1.600 esportistes participen als Special Olympics 2018

Andorra la Vella i la Seu d’Urgell han acollit, entre el 4 i el 7 d’octubre, l’11ena edició dels Jocs Special Olympics que ha comptat amb més de 1.600 participants. Aquest esdeveniment se celebra a Catalunya des de l’any 1988 i, cada quatre anys, aplega esportistes amb discapacitat intel·lectual que competeixen en 14 modalitats esportives diferents. El lema d’enguany, “Millor és qui ho intenta”, deixa clar quin és l’esperit i quins són els valors que es fomenten amb aquests jocs. A més de les competicions esportives han tingut lloc diferents actes, cerimònies i altres activitats que fan d’aquest esdeveniment esportiu un projecte de ciutadania.

Més enllà de l’esport

Un d’aquests programes paral·lels que converteixen els jocs en un esdeveniment social més enllà del esport, han estat els Vilage. És a dir, les viles instal·lades a les dues seus en les que s’han organitzat tot tipus d’activitats amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones amb discapacitat intel·lectual a través de la normalització, la convivència i el lleure per contribuir a una major inclusió d’aquest col·lectiu en la societat.

A banda dels esportistes, en aquesta edició la organització dels Special Olympics ha comptat amb el suport de 600 persones voluntàries i la participació de 400 tècnics esportius i delegats.

Programa Young Athletes

La majoria d’esportistes que han participat són d’Andorra, Catalunya o d’altres comunitats autònomes de l’estat espanyol com Madrid, Castella la Manxa, La Rioja o Aragó, però també han competit 114 atletes de 13 delegacions internacionals, entre les quals hi ha Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Portugal, Alemanya o la Índia.

De les modalitats esportives, el futbol sala i la natació són les que han comptat amb més participació, però potser la més destacada ha estat el programa Young Athletes. Es tracta d’un  projecte internacional seguit per més de 140 programes d’Special Olympics que beneficia a més de 163.000 infants d’entre 2 i 7 anys amb discapacitat intel·lectual d’arreu del món. L’objectiu és fomentar el seu creixement físic i mental a través de diferents activitats que inclouen jocs, cançons i activitats pre-esportives adaptades a les seves necessitats. A partir de circuits amb proves, els joves esportistes adquireixen habilitats esportives bàsiques com córrer, saltar i llançar objectes i milloren les habilitats motrius, la flexibilitat, la força, l’equilibri, la coordinació, etc.

#MillorQuiHoIntenta

La celebració dels Special Olympics ha anat precedida d’una campanya de difusió protagonitzada per la gimnasta lleidatana Àngela Mora i l’exfutbolista Carles Puyol. L’espot es va rodar a les instal·lacions de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), i s’hi pot veure a Puyol fracassant a l’hora de fer una pirueta de gimnàstica amb un cèrcol. I, tot seguit, hi apareix Mora aplaudint-lo pel fet d’haver-ho intentant en una escena plena de simbolisme.

Alimentació saludable

L’acte de menjar és generalment una acció satisfactòria i el tipus d’alimentació que seguim ens defineix com a persones perquè hi influeixen factors tan importants com la nostra cultura, tradició, educació o, fins i tot, la religió. Però per a determinats col·lectius l’alimentació pot suposar un maldecap si no es tenen els coneixements o els suports necessaris en l’elaboració dels menús.

El Departament de Salut indica que una alimentació és saludable quan és completa, equilibrada, sostenible, assequible, harmònica, segura i adaptada al comensal. En aquesta entrada de blog ens fixarem en aquesta última característica per parlar sobre l’alimentació saludable segons el col·lectiu de persones a qui s’adreça.

Àpats en família

Àpats en Família és un programa d’orientació educativa, elaborat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que ofereix eines en la qüestió alimentària des de la perspectiva nutricional, relacional i econòmica basada en els principis de la criança positiva.

La família és l’entorn on s’adquireixen la majoria de les conductes que, més tard, acabaran beneficiant els fills i les filles en el procés de creixement. En aquest sentit hi ha pràctiques que afavoreixen l’aprenentatge d’unes competències saludables i que ajuden i predisposen els infants a tenir una actitud més responsable i adequada en la seva nutrició i el seu estat físic.

