Fotoperiodisme social, jove i femení

Cada any, entre finals d’agost i principis de setembre, Perpinyà es converteix en la capital mundial del fotoperiodisme gràcies al certamen Visa pour l’Image. En el marc del festival paral·lel Visa Off, que exposa els treballs de fotògrafs amateurs, la Generalitat de Catalunya entrega a la ciutat francesa els guardons de fotoperiodisme jove Clic 2019. Enguany han tingut un marcat accent femení, no només per les autores de les fotografies, sinó també per les seves protagonistes.

L’Esther, per exemple, és la protagonista del fotoreportatge guanyador. Àngela Ximena ha retratat el periple d’aquesta exballarina argentina de 86 anys que arriba a Catalunya per reunir-se amb la seva filla i els seus néts després de quedar-se vídua i haver superat un càncer als 42 anys.

En aquesta modalitat de fotoreportatge el jurat ha concedit un accèssit al treball realitzat per Júlia Tuxans i Anna Surroca. “Dones amb història” ressegueix la història d’unes dones que van sobreviure a la infecció del VIH i que van reaprendre a viure gràcies a la resiliència, la sororitat i la lluita per la vida.

  • Esther mostra les seqüeles del càncer de mama que va patir als 42 anys.
  • Esther en una botiga de queviures.
  • Dues de les protagonistes del reportatge s'abracen seminues.
  • Quatre de les protagonistes del reportatge posen en roba interior.

En la modalitat audiovisual, ha guanyat el treball de Sònia Calvó, Victòria Oliveres i Víctor Yustres. “Fugir per estimar i ser” és un relat audiovisual del periple que han de patir les persones homosexuals i transsexuals al Marroc. Algunes arriben a Europa per demanar protecció internacional. Hi entren a través de la frontera amb Ceuta i són retingudes al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants durant més d’un any abans de ser enviades a diferents llocs de l’Estat, on sovint continuen patint racisme i homofòbia.

El concurs també concedeix una beca fotoperiodística. La d’aquesta edició, la quarta, és per a Alba Cambeiro, que retratarà l’assentament de refugiats kurds a Makhmur (Iraq). Fa més de 20 anys que milers de persones hi viuen, pràcticament sense ajuda internacional –no hi té presència ni l’ONU–, amb un règim polític propi en què la democràcia per representació directa, el feminisme i l’ecologia són pilars fonamentals. Els infants que hi neixen, però, són apàtrides, sense cap mena de document d’identificació.

Els premis Clic, organitzats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de l’Agència Catalana de la Joventut, i l’Associació Diomira, volen ser un trampolí per als joves fotoperiodistes catalans d’entre 18 i 30 anys. El concurs compta amb la col·laboració del Carnet Jove, que promou la iniciativa entre els seus titulars.

Les obres guanyadores viatjaran en una exposició itinerant juntament amb les instantànies seleccionades en aquesta edició. Des de la creació dels premis Clic, l’any 2000, 770 joves han presentat els seus projectes de fotoperiodisme, una especialitat amb què denunciar situacions de vulnerabilitat social i mostrar amb sensibilitat realitats poc visibles.

Els Casals Cívics es preparen per al nou curs amb les portes més obertes que mai

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha posat en marxa un procés de reconversió progressiva dels casals de gent gran de tot Catalunya amb l’objectiu de convertir-los en un espai intergeneracional amb activitats i projectes per a totes les edats. Amb aquesta transformació en casals cívics vol obrir els seus recursos a tota la societat per convertir-los en un espai de convivència, on tothom tingui cabuda i així evitar l’aïllament de les persones grans, i alhora fomentar l’acció comunitària d’aquests equipaments.

El 2 de setembre s’obriran les inscripcions de totes les activitats del primer trimestre del curs, que començaran a finals de setembre i duraran fins al desembre. La nova programació incorpora actuacions i tallers orientats a lluitar contra l’exclusió i activitats de sensibilització que generin impacte i transformació social. Us n’hem parlat al portal de DIXIT i a Twitter amb l’etiqueta #CasalsGENCAT.

Entre d’altres, s’han programat activitats per prevenir el sensellarisme, la violència masclista, el racisme o la xenofòbia per raons d’ètnia, cultura, condició de gènere, religió. Així mateix, el catàleg incorpora actuacions com el teatre des del punt de vista de la intervenció social; la prevenció de l’assetjament escolar o la discriminació del col·lectiu LGTBI; la promoció de la interculturalitat, la sexualitat i l’afectivitat a la vellesa, o sobre com incorporar les noves tecnologies per apoderar les persones durant tot el seu cicle vital.

