“Noves veus”: l’actiu cultural, econòmic i social de la diversitat

Persones vingudes d’arreu del món i els seus fills i filles, ja nascuts a Catalunya, han estat capaces d’obrir-se pas a través dels estudis, el treball, l’art o qualsevol altra disciplina, i triomfar en l’àmbit acadèmic, artístic, cultural, polític i professional. Malgrat això, no sempre han aconseguit el reconeixement i la visibilitat als mitjans de comunicació i als àmbits institucionals que els pertocaria si els seus orígens no fossin llunyans.

Conscients d’aquesta realitat, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies –a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania– i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van signar fa unes setmanes un conveni de col·laboració per visibilitzar el talent i els avantatges que suposa ser competent en diferents llengües i cultures. Ho faran amb la creació del futur cercador “Noves veus de persones expertes dels orígens diversos de la Catalunya d’avui”.

L’eina facilitarà a empreses, entitats i mitjans de comunicació, així com al conjunt de la ciutadania, una base de dades amb persones expertes d’orígens culturals diversos i que exerceixin professions diferents en una gran varietat d’àmbits i col·lectius (com infants, adolescents, joves, dones, gent gran i refugiats). Alguns dels camps d’expertesa són l’assistència social, la cooperació i el desenvolupament, els drets i la ciutadania, l’educació i la formació, la medicina i la salut, l’ocupació i la inserció laboral, les polítiques d’immigració o els processos de regularització, entre altres.

Actualment, estan buscant i incorporant persones expertes a la base de dades. Les persones interessades a formar-ne part, han d’emplenar aquest formulari per presentar la seva candidatura, que serà convenientment valorada. A més de facilitar les dades personals i de contacte, els aspirants han d’especificar els àmbits d’expertesa, els col·lectius amb què treballen, les tasques que desenvolupen, un petit currículum i referències a xarxes socials i publicacions (entrevistes que els hagin fet, llibres que hagin escrit, etc.).

El cercador, que també busca enfortir el sentiment de pertinença de tots i totes les catalanes sigui quin sigui el seu origen, s’incorporarà als portals del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de Diverscat en Acció, que recull altres iniciatives que promouen la comunicació amb un llenguatge inclusiu i fer visible la diversitat cultural, com aquesta guia de comunicació inclusiva de l’Ajuntament de Barcelona.

La immigració i els mitjans de comunicació

La immigració és un tema recurrent en els mitjans de comunicació i aquests són una gran eina per fomentar la convivència, explicant als nouvinguts com és la terra d’acollida i afavorint la seva integració. En són bons exemples els projectes Catalunya som tots –una revista gratuïta amb notícies d’actualitat, íntegrament en català, relacionades amb la immigració i adreçada a un públic d’origen estranger– i Vivim Junts –diferents recursos d’acollida lingüística per afavorir l’ús social del català–.

Però els mitjans de comunicació també serveixen per acabar amb els rumors malintencionats, desmuntar tòpics i mostrar als autòctons com la societat s’enriqueix gràcies a la diversitat. D’aquí la pàgina Trencant tòpics… en positiu –amb informació sobre demografia, legal i la realitat socioeconòmica per refutar-los– o la creació de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, que busca fomentar la convivència, el respecte i el coneixement, i vetlla per la representació de la societat plural i diversa als mitjans.

El desconeixement afavoreix que proliferin pors i falsedats. L’Islam i el món àrab en són dos exemples. Per aquest motiu tots els centres DIXIT van acollir la conferència “Parlem de l’Islam de forma apropiada: la terminologia no és innocent”, en què Dolors Bramon va oferir les claus per entendre i contextualitzar termes com musulmà, islàmic o islamista, xiïta o sunnita, imam, salafista, wahabí, etc.

Butlletins per estar al dia de tot el que passa en l’àmbit d’afers socials

Assabentar-se dels canvis legals, les activitats formatives, dels projectes més innovadors o de les convocatòries de subvencions és fonamental per a qualsevol professional, també en l’àmbit d’afers socials. Però mantenir-se informat de totes les novetats pot ser difícil si no es tenen a l’abast les eines i fonts d’informació adequades.

Per aquest motiu, Treball, Afers Socials i Famílies i la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya elaboren periòdicament butlletins electrònics adreçats als professionals, el món acadèmic i a la ciutadania que pugui estar-hi interessada. Aquestes publicacions periòdiques, de subscripció gratuïta, recullen notícies, articles, publicacions, activitats i tota mena de recursos d’interès. Tot seguit us presentem una selecció d’aquells butlletins vinculats als afers socials.

DIXIT

El butlletí DIXIT és el butlletí corporatiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. És quinzenal i ofereix notícies d’actualitat de l’àmbit d’afers socials, agenda de conferències i formacions, lectures recomanades, recursos web i informació sobre convocatòries. També inclou les novetats de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials com les conferències, la publicació al portal de dossiers temàtics o seleccions de novetats, i la incorporació de nous vídeos dels actes que organitza a DIXIT TV. Està disponible en castellà i anglès, i disposa del monogràfic semestral Europa Social. En aquest enllaç podeu trobar els últims números publicats.

