Les conferències més destacades de DIXIT TV

Els centres DIXIT acullen al llarg de l’any conferències i presentacions sobre temes d’interès en l’àmbit d’afers socials. Són gratuïtes, només cal inscriure’s prèviament, i estan adreçades a professionals de l’àmbit d’afers socials, però també a estudiants i públic interessat en qüestions relacionades amb la discapacitat, la inclusió social, la gent gran, la infància, l’autonomia personal, la perspectiva de gènere o voluntariat, entre altres.

Moltes de les activitats es graven en vídeo i es poden consultar a la secció DIXIT TV del portal dixit.gencat.cat. En la majoria de casos, també hi trobareu galeries de fotografies i els materials de suport utilitzats pels ponents. DIXIT també disposa de canal a YouTube on trobar un petit tast de cada xerrada.

Us recordem que per estar al dia de les nostres activitats i de la disponibilitat de cada nou vídeo, podeu subscriure-us al Club DIXIT. A continuació us proposem un recull de les xerrades més destacades que han tingut lloc als centres DIXIT els darrers mesos:

“Els grups de suport social en els serveis socials bàsics”

DIXIT va organitzar a Tarragona, Barcelona i Amposta aquesta xerrada en la qual es van donar a conèixer els objectius, la metodologia i els beneficis que els grups de suport aporten a les persones participants, professionals, institucions i a la comunitat.

A partir de l’exposició de casos, les responsables de l’associació La Grupal, Teixint Vincles –les treballadores socials Ana Lucas i Lola Álvarez i la psicòloga Sonia Ezquerra– van animar els professionals a fer servir aquesta eina que apodera els participants i fomenta el seu autoconeixement i la seva autonomia. En aquest enllaç podeu veure la conferència completa.

“Viatge al país dels blancs: lliçons apreses de l’experiència migratòria”

DIXIT Vic va acollir aquesta xerrada en què Ousman Umar, autor del llibre Viatge al país dels blancs, va relatar en primera persona les dures experiències que viuen les persones que travessen Àfrica i el Mediterrani, i allò que senten en veure que la realitat no coincideix amb les seves expectatives un cop arribats a Europa.

Umar, que amb 12 anys va deixar Ghana per emprendre un viatge que cinc anys més tard acabaria a Barcelona, va parlar de resiliència, capacitat de superació, sentiment de pertinença, capacitat d’adaptació i, sobretot, del valor de l’educació, factors que han estat clau en la seva experiència vital. En aquest enllaç podeu recuperar la conferència sencera.

“L’humor com a eina per afrontar una malaltia i tot el que l’acompanya”

Amb la premissa “riure omple de vida”, els Pallapupas ajuden els infants ingressats i les seves famílies, així com a persones amb càncer, a fer front a la por, l’ansietat i l’angoixa que acompanyen la malaltia i l’estada a l’hospital. L’actriu i pallassa Marta Reyner va visitar els centres DIXIT de Barcelona i Lleida per explicar com l’humor pot ajudar a superar experiències vitals tan complicades.

Durant la xerrada (que podeu veure sencera en aquest enllaç), Renyer va explicar com treballen braç a braç amb el personal sanitari per millorar l’estat emocional dels pacients. També va mostrar diverses eines i formes d’utilitzar l’humor com a eina de comunicació i experiència compartida que permet establir relacions interpersonals tot i la complexitat de la situació.

“Esclerosi múltiple, la malaltia de les mil cares”

L’esclerosi és una malaltia neurodegenerativa de base autoimmune de la qual se’n desconeixen la causa i la cura. DIXIT i DIXIT Vic van acollir aquesta conferència per entendre aquesta malaltia i la seva relació amb els factors psicològics i socials i conèixer els tipus i les característiques de les teràpies psicològiques que poden millorar-ne la gestió i la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

La ponència va anar a càrrec de Laia Briones, psicòloga, neurocientífica i professora a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. A Barcelona, també hi va participar la traductora i escriptora Maria Climent, qui va relatar la seva experiència com a afectada i els problemes no només físics, sinó també psicològics i socials amb què s’ha trobat. Podeu veure els vídeos de totes dues xerrades en aquest enllaç.

“Els nous models d’atenció a persones en situació de sense llar: l’experiència de housing first

El housing first és un model d’intervenció per a persones sensesostre que, a diferència del tradicional –on la persona atesa ha de superar fases en un procés llarg que sovint l’aboca de nou al carrer–, prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent com a primer pas d’un procés de reinserció social. Una de les entitats que l’aplica és Sant Joan de Déu i en va parlar en aquesta conferència (vídeo sencer).

A Lleida, l’acte va anar a càrrec de la pedagoga i terapeuta Toñi Segura, l’educador social Josep Agustí i la treballadora social Cristina León (tots tres de Sant Joan de Déu Terres de Lleida), mentre que a Barcelona va anar a càrrec d’Eduard Rafel, treballador social i cap de programes d’habitatge de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona. Cada sessió va comptar amb la participació d’una persona que havia viscut al carrer i que s’havia beneficiat d’aquesta metodologia.