Aquesta nova proposta formativa s’implementarà de la mà d’entitats especialitzades i amb expertesa en cadascuna de les temàtiques per tal d’assegurar la qualitat de les activitats i dels tallers proposats. Una altra novetat és la participació de l’Agència Catalana del Consum, l’Oficina de Drets Civils i Polítics i l’Oficina Antifrau per tal de donar consells i seguretat als ciutadans.

També s’hi faran tallers, conferències, exposicions i altres activitats per fomentar les aficions, gaudir de noves relacions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte comú. En alguns casals continuaran programes com Jugar i Llegir que fomenta el joc lliure i dirigit i la lectura entre infants d’entre 4 i 12 anys–, o el Punt Òmnia–un servei d’accés a les noves tecnologies obert a tothom amb el suport d’un professional que dinamitza l’espai–.

Butlletins per estar al dia de tot el que passa en l’àmbit d’afers socials

Assabentar-se dels canvis legals, les activitats formatives, dels projectes més innovadors o de les convocatòries de subvencions és fonamental per a qualsevol professional, també en l’àmbit d’afers socials. Però mantenir-se informat de totes les novetats pot ser difícil si no es tenen a l’abast les eines i fonts d’informació adequades.

Per aquest motiu, Treball, Afers Socials i Famílies i la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya elaboren periòdicament butlletins electrònics adreçats als professionals, el món acadèmic i a la ciutadania que pugui estar-hi interessada. Aquestes publicacions periòdiques, de subscripció gratuïta, recullen notícies, articles, publicacions, activitats i tota mena de recursos d’interès. Tot seguit us presentem una selecció d’aquells butlletins vinculats als afers socials.

DIXIT

El butlletí DIXIT és el butlletí corporatiu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. És quinzenal i ofereix notícies d’actualitat de l’àmbit d’afers socials, agenda de conferències i formacions, lectures recomanades, recursos web i informació sobre convocatòries. També inclou les novetats de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials com les conferències, la publicació al portal de dossiers temàtics o seleccions de novetats, i la incorporació de nous vídeos dels actes que organitza a DIXIT TV. Està disponible en castellà i anglès, i disposa del monogràfic semestral Europa Social. En aquest enllaç podeu trobar els últims números publicats.

Inf@ncia

Publicat cada dos mesos per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, aquest butlletí està adreçat a la comunitat tècnica i a les institucions que vetllen per la protecció dels drets de la infància i l’adolescència. Inclou articles en profunditat, experiències en matèria d’infància, recomanacions de llibres, recursos, notícies i formació.

Jove.cat i altres butlletins relacionats amb la joventut

La Direcció General de Joventut publica mensualment aquest butlletí adreçat a la gent jove de Catalunya, on es recullen les novetats més destacades del portal Jove.cat i on també es pot trobar informació pràctica de temes diversos i conèixer alguns dels actes assenyalats de l’agenda d’activitats.

També pensant en els més joves, cada quinze dies es publica el butlletí del Carnet Jove, amb les darreres novetats i les ofertes per a concerts, festivals, esdeveniments esportius i exposicions, entre d’altres.

En canvi, el butlletí e-Joventut està adreçat als professionals de joventut, ja que bimestralment recull informació, convocatòries de subvencions, normativa, cursos, i assessorament, entre altres serveis.

Migracions

El butlletí de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania informa mensualment de l’actualitat del món de la immigració a Catalunya. També disposa del monogràfic La immigració en xifres, que dona a conèixer les dades i estadístiques més actuals sobre la població estrangera a Catalunya.

A l’Abast i altres butlletins de Xarxanet.org

Amb informació d’interès per a entitats de voluntariat, associacions i la ciutadania interessada en l’acció social, el butlletí A l’Abast està coordinat per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària en el marc del projecte de la xarxa associativa Xarxanet, que edita tres butlletins més.

D’una banda, hi ha els butlletins setmanals Actualitat (amb informació sobre els diferents àmbits del voluntariat –social, cultural, ambiental, internacional i comunitari–, i dels serveis per a entitats com la formació del voluntariat o l’assessorament jurídic, econòmic i informàtic) i Finançament (que recull convocatòries de premis, subvencions, concursos i beques).

