Sant Jordi 2019

Sant Jordi és a tocar i com cada any des de DIXIT hem seleccionat algunes de les activitats i iniciatives de caire social i cultural que s’organitzen per celebrar el dia del llibre i la rosa.

Lectures clau

No hi ha Sant Jordi sense llibres i és per això que encetem l’entrada amb el dossier temàtic que hem elaborat des de DIXIT amb una selecció d’assaigs, narrativa i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes. El dossier també inclou una tria de recursos relacionats amb el món de la cultura.

Molt més que una flor

La Fundació IRES vendrà roses per recaptar fons seguint el fil argumental de l’any passat. La campanya de 2018 va ser batejada amb l’etiqueta #TotsSomLlegenda perquè “no calen dracs ni princeses per lluitar, tan sols somnis i reptes a superar”. Enguany ha triat #FemCréixerLaLlavor ja que les llavors s’han de cuidar perquè es converteixin en roses plenes de vida, com fa l’entitat amb les famílies en situació de vulnerabilitat que acompanya. De nou, el drac es farà fotos amb tothom que s’apropi a la parada del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Les roses contra l’oblit dels Amics de la Gent són ja un clàssic de Sant Jordi i compleixen una triple funció. Amb elles, es recapta fons alhora que es sensibilitza i mobilitza la societat davant la soledat no desitjada de les persones grans, i s’afavoreix la inserció laboral de joves en risc d’exclusió perquè s’elaboren al projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel.

Tant a les parades de les entitats com al Mercat Social, hi trobareu tota mena de roses: naturals, de roba, de paper, de goma eva, de feltre, de ganxet… i, fins i tot, de galeta! També hi ha llibretes, blocs de notes, samarretes, imants, xocolatines, sabons… amb Sant Jordi, la princesa, el drac i les roses com a protagonistes. La majoria són peces úniques ja que les elaboren artesanalment les persones usuàries de les mateixes entitats, una forma de recaptar fons i afavorir la inserció sociolaboral.

Punts de llibre ben visibles

Un altre dels imperdibles de Sant Jordi són els punts de llibre, com els de l’associació No Somos Invisibles, que dona oportunitats laborals a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes. Enguany hi ha dotze models –pintats segons les capacitats de cada usuari (movent el cap, amb la boca, les mans…)– i es poden comprar amb antelació per internet i el mateix dia davant del número 20 de l’avinguda de Déu de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Punts de llibre de No somos invisibles.

La Fundació Comtal també vendrà roses i punts de llibre sota el lema “Una rosa, una oportunitat”, i destinarà tot el que recapta a donar suport educatiu i acompanyament emocional als infants i joves que més ho necessiten. L’entitat ha fet un concurs de dibuix per triar els dissenys dels punts de llibre i també en ven un dibuixat per la il·lustradora Pilarín Bayés, que els va cedir els drets.

Noves vides per a llibres vells

En el dia de compra de llibres per excel·lència, també se’n recullen de segona mà. Es fa tant perquè persones amb pocs recursos puguin gaudir de la diada –especialment les criatures-, com per vendre’ls a posteriori. És el cas de Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari, que des de fa quinze anys treballa per millorar les habilitats de lectura i escriptura realitzant cursos d’alfabetització i d’acollida sociolingüística. Des del 2004 n’ha impartit 120 i han becat prop de 2.500 persones.

Un Sant Jordi intercultural

També hi haurà activitats al barri barceloní del Raval: tallers, contacontes, espectacles de dansa, actuacions musicals… Més de 70 entitats, escoles, serveis comunitaris i comerços del barri mostraran les iniciatives socials i culturals desenvolupades al llarg de l’any per fomentar la convivència. Així doncs, a més de llibres i roses, els visitants podran comprar productes artesanals. A causa de les obres a la rambla del Raval, on des de fa 15 anys se celebra el Sant Jordi més intercultural, les parades s’instal·laran a la plaça dels Àngels.

Premi Biblioteca Pública i Compromís Social 2018

Per cinquè any consecutiu la Fundació Biblioteca Social ha entregat el premi Biblioteca Pública i Compromís Social, que reconeix projectes de biblioteques públiques de tot l’Estat adreçats als sectors més vulnerables de la societat com són els menors en situació de pobresa, les persones sense feina, els nouvinguts o la gent gran, entre altres.