Una alimentació saludable és important en totes les etapes de la vida, però n’hi ha dues en què encara ho és més: durant els primers anys de vida i quan entrem en la tercera edat.

L’alimentació durant la infància

El Departament de Salut posa a l’abast de pares, mares i famílies un seguit de recursos, consells i recomanacions per a que els infants puguin gaudir d’una alimentació saludable des del primer dia de vida. En l’apartat d’alimentació infantil del web del departament dedicat a l’alimentació saludable hi trobareu tots els enllaços, dels quals destaquem:

– Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)

– L’alimentació saludable a l’etapa escolar

– Millorem els esmorzars i berenars dels infants

L’alimentació en la gent gran

Salut també ofereix un manual de Recomanacions d’alimentació i activitat física per a centres d’acolliment residencial per a persones grans amb consells sobre alimentació i activitat física que facilitin el manteniment o la millora de la salut de les persones grans en l’entorn de les institucions, en el marc de desenvolupament de les polítiques d’envelliment actiu.

I ara que som en ple estiu, no volem deixar passar l’ocasió per recordar-vos el decàleg elaborat per l’Agència de Salut Publica de Catalunya amb consells d’una bona hidratació per a les persones grans. La mateixa entitat també ofereix 10 recomanacions per alimentar-se bé i envellir amb salut.

Disfàgia i triturats

A l’hora d’elaborar els menús, cal tenir en compte aspectes que afecten la manera de menjar d’algunes persones. Com per exemple la disfàgia, un trastorn que dificulta o impedeix el pas dels aliments sòlids o líquids de la boca fins a l’estómac. Aquest trastorn es produeix per una deficiència en qualsevol de les fases del procés de deglució. Tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, és més comú en gent gran o en persones afectades de problemes neurològics, com ara l’Alzheimer, malaltia de Parkison, esclerosi lateral amiotròfica (ELA), accident vascular cerebral o el traumatisme cranioencefàlic.

En l’alimentació de persones d’aquests col·lectius, pateixin o no disfàgia, pren especial rellevància un mètode de preparació dels aliments, ja siguin cuinats o crus: els triturats. En aquest sentit hi ha la Guia pràctica de gastronomia triturada elaborada per la Fundació Alícia amb el suport de la Fundació Catalunya La Pedrera i la col·laboració de l’Agència de Salut Publica de Catalunya. El document conté recomanacions i consells per elaborar menús i àpats segons l’usuari a qui va destinada l’elaboració.

El passat mes de maig l’entitat Nexe Fundació, que atén de forma integral les necessitats dels infants amb pluridiscapacitat i les seves famílies, va organitzar un tastet d’alimentació saludable i adaptada per a infants amb greus discapacitats. Va ser un taller teòric-pràctic on, a través dels sentits vista/olfacte/gust, els participants van poder compartir les receptes i textures dels cuiners i cuineres de l’escola bressol especialitzada de Nexe Fundació “Les Girafes Blaves” i van poder agafar i compartir idees per als respectius centres i escoles.

 

 

 

Diccionario Fácil: una eina transversal d’inclusió social

El Diccionario Fácil és una eina que recull paraules, expressions lingüístiques, esdeveniments històrics i altres termes en llengua castellana amb la singularitat que segueix les pautes de lectura fàcil. Aquest recurs està adreçat a tothom qui té dificultats de comprensió lectora i que necessita una definició alternativa de paraules complicades o poc comuns.

El projecte està impulsat per l’entitat Plena Inclusión Madrid, que és la federació d’organitzacions de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de la Comunitat de Madrid. L’objectiu és representar el moviment associatiu de la discapacitat intel·lectual en aquesta comunitat autònoma oferint serveis, defensant drets i esdevenint un agent de canvi social.

Aquest recurs va néixer el 2017 amb prop de 1.200 termes, però es tracta d’un projecte amb continuïtat i actualment ja compta amb 1.579 definicions. Si voleu més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar l’article que hi va dedicar el número 86 de la revista Integración de la Federación de Implantados Cocleares, publicada el passat mes d’abril i disponible a DIXIT.