Xarxanet també publica NonProfit, un butlletí mensual en anglès adreçat a professionals i altres agents d’interès del tercer sector de la resta del món amb l’objectiu de donar visibilitat de la tasca de les entitats catalanes a l’exterior.

Treball i economia social

La Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa edita aquest butlletí mensual amb notícies, entrevistes, activitats, formació i recursos relacionats amb l’economia social i el cooperativisme.

Hi ha dos butlletins que vinculen els afers socials i l’empresa: l’RScat (on trimestralment sobre la responsabilitat social de les empreses i l’administració a Catalunya) i l’æQual (que dos cops l’any recopila serveis, iniciatives i recursos per promoure la igualtat i la qualitat en el treball).

Subscripció als butlletins

Donar-se d’alta a un o més butlletins de la Generalitat de Catalunya és d’allò més fàcil amb  l’eina de subscripcions Butlletins gencat. En aquesta pàgina, si encara no esteu subscrits a cap, haureu d’emplenar el formulari amb les dades requerides, acceptar les condicions legals, prémer el botó ‘Accepta’ i confirmar mitjançant l’enllaç que rebreu per correu electrònic. Després, o si ja sou subscriptors, només haureu de gestionar les subscripcions dels butlletins de Treball, Afers Socials i Famílies o bé publicats per altres departaments. En aquest sentit, n’hi ha que també estan vinculats a l’àmbit d’afers socials i us poden ser d’interès. Tot seguit, us en destaquem alguns.

Família i Escola

El Departament d’Ensenyament publica mensualment aquest butlletí amb què fa arribar a les famílies els nous continguts del web Família i Escola.

Canal drogues

La drogodependència és una problemàtica que cal abordar des de diversos àmbits i el social és un dels més importants. Aquesta publicació bimensual del Departament de Salut recull notícies destacades, programes, formacions, projectes internacionals i publicacions rellevants al voltant de l’epidemiologia, la reducció de danys i els tractaments.

Infosida

Un altre dels butlletins de Salut amb un important contingut de caràcter social és Infosida. De periodicitat semestral, busca formar i sensibilitzar els professionals per millorar les tasques de prevenció i d’assistència en relació amb la infecció pel VIH i les altres infeccions de transmissió sexual.

Els butlletins de l’Institut Català de les Dones (ICD)

L’ICD  en publica dos de mensuals: el primer recull informació d’actualitat sobre polítiques de gènere, i l’altre, l’InfoCentreDoc, recopila les darreres novetats de l’ICD.

Centenaris de Dolors Monserdà i Teresa Pàmies

Cada any es commemoren els centenaris, o altres dates assenyalades, del naixement i la mort de personatges rellevants per a Catalunya. Des de DIXIT ens volem fixar en dues: Dolors Monserdà i Teresa Pàmies, a qui hem triat per la seva lluita pels drets de les dones i de les persones en situació de pobresa.

Any Dolors Monserdà

Es commemora el centenari de la mort, el 31 de març de 1919, de la primera dona a presidir uns Jocs Florals i en publicar una novel·la en català. Els actes de l’any Dolors Monserdà, comissariat per Marta Pessarrodona, posaran de manifest la seva obra literària i també els seus esforços per millorar la situació de les dones a Catalunya, en tant que educadores de les famílies i la societat, i la seva defensa de les dones a l’educació.

Nascuda a Barcelona el 10 de juliol de 1845 en el si d’una família burgesa, el seu pare era relligador de llibres a Ciutat Vella, amb rebotiga i tertúlia, en la qual sovint participaven Clavé, Milà i Fontanals, Pitarra o Monturiol. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia i en diverses ocasions els seus poemes van guanyar els Jocs Florals –el 1909 va ser nomenada presidenta de l’edició de Barcelona–.

Molt aviat va començar a conrear altres gèneres com el teatre, estrenant diverses obres al Teatre Romea, per bé que la popularitat li va arribar amb la narrativa. De fet, està considerada com una de les primeres novel·listes catalanes. Com a periodista va estar atenta als problemes socials de l’època com la Setmana Tràgica, el divorci a França o els problemes de la dona a la ruralia. En els seus escrits destacava les aportacions de les dones i acabà recollint les seves reflexions i propostes a Orientacions per a la dona catalana, Estudi feminista (tots dos seran reeditats) o El feminisme a Catalunya.

