Educar contra la violència de gènere (real i virtual)

La violència masclista no entén de classes, estudis ni d’edats, i traspassa la frontera entre el món real i el virtual. Conscients d’això, cada vegada hi ha més iniciatives que no només busquen combatre aquesta xacra sinó també lluitar contra les desigualtats entre homes i dones. En parlem d’algunes coincidint amb el proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones: una jornada reivindicativa per remoure consciències, trencar estereotips i, sobretot, canviar comportaments.

“Unfollow a les violències masclistes” és un projecte educatiu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) que pretén donar eines a entitats juvenils i professorat de secundària per prevenir i abordar el sexisme quotidià i les relacions abusives que es donen, també, a través dels entorns digitals entre adolescents i joves.

Ciberassetjaments de diferent tipus, sexpreading (enviament no consentit d’imatges compromeses), control de la parella a través de les xarxes socials, imposició de rols i models de bellesa impossibles…  El CNJC, en col·laboració amb la Cooperativa Candela i Acció comunitària i feminista i Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC) i amb el suport de l’Institut Català de les Dones (ICD), analitza amb exemples les diferents agressions i proposa, entre altres recursos, un seguit d’activitats per treballar la temàtica amb adolescents i joves.

No és l’única iniciativa adreçada a professionals que treballen amb joves i adolescents. L’últim cap de setmana de febrer, per exemple, la Federació Catalana de l’Esplai-Fundesplai va celebrar al Prat de Llobregat la seva 22a jornada anual, en la qual van participar més de 400 monitores i monitores d’esplais de tot Catalunya. Bona part dels tallers i activitats que s’hi van fer estaven centrats en la igualtat de gènere i la violència zero.

Aquestes formacions s’emmarquen en la campanya EnCORatja’t, que inclou accions concretes per prevenir l’assetjament contra el col·lectiu LGTBI i que, des de l’any passat, Fundesplai està fent arribar a més de 85.000 infants i joves dels esplais i escoles on és present.

Internet també pot ser una eina útil contra les agressions i l’assetjament. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha creat l’aplicació de mòbil gratuïta BCN Antimasclista, que permet indicar anònimament on i com s’han sentit agredides o assetjades. Amb la informació recopilada (sobre el moment i el lloc dels fets, però també sobre la víctima i l’agressor), es podrà dibuixar un mapa dels diferents tipus d’assetjament i millorar-ne la prevenció (fins i tot, amb canvis en l’espai públic) i l’atenció a les víctimes, sensibilitzar la ciutadania i visibilitzar la problemàtica.

Dia Internacional de Tolerància Zero amb la MGF

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), esdeveniment promogut per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública contra la mutilació genital femenina i lluitar per erradicar-la.

La MGF és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d’altres amb finalitat no terapèutica. Es tracta d’una pràctica que vulnera els drets de les dones i les nenes i va en contra de la seva salut, seguretat, dignitat i integritat física. La MGF és una forma extrema de violència masclista que cal erradicar.

Estem parlant d’una practica vigent a vint-i-sis països africans i en alguns d’Àsia. A Catalunya és il·legal i està tipificada al codi penal com a delicte però entre algunes comunitats, malauradament, encara es practica. Conscient d’això, el Govern de la Generalitat disposa d’un Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. També cal destacar el treball que fan les nombroses Taules locals i comarcals per prevenir la MGF en col·laboració amb diferents entitats i associacions per tot el territori.

Homes contra la mutilació genital femenina a Girona

La MGF no és un problema exclusiu del gènere femení sinó un xacra en la societat que demana un important treball d’educació i prevenció des de les pròpies comunitats practicants. I això és el que ha posat en marxa una de les actuacions més importants d’aquestes Taules locals i comarcals, concretament la del grup de treball de les comarques gironines, que han liderat un projecte de formació per a 12 homes de comunitats practicants. Durant sis setmanes, s’han tractat temes com els drets humans, la igualtat, l’educació emocional o la salut amb l’objectiu que els propis assistents al curs siguin els que traslladin els seus coneixements als homes de les seves comunitats que practiquen l’ablació femenina.

Es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat espanyol dirigida per l’entitat Jokkere Endam d’Arbúcies, conjuntament amb professionals del Grup de Treball provincial i de les taules de prevenció locals i que ha rebut el finançament de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar la nota de premsa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

GAMS Belgium

La idea de dirigir el curs a homes, i que siguin aquests els encarregats de sensibilitzar les seves comunitats, va sorgir a Bèlgica de la mà de l’associació GAMS. Aquesta és una organització sense ànim de lucre que lluita contra l’MGF des de fa més de 20 anys i que lidera l’Associació Men Speak Out, conjuntament amb Forward (Regne Unit), Himilo Foundation (Països Baixos) i the Institute of Tropical Medicine Antwerp (Bèlgica).

