l’EM

El proper 21 de juny és el Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i dia 29 de maig es va commemorar el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple (EM).  L’origen d’aquestes dues malalties neurodegeneratives encara es desconeix i, per ara, no tenen cura, tot i que els avenços en els tractaments són constants.

Es calcula que a Catalunya hi ha 400 persones que pateixen esclerosi lateral amiotròfica i unes 11.500 amb esclerosi múltiple. La primera es mostra sobretot amb la debilitat muscular, que dificulta fins i tot la respiració i la deglució a mesura que la malaltia avança. La segona, en canvi, afecta diferent a cada malalt, d’aquí que es conegui com la malaltia de les mil cares.

Això se suma a què símptomes com la fatiga, el dolor o la depressió, són invisibles i això provoca que les persones que les pateixen se sentin incompresos. Així ho explicava l’escriptora i traductora Maria Climent durant la conferència “Esclerosi múltiple: la malaltia de les mil cares”, que podeu recuperar a DIXIT TV. De fet, el Dia Mundial de l’EM es va centrar precisament en els símptomes invisibles.

Esport contra les esclerosis

Entitats, familiars i pacients treballen per donar a conèixer aquestes patologies i alhora recaptar fons. Sovint ho fan a través d’activitats lúdiques com les que presentem a continuació, alguns de llarga tradició i d’altres de noves.

Un exemple és la cursa “Corre en gran“, que des de fa dos anys organitzen set presos i dos tècnics del centre penitenciari Brians 2, que els mesos anteriors cerquen patrocinadors i preparen dorsals, cartells, recorreguts i punts d’avituallament. El 24 de març un miler de corredors van participar a Sant Esteve Sesrovires en la segona edició d’aquest esdeveniment esportiu, que enguany ha servit per recaptar més de 8.000 euros perquè l’Hospital Vall d’Hebron investigui l’ELA.

Participants de la 4a Cursa Popular de Sant Adrià per l’ELA. Foto: La Sansi.

Sant Adrià del Besòs també va acollir una cursa per combatre i visibilitzar l’ELA. Més de 1.200 persones es van participar el 5 de maig en la 4a Cursa Popular de Sant Adrià per l’ELA, organitzada per l’ajuntament i el Club Atletisme La Sansi. Durant el matí es van dur a terme diferents accions per recaptar fons per a la Fundació Miquel Valls, que treballa amb persones afectades per l’ELA i els seus familiars.

El 16 de juny també van tenir lloc un festival del Club Gimnàstic Montgrí que va barrejar teatre, dansa i gimnàstica per parlar de l’ELA, una caminada a Begues, una altra pels voltants de Vallgorguina… A més, el dia 23 es disputarà la VI Milla Marina de Cambrils.

El Mulla’t a Hostalets de Balanyà. Foto: FEM.

La Fundació Esclerosi Múltiple encara els últims preparatius del “Mulla’t per l’esclerosi múltiple“, una de les campanyes solidàries més multitudinàries que se celebren a Catalunya. Cada any hi participen prop de 1.000 voluntaris, 600 piscines i més de 100.000 persones, que a les 12 hores es llancen a l’aigua en solidaritat amb les persones amb esclerosi múltiple. Tindrà lloc el 14 de juliol i inclourà activitats paral·leles esportives, infantils, lúdiques i culturals per captar fons.

La mateixa entitat impulsa a finals de gener el “Mou-te per l’esclerosi múltiple” , una cursa solidària al Circuit de Barcelona-Catalunya. Prop de 2.000 persones prenen part de la sortida i fan el recorregut patinant, en bicicleta, en patinet, corrent o caminant. Hi ha activitats lúdiques per a totes les edats com zumba, ioga o inflables.

Unint generacions

A Catalunya, més de 175.000 persones majors de 65 anys que viuen soles pateixen soledat no desitjada i, per a bona part de la societat, són invisibles. La desaparició d’un ésser estimat, l’empitjorament de la salut o la pèrdua de la mobilitat són alguns dels factors que les aboquen a aquesta soledat.

Entitats, institucions i voluntaris intenten donar-los suport amb diferents iniciatives i activitats, i cada vegada són més els projectes que fomenten les relacions intergeneracionals pels importants beneficis que aporten a la gent gran, als infants i els joves que hi participen i a les generacions compreses entre els dos.