La seva preocupació social no es va limitar al periodisme. El 1910, per exemple, va crear el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, que aglutinava serveis com borses de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. A més, va impulsar la Lliga de Compradores, que animava a no comprar en establiments que s’abastissin amb productes de l’explotació com el treball infantil. Aquesta tasca social de vegades saltava a la seva obra novel·lística, com a Maria Glòria (1917).

A més de la reedició de llibres i un acte institucional al Palau de la Generalitat el 8 d’octubre, també hi haurà una exposició itinerant, conferències, un vídeo documental i la campanya a les xarxes socials #AnyDolorsMonserdà per divulgar frases de la seva obra i donar a conèixer el seu pensament. També es crearà un itinerari pels indrets de la Barcelona Vella significatius personalment i literària de Monserdà i que acabarà al Cementiri de Montjuïc, on està enterrada.

Any Teresa Pàmies

En aquest cas, l’Any Teresa Pàmies, comissariat per l’escriptora i filòsofa especialitzada en estudis de gènere Montse Barderi, serveix per commemorar el centenari del naixement d’aquesta escriptora, periodista i activista política que va no va deixar de lluitar durant els 30 anys que va passar a l’exili ni a la seva tornada.

Nascuda el 8 d’octubre de 1919 a Balaguer, Pàmies es va afiliar al partit socialista amb 16 anys i poc després es convertí en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 s’exilià a França, on va ser reclosa al camp de Magnac-Laval, i més tard es va embarcar cap a la República Dominicana, va residir a Cuba i, finalment, es va establir a Mèxic. Durant aquests anys va estudiar periodisme, va publicar articles a revistes catalanes com Serra d’Or i va ser corresponsal de la Radio España Independiente (REI), coneguda com La Pirenaica, des de la seva creació el 1941 fins al 1971. També va treballar en programes en català i castellà de Ràdio Praga.

Les més de cinquanta novel·les, memòries, cròniques i dietaris tenen una notable càrrega autobiogràfica i testimonien els anys d’exili. La seva obra mostra el seu compromís polític amb la llengua, el país, l’antifeixisme i el progrés social. Pàmies, de família pagesa i que va treballar de modista, tenia molta consciència de classe, però també de gènere i la qüestió feminista està present, transversalment, en la seva obra i en especial en títols com Opinions de dona, que recull alguns dels articles publicats en els mitjans de comunicació amb què col·laborava. A més, va participar activament en nombrosos actes, xerrades, conferències i taules rodones.

El 1947 va tornar a Europa: Belgrad, Praga i París van ser les ciutats on va viure. El 1971 va publicar Testament a Praga, que recollia les memòries del seu pare, escrites conjuntament. L’èxit de públic i crítica va ser immediat i l’obra va rebre el premi Josep Pla i el Crítica Serra d’Or de prosa narrativa, al qual s’havia presentat per correu. Un visat per recollir el guardó li va permetre tornar a Catalunya i s’hi va quedar amb tres dels seus fills i el seu marit, Gregorio López Raimundo, qui va arribar a secretari general del PSUC.

Amb motiu de l’Any Teresa Pàmies, des del març s’han programat diferents activitats i es representen diversos espectacles basats en la seva obra o sobre l’escriptora. També hi ha una exposició itinerant i s’estan reeditant alguns dels seus llibres: Matins de l’Aran, Amor clandestí, Gent del meu exili i Memòria dels morts. L’any passat, amb motiu del 50è aniversari de la Primavera del 68, es va fer una nova edició de Si vas a París, papà…: Diari de maig del 1968.

Cinema social i reivindicatiu

A Catalunya hi ha una gran varietat de festivals de cinema. Se n’organitzen sobre tota mena de temàtiques com la música, l’esport, la moda, el medi ambient i, fins i tot, el vi. D’altres mostren com es viu en altres indrets del món, ja que s’hi projecten metratges nord-americans, llatinoamericans, asiàtics o àrabs, entre altres. I també n’hi ha que tracten sobre drets humans, igualtat, discapacitat, diversitat sexual, etc. En aquesta entrada us parlem precisament d’aquests últims, els festivals vinculats als afers socials.

Actualment, n’hi ha dos en marxa. El primer d’ells és la Mostra Internacional de Films de Dones, que se celebra des del 4 fins al 9 de juny, tot i que organitza tallers, cursos, jornades i altres activitats al llarg de l’any. Aquest festival fa més de 25 anys que aposta pel cinema dirigit per dones d’arreu del món amb l’objectiu d’oferir visibilitat a la cultura audiovisual femenina tant davant com darrere de les càmeres.