GAMS Belgium està involucrant a homes per intentar acabar amb l’MGF i qualsevol altre violència contra la dona, a més de promoure la igualtat de gènere. Un dels seus lemes és que aquest també és un problema d’homes, per això els formen mitjançant la metodologia peer to peer (d’igual a igual) per a que s’encarreguin de sensibilitzar a altres homes, experiència que ha donat molt bons resultats en termes de prevenció.

Taules locals de prevenció de la MGF

Les taules locals de prevenció de la mutilació genital femenina són reunions que permeten un treball coordinat entre professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant de l’ablació. L’objectiu és facilitar la prevenció i la detecció precoç de situacions de risc i establir un protocol d’actuacions a escala local, que inclou el seguiment de casos concrets i les mesures que s’han d’emprendre des de la primera sospita.

Més informació i recursos

Si voleu més informació i recursos sobre la prevenció i la lluita contra la mutilació genital femenina podeu consultar l’entrada de blog publicada fa dos anys amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la MGF.

130 anys del naixement de Clara Campoamor

Clara Campoamor va ser una advocada, política i escriptora que va defensar el divorci, la igualtat entre homes i dones, i va fer possible l’aprovació del sufragi femení, convertint-se en figura clau de la història d’Espanya, tot i que no si li reconegués fins a la democràcia. Aquest any es commemoren els 130 anys del seu naixement i, per posar en valor la seva tasca, el Departament de la Presidència li dedica un espai biogràfic.

Nascuda a Madrid el 1888, es va veure obligada a deixar d’estudiar al morir el seu pare, sent només una adolescent. Malgrat les dificultats econòmiques, va aprovar unes oposicions per al cos de Telègrafs als 21 anys, va ser professora de taquigrafia i mecanografia, i va exercir de secretària. Aquestes feines li van permetre estalviar i poder cursar, ja en la trentena, els estudis de batxillerat i, més tard, llicenciar-se en dret. Fou una de les primeres dones en exercir l’advocacia a Espanya i, juntament amb Victoria Kent i Margarita Nelken, ser les úniques dones amb un escó al Parlament durant la Segona República.

Defensora dels drets de la dona

Va defensar els ideals feministes i republicans i, com a diputada del Partido Radical, va participar en la constitució de la primera Llei del divorci, en l’elaboració de la Constitució de la nova República i va lluitar per fer efectiu el dret a sufragi de les dones (que va ser la seva labor política més destacada).

Fotografia de Clara Campoamor publicada el 1931
il·lustrant un article sobre la dona davant la república (font: Dep. Presidència)

El sufragi femení era rebutjat per la majoria dels partits polítics, que mantenien diverses teories sobre el sentit crític de la dona i la seva capacitat per exercir la voluntat de vot. Es va produir un històric debat per a resoldre’n la aprovació, que va enfrontar a Campoamor i Victòria Kent, diputada del Partit Republicà Radical i contrària a aquest dret. Campoamor va resultar vencedora gràcies a una sòlida defensa i el 31 d’octubre de 1931 es va aprovar la igualtat de drets electorals de l’home i de la dona recollida en l’article 36 de la Constitució.

Per primera vegada les dones van poder votar a les eleccions de 1933, on llavors, Campoamor no va poder renovar el seu escó al Parlament. Va acabar abandonant la política i va prosseguir la seva lluita publicant diferents obres: El derecho de la mujer en España (1931) i El voto femenino y yo: mi pecado mortal (1935). Un cop iniciada la Guerra Civil va marxar a l’exili, on va publicar La revolución española vista por una republicana (1937) i La situación jurídica de la mujer espanyola (1938). Va viure una dècada a Buenos Aires i, més tard, es va instal·lar a Lausana (Suïssa), on va morir l’any 1972.

Per a més informació, podeu consultar la bibliografia vinculada a Campoamor que té disponible el Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca de l’Institut Català de les Dones.

Finalment, acabem recordant-vos una altra commemoració destacada d’aquest any, la de la metgessa i activista Amparo Poch, a qui també vam dedicar una entrada de blog el passat mes d’abril.

‘EnCORatja’t’ per la igualtat de gènere i la violència zero

El sexisme, el masclisme, l’assetjament, la LGTBIfòbia, i la violència que se’n deriva, encara representen una xacra social que cal combatre amb fermesa des de tots els àmbits. I un dels més importants és l’educació. És en les etapes primerenques de la vida en les que cal donar els recursos necessaris per evitar actituds com aquestes, ara i en el futur. Per això, la fundació catalana Fundesplai ha posat en marxa ‘EnCORatja’t’, una proposta educativa per la igualtat de gènere i la violència zero, per treballar amb més de 85.000 infants, joves i educadors durant dos cursos escolars.