Moure’s per visibilitzar l’ELA i l’EM

El proper 21 de juny és el Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i dia 29 de maig es va commemorar el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple (EM).  L’origen d’aquestes dues malalties neurodegeneratives encara es desconeix i, per ara, no tenen cura, tot i que els avenços en els tractaments són constants.

Es calcula que a Catalunya hi ha 400 persones que pateixen esclerosi lateral amiotròfica i unes 11.500 amb esclerosi múltiple. La primera es mostra sobretot amb la debilitat muscular, que dificulta fins i tot la respiració i la deglució a mesura que la malaltia avança. La segona, en canvi, afecta diferent a cada malalt, d’aquí que es conegui com la malaltia de les mil cares.

Això se suma a què símptomes com la fatiga, el dolor o la depressió, són invisibles i això provoca que les persones que les pateixen se sentin incompresos. Així ho explicava l’escriptora i traductora Maria Climent durant la conferència “Esclerosi múltiple: la malaltia de les mil cares”, que podeu recuperar a DIXIT TV. De fet, el Dia Mundial de l’EM es va centrar precisament en els símptomes invisibles.

Esport contra les esclerosis

Entitats, familiars i pacients treballen per donar a conèixer aquestes patologies i alhora recaptar fons. Sovint ho fan a través d’activitats lúdiques com les que presentem a continuació, alguns de llarga tradició i d’altres de noves.

Un exemple és la cursa “Corre en gran“, que des de fa dos anys organitzen set presos i dos tècnics del centre penitenciari Brians 2, que els mesos anteriors cerquen patrocinadors i preparen dorsals, cartells, recorreguts i punts d’avituallament. El 24 de març un miler de corredors van participar a Sant Esteve Sesrovires en la segona edició d’aquest esdeveniment esportiu, que enguany ha servit per recaptar més de 8.000 euros perquè l’Hospital Vall d’Hebron investigui l’ELA.

Participants de la 4a Cursa Popular de Sant Adrià per l’ELA. Foto: La Sansi.

Sant Adrià del Besòs també va acollir una cursa per combatre i visibilitzar l’ELA. Més de 1.200 persones es van participar el 5 de maig en la 4a Cursa Popular de Sant Adrià per l’ELA, organitzada per l’ajuntament i el Club Atletisme La Sansi. Durant el matí es van dur a terme diferents accions per recaptar fons per a la Fundació Miquel Valls, que treballa amb persones afectades per l’ELA i els seus familiars.

El 16 de juny també van tenir lloc un festival del Club Gimnàstic Montgrí que va barrejar teatre, dansa i gimnàstica per parlar de l’ELA, una caminada a Begues, una altra pels voltants de Vallgorguina… A més, el dia 23 es disputarà la VI Milla Marina de Cambrils.

El Mulla’t a Hostalets de Balanyà. Foto: FEM.

La Fundació Esclerosi Múltiple encara els últims preparatius del “Mulla’t per l’esclerosi múltiple“, una de les campanyes solidàries més multitudinàries que se celebren a Catalunya. Cada any hi participen prop de 1.000 voluntaris, 600 piscines i més de 100.000 persones, que a les 12 hores es llancen a l’aigua en solidaritat amb les persones amb esclerosi múltiple. Tindrà lloc el 14 de juliol i inclourà activitats paral·leles esportives, infantils, lúdiques i culturals per captar fons.

La mateixa entitat impulsa a finals de gener el “Mou-te per l’esclerosi múltiple” , una cursa solidària al Circuit de Barcelona-Catalunya. Prop de 2.000 persones prenen part de la sortida i fan el recorregut patinant, en bicicleta, en patinet, corrent o caminant. Hi ha activitats lúdiques per a totes les edats com zumba, ioga o inflables.

Cinema social i reivindicatiu

A Catalunya hi ha una gran varietat de festivals de cinema. Se n’organitzen sobre tota mena de temàtiques com la música, l’esport, la moda, el medi ambient i, fins i tot, el vi. D’altres mostren com es viu en altres indrets del món, ja que s’hi projecten metratges nord-americans, llatinoamericans, asiàtics o àrabs, entre altres. I també n’hi ha que tracten sobre drets humans, igualtat, discapacitat, diversitat sexual, etc. En aquesta entrada us parlem precisament d’aquests últims, els festivals vinculats als afers socials.

Actualment, n’hi ha dos en marxa. El primer d’ells és la Mostra Internacional de Films de Dones, que se celebra des del 4 fins al 9 de juny, tot i que organitza tallers, cursos, jornades i altres activitats al llarg de l’any. Aquest festival fa més de 25 anys que aposta pel cinema dirigit per dones d’arreu del món amb l’objectiu d’oferir visibilitat a la cultura audiovisual femenina tant davant com darrere de les càmeres.