Inf@ncia

Publicat cada dos mesos per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, aquest butlletí està adreçat a la comunitat tècnica i a les institucions que vetllen per la protecció dels drets de la infància i l’adolescència. Inclou articles en profunditat, experiències en matèria d’infància, recomanacions de llibres, recursos, notícies i formació.

Jove.cat i altres butlletins relacionats amb la joventut

La Direcció General de Joventut publica mensualment aquest butlletí adreçat a la gent jove de Catalunya, on es recullen les novetats més destacades del portal Jove.cat i on també es pot trobar informació pràctica de temes diversos i conèixer alguns dels actes assenyalats de l’agenda d’activitats.

També pensant en els més joves, cada quinze dies es publica el butlletí del Carnet Jove, amb les darreres novetats i les ofertes per a concerts, festivals, esdeveniments esportius i exposicions, entre d’altres.

En canvi, el butlletí e-Joventut està adreçat als professionals de joventut, ja que bimestralment recull informació, convocatòries de subvencions, normativa, cursos, i assessorament, entre altres serveis.

Migracions

El butlletí de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania informa mensualment de l’actualitat del món de la immigració a Catalunya. També disposa del monogràfic La immigració en xifres, que dona a conèixer les dades i estadístiques més actuals sobre la població estrangera a Catalunya.

A l’Abast i altres butlletins de Xarxanet.org

Amb informació d’interès per a entitats de voluntariat, associacions i la ciutadania interessada en l’acció social, el butlletí A l’Abast està coordinat per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària en el marc del projecte de la xarxa associativa Xarxanet, que edita tres butlletins més.

D’una banda, hi ha els butlletins setmanals Actualitat (amb informació sobre els diferents àmbits del voluntariat –social, cultural, ambiental, internacional i comunitari–, i dels serveis per a entitats com la formació del voluntariat o l’assessorament jurídic, econòmic i informàtic) i Finançament (que recull convocatòries de premis, subvencions, concursos i beques).

Xarxanet també publica NonProfit, un butlletí mensual en anglès adreçat a professionals i altres agents d’interès del tercer sector de la resta del món amb l’objectiu de donar visibilitat de la tasca de les entitats catalanes a l’exterior.

Treball i economia social

La Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa edita aquest butlletí mensual amb notícies, entrevistes, activitats, formació i recursos relacionats amb l’economia social i el cooperativisme.

Hi ha dos butlletins que vinculen els afers socials i l’empresa: l’RScat (on trimestralment sobre la responsabilitat social de les empreses i l’administració a Catalunya) i l’æQual (que dos cops l’any recopila serveis, iniciatives i recursos per promoure la igualtat i la qualitat en el treball).

Subscripció als butlletins

Donar-se d’alta a un o més butlletins de la Generalitat de Catalunya és d’allò més fàcil amb  l’eina de subscripcions Butlletins gencat. En aquesta pàgina, si encara no esteu subscrits a cap, haureu d’emplenar el formulari amb les dades requerides, acceptar les condicions legals, prémer el botó ‘Accepta’ i confirmar mitjançant l’enllaç que rebreu per correu electrònic. Després, o si ja sou subscriptors, només haureu de gestionar les subscripcions dels butlletins de Treball, Afers Socials i Famílies o bé publicats per altres departaments. En aquest sentit, n’hi ha que també estan vinculats a l’àmbit d’afers socials i us poden ser d’interès. Tot seguit, us en destaquem alguns.

Família i Escola

El Departament d’Ensenyament publica mensualment aquest butlletí amb què fa arribar a les famílies els nous continguts del web Família i Escola.

Canal drogues

La drogodependència és una problemàtica que cal abordar des de diversos àmbits i el social és un dels més importants. Aquesta publicació bimensual del Departament de Salut recull notícies destacades, programes, formacions, projectes internacionals i publicacions rellevants al voltant de l’epidemiologia, la reducció de danys i els tractaments.

Infosida

Un altre dels butlletins de Salut amb un important contingut de caràcter social és Infosida. De periodicitat semestral, busca formar i sensibilitzar els professionals per millorar les tasques de prevenció i d’assistència en relació amb la infecció pel VIH i les altres infeccions de transmissió sexual.

Els butlletins de l’Institut Català de les Dones (ICD)

L’ICD  en publica dos de mensuals: el primer recull informació d’actualitat sobre polítiques de gènere, i l’altre, l’InfoCentreDoc, recopila les darreres novetats de l’ICD.

Oberta la convocatòria dels Premis de Civisme 2019

La virtut civil (o l’ètica) de la ciutadania és fonamental per a l’existència d’una societat justa, on prevalen els valors de la llibertat, la justícia i la comunitat. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsa diferents iniciatives per promoure-ho i una d’elles són els Premis de Civisme, que reconeixen accions, entitats i persones destacades en l’àmbit del civisme. A través de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, amb aquests guardons es vol fomentar el civisme entès com a instrument essencial per a la inclusió social i la lluita contra la pobresa, així com dels valors i els principis que fomentin la cultura cívica, amb perspectiva de gènere.