L’objectiu d’aquest guardó, al que enguany s’han presentat 21 projectes, dels quals se’n van acceptar 19, és donar visibilitat a iniciatives que busquen combatre les desigualtats socials. La Fundació, una entitat sense ànim de lucre creada el 2014, considera que, en trobar-se desplegades per tot el territori, les biblioteques públiques no són només centres de cultura sinó que també són la porta d’entrada a la informació i el coneixement, fonamental en el desenvolupament de les persones, en la cohesió social i en el creixement econòmic, com explica en el curt documental “Crecer leyendo“.

Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte "Biblioteca fácil", de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).
Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte “Biblioteca fácil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).

El projecte guanyador és “Biblioteca fàcil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València) i que el personal dels centres va posar en marxa el 2005. Des d’aleshores, ofereixen un tractament inclusiu i normalitzat a persones amb discapacitat, persones usuàries amb trastorns mentals i persones d’edat avançada amb Alzheimer. A més, estudien estendre el projecte a dones marroquines amb escassa formació.

El jurat destaca la notable capacitat integradora i de coordinació dels diversos agents participants, així com l’ús de la lectura i la literatura com a eina eficaç d’intervenció en el teixit social. I és que a més d’oferir una atenció inclusiva als tres col·lectius, alumnes de Primària i Secundària participen sistemàtica i continuada en el club de lectura en “una meritòria tasca de caràcter intergeneracional”. A més, la pertinent combinació de lectura i música a la Ciutat de la Música amb textos clàssics i d’índole local faciliten el coneixement de l’entorn i la història del municipi.

Formació de bibliovoluntaris del projecte "Déjame que te cuente", de les Biblioteques Municipals d'Osca.
Formació de bibliovoluntaris del projecte “Déjame que te cuente”, de les Biblioteques Municipals d’Osca.

Així mateix, el jurat va concedir un accèssit a “Déjame que te cuente”, una iniciativa de les Biblioteques Municipals d’Osca, amb la col·laboració de tretze entitats socials, adreçada a persones amb capacitats reduïdes per a la lectura. Es basa en les lectures que un nombrós grup de bibliovoluntaris, prèviament formats, realitzen a les biblioteques però també en associacions de persones amb discapacitat, hospitals i residències de gent gran, entre altres. D’aquesta manera s’estableixen xarxes solidàries de normalització i compromís ciutadà.

Tots els finalistes, en un mapa

La resta projectes finalistes són “Biblioterapia: leer es salud”, de la Red de Bibliotecas Públicas Municipales de Motril (Granada); “Leobén”, de la Biblioteca Municipal Agora (A Coruña); “Más allá de los libros”, de la biblioteca pública Ricardo León de Galapagar (Madrid); “Quiero trabajar aquí”, de la Biblioteca Pública Municipal Jose Saramago de Madrid; “Traços de vida. Taller d’escriptura creativa”, de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (Tarragona), i “Voluntariado Cultural con chic@s, para el fomento de la lectura”, de la Biblioteca Pública Municipal do Concello de Verín (Ourense).

Tots els finalistes i guanyadors d’aquesta i passades edicions es poden consultar al Mapa de Coneixement de Projectes de Biblioteques en l’Àmbit Social, creat per donar visibilitat a les diferents iniciatives i fomentar l’intercanvi de coneixement entre biblioteques i entitats socials. La Fundació ha preparat també un “tutorial“, un recull de pautes que, a partir d’una sèrie de preguntes, ajuden a dissenyar un projecte social en una biblioteca, és a dir, una iniciativa.

Nens llegint
Petits lectors

PDA: el Pla de Decisions Anticipades

La majoria dels catalans mor per l’empitjorament d’una o diverses malalties cròniques i, en una societat cada cop més envellida, cada vegada en seran més; tot un repte per al sistema assistencial. Però també és una societat més informada i, com a tal, s’aposta per l’apoderament dels pacients.

La planificació de decisions anticipades (PDA) és un procés estructurat que ajuda a una persona a deixar constància dels seus valors i les seves opinions per tal que les decisions clíniques siguin congruents amb els seus desitjos quan la seva salut empitjori, especialment en situacions de pronòstic de vida limitat, i perdi la capacitat d’expressar les seves preferències.

La indicacions manifestades en la PDA, que es determinen en col·laboració amb l’entorn afectiu de la persona i de l’equip de professionals sanitaris que l’atenen, es poden modificar i revisar  periòdicament, davant esdeveniments vitals rellevants, tantes vegades com la persona ho desitgi i mentre aquesta tingui capacitat per opinar seguirà prenent les seves decisions en tot moment.