Aquest dijous també comença un altre certamen que ja és tot un clàssic: el FIRE!!. És el degà dels festivals de temàtica LGBTI d’Espanya, ja que va néixer el 1995. Des d’aleshores, el Casal Lambda selecciona amb cura llargmetratges, documentals i curtmetratges de qualitat, d’autor i amb enfocament educatiu, que aborden la diversitat afectiva en el seu sentit més ampli. La 24a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià se celebrarà del 6 al 16 de juny a diferents espais, però principalment a l’Institut Francès de Barcelona.

Abans de seguir avançant pel calendari, cal recordar que al maig es va celebrar el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un projecte de promoció i divulgació cinematogràfica centrat en la solidaritat i els drets humans. A la setzena edició es van presentar a concurs més de 260 curtmetratges i prop d’un centenar de llargmetratges.

Cartell del curmetratge On és l’Ivan?

S’hi van concedir diversos premis, també un en col·laboració amb AMPANS: l’INSERT, que reconeix el talent, la creativitat i l’expressió artística en format audiovisual de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Enguany l’ha rebut la Coordinadora Down de Catalunya gràcies al curmetratge On és l’Ivan?, sobre vuit joves amb discapacitat intel·lectual que s’enfronten al repte de realitzar un taller de cinema. I és que les arts audiovisuals s’han convertit en una eina de motivació i aprenentatge per a la inclusió activa de persones amb discapacitat intel·lectual.

Al setembre és el torn del Festival Gollut de Ribes de Freser, que, amb activitats per a tots els públics i un ampli ventall de gèneres i formats (des de curts i llargs documentals i de ficció fins a propostes de fotoperiodisme), tracta temes socials i la no discriminació. Aquesta mostra, nascuda fa només cinc anys, ret homenatge als golluts, una comunitat que vivia a la vall de Ribes i que va ser discriminada per la seva baixa estatura fins que va desaparèixer.

Per la seva banda, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social busca impulsar la crítica social de manera constructiva i creativa, donant veu a iniciatives i injustícies que difícilment arriben a les sales de cinema. Per fer-ho, es basa en la projecció de cinema de denúncia (mostra de llargmetratges, concurs internacional de curts i cinema infantil amb valors), i en l’organització d’activitats paral·leles vinculades amb el cinema i/o la denúncia. Aquest any tindrà lloc del 18 al 27 d’octubre a Vic.

El Protesta, com se’l coneix, no és l’únic que té en compte la canalla. No es presenta com a festival reivindicatiu, però El Meu Primer Festival, que s’adreça a infants d’entre 2 i 12 anys, té com a objectiu entretenir, educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític dels més petits.

L’últim festival social de l’any és l’Inclús, que comença el 25 de novembre i acaba l’1 de desembre. En el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona es projecten produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, que tracten la discapacitat des d’un punt de vista alternatiu. També organitza diverses activitats artístiques i comercials paral·leles per donar veu al col·lectiu.

Joves creadors de cinema social

D’uns anys ençà, la creació de curtmetratges socials com a eina educativa no ha parat de créixer, perquè permet al jovent adquirir competències i habilitats audiovisuals i alhora reflexionar, descobrir realitats diferents i sensibilitzar la ciutadania sobre els temes que els preocupen. D’aquí va néixer, el 2011, el projecte Edufilms, de Fundesplai i l’Associació Méliès, dedicada a apropar el món audiovisuals i el llenguatge cinematogràfic a infants i joves.

En nou anys un miler de joves han participat en la creació de quaranta produccions audiovisuals, la meitat dels quals, centrades en les qüestions de gènere (sexualitat, diversitat sexual i afectiva, sexisme, violència de gènere, assetjament, etc.), el que denota que és un tema que els interessa. No només han fet feines pròpies d’una producció audiovisual (elecció del tema, redacció del guió, caracterització dels personatges, recerca de localitzacions, rodatge) sinó que també han fomentat el debat social a l’entorn amb xerrades als esplais i centres educatius o participació en jornades.

Cinc dels joves de l’esplai Pubilla Casas-Can Vidalet durant un rodatge.