A partir del 2 d’agost i fins al 15 d’octubre es poden presentar les candidatures als Premis de Civisme, que enguany incorporen una nova categoria amb el Premi de Civisme a l’esport. Hi ha sis modalitats de participació per arribar l’espectre social més gran possible:

  • Premi Serra i Moret. És el primer premi de civisme i reconeix obres d’assaig i treballs pedagògics. El va instaurar el Departament de Presidència per contribuir a reflexionar sobre què és el civisme el 1982, seguint l’exemple de la Generalitat republicana, que el 1935 va crear el Premi Prat de la Riba.
  • Premis Jaume Ciurana. Instituïts per la Fundació Mossèn Batlle fa trenta anys, té dues modalitats des de 1998: “en favor de les persones” i “en la millora de l’entorn natural”. Totes dues busquen fomentar entre el jovent el gust per les responsabilitats, la capacitat associativa, la cooperació i l’esperit de servei.
  • Premis als Mitjans de Comunicació. Premia treballs televisius, radiofònics o escrits (tant de premsa impresa com digital) que hagin destacat pel tractament del civisme i hagin tingut un determinat impacte social.
  • Premi de Civisme a la Innovació. Guardona les accions que hagin suposat una innovació en la millora del civisme i la convivència, tant d’un col·lectiu com del conjunt de la societat.
  • Premi Civisme a la Ciutadania i Virtut Civil. Reconeix persones o organitzacions que destaquin per l’excel·lència de la seva tasca i trajectòria de servei.
  • Premi de Civisme a l’esport. L’esport fomenta el treball en equip, l’esforç, la resistència a la frustració i el respecte a les normes, els equipaments i les persones. El nou guardó vol reconèixer persones o organitzacions del món de l’esport que destaquen per una conducta cívica exemplar.

Trobareu tota la informació sobre com optar a cadascuna de les categories, així com les bases a la pàgina dels Premis, on també descobrireu els guardonats i la història. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies disposa d’una pàgina web específica sobre civisme, on recull altres iniciatives, com l’Enquesta de civisme i valors o l’Observatori de Civisme i Valors.

Centenaris de Dolors Monserdà i Teresa Pàmies

Cada any es commemoren els centenaris, o altres dates assenyalades, del naixement i la mort de personatges rellevants per a Catalunya. Des de DIXIT ens volem fixar en dues: Dolors Monserdà i Teresa Pàmies, a qui hem triat per la seva lluita pels drets de les dones i de les persones en situació de pobresa.

Any Dolors Monserdà

Es commemora el centenari de la mort, el 31 de març de 1919, de la primera dona a presidir uns Jocs Florals i en publicar una novel·la en català. Els actes de l’any Dolors Monserdà, comissariat per Marta Pessarrodona, posaran de manifest la seva obra literària i també els seus esforços per millorar la situació de les dones a Catalunya, en tant que educadores de les famílies i la societat, i la seva defensa de les dones a l’educació.

Nascuda a Barcelona el 10 de juliol de 1845 en el si d’una família burgesa, el seu pare era relligador de llibres a Ciutat Vella, amb rebotiga i tertúlia, en la qual sovint participaven Clavé, Milà i Fontanals, Pitarra o Monturiol. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia i en diverses ocasions els seus poemes van guanyar els Jocs Florals –el 1909 va ser nomenada presidenta de l’edició de Barcelona–.

Molt aviat va començar a conrear altres gèneres com el teatre, estrenant diverses obres al Teatre Romea, per bé que la popularitat li va arribar amb la narrativa. De fet, està considerada com una de les primeres novel·listes catalanes. Com a periodista va estar atenta als problemes socials de l’època com la Setmana Tràgica, el divorci a França o els problemes de la dona a la ruralia. En els seus escrits destacava les aportacions de les dones i acabà recollint les seves reflexions i propostes a Orientacions per a la dona catalana, Estudi feminista (tots dos seran reeditats) o El feminisme a Catalunya.

La seva preocupació social no es va limitar al periodisme. El 1910, per exemple, va crear el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, que aglutinava serveis com borses de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. A més, va impulsar la Lliga de Compradores, que animava a no comprar en establiments que s’abastissin amb productes de l’explotació com el treball infantil. Aquesta tasca social de vegades saltava a la seva obra novel·lística, com a Maria Glòria (1917).

A més de la reedició de llibres i un acte institucional al Palau de la Generalitat el 8 d’octubre, també hi haurà una exposició itinerant, conferències, un vídeo documental i la campanya a les xarxes socials #AnyDolorsMonserdà per divulgar frases de la seva obra i donar a conèixer el seu pensament. També es crearà un itinerari pels indrets de la Barcelona Vella significatius personalment i literària de Monserdà i que acabarà al Cementiri de Montjuïc, on està enterrada.

Any Teresa Pàmies

En aquest cas, l’Any Teresa Pàmies, comissariat per l’escriptora i filòsofa especialitzada en estudis de gènere Montse Barderi, serveix per commemorar el centenari del naixement d’aquesta escriptora, periodista i activista política que va no va deixar de lluitar durant els 30 anys que va passar a l’exili ni a la seva tornada.

Nascuda el 8 d’octubre de 1919 a Balaguer, Pàmies es va afiliar al partit socialista amb 16 anys i poc després es convertí en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 s’exilià a França, on va ser reclosa al camp de Magnac-Laval, i més tard es va embarcar cap a la República Dominicana, va residir a Cuba i, finalment, es va establir a Mèxic. Durant aquests anys va estudiar periodisme, va publicar articles a revistes catalanes com Serra d’Or i va ser corresponsal de la Radio España Independiente (REI), coneguda com La Pirenaica, des de la seva creació el 1941 fins al 1971. També va treballar en programes en català i castellà de Ràdio Praga.