Ho certifiquen estudis com el realitzat pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social de la Universitat de les Illes Balears. Aquest tipus d’activitats milloren l’aprenentatge i la motivació dels infants, i l’autoestima de les persones grans, alhora que afavoreixen la comprensió i el respecte entre les diferents generacions i incrementa la qualitat de vida d’uns i altres.

A més, ajuda a visibilitzar la gent gran al conjunt de la societat. Tenir-los més presents pot ajudar també a combatre els abusos i maltractaments que pateixen alguns. Precisament, el 15 de juny se celebra el dia mundial per prendre consciència d’aquesta problemàtica, sobre la que DIXIT va elaborar un dossier temàtic.

Iniciatives que fan molt més que companyia

Algunes escoles bressol de Barcelona animen els avis dels alumnes a acompanyar-los i ajudar-los en la cura de l’hort que tenen al centre. A Montornès del Vallès van optar perquè les criatures de la llar d’infants El Lledoner compartissin un cop al mes contacontes, jocs interactius i manualitats, entre altres, amb usuaris del Casal de la Gent Gran Nord.

Infants i gent gran de Montornès comparteixen activitats. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

Els usuaris de la residència Sant Bernabé de Berga reben la visita d’infants de l’escola bressol Flor de Neu cada tres setmanes (ni petits ni grans són sempre els mateixos) i comparteixen treballs manuals, jocs, música i contes.

De vegades, són els més grans els que aprenen del jovent. És el cas dels joves de Pira (Conca de Barberà) que han ensenyat a gent gran del municipi a treure el màxim profit del mòbil. O el dels nois i noies de Montornès que han explicat als seus veïns de més edat com fer servir les xarxes socials.

Adolescents ensenyen a fer servir el mòbil als veïns més grans de Montornès. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

En altres iniciatives participen nens i nenes més grans, com els alumnes de cinquè i sisè de l’Escola Forallac de la Bisbal de l’Empordà, que es van cartejar amb els avis d’una residència del poble abans d’anar-los a veure. Estudiants d’altres centres de la mateixa població també els acompanyen al mercat o els visiten per fer petar la xerrada mentre juguen al dòmino.

Joves i ancians comparteixen moments de confidències, d’intercanvi d’experiències i de parlar de temes com la malaltia, la mort o la família. Conversar-hi també els permet conèixer de primera mà com era abans la vida, l’escola i el barri, de què treballaven, com viuen els canvis socials, econòmics, tecnològics, etc.

Casals Cívics, espais per a tothom

Joves i grans també poden compartir bones estones i activitats als casals cívics de la Generalitat, espais públics de participació i convivència oberts a tothom. A través d’activitats com tallers, conferències i exposicions, els casals busquen, entre altres, afavorir la cohesió social, gaudir de noves relacions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte comú.

El Casal Cívic Igualada Montserrat, per exemple, ha creat “El Racó Familiar”, on infants i adults poden jugar, dibuixar i llegir plegats per afavorir la convivència entre generacions. El de Lleida, per la seva banda, ha facilitat que alumnes de 4t d’ESO de l’IES Joan Oró aprenguin sobre la Guerra Civil i la Dictadura de la mà de persones grans que les van patir, alhora que els feien companyia. I, entre altres, Can Boada, a Terrassa, va organitzar una obra teatral d’inclusió social intergeneracional per Sant Jordi.

Cinema social i reivindicatiu

A Catalunya hi ha una gran varietat de festivals de cinema. Se n’organitzen sobre tota mena de temàtiques com la música, l’esport, la moda, el medi ambient i, fins i tot, el vi. D’altres mostren com es viu en altres indrets del món, ja que s’hi projecten metratges nord-americans, llatinoamericans, asiàtics o àrabs, entre altres. I també n’hi ha que tracten sobre drets humans, igualtat, discapacitat, diversitat sexual, etc. En aquesta entrada us parlem precisament d’aquests últims, els festivals vinculats als afers socials.

Actualment, n’hi ha dos en marxa. El primer d’ells és la Mostra Internacional de Films de Dones, que se celebra des del 4 fins al 9 de juny, tot i que organitza tallers, cursos, jornades i altres activitats al llarg de l’any. Aquest festival fa més de 25 anys que aposta pel cinema dirigit per dones d’arreu del món amb l’objectiu d’oferir visibilitat a la cultura audiovisual femenina tant davant com darrere de les càmeres.