El cor com a motor del projecte

El nom de la iniciativa no és una casualitat sinó tota una declaració d’intencions perquè, segons els seus creadors, conté una paraula màgica: cor, un mot que uneix i relaciona les tres idees bàsiques que sustenten la bastida d’aquest projecte.

La primera idea té a veure amb el coratge, que és sinònim de valentia, d’empenta i de superació. Aquests són valors que empenyen les persones a mobilitzar-se i no ser espectadores silencioses davant d’actituds sexistes, LGTBIfòbiques o d’assetjament.

La segona té a veure amb el cor en el sentit d’estimació. I és que un dels objectius de la proposta és fomentar l’apropament als altres des del respecte, evitant els prejudicis, construint vincles i rebutjant les relacions basades en l’abús de poder i el domini. D’aquesta manera es posa en valor la cultura de la pau com a principi i el diàleg com a mitjà per a resoldre els conflictes.

La tercera està relacionada amb la paraula cor mitjançant un acròstic: Crític (pensament) + Opinió + Reflexió. Així, la fundació ens proposa una reflexió crítica sobre la realitat que ens envolta i sobre nosaltres mateixos.

Objectius del projecte

El projecte posa el focus en dos eixos d’opressió: les desigualtats per raó de gènere i la violència. Per revertir aquestes situacions proposen treballar a partir dels valors que promou la perspectiva de la coeducació i el desenvolupament d’activitats basades en la reflexió i en la capacitat dels infants per transformar el seu entorn.

Es tracta d’educar joves i adolescents per fomentar la seva participació activa amb l’objectiu de construir una societat lliure de discriminacions i de qualsevol forma de violència. I també avançar cap una igualtat d’oportunitats real entre totes les persones, indiferentment del seu gènere

Recursos

La pàgina web de l’entitat posa a l’abast de treballadors socials, educadors i professionals de lleure, tot un seguit de recursos i materials didàctics per treballar aquests continguts: lectures, normativa, vídeos, propostes de formació o, fins i tot, una gimcana.

De les lectures proposades destaquem els contes de “La Carlota s’enCORatja”, que són 5 relats inèdits de l’escriptora Gemma Lienas que constitueixen l’eix d’animació del projecte. Es tracta d’un recurs literari per a reflexionar sobre la importància de construir relacions basades en el respecte, l’amistat, la llibertat i la igualtat.

Per acabar, us recordem els dossiers temàtics elaborats per DIXIT contra la violència envers les dones dels anys 2009 i 2010 amb recursos especialitzats com articles i monografies, entre d’altres.

30è aniversari de la Fundació Quatre Vents

La Fundació Quatre Vents porta tres dècades treballant per facilitar una atenció global i socioeducativa a la infància, la família i la dona sense recursos i en situació de vulnerabilitat. En tots aquests anys ha posat en marxa diferents projectes i serveis multidisciplinaris destinats a tenir cura d’aquests col·lectius amb la voluntat de cobrir-los les necessitats bàsiques afectives i socials per tal que aconsegueixin una vida digna, autònoma i de plena integració laboral i social. En aquesta entrada de blog fem un repàs dels seus 30 anys de vida i de les activitats que han preparat amb motiu de l’aniversari.

Història i projectes

El 1987 la Fundació Quatre Vents inicia la seva activitat sota la cobertura legal de la  Fundació Sant Pere Claver. Durant els primers anys se centra en donar resposta a la precària situació dels fills i filles de les dones que exercien la prostitució al barri del Raval. En aquella època la fundació ja es va posar com a principal objectiu la implicació i el compromís de la família en l’atenció i la cura dels fills.

A començament dels 90 hi ha una creixent demanda de places i la fundació s’ha d’adaptar a les necessitats reals dels infants i la família, això fa que l’horari d’atenció passi a ser de 24h de dilluns a dissabte. A més, la cessió d’un local al carrer Sant Pau per part de l’Ajuntament de Barcelona va afavorir l’ampliació projecte. Al llarg de la dècada es van consolidar diverses iniciatives com: un pis d’acollida per dones amb fills sense recursos econòmics ni habitatge, un espai materno-infantil, o l’obertura del Menjador Quatre Vents per infants que no estaven al centre.

El 2003 el projecte deixa d’estar sota l’aixopluc de la Fundació Sant Pere Claver i neix de manera legal la Fundació Quatre Vents. A partir d’aleshores entra en funcionament el Servei d’Atenció d’Infants i Famílies (SAIF), i el Servei d’Atenció per a la Integració Social Progressiva de la Família en situació d’exclusió social NOU HORITZÓ. El primer és un espai on es procura millorar les  situacions familiars, en coordinació amb els Serveis i Entitats Socials derivants, mentre que el segon té la finalitat d’integrar progressivament en la societat a les persones sense recursos i amb mancances econòmiques, especialment dones amb fills/es.