Lectura fàcil

La lectura fàcil és una tècnica de redacció i d’adaptació del contingut d’un document per fer-lo accessible per a qualsevol persona amb dificultats de comprensió lectora. Aquest diccionari representa una eina transversal d’inclusió social perquè dona accés a persones i col·lectius diversos a una font de coneixement i de cultura. El ventall és extens: persones amb discapacitat intel·lectual, amb dislèxia, sordes, gent gran amb deteriorament cognitiu, infants i adults amb trastorns d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, persones nouvingudes, persones amb un baix nivell d’alfabetització, entre d’altres.

Si voleu ampliar la informació sobre la lectura fàcil, amb recursos, publicacions o llocs webs especialitzats, recordeu que des de DIXIT vam dedicar-hi un dossier temàtic el 2016. I, més recentment, vam publicar un dossier sobre llibres i biblioteques inclusius amb editorials i entitats que han optat per publicar llibres adaptats en formats diversos per tal de donar resposta a les diferents necessitats lectores i formatives amb l’objectiu de promoure la inclusió social i l’accessibilitat informativa i formativa.

Treball en equip

Per al correcte funcionament del diccionari és necessari que hi col·laborin tres rols professionals determinats: adaptadors, validadors i lingüistes, que es coordinen en un procés que compta amb fins a tres validacions diferents, dues per part de grups d’experts en fer adaptacions de textos a lectura fàcil i una per part d’un equip de lingüistes de la FundéuBBVA, una de les entitats col·laboradores en el projecte que rep assessorament de la Real Academia Española. En tot aquest procés cal destacar la feina que fan les persones amb discapacitat intel·lectual amb un paper destacat en el procés de validació.

Cada terme del diccionari recull com a màxim 3 dels seus possibles significats i pot incorporar una imatge de suport visual, així com un exemple del seu ús. L’usuari pot valorar el terme descrit del l’1 al 5 i enviar un missatge amb suggeriments de millora. El diccionari també inclou un llistat de termes de nova incorporació així com un rànquing de les paraules més ben valorades.

Més informació i recursos

La Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació i Habilitació (UTAC), ofereix assessorament i recursos per a persones amb discapacitat motriu que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació i tecnologies de suport per a l’accés a l’ordinador, el joc adaptat, el control de l’entorn i la mobilitat assistida. També podeu consultar el dossier temàtic de DIXIT dedicat a les tècniques augmentatives de comunicació.

I, per acabar, us recordem una entrada de blog del desembre passat en la qual us informàvem sobre el Vocabulari bàsic de la llengua de signes catalana en línia (LSC), un projecte de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura que compta amb l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que inclou vídeos amb els conceptes i paraules més habituals la LSC.

Laliga Genuine: esport, valors i integració

Laliga Genuine és una iniciativa integradora de responsabilitat social, organitzada per Laliga a través de la seva fundació, que consisteix en una competició de futbol amb equips formats íntegrament per persones amb discapacitat. Aquest projecte, que està en funcionament des de l’octubre de 2017, uneix els valors de l’esport amb la integració de les persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant el futbol.

Orígens

Laliga Genuine la formen 18 equips, però la llavor d’aquest projecte va sorgir quan el Nàstic de Tarragona va crear un equip de joves amb discapacitat intel·lectual, fa poc més des 2 anys, amb l’objectiu de promoure la integració de les persones d’aquest col·lectiu i potenciar els valors de l’esport com el respecte i el joc net. La Fundación La Liga va veure el potencial d’aquest projecte i va recolzar la creació d’una competició a la que inicialment s’hi van sumar 7 equips i actualment la conformen un total de 18.

La competició

La competició s’ha distribuït en 4 fases durant la temporada 2017-2018. La primera es va jugar a Vila-real l’octubre passat, la segona va ser a Tarragona al gener, la tercera a Mallorca a l’abril i la quarta serà a Vigo el proper mes de juny. Per agilitzar la competició, la Lliga Genuine es distribueix en un sistema de 6 grups de 3 equips i cada partit es divideix en 4 parts de 10 minuts i se suma 1 punt per cada part guanyada.

Imatge: web de Laliga Genuine

Actualment lidera la competició el RCE Espanyol amb 27 punts, el que no vol dir necessàriament que hagi guanyat més partits, perquè en aquesta competició no només sumen els resultats esportius, sinó també les actituds positives d’esportivitat que es mostrin durant els partits. Per això els equips compten en cada jornada amb una sèrie de punts que premien el comportament i accions d’esportivitat i fair play de jugadors, entrenadors i aficions.