A més, les cintes produïdes el 2017 i el 2018 es van projectar a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival Edufilms, el Festival de Cinema Jove per la Transformació, que malauradament enguany ja no s’organitza per manca de recursos. De fet, aquest curs només s’han pogut realitzar petites produccions sobre qüestions de gènere, els espots EnCORatja’t, campanya de la qual vam parlar fa unes setmanes en aquesta entrada. Només s’estan preparant curtmetratges a l’esplai de Pubilla Casas-Can Vidalet, de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i a El Nus, de Sant Joan Despí, que compta amb el suport del consistori i que va ser el primer en participar-hi.

Educar contra la violència de gènere (real i virtual)

La violència masclista no entén de classes, estudis ni d’edats, i traspassa la frontera entre el món real i el virtual. Conscients d’això, cada vegada hi ha més iniciatives que no només busquen combatre aquesta xacra sinó també lluitar contra les desigualtats entre homes i dones. En parlem d’algunes coincidint amb el proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones: una jornada reivindicativa per remoure consciències, trencar estereotips i, sobretot, canviar comportaments.

“Unfollow a les violències masclistes” és un projecte educatiu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) que pretén donar eines a entitats juvenils i professorat de secundària per prevenir i abordar el sexisme quotidià i les relacions abusives que es donen, també, a través dels entorns digitals entre adolescents i joves.

Ciberassetjaments de diferent tipus, sexpreading (enviament no consentit d’imatges compromeses), control de la parella a través de les xarxes socials, imposició de rols i models de bellesa impossibles…  El CNJC, en col·laboració amb la Cooperativa Candela i Acció comunitària i feminista i Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC) i amb el suport de l’Institut Català de les Dones (ICD), analitza amb exemples les diferents agressions i proposa, entre altres recursos, un seguit d’activitats per treballar la temàtica amb adolescents i joves.

No és l’única iniciativa adreçada a professionals que treballen amb joves i adolescents. L’últim cap de setmana de febrer, per exemple, la Federació Catalana de l’Esplai-Fundesplai va celebrar al Prat de Llobregat la seva 22a jornada anual, en la qual van participar més de 400 monitores i monitores d’esplais de tot Catalunya. Bona part dels tallers i activitats que s’hi van fer estaven centrats en la igualtat de gènere i la violència zero.

Aquestes formacions s’emmarquen en la campanya EnCORatja’t, que inclou accions concretes per prevenir l’assetjament contra el col·lectiu LGTBI i que, des de l’any passat, Fundesplai està fent arribar a més de 85.000 infants i joves dels esplais i escoles on és present.

Internet també pot ser una eina útil contra les agressions i l’assetjament. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha creat l’aplicació de mòbil gratuïta BCN Antimasclista, que permet indicar anònimament on i com s’han sentit agredides o assetjades. Amb la informació recopilada (sobre el moment i el lloc dels fets, però també sobre la víctima i l’agressor), es podrà dibuixar un mapa dels diferents tipus d’assetjament i millorar-ne la prevenció (fins i tot, amb canvis en l’espai públic) i l’atenció a les víctimes, sensibilitzar la ciutadania i visibilitzar la problemàtica.

Dia Internacional de Tolerància Zero amb la MGF

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), esdeveniment promogut per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública contra la mutilació genital femenina i lluitar per erradicar-la.

La MGF és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d’altres amb finalitat no terapèutica. Es tracta d’una pràctica que vulnera els drets de les dones i les nenes i va en contra de la seva salut, seguretat, dignitat i integritat física. La MGF és una forma extrema de violència masclista que cal erradicar.

Estem parlant d’una practica vigent a vint-i-sis països africans i en alguns d’Àsia. A Catalunya és il·legal i està tipificada al codi penal com a delicte però entre algunes comunitats, malauradament, encara es practica. Conscient d’això, el Govern de la Generalitat disposa d’un Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. També cal destacar el treball que fan les nombroses Taules locals i comarcals per prevenir la MGF en col·laboració amb diferents entitats i associacions per tot el territori.

Homes contra la mutilació genital femenina a Girona

La MGF no és un problema exclusiu del gènere femení sinó un xacra en la societat que demana un important treball d’educació i prevenció des de les pròpies comunitats practicants. I això és el que ha posat en marxa una de les actuacions més importants d’aquestes Taules locals i comarcals, concretament la del grup de treball de les comarques gironines, que han liderat un projecte de formació per a 12 homes de comunitats practicants. Durant sis setmanes, s’han tractat temes com els drets humans, la igualtat, l’educació emocional o la salut amb l’objectiu que els propis assistents al curs siguin els que traslladin els seus coneixements als homes de les seves comunitats que practiquen l’ablació femenina.