Aquest dijous també comença un altre certamen que ja és tot un clàssic: el FIRE!!. És el degà dels festivals de temàtica LGBTI d’Espanya, ja que va néixer el 1995. Des d’aleshores, el Casal Lambda selecciona amb cura llargmetratges, documentals i curtmetratges de qualitat, d’autor i amb enfocament educatiu, que aborden la diversitat afectiva en el seu sentit més ampli. La 24a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià se celebrarà del 6 al 16 de juny a diferents espais, però principalment a l’Institut Francès de Barcelona.

Abans de seguir avançant pel calendari, cal recordar que al maig es va celebrar el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un projecte de promoció i divulgació cinematogràfica centrat en la solidaritat i els drets humans. A la setzena edició es van presentar a concurs més de 260 curtmetratges i prop d’un centenar de llargmetratges.

Cartell del curmetratge On és l’Ivan?

S’hi van concedir diversos premis, també un en col·laboració amb AMPANS: l’INSERT, que reconeix el talent, la creativitat i l’expressió artística en format audiovisual de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Enguany l’ha rebut la Coordinadora Down de Catalunya gràcies al curmetratge On és l’Ivan?, sobre vuit joves amb discapacitat intel·lectual que s’enfronten al repte de realitzar un taller de cinema. I és que les arts audiovisuals s’han convertit en una eina de motivació i aprenentatge per a la inclusió activa de persones amb discapacitat intel·lectual.

Al setembre és el torn del Festival Gollut de Ribes de Freser, que, amb activitats per a tots els públics i un ampli ventall de gèneres i formats (des de curts i llargs documentals i de ficció fins a propostes de fotoperiodisme), tracta temes socials i la no discriminació. Aquesta mostra, nascuda fa només cinc anys, ret homenatge als golluts, una comunitat que vivia a la vall de Ribes i que va ser discriminada per la seva baixa estatura fins que va desaparèixer.

Per la seva banda, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social busca impulsar la crítica social de manera constructiva i creativa, donant veu a iniciatives i injustícies que difícilment arriben a les sales de cinema. Per fer-ho, es basa en la projecció de cinema de denúncia (mostra de llargmetratges, concurs internacional de curts i cinema infantil amb valors), i en l’organització d’activitats paral·leles vinculades amb el cinema i/o la denúncia. Aquest any tindrà lloc del 18 al 27 d’octubre a Vic.

El Protesta, com se’l coneix, no és l’únic que té en compte la canalla. No es presenta com a festival reivindicatiu, però El Meu Primer Festival, que s’adreça a infants d’entre 2 i 12 anys, té com a objectiu entretenir, educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític dels més petits.

L’últim festival social de l’any és l’Inclús, que comença el 25 de novembre i acaba l’1 de desembre. En el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona es projecten produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, que tracten la discapacitat des d’un punt de vista alternatiu. També organitza diverses activitats artístiques i comercials paral·leles per donar veu al col·lectiu.

Joves creadors de cinema social

D’uns anys ençà, la creació de curtmetratges socials com a eina educativa no ha parat de créixer, perquè permet al jovent adquirir competències i habilitats audiovisuals i alhora reflexionar, descobrir realitats diferents i sensibilitzar la ciutadania sobre els temes que els preocupen. D’aquí va néixer, el 2011, el projecte Edufilms, de Fundesplai i l’Associació Méliès, dedicada a apropar el món audiovisuals i el llenguatge cinematogràfic a infants i joves.

En nou anys un miler de joves han participat en la creació de quaranta produccions audiovisuals, la meitat dels quals, centrades en les qüestions de gènere (sexualitat, diversitat sexual i afectiva, sexisme, violència de gènere, assetjament, etc.), el que denota que és un tema que els interessa. No només han fet feines pròpies d’una producció audiovisual (elecció del tema, redacció del guió, caracterització dels personatges, recerca de localitzacions, rodatge) sinó que també han fomentat el debat social a l’entorn amb xerrades als esplais i centres educatius o participació en jornades.

Cinc dels joves de l’esplai Pubilla Casas-Can Vidalet durant un rodatge.