Les més de cinquanta novel·les, memòries, cròniques i dietaris tenen una notable càrrega autobiogràfica i testimonien els anys d’exili. La seva obra mostra el seu compromís polític amb la llengua, el país, l’antifeixisme i el progrés social. Pàmies, de família pagesa i que va treballar de modista, tenia molta consciència de classe, però també de gènere i la qüestió feminista està present, transversalment, en la seva obra i en especial en títols com Opinions de dona, que recull alguns dels articles publicats en els mitjans de comunicació amb què col·laborava. A més, va participar activament en nombrosos actes, xerrades, conferències i taules rodones.

El 1947 va tornar a Europa: Belgrad, Praga i París van ser les ciutats on va viure. El 1971 va publicar Testament a Praga, que recollia les memòries del seu pare, escrites conjuntament. L’èxit de públic i crítica va ser immediat i l’obra va rebre el premi Josep Pla i el Crítica Serra d’Or de prosa narrativa, al qual s’havia presentat per correu. Un visat per recollir el guardó li va permetre tornar a Catalunya i s’hi va quedar amb tres dels seus fills i el seu marit, Gregorio López Raimundo, qui va arribar a secretari general del PSUC.

Amb motiu de l’Any Teresa Pàmies, des del març s’han programat diferents activitats i es representen diversos espectacles basats en la seva obra o sobre l’escriptora. També hi ha una exposició itinerant i s’estan reeditant alguns dels seus llibres: Matins de l’Aran, Amor clandestí, Gent del meu exili i Memòria dels morts. L’any passat, amb motiu del 50è aniversari de la Primavera del 68, es va fer una nova edició de Si vas a París, papà…: Diari de maig del 1968.

Les conferències més destacades de DIXIT TV

Els centres DIXIT acullen al llarg de l’any conferències i presentacions sobre temes d’interès en l’àmbit d’afers socials. Són gratuïtes, només cal inscriure’s prèviament, i estan adreçades a professionals de l’àmbit d’afers socials, però també a estudiants i públic interessat en qüestions relacionades amb la discapacitat, la inclusió social, la gent gran, la infància, l’autonomia personal, la perspectiva de gènere o voluntariat, entre altres.

Moltes de les activitats es graven en vídeo i es poden consultar a la secció DIXIT TV del portal dixit.gencat.cat. En la majoria de casos, també hi trobareu galeries de fotografies i els materials de suport utilitzats pels ponents. DIXIT també disposa de canal a YouTube on trobar un petit tast de cada xerrada.

Us recordem que per estar al dia de les nostres activitats i de la disponibilitat de cada nou vídeo, podeu subscriure-us al Club DIXIT. A continuació us proposem un recull de les xerrades més destacades que han tingut lloc als centres DIXIT els darrers mesos:

“Els grups de suport social en els serveis socials bàsics”

DIXIT va organitzar a Tarragona, Barcelona i Amposta aquesta xerrada en la qual es van donar a conèixer els objectius, la metodologia i els beneficis que els grups de suport aporten a les persones participants, professionals, institucions i a la comunitat.

A partir de l’exposició de casos, les responsables de l’associació La Grupal, Teixint Vincles –les treballadores socials Ana Lucas i Lola Álvarez i la psicòloga Sonia Ezquerra– van animar els professionals a fer servir aquesta eina que apodera els participants i fomenta el seu autoconeixement i la seva autonomia. En aquest enllaç podeu veure la conferència completa.

“Viatge al país dels blancs: lliçons apreses de l’experiència migratòria”

DIXIT Vic va acollir aquesta xerrada en què Ousman Umar, autor del llibre Viatge al país dels blancs, va relatar en primera persona les dures experiències que viuen les persones que travessen Àfrica i el Mediterrani, i allò que senten en veure que la realitat no coincideix amb les seves expectatives un cop arribats a Europa.

Umar, que amb 12 anys va deixar Ghana per emprendre un viatge que cinc anys més tard acabaria a Barcelona, va parlar de resiliència, capacitat de superació, sentiment de pertinença, capacitat d’adaptació i, sobretot, del valor de l’educació, factors que han estat clau en la seva experiència vital. En aquest enllaç podeu recuperar la conferència sencera.

“L’humor com a eina per afrontar una malaltia i tot el que l’acompanya”

Amb la premissa “riure omple de vida”, els Pallapupas ajuden els infants ingressats i les seves famílies, així com a persones amb càncer, a fer front a la por, l’ansietat i l’angoixa que acompanyen la malaltia i l’estada a l’hospital. L’actriu i pallassa Marta Reyner va visitar els centres DIXIT de Barcelona i Lleida per explicar com l’humor pot ajudar a superar experiències vitals tan complicades.

Durant la xerrada (que podeu veure sencera en aquest enllaç), Renyer va explicar com treballen braç a braç amb el personal sanitari per millorar l’estat emocional dels pacients. També va mostrar diverses eines i formes d’utilitzar l’humor com a eina de comunicació i experiència compartida que permet establir relacions interpersonals tot i la complexitat de la situació.