A partir de l’any 2007 la fundació ha anat desenvolupant altres projectes dins de l’àmbit de l’atenció a la família i els infants com: Compartim el joc, un espai d’oci obert al barri del Raval per que a mares i pares puguin jugar amb els seus fills; la Llar de recuperació, un servei que acull infants malalts creat amb l’objectiu que les mares sense xarxa familiar ni social puguin continuar treballant mentre el seu fill es atès adequadament; o el Projecte Alba, que pretén oferir una ajuda econòmica mensual a dones amb fills menors de 3 anys, sense recursos econòmics i sense accés a cap tipus de prestació, a canvi de la seva participació diària en formació i activitats amb els fills.

Imatge: Web de la Fundació Quatre Vents

Agenda d’activitats del 30è aniversari

Els actes previstos per la celebració del 30è aniversari són:

– Market solidari 4Vents: la seu de la fundació obrirà les portes als ciutadans per a que pugin comprar tot tipus de productes a preus reduïts com roba nova i de segona mà, complements, quadres o escultures. Els fons recaptats es destinaran a seguir finançant els projectes de la fundació.

Durant el 27, 28 i 29 de juny els visitants també tindran accés a jornades de portes obertes per poder informar-se dels diferents projectes de la fundació.

– Concert Solidari Gospel Jazzing – The Gospel Viu Choir: El 28 de setembre la Basílica de Santa María del Pi acollirà una nit de gospel amb l’objectiu de recaptar fons.

– Jornada Formativa de sensibilització pobresa/dignitat: aquesta activitat està prevista per a la tardor d’enguany però encara no hi ha data disponible.

Per a més informació sobre les diferents activitats, així com dels diferents projectes que té en marxa, podeu consultar el seu web i el compte de Twitter.

 

 

50 anys de la mort d’Amparo Poch

Amparo Poch Gascón (Saragossa, 1902 – Tolosa de Llenguadoc, 1968) va ser una metgessa i activista compromesa amb la societat i la política del seu temps. Va deixar un llegat de lluita i transgressió, sent pionera en la defensa dels drets de les dones i la igualtat de gènere. Aquest 2018 es commemoren els 50 anys de la seva mort i el Govern de la Generalitat se suma a la celebració dedicant-li un espai biogràfic al portal web del Departament de la Presidència.

Nascuda en una família humil, va estudiar Magisteri i posteriorment es va llicenciar en Medicina l’any 1929 a la Universitat de Saragossa. Tot i fer els primers passos en l’educació, es va decantar més tard per la seva veritable vocació, la medicina, i es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT) integrant-se al sindicat de la sanitat.

Feminisme i lluita obrera

El seu compromís per la classe obrera va esdevenir una intensa tasca en puericultura i educació sexual. A causa de la falta d’higiene i els escassos coneixements sanitaris entre les classes baixes, es va interessar en atendre el control de la natalitat i la sanitat infantil per fer front a les malalties venèries, i incidir en l’educació sexual de les dones, assessorant-les sobre maternitat conscient i lliure sexualitat. Va iniciar la seva feina com a metgessa a Saragossa, i posteriorment a Madrid, on va atendre a dones i infants, oferint també consultories especials per a dones treballadores. Alhora va col·laborar estretament amb la ministra Frederica Montseny al capdavant del Ministeri de Sanitat i Assistència Social.

També es va dedicar a la divulgació del seu ideari i els seus coneixements oferint conferències i xerrades a ateneus obrers, societats culturals i universitats, escrivint articles a les revistes de l’època (Tierra y Libertad, Generación Consciente, Revista blanca, Tiempos Nuevos) i publicant escrits com “La cartilla de consejos a las madres” (1931), “La vida sexual de la mujer. Pubertad, noviazgo, matrimonio” (1932) i “Elogio del amor libre” (1936), on va defensar la sexualitat femenina, la igualtat entre dones i homes, les unions lliures i el divorci. A més, va promoure el mètode anticonceptiu Ogino amb la creació de l’entitat Grup Ogino, i d’acord amb el seu ideal feminista, va fundar amb Mercè Comaposada i Lucía Sánchez Saornil l’organització i revista anarcosindicalista Mujeres Libres. La revista, que tenia una missió informativa, s’adreçava a les dones obreres i centrava els continguts en conscienciar a favor de les idees llibertàries.