La declaració de PDA aporta el benefici de que es coneguin i se segueixen en tot moment els desitjos de la persona malalta i millora l’abordatge professional davant de possibles situacions de complexitat. També facilita l’acompanyament dels familiars en aquests processos que acostumen a tenir alts nivells d’estrès, depressió i ansietat.

Per tal de sensibilitzar els professionals de l’àmbit d’afers socials de la importància de la PDA com a eina de respecte a l’autonomia i d’apoderament dels pacients, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials i el Departament de Salut han organitzat conjuntament el cicle de conferències “Planificació de decisions anticipades a Catalunya” que tindran lloc a totes les seus de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials: Lleida (22/03, 12 h), Barcelona (10/04, 17 h), Tarragona (14/05 12 h), Vic (6/6 13 h) i Girona (13/6, 13 h).

Les conferències estaran impartides pel doctor Sebastià Santaeugènia, director del Pla Director de Prevenció i Atenció a la Cronicitat i Pla Director Sociosanitari, i per Cristina Lasmarias, directora adjunta de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i coordinadora de l’Àrea docent de l’Observatori QUALY.

En paral·lel a aquestes conferències, el Departament de Salut impartirà quatre edicions d’un curs en línia que tindrà lloc entre els propers mesos de març i juliol. Serà gratuït –però amb places limitades– i estarà adreçat a treballadores socials, psicòlegs, metges i infermeres.

A partir de materials audiovisuals, powerpoints locutats, articles, tests autocorrectius i altres recursos com un espai de fòrum per compartir amb un tutor i la resta de companys, els alumnes coneixeran el marc legal que empara la PDA, aprendran a facilitar el diàleg amb els pacients, quins aspectes explorar i com registrar i reavaluar els acords.

Aquesta formació, de deu hores lectives, està acreditada pel Consell Català de les Professions Sanitàries i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud, i reconeguda com a formació d’interès en Serveis Socials (FISS) concedit pel Departament de Treball, Afers Social i Família.

Les aplicacions més socials del Mobile

Més enllà de telèfons plegables, pantalles que no es trenquen i operacions quirúrgiques a distància gràcies al 5G, el Mobile World Congress, celebrat del 25 al 28 de febrer a Barcelona, ens ha deixat un seguit d’aplicacions i iniciatives tecnològiques amb un vessant més social. En bona part és gràcies a la Taula del Tercer Sector, que va tornar a la fira amb el m4Social. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, connecta l’acció social i el món tecnològic per accelerar la transformació digital en l’atenció a les persones i es van exposar alguns resultats.

La Fundació ASPACE Catalunya i la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars, per exemple, van presentar Easeapps, tres aplicacions que garanteixen l’accessibilitat digital a persones amb dificultats motrius. Ease Touch permet que la pantalla tàctil d’un Android respongui adequadament a les possibilitats motrius de l’usuari. Ease Mouse millora la funcionalitat del punter del cursor d’Android per permetre executar els gestos més habituals, com arrossegar, pessigar o accedir als botons de sistema. Per últim, Ease Joystick permet controlar el mòbil a través d’una palanca de control com les que es fan servir en molts videojocs.

Presentació d'Easeapps al Mobile World Congress
Foto de la Taula del Tercer Sector.

Per la seva banda, el Grup Alba, amb la Federació Catalana de Voluntariat Social, va presentar Voluntariapp, l’objectiu de la qual és posar en contacte persones voluntàries i entitats socials a través del mòbil per facilitar la feina de gestió del voluntariat a tot el territori.

També es va presentar el projecte Instant Network, de la Fundació Vodafone, que garanteix la connectivitat a persones en casos d’emergència com conflictes armats o catàstrofes naturals, desplegant xarxes de telefonia en menys de 40 minuts. En els darrers quatre anys, s’han realitzat onze missions per facilitar les comunicacions després de l’huracà Irma als Estats Units, del cicló Winston a Fiji o de dos ciclons a Filipines. Aquest sistema també ha facilitat punts de càrrega ràpida per a mòbils i wifi a milers de refugiats dels camps de Sèrbia i Macedònia.

Aquestes no van ser les úniques iniciatives tecnològiques amb un vessant social. Dins del MWC se celebra la 4 Years From Now [4YFN], que connecta startups, inversors i companyies perquè emprenguin projectes plegats que puguin marcar la diferència d’aquí a quatre anys, però que també premia els avenços més interessants. El Premi Creu Roja a la innovació tecnològica aplicada a fins humanitaris va ser per a l’aplicació App&Town Compagnon, en què han participat diferents entitats com Ampans, el Grup Sant Pere Claver, Hospital Mare de Déu de la Mercè de Germanes Hospitalàries, Fundació Tallers, Fundació ADIMIR i la Fundació ONCE.