En aquesta lliga poden participar jugadors i jugadores majors de 16 anys (a l’inici de la competició ) i que certifiquin una discapacitat intel·lectual a partir del 33%.

Objectius

La finalitat és la normalització de la pràctica del futbol en el col·lectiu de persones amb discapacitat, el compromís del futbol professional amb aquest projecte integrador i socialment responsable, i aconseguir que tots els clubs de Laliga comptin amb el seu equip Genuine, el que aportarà un gran valor social. Actualment equips com l’Osasuna, el Reus, l’Atlètic de Madrid, el Còrdova, el Girona o el Rayo Vallecano ja compten amb el seu equip Genuine, tot i que encara no en formen part equips més grans com el Barça o el Reial Madrid.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa podeu visitar la pàgina web on, a més de conèixer la resta d’equips participants, podeu consultar altres noticies d’actualitat relacionades amb el projecte, mirar com evoluciona la competició i veure vídeos i galeries d’imatges.

I acabem aquesta entrada mencionant l’estrena de la pel·lícula ‘Campeones’, dirigida per Javier Fesser, en la qual un entrenador professional de bàsquet s’encarrega de dirigir un equip de nois amb discapacitat intel·lectual. Durant el film, entranyable i divertit, el que comença com un problema acaba convertint-se en tota una lliçó de vida. A continuació podeu veure el tràiler:

Lluita contra l’estigma de la salut mental a l’àmbit sanitari amb “La Consulta”

La Consulta” és un projecte desenvolupat a la Regió Sanitària de Girona del Servei Català de la Salut que lluita contra l’estigma de la salut mental en l’atenció sanitària. Es tracta d’una eina per a la reflexió que vol erradicar la conducta estigmatitzada del professional sanitari cap a la malaltia mental del pacient a partir de la sensibilització.

Està coordinat per la Fundació Campus Arnau d’Escala conjuntament amb la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària, la Nave Va, el Gabinet d’Estudis Socials, la Fundació Drissa i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines. A més, hi participa l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques d’on provenen persones amb trastorn mental que ajuden en el disseny i la gestió, i compta amb el finançament de l’entitat Obertament.

El projecte es va iniciar amb uns qüestionaris plantejats a 260 professionals d’atenció primària i especialitzada, i a 80 persones usuàries de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària de les comarques gironines. L’objectiu va ser mesurar l’impacte de la conducta dels professionals en els pacients atesos amb problemes de salut mental. Els qüestionaris exposaven quatre situacions hipotètiques que podien passar en una consulta entre metge i pacient: dos en l’àmbit de primària i dos en l’àmbit d’especialista. Es van formular a professionals i usuaris per veure com actuarien en cada cas i poder conèixer les dues perspectives.

A partir dels resultat obtinguts en els qüestionaris es van elaborar uns vídeos de conscienciació i prevenció on es mostren els principals comportaments dels sanitaris des del punt de vista de l’estigma i els efectes en les persones ateses.

L’estigma a Girona

De l’anàlisi de les respostes sobre intencions de conducta administrats durant l’any 2017, s’extreuen unes dades globals en quant a la tendència dels professionals i la percepció dels usuaris a les comarques de Girona. Es classifiquen en cinc aspectes: atribució de comportaments del pacient al trastorn mental, conducta no estigmatitzant amb el pacient, evitació (tendència a evitar tractar el cas en profunditat per disminuir el risc de conflicte), invisibilització (desvalorització de l’autonomia del pacient) i altres actituds principalment associades a la mala praxi.

El 37% dels sanitaris associa les actituds del pacient amb la seva malaltia mental mentre que el 32% afirma, en canvi, que el pacient rep el mateix tracte que la resta d’usuaris i que és atès sense tenir en compte el trastorn mental. Per una altra banda, el 22% s’inclina per derivar el pacient amb malaltia mental a un altre especialista per evitar el risc de conflicte, i el 7% reconeix no considerar l’autonomia del pacient i opta per consultar amb els familiars o acompanyants.