Guerra Civil i exili

Un cop instal·lada a Madrid, amb la victòria del Front Popular el febrer del 1936, va presidir amb José Brocca, pacifista com ella, la Lliga espanyola de refractaris a la Guerra Civil. Iniciat el conflicte bèl·lic, va anar al front com a miliciana de la salut, va dirigir una formació a les brigades de salvament i va participar en l’organització d’hospitals de campanya. També va treballar en el refugi dels infants allunyant-los del conflicte i organitzant expedicions a l’estranger. Amb l’evolució de la guerra, va instal·lar-se a Barcelona el 1937 i va ser nomenada novament directora del Casal de la Dona Treballadora fins l’any 1939. Des d’aquest càrrec va treballar en la formació i la capacitació de les dones treballadores, i en la conciliació familiar i laboral amb la creació de guarderies i sales de lactància. Durant aquesta etapa a Barcelona, Frederica Montseny la va nomenar directora d’Assistència social, càrrec que li va permetre encarregar-se de les granges-escola que acollien els infants refugiats i desplaçats de la guerra, per les quals va elaborar un pla pedagògic específic.

El 1939 va haver de marxar a l’exili establint-se al sud de França. Allà va desenvolupar labors d’ajuda als camps de refugiats i es va integrar a l’estructura anarquista Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Sense autorització per treballar, va dedicar-se a l’economia submergida i es va veure obligada a fer consultes mèdiques clandestines. Amb l’entrada en vigor de l’Estatut jurídic dels refugiats espanyols va poder normalitzar la seva situació i va començar a treballar a l’Hospital de Varsòvia de Tolosa atenent als guerrillers espanyols. Anys més tard, va ser la responsable del dispensari de la Creu Roja realitzant consultes de medicina general i ginecologia. Fins a la seva mort, el 1968, va mantenir labors sanitàries en favor dels més necessitats.

Més informació de l’Any Amparo Poch

Eines per a una comunicació no sexista

Entenem el sexisme com la ideologia que sosté la divisió i la jerarquització de les persones segons el seu sexe, assignant capacitats, valors i normes de comportament diferents entre homes i dones. Una altra accepció de la paraula, segons l’Institut d’Estudis Catalans, és el conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o la desvaloració de tot el que són o fan les dones. Sovint, totes aquestes actituds i expressions ideològiques no són fàcilment identificables quan es transmeten mitjançant el llenguatge o la imatge. Amb l’objectiu d’identificar i combatre aquest tipus de missatges, l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació ha creat el web Eines per a una comunicació no sexista que conté recursos i eines per lluitar contra el sexisme als mitjans de comunicació. Aquesta iniciativa ha comptat amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, la Diputació de Barcelona i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Identificar el missatge sexista

El web inclou un qüestionari interactiu per a detectar sexisme en el missatge emès a través dels diferents canals de comunicació: premsa impresa, internet, televisió, ràdio, cartellera o  senyalística. El sistema d’anàlisi utilitzat es basa en una sèrie de preguntes, i a partir del plantejament i la resposta, es permet reconèixer i objectivar la presència de missatges que invisibilitzin les dones o que promoguin la seva discriminació en relació als homes, que utilitzin la imatge de les dones de forma vexatòria o que fomentin els estereotips sexistes o la violència masclista. Al final del test s’obté una qualificació per avaluar si es perceben indicis de sexisme en la comunicació o no. I, en cas afirmatiu, quines en són les causes.

Imatge: web de l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació

Segons l’entitat, aquest qüestionari té una doble funció: en primer lloc, serveix per generar arguments i enunciats pel que fa a la presència o no de sexisme en l’àmbit de la comunicació, així com per arbitrar en possibles casos de conflicte. En segon lloc, té la missió de recopilar dades estadístiques a partir de les evidències empíriques recollides pel que fa als usos sexistes en la comunicació.

Decàleg

Per tal d’afavorir la capacitat de regulació i autoregulació en l’emissió de missatges no sexistes, el recurs posa a disposició de les persones usuàries un decàleg de recomanacions:

  1. Representar les dones tenint en compte la seva diversitat i evitar caure en les construccions de la feminitat estereotipades i poc diverses.
  2. Fer visibles les aportacions de les dones en tots els àmbits.
  3. Visibilitzar i representar les dones com a expertes.
  4. Diversificar els rols associats a la masculinitat i la feminitat i mostrar altres possibilitats identitàries.
  5. Evitar l’ús del cos de les dones com a objecte de reclam.
  6. Evitar la vinculació entre cos saludable i cànon estètic, i afavorir la representació de cossos diversos.
  7. Trencar amb la naturalització de les dones com a víctimes.
  8. Tractar la violència masclista com una violació dels drets humans i fer un tractament informatiu acurat de la violència masclista.
  9. Utilitzar el llenguatge inclusiu.
  10. Tenir en compte que el masclisme i el sexisme són un fenomen estructural.

Més recursos

El web també publica exemples de bones i males pràctiques a diferents mitjans de comunicació així com de praxis basades en denúncies que analitzen el tractament informatiu de diversos mitjans. A més podeu consultar un glossari de termes clau per entendre conceptes com androcentrisme, connotació, cosificació, gènere, igualtat efectiva o patriarcat. També hi ha un llistat de publicacions i enllaços d’interès amb manuals i guies per fer un ús no sexista del llenguatge, entre d’altres recursos.