“Esclerosi múltiple, la malaltia de les mil cares”

L’esclerosi és una malaltia neurodegenerativa de base autoimmune de la qual se’n desconeixen la causa i la cura. DIXIT i DIXIT Vic van acollir aquesta conferència per entendre aquesta malaltia i la seva relació amb els factors psicològics i socials i conèixer els tipus i les característiques de les teràpies psicològiques que poden millorar-ne la gestió i la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

La ponència va anar a càrrec de Laia Briones, psicòloga, neurocientífica i professora a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. A Barcelona, també hi va participar la traductora i escriptora Maria Climent, qui va relatar la seva experiència com a afectada i els problemes no només físics, sinó també psicològics i socials amb què s’ha trobat. Podeu veure els vídeos de totes dues xerrades en aquest enllaç.

“Els nous models d’atenció a persones en situació de sense llar: l’experiència de housing first

El housing first és un model d’intervenció per a persones sensesostre que, a diferència del tradicional –on la persona atesa ha de superar fases en un procés llarg que sovint l’aboca de nou al carrer–, prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent com a primer pas d’un procés de reinserció social. Una de les entitats que l’aplica és Sant Joan de Déu i en va parlar en aquesta conferència (vídeo sencer).

A Lleida, l’acte va anar a càrrec de la pedagoga i terapeuta Toñi Segura, l’educador social Josep Agustí i la treballadora social Cristina León (tots tres de Sant Joan de Déu Terres de Lleida), mentre que a Barcelona va anar a càrrec d’Eduard Rafel, treballador social i cap de programes d’habitatge de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona. Cada sessió va comptar amb la participació d’una persona que havia viscut al carrer i que s’havia beneficiat d’aquesta metodologia.

Labdoo, ordinadors solidaris

Tens algun ordinador, tauleta o lector de llibre electrònic a casa que encara funciona però que ja no fas servir? Marxes de viatge aquest estiu? Tens coneixements d’informàtica i vols dedicar una mica del teu temps a ajudar als altres? Sigui quina sigui la teva opció, pots col·laborar amb Labdoo, una plataforma que recupera ordinadors per destinar-los a projectes educatius en entorns desafavorits, tant de països en vies de desenvolupament com en països rics.

Labdoo és una xarxa social humanitària que busca facilitar l’accés a l’educació sense generar costos econòmics ni mediambientals. En els últims deu anys ha recuperat prop de 17.900 dootronics (paraula formada per Labdoo i electrònic que fan servir per denominar els aparells informàtics en desús). D’aquests, més de 12.200 han estat entregats a 1.432 escoles, el que ha beneficiat prop de mig milió d’estudiants (466.876).

Abans d’enviar-los, s’esborren totes les dades que puguin contenir els aparells electrònics i s’hi instal·len programes educatius en l’idioma que es parli en el país de destí. Viatgers voluntaris els porten a escoles, orfenats i camps de refugiats. L’organització calcula que aquesta forma d’enviament ha permès estalviar 263.949 kg de CO2, ja que els dootronics viatgen arreu del món: hi ha donants i benefactors escampats per 130 països.

Gràcies a un codi identificador de nou dígits i a un codi QR únics es pot seguir en línia l’enviament i, fins i tot, saber per a què els fan servir i veure fotos d’infants, joves i altres beneficiaris utilitzant-los. Si se’ls espatlla i no es pot arreglar de nou, es reciclen per reduir l’impacte ambiental i se’ls proporciona un altre gratuïtament.

Els voluntaris també organitzen recollides de dootronics, coordinen dootrips (com anomenen els viatges en què es duen ordinadors), fan xerrades de sensibilització, es reuneixen per sanejar ordinadors… Són tasques flexibles que duen a terme en funció de les seves habilitats a diferents punts del món: 264, concretament. Acostumen a ser escoles però també empreses, entitats veïnals i ajuntaments, i se’ls anomena hubs.

Històries properes de Labdoo

Els codis dels dootronics permeten seguir els viatges que realitzen. Alguns recorren un grapat de quilòmetres i d’altres en fan milers. A continuació us posem dos exemples.

El CRAE Seonee és un centre residencial d’acció educativa de Girona per a infants i adolescents (de 0 a 18 anys) que per diferents motius no poden viure amb els seus pares. Com també s’encarreguen de la seva educació, al març van demanar a Labdoo ordinadors perquè només en tenien un per poder fer els deures de l’escola.

Els van rebre pocs dies després procedents de l’Escola Monlau de Barcelona, un hub que s’ocupa de recollir i sanejar portàtils i ordinadors de taula. Van començar el setembre del 2017 i des d’aleshores han passat per les seves mans més de 150 dootronics.

Alumnes de l’Escola Monlau de Barcelona empaquetant ordinadors a l’abril. Font: Labdoo.