Aplicació APP&TOWN

Es tracta d’una aplicació destinada a guiar persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o altres trastorns cognitius per la via pública i el transport públic, i ho fa de forma precisa i amb seguiment en temps real gràcies a la geolocalització. En només un any ja ha assistit més de 4.000 viatges a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, i a les ciutats canadenques de Laval i Longueil. Aquesta app no només ajuda els usuaris a arribar al seu destí sinó que en augmentar la seva llibertat de moviments, millora la seva autonomia i la seva autoestima.

No va ser l’únic premi que es va atorgar durant el congrés, però entre els diferents guardons que es van entregar volem destacar els Mobile Learning Awards (MLA), que van premiar set projectes educatius al voltant de temes com la robòtica, la música o l’alfabetització digital, realitzats en centres educatius catalans a través de l’ús de la tecnologia mòbil. I és que aquesta pot ser un gran aliat de l’aprenentatge, de la inclusió i de la lluita contra la segregació.

Dues noies aprenent a tocar la guitarra gràcies al projecte Rockalins
Un dels projectes educatius: Rockalins de l’Institut La Roca del Vallès.

Enguany, centres educatius, AFA i docents d’arreu de Catalunya han presentat 140 experiències i propostes d’aula amb tecnologies digitals, projectes de transformació digital de centres i d’AFAs (el 2018 en van ser 90). Els MLA s’emmarquen dins del programa mSchools que, impulsat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la GSMA, fomenta la creació i l’aprenentatge amb les tecnologies mòbils, així com l’esperit emprenedor i el treball en equip entre els joves estudiants.  

Programa DIL: integració laboral de persones amb discapacitat a la Generalitat

Què és el Programa DIL?

El Programa DIL (Dificultats d’Integració Laboral) s’adreça a persones que tenen com a mínim un 25% de discapacitat intel·lectual reconeguda amb l’objectiu que puguin accedir a un lloc de treball a la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat, conscient de les dificultats de les persones amb discapacitat intel·lectual per accedir al món laboral i a la funció pública, va iniciar un projecte d’inserció laboral adreçat a aquest col·lectiu a través d’una sèrie d’acords de Govern que va suposar la creació de llocs de treball de caràcter temporal amb el suport d’entitats col·laboradores externes. Aquests acords van finalitzar l’abril de 2006, però el programa es va incorporar a la gestió pròpia dels recursos humans mitjançant convocatòries específiques d’accés a llocs de treball de caràcter fix.

Un dels eixos centrals d’aquest model consisteix en el seguiment individualitzat de cada treballador amb discapacitat que ha superat el procés selectiu per part d’un equip tècnic en inserció laboral format per dos professional: un referent laboral i un tècnic d’inserció laboral.

Les figures del referent i del tècnic d’inserció laboral

Les passes a seguir fins a la incorporació definitiva al lloc de treball comencen quan s’obre la convocatòria. Després d’haver-la presentat, si la persona candidata obté la plaça, passa una entrevista professional a fi de signar el contracte i començar la formació a l’Escola de l’Administració Publica de Catalunya (EAPC). Un cop acabada la formació, la persona treballadora s’incorporarà al lloc de feina on tindrà un període d’adaptació. Durant tot aquest itinerari comptarà amb el suport d’un equip tècnic d’inserció laboral i amb una persona referent al lloc de treball.

El tècnic o tècnica d’inserció vetllarà per l’adaptació al lloc de treball, així com per la millora de les condicions d’accés i d’incorporació, assessorant l’entorn laboral on treballarà la persona amb discapacitat i el personal referent. També establirà, en el cas que sigui necessari, la coordinació amb l’entorn familiar i associatiu i realitzarà seguiments periòdics amb la persona treballadora i l’entorn laboral per tal de recollir dades sobre l’evolució i fer propostes de millora.

La figura del referent laboral serà un company o companya proper de l’entorn de treball que vetllarà per l’adaptació de la persona amb discapacitat. Li explicarà i supervisarà les tasques a realitzar i actuarà com a facilitador en les relacions interpersonals a la feina. També farà de mediador amb l’equip tècnic d’inserció i serà una de les principals fonts d’informació per fer els seguiments laborals.