D’altra banda, al web de l’Institut Català de les Dones hi trobareu un apartat amb recursos i propostes per normalitzar la presència de les dones als mitjans de comunicació com a professionals i com a protagonistes de les notícies, amb l’objectiu de facilitar la introducció de la perspectiva de gènere a la informació.

L’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació és una iniciativa de participació ciutadana impulsada per diferents ajuntaments per promoure una cultura crítica en relació al paper de les dones en els mitjans de comunicació. En el web hi ha informació sobre els diferents projectes en que participa, així com un catàleg de recursos, arxius i activitats per treballar en aquest àmbit.

“TABÚ. Tu tries què t’hi jugues”: un joc per prevenir les violències sexuals

Un tema tabú és allò del que ningú parla però tothom coneix, com per exemple la violència sexual entre joves. TABÚ. Tu tries què t’hi jugues és una eina virtual amb recursos per combatre les violències sexuals quotidianes des de les aules dels espais de joventut i els centres de secundària. Posar nom i parlar-ne obertament és un dels objectius d’aquesta eina per fer front a determinades actituds que s’han naturalitzat, a causa de la quotidianitat, i de les quals no se’n parla obertament però que afecten als joves que les pateixen, sobretot a les noies.

Què és?

Es tracta d’un recurs pedagògic, en format de joc, per abordar qüestions com el sexpreading –la transmissió d’imatges amb contingut sexual sense consentiment-, i experiències més subtils com els “piropos”, les llistes per puntuar noies i altres maneres de cosificar les dones. L’objectiu és que els joves i adolescents puguin parlar obertament de tot plegat i construeixin nous imaginaris socials de referència per a que puguin sentir-se més lliures en la seva manera de ser i en la manera de relacionar-se. Aquesta activitat està dissenyada per a joves de 13 a 18 anys.

Com funciona?

El joc té un format bàsicament virtual i interactiu, gràcies a una aplicació mòbil amb la que els participants es creen una identitat oculta amb un avatar per tal de trobar tres murals físics -o portes d’entrada- repartits per l’institut o l’espai jove on es juga. Podran accedir a aquests espais mitjançant un codi QR per realitzar tres recorreguts o situacions que resoldran amb el mòbil. Al final de cada situació hauran de realitzar una activitat grupal en funció de les respostes que hagin donat. Per exemple fer un vídeo, reescriure una cançó, fer un mural o una campanya publicitària amb la finalitat de compartir experiències. Després, en les diverses sessions programades, s’exposarà a la resta del grup i es reflexionarà sobre els continguts.

L’activitat està pensada per a treballar durant 6 sessions setmanals, encara que es pot adaptar segons les necessitats del professional i la realitat de cada grup. L’eina, creada per la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones (ICD), l’entitat La Bonne i l’Associació Candela, també compta amb el suport d’una guia pedagògica per a professionals.

La violència sexual entre els joves

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tres de cada 10 adolescents denuncien que pateixen violència masclista en edats prèvies al matrimoni. A més, les dades fan pensar que la violència masclista es manifesta molt més a través de la violència psicològica que no pas física en les persones joves, a diferència del que pot succeir en les parelles adultes. Això fa que determinades actituds siguin més difícils d’identificar. Aquesta eina treballa per la prevenció d’actituds i comportaments que puguin desembocar en violències sexuals i masclistes, i pretén capacitar els joves i adolescents per identificar fàcilment aquests tipus d’accions i que puguin rebutjar-les com a model de relació.

També cal tenir en compte el paper que juguen actualment les xarxes socials, que a causa de l’anonimat que proporcionen als agressors, permeten que es reprodueixin i s’amplifiquin les discriminacions i les actituds ofensives. Per això el joc interactiu incorpora la tecnologia i el llenguatge de les xarxes socials per actuar de manera preventiva entre els joves i fomentar relacions entre noies i nois basades en el respecte i el consentiment.

Més recursos contra la violència sexual i masclista

Si voleu més informació i recursos per treballar en la prevenció i en la lluita contra tots els tipus de violència sexual i masclista entre els joves, podeu consultar l’apartat Violència conta les dones del portal Jove.cat. També podeu consultar el Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista, elaborat per la Direcció General de Joventut, que té l’objectiu de proporcionar una eina operativa, pràctica i adaptable a les diferents realitats i territoris de Catalunya per abordar el fenomen de la violència masclista des d’un perspectiva juvenil i establir unes pautes d’actuació comunes per al conjunt de professionals.