Aquest dijous també comença un altre certamen que ja és tot un clàssic: el FIRE!!. És el degà dels festivals de temàtica LGBTI d’Espanya, ja que va néixer el 1995. Des d’aleshores, el Casal Lambda selecciona amb cura llargmetratges, documentals i curtmetratges de qualitat, d’autor i amb enfocament educatiu, que aborden la diversitat afectiva en el seu sentit més ampli. La 24a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià se celebrarà del 6 al 16 de juny a diferents espais, però principalment a l’Institut Francès de Barcelona.

Abans de seguir avançant pel calendari, cal recordar que al maig es va celebrar el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un projecte de promoció i divulgació cinematogràfica centrat en la solidaritat i els drets humans. A la setzena edició es van presentar a concurs més de 260 curtmetratges i prop d’un centenar de llargmetratges.

Cartell del curmetratge On és l’Ivan?

S’hi van concedir diversos premis, també un en col·laboració amb AMPANS: l’INSERT, que reconeix el talent, la creativitat i l’expressió artística en format audiovisual de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Enguany l’ha rebut la Coordinadora Down de Catalunya gràcies al curmetratge On és l’Ivan?, sobre vuit joves amb discapacitat intel·lectual que s’enfronten al repte de realitzar un taller de cinema. I és que les arts audiovisuals s’han convertit en una eina de motivació i aprenentatge per a la inclusió activa de persones amb discapacitat intel·lectual.

Al setembre és el torn del Festival Gollut de Ribes de Freser, que, amb activitats per a tots els públics i un ampli ventall de gèneres i formats (des de curts i llargs documentals i de ficció fins a propostes de fotoperiodisme), tracta temes socials i la no discriminació. Aquesta mostra, nascuda fa només cinc anys, ret homenatge als golluts, una comunitat que vivia a la vall de Ribes i que va ser discriminada per la seva baixa estatura fins que va desaparèixer.

Per la seva banda, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social busca impulsar la crítica social de manera constructiva i creativa, donant veu a iniciatives i injustícies que difícilment arriben a les sales de cinema. Per fer-ho, es basa en la projecció de cinema de denúncia (mostra de llargmetratges, concurs internacional de curts i cinema infantil amb valors), i en l’organització d’activitats paral·leles vinculades amb el cinema i/o la denúncia. Aquest any tindrà lloc del 18 al 27 d’octubre a Vic.

El Protesta, com se’l coneix, no és l’únic que té en compte la canalla. No es presenta com a festival reivindicatiu, però El Meu Primer Festival, que s’adreça a infants d’entre 2 i 12 anys, té com a objectiu entretenir, educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític dels més petits.

L’últim festival social de l’any és l’Inclús, que comença el 25 de novembre i acaba l’1 de desembre. En el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona es projecten produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, que tracten la discapacitat des d’un punt de vista alternatiu. També organitza diverses activitats artístiques i comercials paral·leles per donar veu al col·lectiu.

Joves creadors de cinema social

D’uns anys ençà, la creació de curtmetratges socials com a eina educativa no ha parat de créixer, perquè permet al jovent adquirir competències i habilitats audiovisuals i alhora reflexionar, descobrir realitats diferents i sensibilitzar la ciutadania sobre els temes que els preocupen. D’aquí va néixer, el 2011, el projecte Edufilms, de Fundesplai i l’Associació Méliès, dedicada a apropar el món audiovisuals i el llenguatge cinematogràfic a infants i joves.

En nou anys un miler de joves han participat en la creació de quaranta produccions audiovisuals, la meitat dels quals, centrades en les qüestions de gènere (sexualitat, diversitat sexual i afectiva, sexisme, violència de gènere, assetjament, etc.), el que denota que és un tema que els interessa. No només han fet feines pròpies d’una producció audiovisual (elecció del tema, redacció del guió, caracterització dels personatges, recerca de localitzacions, rodatge) sinó que també han fomentat el debat social a l’entorn amb xerrades als esplais i centres educatius o participació en jornades.

Cinc dels joves de l’esplai Pubilla Casas-Can Vidalet durant un rodatge.

A més, les cintes produïdes el 2017 i el 2018 es van projectar a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival Edufilms, el Festival de Cinema Jove per la Transformació, que malauradament enguany ja no s’organitza per manca de recursos. De fet, aquest curs només s’han pogut realitzar petites produccions sobre qüestions de gènere, els espots EnCORatja’t, campanya de la qual vam parlar fa unes setmanes en aquesta entrada. Només s’estan preparant curtmetratges a l’esplai de Pubilla Casas-Can Vidalet, de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i a El Nus, de Sant Joan Despí, que compta amb el suport del consistori i que va ser el primer en participar-hi.

Sant Jordi 2019

Sant Jordi és a tocar i com cada any des de DIXIT hem seleccionat algunes de les activitats i iniciatives de caire social i cultural que s’organitzen per celebrar el dia del llibre i la rosa.