Legislació

L’article 40.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que correspon als poders públics garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitat i que han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. Per això, la normativa vigent estableix que a l’oferta d’ocupació pública s’ha de reservar una quota no inferior al 7%, del qual com a mínim el 2% de les places es reservarien per ser ocupades per persones amb discapacitat intel·lectual i el 5% restant per persones que acreditin qualsevol altre tipus de discapacitat. És en aquest marc legal que s’insereix el Programa DIL.

En aquest enllaç podeu ampliar la informació sobre el Programa DIL i conèixer el cas concret de Vanesa Ortega, que treballa com ajudant de serveis d’ofici general al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. I el blog de l’EAPC també l’hi dedica una  entrada, amb entrevistes i informació relacionada, publicada amb motiu de la celebració, el passat 3 de desembre, del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat.

I, per acabar, us recomanem consultar l’àmbit d’integració sociolaboral de persones amb discapacitat del portal DIXIT on trobareu material documental i informatiu relacionat com notícies, publicacions, dossiers temàtics o vídeos de conferències, entre d’altres.

El Mic: peluix terapèutic per a nadons sords

Sovint les bones idees sorgeixen a partir d’una necessitat, com per exemple convertir el nino més famós de Catalunya en una eina terapèutica per a infants sords. Aquesta és la historia de la Cristina Garcia i la seva neboda Mar, una nena a qui li van diagnosticar hipoacúsia profunda poc després de néixer.

Després de rebre la notícia, la família va decidir començar el més aviat possible amb el tractament de logopèdia ja que és el que recomanen els metges. La Cristina va acompanyar la seva germana i la seva neboda a les sessions amb el logopeda des del primer dia. Va ser llavors quan va aprendre que els nadons articulen sons de manera innata i que els van repetint perquè senten i reconeixen la seva veu. Però els bebès sords deixen de fer-ho perquè no s’escolten, fet que dificulta el posterior aprenentatge de la parla.

La base del tractament és fer que els nadons siguin conscients que estan articulant sons tot i no sentir-los. Per això els logopedes fan servir un nino que activen manualment cada cop que els infants emeten algun so. La idea de la Cristina, enginyera de so professional del Canal 324, va ser automatitzar aquest procés.

El protagonista de l’invent va ser el Mic, el conegut titella del Club Super 3, a qui la Cristina, amb l’ajuda de dos companys de feina, va instal·lar un mecanisme amb micròfon i llum que fa que el nas s’il·lumini de color vermell cada cop que l’infant emet un so. Així crida l’atenció i el motiva a seguir emetent sons, com a mínim fins a l’any i mig, edat a la que ja es pot posar un implant coclear que permet que senti la pròpia veu.

La Cristina i el seu equip ja n’han creat una quinzena de manera gairebé artesanal, però diversos pediatres i logopedes ja s’han interessat en l’invent i els hi han fet propostes de millora, com la idea d’incorporar un mecanisme de vibració per a que el Mic també estimuli la comunicació en infants sord cecs.

Podeu ampliar la informació sobre aquesta història consultant la notícia publicada a la web de TV3 o mirant el reportatge que l’hi va dedicar TEBVist, la primera televisió de Catalunya feta íntegrament per persones amb discapacitat:

Premi de la Fundació Nexe

Aquest projecte va ser un dels guanyadors de la tercera edició dels Premis Productes de Suport i Solucions de Baix Cost que organitza Nexe Fundació, entitat especialitzada en l’atenció a infants amb pluridiscapacitat i a les seves famílies, que ofereix recursos globals i individualitzats a les necessitats educatives, sanitàries i psicosocials de l’infant.

 

Frida: la geganta inclusiva de Tarragona

Visibilitzar, sensibilitzar, normalitzar o incloure són verbs normalment associats a projectes d’entitats que treballen per a col·lectius de persones amb discapacitat. L’Ajuntament de Tarragona va aconseguir aquests objectius durant les festes de Santa Tecla el passat mes de setembre amb la presentació de Frida: la primera geganta de Tarragona dissenyada per a que la puguin portar persones amb discapacitat, persones que van amb cadira de rodes i persones sordes o cegues.

La geganta Frida té una alçada de 3,10 metres, porta un vestit d’estil indígena mexicà i va acompanyada d’un mico enfilat a l’espatlla. Tota la figura està pensada a partir del disseny universal ja que té una estructura muntada sobre quadre rodes i, gràcies a uns braços articulats que es poden fixar a les cadires de rodes manuals o elèctriques, pot ser impulsada amb facilitat i precisió. També se la pot fer ballar dempeus de manera senzilla sense necessitat d’espatlleres, es pot portar per qualsevol persona sense gaires requeriments de força o alçada, fins i tot per la canalla.