Pel que fa a la percepció dels pacients, les dades són similars als professionals sanitaris i, en aquest cas, un 23% creu que són tractats sense tenir en compte el seu trastorn mental. Com a exemple d’aquesta tendència hi ha el cas del Manel, malalt d’esquizofrènia, que visita la metgessa del CAP amb la seva germana perquè l’hi fa mal el peu. En el moment de l’exploració, el Manel s’hi resisteix i diu que vol marxar. Una correcta actuació de la metgessa en aquest cas seria explicar prèviament al Manel en què consisteix l’exploració, assumint que qualsevol pacient té dret a conèixer com se l’atendrà. Segons les respostes dels qüestionaris, 7 de cada 10 professionals tractarien el Manel de la mateixa manera que a qualsevol altre usuari, mentre que només 3 de cada 10 pacients percep una conducta no discriminatòria per part del metge en aquesta situació.

A l’acte de presentació, que va tenir lloc el febrer a Girona, es van projectar els vídeos perquè els professionals assistents de l’àmbit sanitari i d’afers socials veiessin l’impacte de certes actituds i poder fer-los coneixedors dels comportaments correctes i no discriminatoris. També va tenir lloc una taula rodona amb el títol “Discriminació i impacte: el contrast entre les intencions de conducta dels professionals i la percepció de les persones ateses” on van participar tècnics i professionals de l’àmbit sociosanitari. I per últim, es van realitzar diversos tallers dramatitzats.

Per conèixer tota la informació relativa a tots quatre casos i els detalls dels resultats de l’estudi, podeu consultar el portal web de la Fundació Campus Arnau d’Escala on també hi trobareu disponibles els qüestionaris i els vídeos.

-Vídeos:

Atenció primària

https://youtu.be/jeO7R0J-vMs

https://youtu.be/k-4VSU97F3w

https://youtu.be/BnmoGN0dvws

https://youtu.be/4xCFZqpy4zw

https://youtu.be/Aa6f0FX6YCE

 

Atenció especialista

https://youtu.be/bjmjBZnXEb8

https://youtu.be/C0u6TkBufLU

https://youtu.be/5p91l1WFc1I

https://youtu.be/4ZtlRd_XbA8

 

Projecte dels Mossos per ajudar les persones amb discapacitat intel·lectual a prevenir i detectar abusos

Les persones amb discapacitat intel·lectual són un col·lectiu d’especial vulnerabilitat i, per aquest motiu, poden ser víctimes d’abusos o delictes. Per tal d’evitar-ho, els Mossos d’Esquadra han posat en marxa un projecte de prevenció que consisteix en assessorar les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (PDID) perquè siguin capaces de detectar possibles situacions d’abús i prenguin la determinació de denunciar-ho.

El projecte, portat a terme en col·laboració amb l’entitat DINCAT (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual), la Fundació Vicki Bernadet i la Fundació Catalana Síndrome de Down, consisteix en uns tallers adreçats al col·lectiu PDID que s’impartiran arreu del territori català per agents dels Mossos amb el sistema ROA (reflexió, oferiment i aplicació). La iniciativa també inclou diverses guies il·lustrades que descriuen casos pràctics per detectar diferents abusos i preveu la difusió de vídeos en xarxes socials encaminats a la prevenció i adreçats tant a aquest col·lectiu com al seu entorn.

L’objectiu d’aquest projecte pioner a l’àmbit europeu és ensenyar a les víctimes com actuar i apoderar-les a denunciar perquè a causa de la seva situació de discapacitat pot ser que no detectin què és un abús o no ser conscients que n’estan sent víctimes. Alguns dels abusos que poden patir són físics, sexuals, psicològics, econòmics, relacionats amb l’ús de les tecnologies o, fins i tot, delictes d’odi i discriminació, sent les dones, els menors i les persones grans els més vulnerables i exposats a partir-ne.

Els agents que participen en el projecte, uns 400 en total, estan formats per tenir els coneixements i els recursos adequats per atendre i interactuar amb les persones amb discapacitat intel·lectual i entendre les seves necessitats de comprensió i comunicació. Els agents participants són principalment dels Grups d’Atenció a la Víctima, especialitzats en col·lectius diversos i vulnerables, juntament amb agents de les Oficines de Relacions amb la Comunitat.

El 2017 els Mossos d’Esquadra van rebre 94 denúncies per abús i agressions sexuals a persones amb discapacitat, el que suposa un 5,2% del total, de les quals el 87% de les víctimes van ser dones i el 31% menors d’edat.