Lectures clau

No hi ha Sant Jordi sense llibres i és per això que encetem l’entrada amb el dossier temàtic que hem elaborat des de DIXIT amb una selecció d’assaigs, narrativa i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes. El dossier també inclou una tria de recursos relacionats amb el món de la cultura.

Molt més que una flor

La Fundació IRES vendrà roses per recaptar fons seguint el fil argumental de l’any passat. La campanya de 2018 va ser batejada amb l’etiqueta #TotsSomLlegenda perquè “no calen dracs ni princeses per lluitar, tan sols somnis i reptes a superar”. Enguany ha triat #FemCréixerLaLlavor ja que les llavors s’han de cuidar perquè es converteixin en roses plenes de vida, com fa l’entitat amb les famílies en situació de vulnerabilitat que acompanya. De nou, el drac es farà fotos amb tothom que s’apropi a la parada del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Les roses contra l’oblit dels Amics de la Gent són ja un clàssic de Sant Jordi i compleixen una triple funció. Amb elles, es recapta fons alhora que es sensibilitza i mobilitza la societat davant la soledat no desitjada de les persones grans, i s’afavoreix la inserció laboral de joves en risc d’exclusió perquè s’elaboren al projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel.

Tant a les parades de les entitats com al Mercat Social, hi trobareu tota mena de roses: naturals, de roba, de paper, de goma eva, de feltre, de ganxet… i, fins i tot, de galeta! També hi ha llibretes, blocs de notes, samarretes, imants, xocolatines, sabons… amb Sant Jordi, la princesa, el drac i les roses com a protagonistes. La majoria són peces úniques ja que les elaboren artesanalment les persones usuàries de les mateixes entitats, una forma de recaptar fons i afavorir la inserció sociolaboral.

Punts de llibre ben visibles

Un altre dels imperdibles de Sant Jordi són els punts de llibre, com els de l’associació No Somos Invisibles, que dona oportunitats laborals a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes. Enguany hi ha dotze models –pintats segons les capacitats de cada usuari (movent el cap, amb la boca, les mans…)– i es poden comprar amb antelació per internet i el mateix dia davant del número 20 de l’avinguda de Déu de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Punts de llibre de No somos invisibles.

La Fundació Comtal també vendrà roses i punts de llibre sota el lema “Una rosa, una oportunitat”, i destinarà tot el que recapta a donar suport educatiu i acompanyament emocional als infants i joves que més ho necessiten. L’entitat ha fet un concurs de dibuix per triar els dissenys dels punts de llibre i també en ven un dibuixat per la il·lustradora Pilarín Bayés, que els va cedir els drets.

Noves vides per a llibres vells

En el dia de compra de llibres per excel·lència, també se’n recullen de segona mà. Es fa tant perquè persones amb pocs recursos puguin gaudir de la diada –especialment les criatures-, com per vendre’ls a posteriori. És el cas de Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari, que des de fa quinze anys treballa per millorar les habilitats de lectura i escriptura realitzant cursos d’alfabetització i d’acollida sociolingüística. Des del 2004 n’ha impartit 120 i han becat prop de 2.500 persones.

Un Sant Jordi intercultural

També hi haurà activitats al barri barceloní del Raval: tallers, contacontes, espectacles de dansa, actuacions musicals… Més de 70 entitats, escoles, serveis comunitaris i comerços del barri mostraran les iniciatives socials i culturals desenvolupades al llarg de l’any per fomentar la convivència. Així doncs, a més de llibres i roses, els visitants podran comprar productes artesanals. A causa de les obres a la rambla del Raval, on des de fa 15 anys se celebra el Sant Jordi més intercultural, les parades s’instal·laran a la plaça dels Àngels.

Premi Biblioteca Pública i Compromís Social 2018

Per cinquè any consecutiu la Fundació Biblioteca Social ha entregat el premi Biblioteca Pública i Compromís Social, que reconeix projectes de biblioteques públiques de tot l’Estat adreçats als sectors més vulnerables de la societat com són els menors en situació de pobresa, les persones sense feina, els nouvinguts o la gent gran, entre altres.

L’objectiu d’aquest guardó, al que enguany s’han presentat 21 projectes, dels quals se’n van acceptar 19, és donar visibilitat a iniciatives que busquen combatre les desigualtats socials. La Fundació, una entitat sense ànim de lucre creada el 2014, considera que, en trobar-se desplegades per tot el territori, les biblioteques públiques no són només centres de cultura sinó que també són la porta d’entrada a la informació i el coneixement, fonamental en el desenvolupament de les persones, en la cohesió social i en el creixement econòmic, com explica en el curt documental “Crecer leyendo“.

Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte "Biblioteca fácil", de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).
Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte “Biblioteca fácil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).