A més, les cintes produïdes el 2017 i el 2018 es van projectar a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival Edufilms, el Festival de Cinema Jove per la Transformació, que malauradament enguany ja no s’organitza per manca de recursos. De fet, aquest curs només s’han pogut realitzar petites produccions sobre qüestions de gènere, els espots EnCORatja’t, campanya de la qual vam parlar fa unes setmanes en aquesta entrada. Només s’estan preparant curtmetratges a l’esplai de Pubilla Casas-Can Vidalet, de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i a El Nus, de Sant Joan Despí, que compta amb el suport del consistori i que va ser el primer en participar-hi.

Riure omple de vida

Sovint la por, la incomprensió o el dolor es multipliquen en ingressar en un hospital. En el cas dels infants encara més i cal tenir en compte que cada sis minuts n’ingressa un en algun centre hospitalari de Catalunya. És per això que els Pallapupas s’esforcen cada dia perquè aquesta experiència traumàtica es converteixi en un record positiu gràcies al teatre i al riure.

L’actriu i clown Marta Renyer, coneguda en el món hospitalari com a Doctora Clavícula, va explicar recentment en una conferència DIXIT la seva experiència com a pallassa d’hospital de Pallapupas i la feina que desenvolupa l’entitat, que cada any arriba a 104.000 persones hospitalitzades (principalment infants, però també gent gran amb demència i pacients oncològics).

Pallapupas, pallosos d'hospital.
Dos pallassos d’hospital acompanyen un infant a l’inici d’una prova mèdica. FOTO: Pallapupas.

Aquesta ONG, creada fa 18 anys, fa servir l’humor com a eina terapèutica en ambients molt freds i situacions que sovint són realment difícils per aconseguir connectar amb les persones i ajudar-les a canalitzar la tensió, la por i l’ansietat. No només treballa amb els pacients sinó també amb les seves famílies i el personal sanitari, com va explicar durant la xerrada, tant divertida com interessant i colpidora i que podeu veure a DIXIT TV.

Els nassos vermells surten de l’hospital

Un cop l’any surten de l’hospital per compartir riures amb tothom i passar… Un Dia de Nassos. Enguany aquesta festa solidària arriba a la desena edició i en aquesta dècada prop de 100.000 persones han participat en aquesta jornada que serveix per recaptar fons per poder visitar el màxim d’infants possible.

Per celebrar l’aniversari d’aquesta festa solidària, van posar en marxa una campanya per omplir les xarxes socials d’humor. Només cal penjar una foto o un vídeo divertit amb l’etiqueta #LOLchallenge (LOL és l’acrònim de laughing out loud, esclafir a riure) citant @Pallapupas i convidant a un amic a acceptar el repte.

Pallapupas, pallassos d'hospital
Alguns dels integrants de Pallapupas en una de les edicions de la festa solidària.

Aquest any el Dia de Nassos tindrà lloc l’1 i el 2 de juny al Tibidabo, Catalunya en Miniatura, la Granja d’Aventura i Naturlandia, i el 12 de maig, a PortAventura. Les entrades, a meitat de preu, s’han d’adquirir de forma anticipada per internet.

Vacances de l’hospital

Precisament, PortAventura té previst estrenar al setembre un espai d’oci pioner a Europa per ajudar a la recuperació d’infants amb malalties greus però de les quals ja se n’estiguin guarint. Serà un espai on fer “vacances” de l’hospital, agafar forces per encarar el tram final de la recuperació, passar-s’ho bé a les atraccions dels tres parcs i, sobretot, tornar a fer coses en família i és que els ingressos hospitalaris impedeixen fer activitats tan quotidianes com sopar plegats.

Professionals sanitaris i Creu Roja seleccionaran cada any 200 pacients d’entre 4 i 17 anys ingressats en centres maternoinfantils de referència de tot l’Estat com l’Hospital Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron i el Niño Jesús, de Madrid. Ells i les seves famílies podran fer estades gratuïtes d’una setmana a PortAventura Dreams, que és com s’anomenarà el complex.

El recinte, ja en construcció, tindrà uns 9.000 metres quadrats amb diferents instal·lacions i sis habitatges unifamiliars amb capacitat per a sis persones. El projecte, en què també col·laboren altres fundacions i empreses, comportarà una inversió d’uns 4 milions d’euros. A més, Vall d’Hebron estudiarà quins són els beneficis de l’oci i l’entreteniment en els infants malalts tant emocionalment com en les relacions intrafamiliars.