Èxit en els tallers pilot

Les dues primeres proves pilot -realitzades a El Prat de Llobregat i a Cerdanyola del Vallès- van permetre detectar dos casos de possible abús. Cal tenir en compte que els tallers no només són informatius, sinó que permeten que les persones amb discapacitat perdin la por i la inseguretat on, a part de disposar d’eines de prevenció, puguin aprendre a identificar si pateixen abusos o si n’han patit amb anterioritat.

Vídeos dels Mossos d’Esquadra sobre el projecte:

L’abús sexual

L’abús econòmic

Consells adreçats al col·lectiu PDID

Presentació del projecte (Periscope)

 

 

“I Decide”: més autonomia per a les persones amb discapacitat intel·lectual

La llibertat individual està estretament lligada a la capacitat que tenim per decidir: des d’aquelles coses aparentment més trivials fins a les decisions més importants de la nostra vida. Per a les persones amb discapacitat intel·lectual, aquest dret no sempre queda garantit. “I Decide” és un projecte europeu que treballa per potenciar les habilitats i oferir eines a les persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial per ajudar-les a decidir sobre tres àrees cabdals de la seva vida: les finances personals, els drets com a consumidors i els assumptes que afecten la salut i el benestar. Aquesta iniciativa també pretén dotar del coneixement, les competències i les eines necessàries als professionals de suport perquè puguin ajudar a les persones amb discapacitat a assolir l’aprenentatge.

Aquest projecte, que es desplegarà durant 3 anys, està finançat amb fons europeus i està liderat per la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines i coparticipat per 5 organitzacions socials internacionals: European Association of Service Providers for Persons With Disabilities (EASPD) de Bèlgica, Service Foundation for People with an Intellectual Disability (KVPS) de Finlàndia, Social Care Training d’Anglaterra, Margarita Fundation de Grècia, i la Fundació Campus Arnau de Girona.

Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat

La iniciativa s’emmarca en el compliment de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Concretament en l’article 12, que diu que les persones amb discapacitat tenen dret a l’exercici de la seva capacitat jurídica, en igualtat de condicions que les altres, i a rebre suport per dur-la a terme. De fet, la convenció internacional, aprovada el desembre de 2006, suposa un punt d’inflexió en el reconeixement i l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat perquè assumeix el fet de la discapacitat com una qüestió de drets humans i preveu les mesures -més d’acció positiva que de discriminació- que els estats han d’implantar per garantir els drets d’aquest col·lectiu en igualtat de condicions amb les altres persones.

Suport en la presa de decisions

El suport en la presa de decisions és una actuació pensada per a que les persones amb discapacitat puguin exercir el major control possible sobre les seves vides, sempre tenint en compte qualsevol situació legal que limiti la seva capacitat d’obrar, com una ordre judicial de tutela. El suport que ofereix el projecte “I Decide” es pot utilitzar tant per decisions del dia a dia sobre el menjar, la roba o l’oci, com per a decisions més importants que es prenen a la vida com casar-se, operacions mèdiques o viure de manera independent. Així, a través de l’educació i amb el suport dels professionals, les persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial poden prendre les pròpies decisions i superar les dificultats amb que sovint es troben sense que terceres persones decideixin per elles.

Fundació Tutelar de les Comarques Gironines

La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines té com a objectiu principal donar suport, promocionar, desenvolupar, defensar i estendre els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial al mateix temps que ajuda les persones a perseguir el seu benestar, la dignitat i preservar l’autonomia a través de la protecció legal i el suport social. L’entitat també ofereix un servei d’assessorament a entitats i familiars sobre el tema del suport jurídic, amb o sense modificació de la capacitat, respecte a familiars, persones properes o respecte a si mateixes i un servei de suport futur, per tal de preveure el suport en cas que fos necessari en un futur.

Més informació i recursos

Si voleu més informació i recursos sobre els drets de les persones amb discapacitat podeu consultar la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies on, a banda de la citada convenció internacional, també trobareu documents com la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea -document que reconeix el fet de la igualtat de les persones amb discapacitat-, o informació sobre el Fòrum Europeu de la Discapacitat i sobre el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), entre d’altres.