El projecte guanyador és “Biblioteca fàcil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València) i que el personal dels centres va posar en marxa el 2005. Des d’aleshores, ofereixen un tractament inclusiu i normalitzat a persones amb discapacitat, persones usuàries amb trastorns mentals i persones d’edat avançada amb Alzheimer. A més, estudien estendre el projecte a dones marroquines amb escassa formació.

El jurat destaca la notable capacitat integradora i de coordinació dels diversos agents participants, així com l’ús de la lectura i la literatura com a eina eficaç d’intervenció en el teixit social. I és que a més d’oferir una atenció inclusiva als tres col·lectius, alumnes de Primària i Secundària participen sistemàtica i continuada en el club de lectura en “una meritòria tasca de caràcter intergeneracional”. A més, la pertinent combinació de lectura i música a la Ciutat de la Música amb textos clàssics i d’índole local faciliten el coneixement de l’entorn i la història del municipi.

Formació de bibliovoluntaris del projecte "Déjame que te cuente", de les Biblioteques Municipals d'Osca.
Formació de bibliovoluntaris del projecte “Déjame que te cuente”, de les Biblioteques Municipals d’Osca.

Així mateix, el jurat va concedir un accèssit a “Déjame que te cuente”, una iniciativa de les Biblioteques Municipals d’Osca, amb la col·laboració de tretze entitats socials, adreçada a persones amb capacitats reduïdes per a la lectura. Es basa en les lectures que un nombrós grup de bibliovoluntaris, prèviament formats, realitzen a les biblioteques però també en associacions de persones amb discapacitat, hospitals i residències de gent gran, entre altres. D’aquesta manera s’estableixen xarxes solidàries de normalització i compromís ciutadà.

Tots els finalistes, en un mapa

La resta projectes finalistes són “Biblioterapia: leer es salud”, de la Red de Bibliotecas Públicas Municipales de Motril (Granada); “Leobén”, de la Biblioteca Municipal Agora (A Coruña); “Más allá de los libros”, de la biblioteca pública Ricardo León de Galapagar (Madrid); “Quiero trabajar aquí”, de la Biblioteca Pública Municipal Jose Saramago de Madrid; “Traços de vida. Taller d’escriptura creativa”, de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (Tarragona), i “Voluntariado Cultural con chic@s, para el fomento de la lectura”, de la Biblioteca Pública Municipal do Concello de Verín (Ourense).

Tots els finalistes i guanyadors d’aquesta i passades edicions es poden consultar al Mapa de Coneixement de Projectes de Biblioteques en l’Àmbit Social, creat per donar visibilitat a les diferents iniciatives i fomentar l’intercanvi de coneixement entre biblioteques i entitats socials. La Fundació ha preparat també un “tutorial“, un recull de pautes que, a partir d’una sèrie de preguntes, ajuden a dissenyar un projecte social en una biblioteca, és a dir, una iniciativa.

Nens llegint
Petits lectors

PDA: el Pla de Decisions Anticipades

La majoria dels catalans mor per l’empitjorament d’una o diverses malalties cròniques i, en una societat cada cop més envellida, cada vegada en seran més; tot un repte per al sistema assistencial. Però també és una societat més informada i, com a tal, s’aposta per l’apoderament dels pacients.

La planificació de decisions anticipades (PDA) és un procés estructurat que ajuda a una persona a deixar constància dels seus valors i les seves opinions per tal que les decisions clíniques siguin congruents amb els seus desitjos quan la seva salut empitjori, especialment en situacions de pronòstic de vida limitat, i perdi la capacitat d’expressar les seves preferències.

La indicacions manifestades en la PDA, que es determinen en col·laboració amb l’entorn afectiu de la persona i de l’equip de professionals sanitaris que l’atenen, es poden modificar i revisar  periòdicament, davant esdeveniments vitals rellevants, tantes vegades com la persona ho desitgi i mentre aquesta tingui capacitat per opinar seguirà prenent les seves decisions en tot moment.

La declaració de PDA aporta el benefici de que es coneguin i se segueixen en tot moment els desitjos de la persona malalta i millora l’abordatge professional davant de possibles situacions de complexitat. També facilita l’acompanyament dels familiars en aquests processos que acostumen a tenir alts nivells d’estrès, depressió i ansietat.

Per tal de sensibilitzar els professionals de l’àmbit d’afers socials de la importància de la PDA com a eina de respecte a l’autonomia i d’apoderament dels pacients, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials i el Departament de Salut han organitzat conjuntament el cicle de conferències “Planificació de decisions anticipades a Catalunya” que tindran lloc a totes les seus de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials: Lleida (22/03, 12 h), Barcelona (10/04, 17 h), Tarragona (14/05 12 h), Vic (6/6 13 h) i Girona (13/6, 13 h).

Les conferències estaran impartides pel doctor Sebastià Santaeugènia, director del Pla Director de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i Pla Director Sociosanitari, i per Cristina Lasmarias, directora adjunta de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinadora de l’Àrea docent de l’Observatori QUALY.