El nom i la fisonomia han estat ideades a semblança de l’artista Frida Kahlo perquè els creadors volen reivindicar així els valors i l’esperit de lluita que representa la figura de la pintora mexicana. La vida de Kahlo va estar marcada pel patiment a causa de la poliomielitis i per un greu accident de jove que la va mantenir postrada al llit durant llargs períodes, arribant a sotmetre’s fins a 32 operacions quirúrgiques. La pintora va portar una vida poc convencional i la seva pictòrica gira temàticament al voltant de la seva biografia i del seu patiment.

Aquest projecte ha estat desenvolupat pels serveis tècnics del departament de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona en col·laboració amb l’empresa Dow Chemical i la penya festiva ‘Festa per a Tothom’, entitat que treballa per a que els ciutadans de Tarragona amb capacitats diferents puguin gaudir les festes locals sense cap tipus de dificultat.

La Frida és el primer gegant adaptat de Tarragona, però altres indrets de Catalunya ja compten amb iniciatives semblants. És el cas del gegant Martí, de la Colla Gegantera de Premià de Mar, adaptat per a que el puguin portar persones amb cadira de rodes i que també incorpora, per a les persones amb discapacitat auditiva, uns pilots lluminosos que s’accionen des de fora i que permeten indicar al geganter cap a on ha d’anar. I a la ciutat de Barcelona hi ha  l’Ocellaire de l’Eixample, un altre gegant adaptat que vol ser una al·legoria de la llibertat humana, amb un cap humà i un cos que és una gàbia oberta.

Els castellers de la il·lusió

Els gegants adaptats són un exemple de com les nostres festes i tradicions poden ser una bona oportunitat per crear projectes inclusius per a tota la ciutadania. En aquest sentit, també volem recordar els castellers de la Il·lusió, una colla castellera de Valls inclusiva i integradora amb les persones amb discapacitat intel·lectual que fa una important tasca de normalització i que a més ajuda al desenvolupament personal dels seus components. Els podeu veure en acció gràcies a aquest reportatge que els va dedicar el programa ‘Capacitats’ de TV3 el desembre de 2017.

 

1.600 esportistes participen als Special Olympics 2018

Andorra la Vella i la Seu d’Urgell han acollit, entre el 4 i el 7 d’octubre, l’11ena edició dels Jocs Special Olympics que ha comptat amb més de 1.600 participants. Aquest esdeveniment se celebra a Catalunya des de l’any 1988 i, cada quatre anys, aplega esportistes amb discapacitat intel·lectual que competeixen en 14 modalitats esportives diferents. El lema d’enguany, “Millor és qui ho intenta”, deixa clar quin és l’esperit i quins són els valors que es fomenten amb aquests jocs. A més de les competicions esportives han tingut lloc diferents actes, cerimònies i altres activitats que fan d’aquest esdeveniment esportiu un projecte de ciutadania.

Més enllà de l’esport

Un d’aquests programes paral·lels que converteixen els jocs en un esdeveniment social més enllà del esport, han estat els Vilage. És a dir, les viles instal·lades a les dues seus en les que s’han organitzat tot tipus d’activitats amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones amb discapacitat intel·lectual a través de la normalització, la convivència i el lleure per contribuir a una major inclusió d’aquest col·lectiu en la societat.

A banda dels esportistes, en aquesta edició la organització dels Special Olympics ha comptat amb el suport de 600 persones voluntàries i la participació de 400 tècnics esportius i delegats.

Programa Young Athletes

La majoria d’esportistes que han participat són d’Andorra, Catalunya o d’altres comunitats autònomes de l’estat espanyol com Madrid, Castella la Manxa, La Rioja o Aragó, però també han competit 114 atletes de 13 delegacions internacionals, entre les quals hi ha Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Portugal, Alemanya o la Índia.