Uns dootronics que van recorre uns quants quilòmetres més gràcies als voluntaris són els que  el Col·legi Vedruna Sant Elies de Vilafranca del Penedès va preparar per a l’escola i l’institut de Thillé Boubacar, al Senegal. Els havia demanat l’Associació pel desenvolupament del Riu Senegal, que treballa per facilitar l’accés a la informàtica, així com el seu bon coneixement, als infants de famílies amb escassos recursos de la població. Però no són els únics dootronics que ha preparat. En dos anys, l’escola vilafranquina ha recollit i sanejat més de 170 aparells que han arribat arreu del món, des del Marroc o Grècia fins a Tailàndia i Uganda. Alumnes d’entre 12 i 16 anys s’encarreguen, en diversos tallers, de sanejar i registrar els aparells, que són guardats amb cura fins que els voluntaris els poden dur.

La fam no fa vacances i la solidaritat, tampoc

Les colònies i els casals d’estiu són algunes de les solucions a què recorren els pares per compaginar la feina amb els tres mesos de vacances escolars. Però no totes les famílies aconsegueixen quadrar els comptes. De fet, a Catalunya el 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, xifra que s’eleva fins al 28,5% en el cas dels menors de 16 anys, segons l’Idescat. La situació a l’estiu pot fins i tot empitjorar, ja que durant el curs escolar els infants reben beques menjador.

Per això, institucions i entitats socials posen en marxa diferents iniciatives perquè tots els infants puguin gaudir de l’estiu i tenir les necessitats bàsiques cobertes. És el cas del Banc dels Aliments que, des de fa uns anys, organitza “La fam no fa vacances”, una recollida d’aliments de primera necessitat com oli, llet, llegums cuits o conserves. La fundació anima a clubs esportius, empreses o associacions culturals a sumar-se a la campanya organitzant recollides o oferint descomptes a canvi de donacions, entre altres opcions. Podeu consultar totes les activitats programades per a aquest estiu.

Una altra campanya de recollida d’aliments estival és la de “Cap nen sense bigoti“, que organitza l’Obra Social “la Caixa” en favor dels Bancs dels Aliments. L’objectiu d’aquesta acció és garantir l’accés a la llet, font destacable de proteïnes d’alta qualitat, vitamines i minerals, que contribueix al creixement i desenvolupament dels infants. Entre el maig i el juny es van recollir brics de llet i durant l’estiu es poden fer donacions en línia i aconseguir el conte Berta, Milki i el núvol blanc, escrit per Elvira Sastre i il·lustrat per Òscar Llorens. En l’última edició a Catalunya es van recollir 473.000 litres, que van permetre abastir 35.382 infants.

La situació econòmica familiar afecta també les vacances dels nens i nenes. Per garantir el dret de tots els infants i joves a gaudir d’un lleure educatiu de qualitat durant l’estiu, entitats com Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés ofereixen beques per als seus casals, campaments i colònies. Aquestes activitats permeten a les criatures sortir del seu entorn, compartir amb altres infants de la seva edat espais i vivències que els faran madurar, comptar amb referents adults positius, tenir cobertes les necessitats d’alimentació i higiene, i descobrir i estimar la natura. El Casal dels Infants, per la seva banda, busca voluntaris que s’impliquin en les colònies, els casals, els camps de treballs i el projecte de reforç del català CatEstiu, i així garantir el dret al lleure educatiu dels infants durant el juliol i l’agost.

I si vols ser solidari durant l’estiu?

A l’estiu, com durant la resta de l’any, es pot ser solidari fent aportacions a les campanyes de recollida d’aliments o amb donatius per a beques per a activitats de lleure educatiu, però hi ha moltes altres formes. És un bon moment, per exemple, per fer un voluntariat i a pàgines com hacesfalta.org, ONGVoluntariatAIPC-Pandora, trobareu tota mena d’opcions tant prop de casa com a l’estranger. Els menors de 29 anys també trobaran moltes alternatives a Jove.cat.

Si voleu  marxar a l’estranger, el turisme responsable i les estades solidàries que organitzen algunes ONG seguint els principis de justícia social i econòmica, i respectant el medi ambient i la cultura local. Són una forma diferent de conèixer de primera mà la realitat social, cultural, política i econòmica dels habitants de països en vies de desenvolupament.

També hi podeu anar per fer un voluntariat i participar en un projecte de cooperació o en un camp de treball per millorar les condicions de vida combatent la pobresa, conservant el medi ambient o fomentant la igualtat de gènere, entre altres. Són experiències vitals que no només marquen els estius dels participants sinó les seves vides.

El Dia de l’Orgull més familiar

Enguany fa 50 anys dels fets que van originar el Dia per a l’Alliberament LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). El 28 de juny de 1969 la comunitat LGBTI va sortir als carrers de Nova York per mostrar el seu rebuig a una batuda policial en un bar gai. La protesta va acabar amb enfrontaments, detencions i ferits greus, i milers de gais, lesbianes, transsexuals i simpatitzants van manifestar-se com a mostra de suport. Un any més tard Nova York i Los Angeles van acollir la primera marxa de l’Orgull Gai.

Des d’aleshores, s’ha avançat molt però encara queda feina per fer i un dels camps on hi ha més per recórrer és el de la família. Les famílies formades per persones LGBTI han existit des de sempre, però sovint sense gaudir de reconeixement social i, encara menys, legal. Són pocs els països, entre els quals hi ha l’estat espanyol, que atorguen a aquest col·lectiu el dret a casar-se o a adoptar un infant.