I, per acabar, també us volem recomanar la conferència a càrrec de l’advocat Antonio Manuel Ferrer Lorenzo sobre el dret de sufragi de les persones amb discapacitat intel·lectual, que va tenir lloc a DIXIT i a DIXIT Girona i que podeu veure a DIXIT TV.

Grans actius: una iniciativa de voluntariat sènior

Grans actius és un projecte de voluntariat de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FFCVS) que ofereix un servei d’acompanyament a visites mèdiques a CAPs, hospitals i centres de rehabilitació per a persones afectades de malalties cròniques, amb dependència o amb alguna discapacitat. Aquest programa va posar-se en marxa el 2012 -l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu- amb l’objectiu de fomentar el voluntariat entre les persones majors de 65 anys, tot i que hi pot col·laborar qualsevol persona més gran de 18 anys de manera que es fomentin les relacions intergeneracionals i s’enforteixi la xarxa social als barris.

Funcionament del Programa

D’ençà de la seva arrencada, el programa Grans actius ja funciona amb normalitat en alguns centres de salut de Barcelona com al CAP El Clot, al CAP Ramon Turró de Poblenou, als CAPs La Marina i Carles Ribes de Zona Franca i, més recentment, al Cap Casernes, al Centre de Salut Mental d’Adults Casernes i al Centre Sociosanitari Isabel Roig del districte de Sant Andreu, entre d’altres centres.

Imatge: Web de la FCVS

El projecte es gestiona, en una primera fase, des de la FCVS juntament amb els CAPs o hospitals adherits, que són els encarregats de l’organització específica del servei, tot i que compten amb l’assessorament i el recolzament de la FCVS. Aquesta entitat també s’encarrega de seleccionar i formar un equip de voluntaris del mateix barri per fer els acompanyaments. Després d’un any, aquest equip de voluntariat es traspassa a una entitat social del barri que s’encarregarà de la seva gestió i seguiment.

Qualsevol persona adulta que sigui del mateix barri on es desenvolupi el projecte pot formar part de l’equip de voluntaris realitzant acompanyaments, només es demana disponibilitat d’un o dos matins lliures a la setmana. Els voluntaris de Grans Actius acostumen a ser persones majors de 55 anys, majoritàriament prejubilats i jubilats amb moltes ganes de fer coses. És un tipus de voluntariat idoni per a aquest col·lectiu, ja que amb la seva participació en la iniciativa poden sentir-se actius de nou i guanyar autoestima tot col·laborant en l’enfortiment del teixit social del seu entorn.

Valor social

El valor social de Grans actius és enorme, ja que aconsegueix la coordinació als barris entre els serveis socials, les àrees bàsiques de salut i els plans de desenvolupament comunitari per atendre conjuntament persones afectades per cronicitats, amb alguna discapacitat o amb dependència. A més, aquest projecte dona suport a persones grans en situacions complicades de dependència i soledat reduint el risc d’aïllament i d’exclusió social. I també suposa un respir a la càrrega física i psicològica de familiars i cuidadors.

Cuida’m: targeta sanitària per a persones d’alta fragilitat relacional

La Targeta Sanitària Integrada (TSI) Cuida’m es va crear l’any 2013 per identificar aquelles persones que, per les seves característiques clíniques específiques, requereixen un conjunt d’actuacions diferenciades en la seva relació amb els professionals i els serveis sanitaris. Aquesta targeta té una clara vessant social ja que facilita una atenció més personalitzada perquè ajuda a distingir ràpidament les persones amb malalties que comporten limitacions relacionals i amb característiques clíniques específiques i que, per tant, necessiten un conjunt d’actuacions concretes i l’acompanyament d’un cuidador en els contactes assistencials.

Objectius

El principal propòsit de Cuida’m és adaptar el tracte dels professionals sanitaris a les necessitats específiques que requereixen determinats col·lectius amb alta fragilitat relacional. L’important és que entre els professionals i els pacients s’estableixi una comunicació més fluïda i precisa, així com amb l’entorn familiar. La targeta facilita l’acompanyament per part de familiars o altres persones a les visites, l’atenció urgent, les proves diagnòstiques i els trasllats en ambulàncies, sempre que ho permeti la situació clínica. Amb aquesta iniciativa es vol ajudar el pacient i acompanyants perquè puguin seguir de manera correcta les indicacions i els tractaments prescrits pels professionals.