A la recerca de dades i testimonis del sensellarisme

Com cada primavera, i ja en són quatre, la Fundació Arrels busca voluntaris per al cens de persones que dormen al carrer a Barcelona que farà la nit del 12 de juny. En necessita més de 700 per arribar a tots els barris de la capital. La participació de persones desinteressades és fonamental per arribar a tots els racons. A Tarragona, per exemple, 145 van participar en el recompte que es va organitzar la nit del 14 de maig, i Sabadell també en buscava per al dia 21 de maig.

El cens, que s’emmarca dins del projecte The European end street Homelessness –liderat per l’organització britànica World Habitat–, té un doble objectiu. D’una banda, permet obtenir dades concretes amb què dissenyar i desenvolupar accions i projectes. Quan el cens es realitza de forma periòdica, es pot veure l’evolució a nivell global i individual. D’altra banda, serveix per sensibilitzar la ciutadania sobre el fenomen del sensellarisme.

Dos voluntaris del cens de 2018
Dos voluntaris estudien la zona de Barcelona a recorrer durant el cens del 2018. Foto: Arrels

Una nit per observar i escoltar

Organitzats en petits grups, els voluntaris dels recomptes recorren les ciutats a la recerca de persones que dormen al carrer. Els compten i prenen nota de dades bàsiques com el sexe, el lloc on pernocta (al ras, sota cobert, en caixers o dins de vehicles), l’adreça exacta i si té animals. Censos com el de Barcelona permeten obtenir més informació per conèixer la situació de la persona i el seu grau de vulnerabilitat.

En aquest cas, els voluntaris no només s’han de fixar les característiques del lloc on dorm la persona sense llar, sinó també en la roba, el cos i el comportament de les persones sensesostre que troben. A més, parlen amb aquelles que en tenen ganes per saber quant temps fa que viuen al carrer, si tenen alguna malaltia, si es troben en situació administrativa irregular, si reben alguna prestació o si han patit agressions, entre altres.

Tres voluntaris conversen amb una persona sense llar durant el cens del 2018.
Tres voluntaris conversen amb una persona sense llar durant el cens del 2018. Foto: Arrels

“Haver de dormir al carrer et deixa el cor arrugat”, explicava la Maria als voluntaris fa un any, quan feia dos mesos que vivia al carrer després que la desnonessin. Ella és una de les 332 persones que van accedir a respondre a les preguntes dels voluntaris durant el cens del 2018. Aquella nit en van trobar 830, però n’eren com a mínim 956. Durant el recompte d’aquest maig a  Tarragona, van trobar 70 persones dormint al carrer i 14, a l’alberg; 35 més que fa dos anys.

Aquests relats colpidors no deixen indiferents els voluntaris. Molts asseguren que la mirada els ha canviat perquè s’han trobat “amb persones com tu i com jo, amables i col·laboradores que han compartit moments molt íntims amb persones totalment desconegudes”. “M’ha impactat una entrevista a un home que està al carrer perquè fa un any que va perdre els seus pares i no va poder seguir pagant la hipoteca”, relatava un d’ells.

Recursos per quan es viu al carrer

Arrels rep diverses peticions cada dia de persones que viuen al carrer per si s’hi poden anar a dutxar o a passar la nit. Com no pot fer front a totes les seves necessitats, ha editat una guia amb més de 70 recursos públics i privats de Barcelona i als quals les persones sense llar poden accedir directament, sense necessitat de tenir un treballador/a social.

És una eina especialment útil per a les persones que fa menys temps que viuen al carrer però també per als veïns que els truquen cada dia preocupats per alguna persona sense sostre –així els podran orientar–. A més de consells de cinc persones que dormen al carrer o ho feien fins fa poc, conté informació útil sobre on menjar, on dormir, on dutxar-se o rentar la roba, com buscar feina, entre altres. També compta amb un mapa que alhora que mostra la ubicació dels recursos, evidencia que els recursos per dormir són pocs i estan dispersos, o que els serveis de dutxes i de bugaderia són insuficients.

Mapa de recursos per a persones sense llar elaborat per Arrels Fundació.