Per això, el Pride Barcelona es vol erigir enguany com un altaveu de les famílies LGBTI i reivindicar la diversitat de models familiars. Així, sota el lema “Som famílies a tot arreu”, organitza un munt d’activitats per als més petits: atraccions, llits elàstics, zona d’aigües, pintacares i altres tallers, contacontes amb Briggita Lamoure i un concert d’El Pot Petit.

Durant tot juny i bona part de juliol hi ha concerts, conferències i exposicions, així com el FIRE!!, del qual us vam parlar en aquesta entrada sobre festivals de cinema socials i reivindicatius. No obstant això, el gruix de les activitats –inclòs el Pride Kids– se celebra el 28 i el 29 de juny a les avingudes Maria Cristina i Paral·lel i els seus voltants.

La tarda del 29 s’ompliran de triangles roses i arcs de Sant Martí durant la desena Pride BCN, la marxa tan festiva com reivindicativa que se celebra des del 2009 (per bé que la primera manifestació a favor del col·lectiu LGBTI a Barcelona i a tot l’Estat va ser el 1977). Cada any hi participen més de 250.000 persones, cosa que el converteix en un dels Orgulls més populars d’Europa. De fet, Barcelona aspira a acollir l’EuroPride 2022.

Altres iniciatives a favor del col·lectiu

El barri de la Trinitat Vella se suma a la celebració amb el primer Orgull de la Trini, serà el 13 de juliol al Parc de la Trinitat Vella. Hi haurà una mostra d’entitats #entitatsamborgull, Ràdio Trinijove emetrà en directe debats i taules rodones, un dinar popular, diversos espectacles, concerts… i una actuació de la Colla Jove de Barcelona – Castells amb orgull, que llueixen un mocador especial per fomentar l’esperit inclusiu de les colles.

Un dels cartells guanyadors

Una altra iniciativa a favor d’aquest col·lectiu del darrer any és la dels Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies, i d’Ensenyament, per fomentar el respecte a l’orientació sexual i a la identitat de gènere entre la gent gran. Un dels temors de les persones grans LGBTI és haver de renunciar a la seva identitat sexual o expressió de gènere per evitar possibles discriminacions en cas d’anar a viure a una residència. Un centenar d’alumnes d’una desena d’escoles d’art de Catalunya van participar en un concurs de cartells, els guanyadors dels quals s’han penjat en residències, centres de dia, habitatges tutelats, casals, centres cívics, etcètera.

Us recordem que a DIXIT tenim nombroses monografies sobre famílies homoparentals, tant de mares lesbianes com de pares gais. També hi trobareu contes infantils com El secreto de las familias, L’Aitor té dues mares o Pirates i pirulins, així com pel·lícules com Los chicos están bien. A l’àmbit temàtic LGBTI de DIXIT, hi ha aquests títols però també molts d’altres, així com diversos dossiers temàtics, activitats i conferències relacionades.

Moure’s per visibilitzar l’ELA i l’EM

El proper 21 de juny és el Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i dia 29 de maig es va commemorar el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple (EM).  L’origen d’aquestes dues malalties neurodegeneratives encara es desconeix i, per ara, no tenen cura, tot i que els avenços en els tractaments són constants.

Es calcula que a Catalunya hi ha 400 persones que pateixen esclerosi lateral amiotròfica i unes 11.500 amb esclerosi múltiple. La primera es mostra sobretot amb la debilitat muscular, que dificulta fins i tot la respiració i la deglució a mesura que la malaltia avança. La segona, en canvi, afecta diferent a cada malalt, d’aquí que es conegui com la malaltia de les mil cares.

Això se suma a què símptomes com la fatiga, el dolor o la depressió, són invisibles i això provoca que les persones que les pateixen se sentin incompresos. Així ho explicava l’escriptora i traductora Maria Climent durant la conferència “Esclerosi múltiple: la malaltia de les mil cares”, que podeu recuperar a DIXIT TV. De fet, el Dia Mundial de l’EM es va centrar precisament en els símptomes invisibles.

Esport contra les esclerosis

Entitats, familiars i pacients treballen per donar a conèixer aquestes patologies i alhora recaptar fons. Sovint ho fan a través d’activitats lúdiques com les que presentem a continuació, alguns de llarga tradició i d’altres de noves.

Un exemple és la cursa “Corre en gran“, que des de fa dos anys organitzen set presos i dos tècnics del centre penitenciari Brians 2, que els mesos anteriors cerquen patrocinadors i preparen dorsals, cartells, recorreguts i punts d’avituallament. El 24 de març un miler de corredors van participar a Sant Esteve Sesrovires en la segona edició d’aquest esdeveniment esportiu, que enguany ha servit per recaptar més de 8.000 euros perquè l’Hospital Vall d’Hebron investigui l’ELA.

Participants de la 4a Cursa Popular de Sant Adrià per l’ELA. Foto: La Sansi.

Sant Adrià del Besòs també va acollir una cursa per combatre i visibilitzar l’ELA. Més de 1.200 persones es van participar el 5 de maig en la 4a Cursa Popular de Sant Adrià per l’ELA, organitzada per l’ajuntament i el Club Atletisme La Sansi. Durant el matí es van dur a terme diferents accions per recaptar fons per a la Fundació Miquel Valls, que treballa amb persones afectades per l’ELA i els seus familiars.