En paral·lel a aquestes conferències, el Departament de Salut impartirà quatre edicions d’un curs en línia que tindrà lloc entre els propers mesos de març i juliol. Serà gratuït –però amb places limitades– i estarà adreçat a treballadores socials, psicòlegs, metges i infermeres.

A partir de materials audiovisuals, powerpoints locutats, articles, tests autocorrectius i altres recursos com un espai de fòrum per compartir amb un tutor i la resta de companys, els alumnes coneixeran el marc legal que empara la PDA, aprendran a facilitar el diàleg amb els pacients, quins aspectes explorar i com registrar i reavaluar els acords.

Aquesta formació, de deu hores lectives, està acreditada pel Consell Català de les Professions Sanitàries i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud, i reconeguda com a formació d’interès en Serveis Socials (FISS) concedit pel Departament de Treball, Afers Social i Família.

Les aplicacions més socials del Mobile

Més enllà de telèfons plegables, pantalles que no es trenquen i operacions quirúrgiques a distància gràcies al 5G, el Mobile World Congress, celebrat del 25 al 28 de febrer a Barcelona, ens ha deixat un seguit d’aplicacions i iniciatives tecnològiques amb un vessant més social. En bona part és gràcies a la Taula del Tercer Sector, que va tornar a la fira amb el m4Social. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, connecta l’acció social i el món tecnològic per accelerar la transformació digital en l’atenció a les persones i es van exposar alguns resultats.

La Fundació ASPACE Catalunya i la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars, per exemple, van presentar Easeapps, tres aplicacions que garanteixen l’accessibilitat digital a persones amb dificultats motrius. Ease Touch permet que la pantalla tàctil d’un Android respongui adequadament a les possibilitats motrius de l’usuari. Ease Mouse millora la funcionalitat del punter del cursor d’Android per permetre executar els gestos més habituals, com arrossegar, pessigar o accedir als botons de sistema. Per últim, Ease Joystick permet controlar el mòbil a través d’una palanca de control com les que es fan servir en molts videojocs.

Presentació d'Easeapps al Mobile World Congress
Foto de la Taula del Tercer Sector.

Per la seva banda, el Grup Alba, amb la Federació Catalana de Voluntariat Social, va presentar Voluntariapp, l’objectiu de la qual és posar en contacte persones voluntàries i entitats socials a través del mòbil per facilitar la feina de gestió del voluntariat a tot el territori.

També es va presentar el projecte Instant Network, de la Fundació Vodafone, que garanteix la connectivitat a persones en casos d’emergència com conflictes armats o catàstrofes naturals, desplegant xarxes de telefonia en menys de 40 minuts. En els darrers quatre anys, s’han realitzat onze missions per facilitar les comunicacions després de l’huracà Irma als Estats Units, del cicló Winston a Fiji o de dos ciclons a Filipines. Aquest sistema també ha facilitat punts de càrrega ràpida per a mòbils i wifi a milers de refugiats dels camps de Sèrbia i Macedònia.

Aquestes no van ser les úniques iniciatives tecnològiques amb un vessant social. Dins del MWC se celebra la 4 Years From Now [4YFN], que connecta startups, inversors i companyies perquè emprenguin projectes plegats que puguin marcar la diferència d’aquí a quatre anys, però que també premia els avenços més interessants. El Premi Creu Roja a la innovació tecnològica aplicada a fins humanitaris va ser per a l’aplicació App&Town Compagnon, en què han participat diferents entitats com Ampans, el Grup Sant Pere Claver, Hospital Mare de Déu de la Mercè de Germanes Hospitalàries, Fundació Tallers, Fundació ADIMIR i la Fundació ONCE.

Aplicació APP&TOWN

Es tracta d’una aplicació destinada a guiar persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o altres trastorns cognitius per la via pública i el transport públic, i ho fa de forma precisa i amb seguiment en temps real gràcies a la geolocalització. En només un any ja ha assistit més de 4.000 viatges a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, i a les ciutats canadenques de Laval i Longueil. Aquesta app no només ajuda els usuaris a arribar al seu destí sinó que en augmentar la seva llibertat de moviments, millora la seva autonomia i la seva autoestima.

No va ser l’únic premi que es va atorgar durant el congrés, però entre els diferents guardons que es van entregar volem destacar els Mobile Learning Awards (MLA), que van premiar set projectes educatius al voltant de temes com la robòtica, la música o l’alfabetització digital, realitzats en centres educatius catalans a través de l’ús de la tecnologia mòbil. I és que aquesta pot ser un gran aliat de l’aprenentatge, de la inclusió i de la lluita contra la segregació.

Dues noies aprenent a tocar la guitarra gràcies al projecte Rockalins
Un dels projectes educatius: Rockalins de l’Institut La Roca del Vallès.