També té la voluntat de facilitar la comunicació entre persones usuàries i professionals, sempre tenint en compte que el fet de ser portador de la targeta no comporta cap modificació en el dret a l’atenció ni al nivell de cobertura i no atorga als beneficiaris cap tipus de dret addicional. Tot i així, la TSI Cuida’m prioritza l’accessibilitat al sistema, com ara disminuir demores en les sales d’espera; facilita l’acompanyament en les zones d’urgències o d’activitats diagnòstiques i l’acompanyament permanent en els ingressos hospitalaris; flexibilitza el temps dedicat a la consulta (amb la previsió d’un espai i un temps específics) o dona facilitats en les consultes no presencials, entre d’altres actuacions.

Qui la pot sol·licitar

Aquest servei de personalització, sensibilització i acompanyament s’ofereix a persones usuàries que tenen els següents diagnòstics:

-Demència (amb un nivell d’afectació cognitiu moderat).
-Dany cerebral amb trastorn de la conducta.
-Discapacitat intel·lectual (retard mental) greu i profunda.
-Discapacitat intel·lectual (retard mental) lleu o moderada amb trastorn de conducta.
-Trastorns de l’espectre autista (TEA).
-Malalties minoritàries cognitivoconductuals de base genètica en l’edat pediàtrica amb trastorn de conducta.

La sol·licitud la fan determinats professionals dels centres, ja sigui a petició de la persona usuària o del seu representant o tutor. En tot cas, sempre es té en compte l’opinió del metge. Un cop duta a terme la sol·licitud, el CatSalut en fa la tramitació i la lliura al pacient o representant o tutor.

Per obtenir més informació podeu consultar el web habilitat per CatSalut i aquest díptic informatiu.

El primer supermercat gestionat íntegrament per persones amb discapacitat

A finals del 2017, la fundació AMPANS i Caprabo van obrir a Manresa el primer supermercat gestionat íntegrament per persones amb discapacitat de Catalunya, el que suposa un bon exemple d’integració sociolaboral de persones d’aquest col·lectiu. Es tracta d’un nou concepte de supermercat que ofereix més assortiment per metre quadrat i dona feina a 10 persones amb discapacitat.

Abans de l’obertura es va fer un estudi de les activitats, temps i complexitat de la botiga per adequar els processos de treball, tasques i funcions que requereix la gestió d’un supermercat als perfils i capacitats diverses de les persones que composen l’equip. Aquesta tasca l’han desenvolupat les dues entitats i ha suposat, al mateix temps, el punt d’arrencada per al pla de formació específic que ha dut a terme tot l’equip de persones amb discapacitat en una de les botigues de Caprabo a Manresa.

Segons els seus responsables, es tracta d’un projecte d’innovació social que obre noves oportunitats per a la inclusió laboral de persones amb discapacitat i impulsa, a través del contacte directe amb el públic, la visibilitat en la societat de la diversitat de capacitats i aptituds, actuant com a catalitzador per a futures obertures i nous projectes.

Imatge: web de la fundació AMPANS

A l’entrada de la botiga hi ha instal·lat un corner d’AMPANS que té com a objectiu donar a conèixer la seva activitat entre els clients.

Tot i que aquest projecte suposa un repte especial perquè és el primer amb un equip format íntegrament per persones amb discapacitat, la fundació AMPANS porta més de 50 anys involucrada en diferents projectes de suport a persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental, i també a persones en diferents situacions de vulnerabilitat. Acompanyen a les persones i a les seves famílies en serveis d’escola d’educació especial, formació, treball, atenció diürna, ocupació terapèutica, acolliment residencial, lleure, esport i tutela, fomentant l’autonomia i el respecte als drets i oportunitats.

Altres exemples d’integració laboral de persones amb discapacitat intel·lectual en els que participa o gestiona són: el centre de jardineria Garden, el restaurant Canonge, els formatge Muntanyola o els vins Urpina. Aquests, i altres projectes existents a Catalunya, són els que permeten avançar en la incorporació de diferents perfils de persones amb discapacitat al mercat laboral.

Per a més informació sobre la integració laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya podeu consultar el Pla d’inserció sociolaboral per a persones amb discapacitat i l’Estratègia per a la Inserció Laboral de les Persones amb Discapacitat a Catalunya del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.