Igualtat de gènere en la reforma horària

El 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària amb l’objectiu de fer efectius els canvis d’horari en àmbits com el treball, l’educació o el comerç de cara a l’any 2025. Tots aquests canvis, a banda de beneficis en la qualitat de vida i la salut, implicaran millores considerables en la conciliació de la vida laboral i familiar, especialment d’infants, adolescents i joves. També afavoriran els principis en que se sustenta la llei efectiva entre homes i dones pel que fa a l’equilibri entre el treball de mercat i el treball de cura, la coresponsabilitat i també en l’apoderament de les dones.

Les dones catalanes són les més estressades de tota Europa i ocupen el cinquè lloc en el mateix rànquing a nivell mundial. Per això, alguns dels beneficis del pacte que se signarà al juliol són disposar de millor salut i qualitat de vida, més temps lliure, la recuperació del valor del son, el desenvolupament de la carrera professional, l’augment del co-lideratge i més coresponsabilitat i temps de cura compartit.

La Reforma Horària és una iniciativa popular que pretén canviar els hàbits horaris de la societat per a poder gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Per aconseguir l’objectiu de guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida aquesta iniciativa proposa:

– Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.

– Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida.

– Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.

– Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

El Pacte per la Reforma Horària tindrà en compte la perspectiva de gènere, la família i els infants i adolescents en tots els àmbits, però especialment en:

El teixit productiu, on es projecta el canvi a partir de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva, i, entre d’altres, els compromisos són: la introducció dels àpats en un horari saludable, la compactació de la jornada laboral, la introducció d’horaris flexibles on sigui possible, i l’impuls de mesures per evitar el presencialisme i millorar la productivitat.

L’administració, on el 61% de les persones treballadores són dones i on el pacte suposa la generalització dels àpats en un horari saludable o l’adaptació dels horaris i de l’agenda política dels càrrecs a la Reforma Horària, entre d’altres.

La comunitat educativa, on la Reforma Horària centra en tot moment l’interès dels infants per damunt d’altres consideracions i vol compatibilitzar horaris educatius i laborals.

El comerç, on el 72% de les persones ocupades són dones. La Reforma Horària planteja la compactació horària perquè els establiments tanquin més aviat i facilitin la compra al migdia. El Pacte aposta per un canvi fins a les 19:30h en la franja horària del consum majoritari.

L’audiovisual, on s’aposta per l’establiment progressiu com a hora punta de la programació en la franja de 20 a 23h. I es programarà tenint en compte el públic objectiu, especialment el públic infantil i adolescent.

L’associacionisme, on les dones representen el 52% de les organitzacions que impliquen cura i servei als altres. Es proposa la millora dels processos interns de treball; generalitzar els àpats en horaris saludables en les activitats organitzades, i adaptar el tercer sector a l’Acord d’impuls laboral de la Reforma Horària i els 10 objectius per a la negociació col·lectiva.

L’esport, on la bretxa de gènere és aclaparadora i el 77% d’homes en practiquen davant el 23% de dones. S’estableix l’adaptació d’uns horaris més saludables de pràctica esportiva i generalització de les activitats físic-esportives pels infants i joves en edat escolar entre l’acabament de les classes i les 20h.

Els serveis sanitaris, on la Reforma horària implantarà mesures de gestió del temps de treball (horaris, jornada, descansos, borses d’hores, flexibilitat, etc.) i l’e-treball.

Trobar temps dins del temps per a les dones

L’Institut Català de les Dones (ICD) i la Reforma Horària (RH) van donar a conèixer la campanya “Trobar temps dins del temps per a les dones” en el marc de la 4a Setmana dels Horaris celebrada el passat mes de juny. L’objectiu d’aquesta campanya és fomentar el debat sobre la Reforma Horària des d’una perspectiva de gènere i contribuir a fer-la efectiva promovent que les associacions de dones siguin motor del canvi de les mesures que cal implementar i que contribueixen al benestar de les dones.

Procés participatiu

La Generalitat, a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert i juntament amb la Iniciativa per a la Reforma Horària, han posat en marxa un procés participatiu perquè la ciutadania pugui expressar la seva opinió sobre com fer-la efectiva. Si esteu interessats en fer una aportació per via telemàtica podeu anar a aquest web on podreu participar en els àmbits de l’administració, mobilitat, comerç i consum, educació, cultura i oci o teixit productiu. També podeu dir la vostra a Twitter i Facebook.

 

 

Dia Internacional de les Dones 2017: #CorregimlaDesigualtat

Avui és el Dia Internacional de les Dones i per commemorar-lo l’Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa la campanya #CorregimlaDesigualtat amb l’objectiu de promoure la implicació de tota la ciutadania en la incorporació de les dones a tots els àmbits de la societat catalana. La campanya fa incidència en la lletra “a “de les paraules TreballadorA, EmprenedorA i ExpertA per remarcar-ne el gènere i el missatge central és “Corregir la desigualtat és responsabilitat de tothom. Igualtat efectiva de dones i homes: Catalunya al capdavant”. Al web de la campanya també podeu trobar, a part de materials de difusió, la declaració institucional per a la celebració d’enguany.