Enguany, centres educatius, AFA i docents d’arreu de Catalunya han presentat 140 experiències i propostes d’aula amb tecnologies digitals, projectes de transformació digital de centres i d’AFAs (el 2018 en van ser 90). Els MLA s’emmarquen dins del programa mSchools que, impulsat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la GSMA, fomenta la creació i l’aprenentatge amb les tecnologies mòbils, així com l’esperit emprenedor i el treball en equip entre els joves estudiants.  

Programa DIL: integració laboral de persones amb discapacitat a la Generalitat

Què és el Programa DIL?

El Programa DIL (Dificultats d’Integració Laboral) s’adreça a persones que tenen com a mínim un 25% de discapacitat intel·lectual reconeguda amb l’objectiu que puguin accedir a un lloc de treball a la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat, conscient de les dificultats de les persones amb discapacitat intel·lectual per accedir al món laboral i a la funció pública, va iniciar un projecte d’inserció laboral adreçat a aquest col·lectiu a través d’una sèrie d’acords de Govern que va suposar la creació de llocs de treball de caràcter temporal amb el suport d’entitats col·laboradores externes. Aquests acords van finalitzar l’abril de 2006, però el programa es va incorporar a la gestió pròpia dels recursos humans mitjançant convocatòries específiques d’accés a llocs de treball de caràcter fix.

Un dels eixos centrals d’aquest model consisteix en el seguiment individualitzat de cada treballador amb discapacitat que ha superat el procés selectiu per part d’un equip tècnic en inserció laboral format per dos professional: un referent laboral i un tècnic d’inserció laboral.

Les figures del referent i del tècnic d’inserció laboral

Les passes a seguir fins a la incorporació definitiva al lloc de treball comencen quan s’obre la convocatòria. Després d’haver-la presentat, si la persona candidata obté la plaça, passa una entrevista professional a fi de signar el contracte i començar la formació a l’Escola de l’Administració Publica de Catalunya (EAPC). Un cop acabada la formació, la persona treballadora s’incorporarà al lloc de feina on tindrà un període d’adaptació. Durant tot aquest itinerari comptarà amb el suport d’un equip tècnic d’inserció laboral i amb una persona referent al lloc de treball.

El tècnic o tècnica d’inserció vetllarà per l’adaptació al lloc de treball, així com per la millora de les condicions d’accés i d’incorporació, assessorant l’entorn laboral on treballarà la persona amb discapacitat i el personal referent. També establirà, en el cas que sigui necessari, la coordinació amb l’entorn familiar i associatiu i realitzarà seguiments periòdics amb la persona treballadora i l’entorn laboral per tal de recollir dades sobre l’evolució i fer propostes de millora.

La figura del referent laboral serà un company o companya proper de l’entorn de treball que vetllarà per l’adaptació de la persona amb discapacitat. Li explicarà i supervisarà les tasques a realitzar i actuarà com a facilitador en les relacions interpersonals a la feina. També farà de mediador amb l’equip tècnic d’inserció i serà una de les principals fonts d’informació per fer els seguiments laborals.

Legislació

L’article 40.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que correspon als poders públics garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitat i que han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. Per això, la normativa vigent estableix que a l’oferta d’ocupació pública s’ha de reservar una quota no inferior al 7%, del qual com a mínim el 2% de les places es reservarien per ser ocupades per persones amb discapacitat intel·lectual i el 5% restant per persones que acreditin qualsevol altre tipus de discapacitat. És en aquest marc legal que s’insereix el Programa DIL.

En aquest enllaç podeu ampliar la informació sobre el Programa DIL i conèixer el cas concret de Vanesa Ortega, que treballa com ajudant de serveis d’ofici general al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. I el blog de l’EAPC també l’hi dedica una  entrada, amb entrevistes i informació relacionada, publicada amb motiu de la celebració, el passat 3 de desembre, del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat.

I, per acabar, us recomanem consultar l’àmbit d’integració sociolaboral de persones amb discapacitat del portal DIXIT on trobareu material documental i informatiu relacionat com notícies, publicacions, dossiers temàtics o vídeos de conferències, entre d’altres.

El Mic: peluix terapèutic per a nadons sords

Sovint les bones idees sorgeixen a partir d’una necessitat, com per exemple convertir el nino més famós de Catalunya en una eina terapèutica per a infants sords. Aquesta és la historia de la Cristina Garcia i la seva neboda Mar, una nena a qui li van diagnosticar hipoacúsia profunda poc després de néixer.

Després de rebre la notícia, la família va decidir començar el més aviat possible amb el tractament de logopèdia ja que és el que recomanen els metges. La Cristina va acompanyar la seva germana i la seva neboda a les sessions amb el logopeda des del primer dia. Va ser llavors quan va aprendre que els nadons articulen sons de manera innata i que els van repetint perquè senten i reconeixen la seva veu. Però els bebès sords deixen de fer-ho perquè no s’escolten, fet que dificulta el posterior aprenentatge de la parla.