Es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat espanyol dirigida per l’entitat Jokkere Endam d’Arbúcies, conjuntament amb professionals del Grup de Treball provincial i de les taules de prevenció locals i que ha rebut el finançament de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar la nota de premsa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

GAMS Belgium

La idea de dirigir el curs a homes, i que siguin aquests els encarregats de sensibilitzar les seves comunitats, va sorgir a Bèlgica de la mà de l’associació GAMS. Aquesta és una organització sense ànim de lucre que lluita contra l’MGF des de fa més de 20 anys i que lidera l’Associació Men Speak Out, conjuntament amb Forward (Regne Unit), Himilo Foundation (Països Baixos) i the Institute of Tropical Medicine Antwerp (Bèlgica).

GAMS Belgium està involucrant a homes per intentar acabar amb l’MGF i qualsevol altre violència contra la dona, a més de promoure la igualtat de gènere. Un dels seus lemes és que aquest també és un problema d’homes, per això els formen mitjançant la metodologia peer to peer (d’igual a igual) per a que s’encarreguin de sensibilitzar a altres homes, experiència que ha donat molt bons resultats en termes de prevenció.

Taules locals de prevenció de la MGF

Les taules locals de prevenció de la mutilació genital femenina són reunions que permeten un treball coordinat entre professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant de l’ablació. L’objectiu és facilitar la prevenció i la detecció precoç de situacions de risc i establir un protocol d’actuacions a escala local, que inclou el seguiment de casos concrets i les mesures que s’han d’emprendre des de la primera sospita.

Més informació i recursos

Si voleu més informació i recursos sobre la prevenció i la lluita contra la mutilació genital femenina podeu consultar l’entrada de blog publicada fa dos anys amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la MGF.

130 anys del naixement de Clara Campoamor

Clara Campoamor va ser una advocada, política i escriptora que va defensar el divorci, la igualtat entre homes i dones, i va fer possible l’aprovació del sufragi femení, convertint-se en figura clau de la història d’Espanya, tot i que no si li reconegués fins a la democràcia. Aquest any es commemoren els 130 anys del seu naixement i, per posar en valor la seva tasca, el Departament de la Presidència li dedica un espai biogràfic.

Nascuda a Madrid el 1888, es va veure obligada a deixar d’estudiar al morir el seu pare, sent només una adolescent. Malgrat les dificultats econòmiques, va aprovar unes oposicions per al cos de Telègrafs als 21 anys, va ser professora de taquigrafia i mecanografia, i va exercir de secretària. Aquestes feines li van permetre estalviar i poder cursar, ja en la trentena, els estudis de batxillerat i, més tard, llicenciar-se en dret. Fou una de les primeres dones en exercir l’advocacia a Espanya i, juntament amb Victoria Kent i Margarita Nelken, ser les úniques dones amb un escó al Parlament durant la Segona República.

Defensora dels drets de la dona

Va defensar els ideals feministes i republicans i, com a diputada del Partido Radical, va participar en la constitució de la primera Llei del divorci, en l’elaboració de la Constitució de la nova República i va lluitar per fer efectiu el dret a sufragi de les dones (que va ser la seva labor política més destacada).

Fotografia de Clara Campoamor publicada el 1931
il·lustrant un article sobre la dona davant la república (font: Dep. Presidència)

El sufragi femení era rebutjat per la majoria dels partits polítics, que mantenien diverses teories sobre el sentit crític de la dona i la seva capacitat per exercir la voluntat de vot. Es va produir un històric debat per a resoldre’n la aprovació, que va enfrontar a Campoamor i Victòria Kent, diputada del Partit Republicà Radical i contrària a aquest dret. Campoamor va resultar vencedora gràcies a una sòlida defensa i el 31 d’octubre de 1931 es va aprovar la igualtat de drets electorals de l’home i de la dona recollida en l’article 36 de la Constitució.