D’aquesta manera la Generalitat de Catalunya se suma al lema de la Comissió Jurídica i Social de les Dones de les Nacions Unides: “L’apoderament econòmic de les dones en un entorn, el mercat de treball, sotmès a constants canvis”. I és que segons l’estudi La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones, presentat el passat 15 de febrer, les dones catalanes cobren de mitjana un 26% menys que els homes.

A més, segons aquest estudi, hi ha una desigualtat del 15,9% en perjudici de les dones per guany d’hora treballada, el que posa de manifest l’efecte d’una taxa de parcialitat femenina que gairebé triplica la masculina. Segons l’ICD, combatre aquesta desigualtat és una tasca de tots i totes i, per això, és tan important la conscienciació a través del mitjans.

Millores en el cercador d’expertes

En la línia de treballar per la igualtat efectiva entre dones i homes, ja fa temps que l’ICD va posar a disposició dels mitjans de comunicació una eina per facilitar la recerca de perfils de dones d’àmbits científics, acadèmics, empresarials o culturals: El cercador d’expertes.

L’objectiu d’aquesta eina és visualitzar les aportacions de les dones, especialment en aquells espais on tradicionalment no hi ha hagut presència femenina, i facilitar que els mitjans de comunicació convidin dones expertes a generar opinió en informatius, debats, intervencions i programes diversos.

Enguany, en el marc dels actes pel Dia Internacional de les Dones, s’ha presentat una sèrie de millores en el cercador per adaptar-lo a les noves realitats i necessitats de les dones per impulsar la seva visibilitat i apoderament.

El cercador d’expertes ha millorat i ampliat la base de dades amb l’objectiu que empreses, institucions i organitzacions trobin fàcilment perfils de dones expertes en una àmplia gamma d’activitats i sectors de coneixement. A més incorpora millores tècniques en la navegació i una actualització més ràpida de la informació.

Activitats programades

Molts dels equipaments culturals i socials de Catalunya han programat activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones. Recollim les més destacades:

El Museu d’Història de Catalunya ofereix des del 3 de març i fins el 28 de maig l’exposició “Dones: ficcions i realitats”  per fer visible la relació conflictiva, incòmoda i complexa entre els models de feminitat normatius, difosos per la cultura audiovisual amb més incidència popular i les seves mateixes realitats, construïdes sota la pressió del sexisme i la cultura tradicional heteropatriarcal. La mostra proposa un itinerari per alguns dels moments més emblemàtics, des de la postguerra fins a l’actualitat, en què es fa més palès el malestar de les dones davant els relats oficials, utilitzats com a elements propagandístics per difondre un model reduccionista de la feminitat i coartar, així, la llibertat de les dones.

El Museu Nacional d’Art Contemporani de Catalunya ha organitzat una jornada de portes obertes per a dones durant tot el dia. També proposa diversos itineraris per la seva col·lecció per conèixer dones artistes de diferents èpoques i procedències. I a les 18.30h s’oferirà la representació de “Cova”, òpera performance de la companyia Humus Sapiens on s’interpretarà una recopilació d’àries censurades en el seu moment per parlar dels sentiments, l’amor, la sensualitat i d’allò prohibit.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya oferirà la conferència “Les dones, la ciència i la tecnologia: des de l’època de Leonardo da Vinci fins a l’actualitat”, on s’exposaran les grans fites del progrés científic i tecnològic assolides per dones des del Renaixement (i abans) fins a l’actualitat.

El Museu Episcopal de Vic ofereix una visita temàtica centrada en les obres medievals del centre que tenen escenes relacionades amb la dona. Davant de cada obra es parlarà d’aspectes concrets de la dona a l’època medieval: Eva, la Mare de Déu, la maternitat, vida quotidiana, vestits i modes, la higiene… Amb la visita es miraran les obres des d’una altra perspectiva analitzant el paper i simbologia de la dona en aquesta època.

“Dona Cançó a les biblioteques” és un projecte que uneix cantautores, compositores i intèrprets d’expressions musicals diferents. Aquesta setmana és el torn de Zoila Herranz que presenta els seus temes musicals a la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert de Barcelona.

I, per acabar, us apropem una proposta de caire més reivindicatiu: la iniciativa Vaga de totes proposa la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi les condicions de desigualtat en què es trobem les dones. Aquest moviment s’adhereix a l’aturada Internacional de dones que tindrà lloc a més de 40 països inspirada en les vagues de dones d’Islàndia i de Polònia. A Catalunya, i des d’aquesta iniciativa, es convoca una aturada de dones de 12 a 12:30h i es fa una a crida a totes les dones a manifestar-se a plaça Universitat de Barcelona a les 19h sota el lema “La revolució imparable de les dones”.