De les modalitats esportives, el futbol sala i la natació són les que han comptat amb més participació, però potser la més destacada ha estat el programa Young Athletes. Es tracta d’un  projecte internacional seguit per més de 140 programes d’Special Olympics que beneficia a més de 163.000 infants d’entre 2 i 7 anys amb discapacitat intel·lectual d’arreu del món. L’objectiu és fomentar el seu creixement físic i mental a través de diferents activitats que inclouen jocs, cançons i activitats pre-esportives adaptades a les seves necessitats. A partir de circuits amb proves, els joves esportistes adquireixen habilitats esportives bàsiques com córrer, saltar i llançar objectes i milloren les habilitats motrius, la flexibilitat, la força, l’equilibri, la coordinació, etc.

#MillorQuiHoIntenta

La celebració dels Special Olympics ha anat precedida d’una campanya de difusió protagonitzada per la gimnasta lleidatana Àngela Mora i l’exfutbolista Carles Puyol. L’espot es va rodar a les instal·lacions de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), i s’hi pot veure a Puyol fracassant a l’hora de fer una pirueta de gimnàstica amb un cèrcol. I, tot seguit, hi apareix Mora aplaudint-lo pel fet d’haver-ho intentant en una escena plena de simbolisme.

Alimentació saludable

L’acte de menjar és generalment una acció satisfactòria i el tipus d’alimentació que seguim ens defineix com a persones perquè hi influeixen factors tan importants com la nostra cultura, tradició, educació o, fins i tot, la religió. Però per a determinats col·lectius l’alimentació pot suposar un maldecap si no es tenen els coneixements o els suports necessaris en l’elaboració dels menús.

El Departament de Salut indica que una alimentació és saludable quan és completa, equilibrada, sostenible, assequible, harmònica, segura i adaptada al comensal. En aquesta entrada de blog ens fixarem en aquesta última característica per parlar sobre l’alimentació saludable segons el col·lectiu de persones a qui s’adreça.

Àpats en família

Àpats en Família és un programa d’orientació educativa, elaborat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que ofereix eines en la qüestió alimentària des de la perspectiva nutricional, relacional i econòmica basada en els principis de la criança positiva.

La família és l’entorn on s’adquireixen la majoria de les conductes que, més tard, acabaran beneficiant els fills i les filles en el procés de creixement. En aquest sentit hi ha pràctiques que afavoreixen l’aprenentatge d’unes competències saludables i que ajuden i predisposen els infants a tenir una actitud més responsable i adequada en la seva nutrició i el seu estat físic.

Una alimentació saludable és important en totes les etapes de la vida, però n’hi ha dues en què encara ho és més: durant els primers anys de vida i quan entrem en la tercera edat.

L’alimentació durant la infància

El Departament de Salut posa a l’abast de pares, mares i famílies un seguit de recursos, consells i recomanacions per a que els infants puguin gaudir d’una alimentació saludable des del primer dia de vida. En l’apartat d’alimentació infantil del web del departament dedicat a l’alimentació saludable hi trobareu tots els enllaços, dels quals destaquem:

– Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)

– L’alimentació saludable a l’etapa escolar

– Millorem els esmorzars i berenars dels infants

L’alimentació en la gent gran

Salut també ofereix un manual de Recomanacions d’alimentació i activitat física per a centres d’acolliment residencial per a persones grans amb consells sobre alimentació i activitat física que facilitin el manteniment o la millora de la salut de les persones grans en l’entorn de les institucions, en el marc de desenvolupament de les polítiques d’envelliment actiu.

I ara que som en ple estiu, no volem deixar passar l’ocasió per recordar-vos el decàleg elaborat per l’Agència de Salut Publica de Catalunya amb consells d’una bona hidratació per a les persones grans. La mateixa entitat també ofereix 10 recomanacions per alimentar-se bé i envellir amb salut.

Disfàgia i triturats

A l’hora d’elaborar els menús, cal tenir en compte aspectes que afecten la manera de menjar d’algunes persones. Com per exemple la disfàgia, un trastorn que dificulta o impedeix el pas dels aliments sòlids o líquids de la boca fins a l’estómac. Aquest trastorn es produeix per una deficiència en qualsevol de les fases del procés de deglució. Tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, és més comú en gent gran o en persones afectades de problemes neurològics, com ara l’Alzheimer, malaltia de Parkison, esclerosi lateral amiotròfica (ELA), accident vascular cerebral o el traumatisme cranioencefàlic.

En l’alimentació de persones d’aquests col·lectius, pateixin o no disfàgia, pren especial rellevància un mètode de preparació dels aliments, ja siguin cuinats o crus: els triturats. En aquest sentit hi ha la Guia pràctica de gastronomia triturada elaborada per la Fundació Alícia amb el suport de la Fundació Catalunya La Pedrera i la col·laboració de l’Agència de Salut Publica de Catalunya. El document conté recomanacions i consells per elaborar menús i àpats segons l’usuari a qui va destinada l’elaboració.