Primer la llar

Arrels té clar que una persona només pot començar a recuperar-se de la vida al carrer quan té un lloc segur on viure. Necessiten suport psicològic, estabilitat econòmica, reconstruir la xarxa de suport, no haver d’esperar setmanes o mesos per accedir a un sostre… Per això, defensa que invertir en habitatges per a aquest col·lectiu aporta més beneficis per a la persona i la societat.

En aquesta línia, Sant Joan de Déu aposta pel housing first, un model d’intervenció per a persones que viuen al carrer que prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc., com a primer pas d’un procés de reinserció social. A DIXIT TV podeu recuperar el vídeo de la conferència organitzada per DIXIT a Barcelona al març, en què també va intervenir una persona participant del servei. A més, a la nostra web trobareu un dossier temàtic centrat en habitatge i intervenció social.

Fotografies per visibilitzar realitats

Una imatge val més que mil paraules. Una fotografia és molt més que la captura de la llum; plasma realitats i pot transmetre emocions de l’autor i dels protagonistes i generar-ne a l’espectador. És, sense cap mena de dubte, una potent eina de comunicació. Però, de vegades, les imatges no responen a la realitat i, d’altres, la realitat no apareix a les imatges. En aquesta entrada us parlem de dos d’aquests casos i de com els col·lectius afectats no s’han quedat de braços plegats.

Imatges per trencar tòpics sobre la infermeria

La infermeria és víctima d’estereotips que no responen a la realitat i la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació, entre altres, poden contribuir a mantenir-los. Sovint es presenta com una professió supeditada a altres professionals de la salut, totalment feminitzada, sense unes competències pròpies, amb rols hipersexualitzats i identificant-la amb elements com ara còfies o minifaldilles.

Per fer-hi front i per mostrar la feina real que fan, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha creat un banc d’imatges que disposa de més d’un centenar de fotografies amb professionals fent cures a centres d’atenció primària i sociosanitaris, a hospitals i en domicilis particulars, però també fent altres tasques com recerca a la biblioteca i al laboratori, o participant en intervencions quirúrgiques, entre altres.

  • Una infermera pediàtrica mesura la talla d'un nadó al CASAP Castelldefels.
  • Infermeres atenció domiciliària cura ferides hospital Mollet

El COIB sosté que l’evolució professional, acadèmica i científica que ha viscut aquesta professió en les últimes dècades sovint no es veu reflectida en la imatge que es dona de les infermeres i infermers com a professionals autònoms. D’aquí la creació del Banc d’Imatges Infermeres (BII), el primer d’accés lliure del sector sanitari català. És un gran projecte documental ja que està previst que properament disposi de 3.200 fotografies preses a centres de tota la demarcació de Barcelona.

Visibilitzar els invisibles

L’altre col·lectiu afectat és el dels sensesostre. Sovint són un col·lectiu invisible –no només a les fotografies sinó a ulls dels vianants– i conscient del poder de les imatges, la Fundació Arrels va crear Homeless Commons, un banc d’imatges protagonitzades per persones que havien viscut al carrer. L’objectiu és denunciar la realitat invisible del sensellarisme i canviar la mirada de la societat vers les persones sense llar.

El Manel, el Paco, el Valerio, el Salvador i l’Esteban són algunes de les persones que han viscut al carrer i que han participat en el projecte. Acompanyats de persones voluntàries i treballadores d’Arrels, han fet de models en situacions quotidianes com un sopar, una reunió d’amics o una tarda a l’oficina, situacions que parlen d’abraçades, regals… per reivindicar el dret al caliu d’una llar.

Les imatges es poden adquirir per crear cartells, anuncis, pàgines web i altres dissenys creatius, així com encarregar sessions específiques per aportar valor afegit a la seva comunicació. Es pot comprar la col·lecció completa, que consta de 136 fotografies; alguna de les sèries temàtiques disponibles, amb entre 40 i 54 unitats cadascuna, o col·laborar fer una aportació voluntària a canvi d’una única imatge.

Aquest projecte va en la línia de HomelessFonts, un banc de tipografies creades a partir de cartells escrits per persones que havien viscut al carrer i que poden comprar tant empreses com particulars. Els ingressos que obté Arrels de totes dues iniciatives serveixen per atendre usuaris, que actualment són 1.900.