El 16 de juny també van tenir lloc un festival del Club Gimnàstic Montgrí que va barrejar teatre, dansa i gimnàstica per parlar de l’ELA, una caminada a Begues, una altra pels voltants de Vallgorguina… A més, el dia 23 es disputarà la VI Milla Marina de Cambrils.

El Mulla’t a Hostalets de Balanyà. Foto: FEM.

La Fundació Esclerosi Múltiple encara els últims preparatius del “Mulla’t per l’esclerosi múltiple“, una de les campanyes solidàries més multitudinàries que se celebren a Catalunya. Cada any hi participen prop de 1.000 voluntaris, 600 piscines i més de 100.000 persones, que a les 12 hores es llancen a l’aigua en solidaritat amb les persones amb esclerosi múltiple. Tindrà lloc el 14 de juliol i inclourà activitats paral·leles esportives, infantils, lúdiques i culturals per captar fons.

La mateixa entitat impulsa a finals de gener el “Mou-te per l’esclerosi múltiple” , una cursa solidària al Circuit de Barcelona-Catalunya. Prop de 2.000 persones prenen part de la sortida i fan el recorregut patinant, en bicicleta, en patinet, corrent o caminant. Hi ha activitats lúdiques per a totes les edats com zumba, ioga o inflables.

Unint generacions

A Catalunya, més de 175.000 persones majors de 65 anys que viuen soles pateixen soledat no desitjada i, per a bona part de la societat, són invisibles. La desaparició d’un ésser estimat, l’empitjorament de la salut o la pèrdua de la mobilitat són alguns dels factors que les aboquen a aquesta soledat.

Entitats, institucions i voluntaris intenten donar-los suport amb diferents iniciatives i activitats, i cada vegada són més els projectes que fomenten les relacions intergeneracionals pels importants beneficis que aporten a la gent gran, als infants i els joves que hi participen i a les generacions compreses entre els dos.

Ho certifiquen estudis com el realitzat pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social de la Universitat de les Illes Balears. Aquest tipus d’activitats milloren l’aprenentatge i la motivació dels infants, i l’autoestima de les persones grans, alhora que afavoreixen la comprensió i el respecte entre les diferents generacions i incrementa la qualitat de vida d’uns i altres.

A més, ajuda a visibilitzar la gent gran al conjunt de la societat. Tenir-los més presents pot ajudar també a combatre els abusos i maltractaments que pateixen alguns. Precisament, el 15 de juny se celebra el dia mundial per prendre consciència d’aquesta problemàtica, sobre la que DIXIT va elaborar un dossier temàtic.

Iniciatives que fan molt més que companyia

Algunes escoles bressol de Barcelona animen els avis dels alumnes a acompanyar-los i ajudar-los en la cura de l’hort que tenen al centre. A Montornès del Vallès van optar perquè les criatures de la llar d’infants El Lledoner compartissin un cop al mes contacontes, jocs interactius i manualitats, entre altres, amb usuaris del Casal de la Gent Gran Nord.

Infants i gent gran de Montornès comparteixen activitats. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

Els usuaris de la residència Sant Bernabé de Berga reben la visita d’infants de l’escola bressol Flor de Neu cada tres setmanes (ni petits ni grans són sempre els mateixos) i comparteixen treballs manuals, jocs, música i contes.

De vegades, són els més grans els que aprenen del jovent. És el cas dels joves de Pira (Conca de Barberà) que han ensenyat a gent gran del municipi a treure el màxim profit del mòbil. O el dels nois i noies de Montornès que han explicat als seus veïns de més edat com fer servir les xarxes socials.

Adolescents ensenyen a fer servir el mòbil als veïns més grans de Montornès. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

En altres iniciatives participen nens i nenes més grans, com els alumnes de cinquè i sisè de l’Escola Forallac de la Bisbal de l’Empordà, que es van cartejar amb els avis d’una residència del poble abans d’anar-los a veure. Estudiants d’altres centres de la mateixa població també els acompanyen al mercat o els visiten per fer petar la xerrada mentre juguen al dòmino.

Joves i ancians comparteixen moments de confidències, d’intercanvi d’experiències i de parlar de temes com la malaltia, la mort o la família. Conversar-hi també els permet conèixer de primera mà com era abans la vida, l’escola i el barri, de què treballaven, com viuen els canvis socials, econòmics, tecnològics, etc.

Casals Cívics, espais per a tothom

Joves i grans també poden compartir bones estones i activitats als casals cívics de la Generalitat, espais públics de participació i convivència oberts a tothom. A través d’activitats com tallers, conferències i exposicions, els casals busquen, entre altres, afavorir la cohesió social, gaudir de noves relacions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte comú.

El Casal Cívic Igualada Montserrat, per exemple, ha creat “El Racó Familiar”, on infants i adults poden jugar, dibuixar i llegir plegats per afavorir la convivència entre generacions. El de Lleida, per la seva banda, ha facilitat que alumnes de 4t d’ESO de l’IES Joan Oró aprenguin sobre la Guerra Civil i la Dictadura de la mà de persones grans que les van patir, alhora que els feien companyia. I, entre altres, Can Boada, a Terrassa, va organitzar una obra teatral d’inclusió social intergeneracional per Sant Jordi.