El passat mes de maig l’entitat Nexe Fundació, que atén de forma integral les necessitats dels infants amb pluridiscapacitat i les seves famílies, va organitzar un tastet d’alimentació saludable i adaptada per a infants amb greus discapacitats. Va ser un taller teòric-pràctic on, a través dels sentits vista/olfacte/gust, els participants van poder compartir les receptes i textures dels cuiners i cuineres de l’escola bressol especialitzada de Nexe Fundació “Les Girafes Blaves” i van poder agafar i compartir idees per als respectius centres i escoles.

 

 

 

Diccionario Fácil: una eina transversal d’inclusió social

El Diccionario Fácil és una eina que recull paraules, expressions lingüístiques, esdeveniments històrics i altres termes en llengua castellana amb la singularitat que segueix les pautes de lectura fàcil. Aquest recurs està adreçat a tothom qui té dificultats de comprensió lectora i que necessita una definició alternativa de paraules complicades o poc comuns.

El projecte està impulsat per l’entitat Plena Inclusión Madrid, que és la federació d’organitzacions de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de la Comunitat de Madrid. L’objectiu és representar el moviment associatiu de la discapacitat intel·lectual en aquesta comunitat autònoma oferint serveis, defensant drets i esdevenint un agent de canvi social.

Aquest recurs va néixer el 2017 amb prop de 1.200 termes, però es tracta d’un projecte amb continuïtat i actualment ja compta amb 1.579 definicions. Si voleu més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar l’article que hi va dedicar el número 86 de la revista Integración de la Federación de Implantados Cocleares, publicada el passat mes d’abril i disponible a DIXIT.

Lectura fàcil

La lectura fàcil és una tècnica de redacció i d’adaptació del contingut d’un document per fer-lo accessible per a qualsevol persona amb dificultats de comprensió lectora. Aquest diccionari representa una eina transversal d’inclusió social perquè dona accés a persones i col·lectius diversos a una font de coneixement i de cultura. El ventall és extens: persones amb discapacitat intel·lectual, amb dislèxia, sordes, gent gran amb deteriorament cognitiu, infants i adults amb trastorns d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, persones nouvingudes, persones amb un baix nivell d’alfabetització, entre d’altres.

Si voleu ampliar la informació sobre la lectura fàcil, amb recursos, publicacions o llocs webs especialitzats, recordeu que des de DIXIT vam dedicar-hi un dossier temàtic el 2016. I, més recentment, vam publicar un dossier sobre llibres i biblioteques inclusius amb editorials i entitats que han optat per publicar llibres adaptats en formats diversos per tal de donar resposta a les diferents necessitats lectores i formatives amb l’objectiu de promoure la inclusió social i l’accessibilitat informativa i formativa.

Treball en equip

Per al correcte funcionament del diccionari és necessari que hi col·laborin tres rols professionals determinats: adaptadors, validadors i lingüistes, que es coordinen en un procés que compta amb fins a tres validacions diferents, dues per part de grups d’experts en fer adaptacions de textos a lectura fàcil i una per part d’un equip de lingüistes de la FundéuBBVA, una de les entitats col·laboradores en el projecte que rep assessorament de la Real Academia Española. En tot aquest procés cal destacar la feina que fan les persones amb discapacitat intel·lectual amb un paper destacat en el procés de validació.

Cada terme del diccionari recull com a màxim 3 dels seus possibles significats i pot incorporar una imatge de suport visual, així com un exemple del seu ús. L’usuari pot valorar el terme descrit del l’1 al 5 i enviar un missatge amb suggeriments de millora. El diccionari també inclou un llistat de termes de nova incorporació així com un rànquing de les paraules més ben valorades.

Més informació i recursos

La Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació i Habilitació (UTAC), ofereix assessorament i recursos per a persones amb discapacitat motriu que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació i tecnologies de suport per a l’accés a l’ordinador, el joc adaptat, el control de l’entorn i la mobilitat assistida. També podeu consultar el dossier temàtic de DIXIT dedicat a les tècniques augmentatives de comunicació.

I, per acabar, us recordem una entrada de blog del desembre passat en la qual us informàvem sobre el Vocabulari bàsic de la llengua de signes catalana en línia (LSC), un projecte de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura que compta amb l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que inclou vídeos amb els conceptes i paraules més habituals la LSC.