La base del tractament és fer que els nadons siguin conscients que estan articulant sons tot i no sentir-los. Per això els logopedes fan servir un nino que activen manualment cada cop que els infants emeten algun so. La idea de la Cristina, enginyera de so professional del Canal 324, va ser automatitzar aquest procés.

El protagonista de l’invent va ser el Mic, el conegut titella del Club Super 3, a qui la Cristina, amb l’ajuda de dos companys de feina, va instal·lar un mecanisme amb micròfon i llum que fa que el nas s’il·lumini de color vermell cada cop que l’infant emet un so. Així crida l’atenció i el motiva a seguir emetent sons, com a mínim fins a l’any i mig, edat a la que ja es pot posar un implant coclear que permet que senti la pròpia veu.

La Cristina i el seu equip ja n’han creat una quinzena de manera gairebé artesanal, però diversos pediatres i logopedes ja s’han interessat en l’invent i els hi han fet propostes de millora, com la idea d’incorporar un mecanisme de vibració per a que el Mic també estimuli la comunicació en infants sord cecs.

Podeu ampliar la informació sobre aquesta història consultant la notícia publicada a la web de TV3 o mirant el reportatge que l’hi va dedicar TEBVist, la primera televisió de Catalunya feta íntegrament per persones amb discapacitat:

Premi de la Fundació Nexe

Aquest projecte va ser un dels guanyadors de la tercera edició dels Premis Productes de Suport i Solucions de Baix Cost que organitza Nexe Fundació, entitat especialitzada en l’atenció a infants amb pluridiscapacitat i a les seves famílies, que ofereix recursos globals i individualitzats a les necessitats educatives, sanitàries i psicosocials de l’infant.

 

Frida: la geganta inclusiva de Tarragona

Visibilitzar, sensibilitzar, normalitzar o incloure són verbs normalment associats a projectes d’entitats que treballen per a col·lectius de persones amb discapacitat. L’Ajuntament de Tarragona va aconseguir aquests objectius durant les festes de Santa Tecla el passat mes de setembre amb la presentació de Frida: la primera geganta de Tarragona dissenyada per a que la puguin portar persones amb discapacitat, persones que van amb cadira de rodes i persones sordes o cegues.

La geganta Frida té una alçada de 3,10 metres, porta un vestit d’estil indígena mexicà i va acompanyada d’un mico enfilat a l’espatlla. Tota la figura està pensada a partir del disseny universal ja que té una estructura muntada sobre quadre rodes i, gràcies a uns braços articulats que es poden fixar a les cadires de rodes manuals o elèctriques, pot ser impulsada amb facilitat i precisió. També se la pot fer ballar dempeus de manera senzilla sense necessitat d’espatlleres, es pot portar per qualsevol persona sense gaires requeriments de força o alçada, fins i tot per la canalla.

El nom i la fisonomia han estat ideades a semblança de l’artista Frida Kahlo perquè els creadors volen reivindicar així els valors i l’esperit de lluita que representa la figura de la pintora mexicana. La vida de Kahlo va estar marcada pel patiment a causa de la poliomielitis i per un greu accident de jove que la va mantenir postrada al llit durant llargs períodes, arribant a sotmetre’s fins a 32 operacions quirúrgiques. La pintora va portar una vida poc convencional i la seva pictòrica gira temàticament al voltant de la seva biografia i del seu patiment.

Aquest projecte ha estat desenvolupat pels serveis tècnics del departament de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona en col·laboració amb l’empresa Dow Chemical i la penya festiva ‘Festa per a Tothom’, entitat que treballa per a que els ciutadans de Tarragona amb capacitats diferents puguin gaudir les festes locals sense cap tipus de dificultat.

La Frida és el primer gegant adaptat de Tarragona, però altres indrets de Catalunya ja compten amb iniciatives semblants. És el cas del gegant Martí, de la Colla Gegantera de Premià de Mar, adaptat per a que el puguin portar persones amb cadira de rodes i que també incorpora, per a les persones amb discapacitat auditiva, uns pilots lluminosos que s’accionen des de fora i que permeten indicar al geganter cap a on ha d’anar. I a la ciutat de Barcelona hi ha  l’Ocellaire de l’Eixample, un altre gegant adaptat que vol ser una al·legoria de la llibertat humana, amb un cap humà i un cos que és una gàbia oberta.

Els castellers de la il·lusió

Els gegants adaptats són un exemple de com les nostres festes i tradicions poden ser una bona oportunitat per crear projectes inclusius per a tota la ciutadania. En aquest sentit, també volem recordar els castellers de la Il·lusió, una colla castellera de Valls inclusiva i integradora amb les persones amb discapacitat intel·lectual que fa una important tasca de normalització i que a més ajuda al desenvolupament personal dels seus components. Els podeu veure en acció gràcies a aquest reportatge que els va dedicar el programa ‘Capacitats’ de TV3 el desembre de 2017.