Per primera vegada les dones van poder votar a les eleccions de 1933, on llavors, Campoamor no va poder renovar el seu escó al Parlament. Va acabar abandonant la política i va prosseguir la seva lluita publicant diferents obres: El derecho de la mujer en España (1931) i El voto femenino y yo: mi pecado mortal (1935). Un cop iniciada la Guerra Civil va marxar a l’exili, on va publicar La revolución española vista por una republicana (1937) i La situación jurídica de la mujer espanyola (1938). Va viure una dècada a Buenos Aires i, més tard, es va instal·lar a Lausana (Suïssa), on va morir l’any 1972.

Per a més informació, podeu consultar la bibliografia vinculada a Campoamor que té disponible el Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca de l’Institut Català de les Dones.

Finalment, acabem recordant-vos una altra commemoració destacada d’aquest any, la de la metgessa i activista Amparo Poch, a qui també vam dedicar una entrada de blog el passat mes d’abril.

‘EnCORatja’t’ per la igualtat de gènere i la violència zero

El sexisme, el masclisme, l’assetjament, la LGTBIfòbia, i la violència que se’n deriva, encara representen una xacra social que cal combatre amb fermesa des de tots els àmbits. I un dels més importants és l’educació. És en les etapes primerenques de la vida en les que cal donar els recursos necessaris per evitar actituds com aquestes, ara i en el futur. Per això, la fundació catalana Fundesplai ha posat en marxa ‘EnCORatja’t’, una proposta educativa per la igualtat de gènere i la violència zero, per treballar amb més de 85.000 infants, joves i educadors durant dos cursos escolars.

El cor com a motor del projecte

El nom de la iniciativa no és una casualitat sinó tota una declaració d’intencions perquè, segons els seus creadors, conté una paraula màgica: cor, un mot que uneix i relaciona les tres idees bàsiques que sustenten la bastida d’aquest projecte.

La primera idea té a veure amb el coratge, que és sinònim de valentia, d’empenta i de superació. Aquests són valors que empenyen les persones a mobilitzar-se i no ser espectadores silencioses davant d’actituds sexistes, LGTBIfòbiques o d’assetjament.

La segona té a veure amb el cor en el sentit d’estimació. I és que un dels objectius de la proposta és fomentar l’apropament als altres des del respecte, evitant els prejudicis, construint vincles i rebutjant les relacions basades en l’abús de poder i el domini. D’aquesta manera es posa en valor la cultura de la pau com a principi i el diàleg com a mitjà per a resoldre els conflictes.

La tercera està relacionada amb la paraula cor mitjançant un acròstic: Crític (pensament) + Opinió + Reflexió. Així, la fundació ens proposa una reflexió crítica sobre la realitat que ens envolta i sobre nosaltres mateixos.

Objectius del projecte

El projecte posa el focus en dos eixos d’opressió: les desigualtats per raó de gènere i la violència. Per revertir aquestes situacions proposen treballar a partir dels valors que promou la perspectiva de la coeducació i el desenvolupament d’activitats basades en la reflexió i en la capacitat dels infants per transformar el seu entorn.

Es tracta d’educar joves i adolescents per fomentar la seva participació activa amb l’objectiu de construir una societat lliure de discriminacions i de qualsevol forma de violència. I també avançar cap una igualtat d’oportunitats real entre totes les persones, indiferentment del seu gènere

Recursos

La pàgina web de l’entitat posa a l’abast de treballadors socials, educadors i professionals de lleure, tot un seguit de recursos i materials didàctics per treballar aquests continguts: lectures, normativa, vídeos, propostes de formació o, fins i tot, una gimcana.

De les lectures proposades destaquem els contes de “La Carlota s’enCORatja”, que són 5 relats inèdits de l’escriptora Gemma Lienas que constitueixen l’eix d’animació del projecte. Es tracta d’un recurs literari per a reflexionar sobre la importància de construir relacions basades en el respecte, l’amistat, la llibertat i la igualtat.

Per acabar, us recordem els dossiers temàtics elaborats per DIXIT contra la violència envers les dones dels anys 2009 i 2010 amb recursos especialitzats com articles i monografies, entre d’altres.

30è aniversari de la Fundació Quatre Vents

La Fundació Quatre Vents porta tres dècades treballant per facilitar una atenció global i socioeducativa a la infància, la família i la dona sense recursos i en situació de vulnerabilitat. En tots aquests anys ha posat en marxa diferents projectes i serveis multidisciplinaris destinats a tenir cura d’aquests col·lectius amb la voluntat de cobrir-los les necessitats bàsiques afectives i socials per tal que aconsegueixin una vida digna, autònoma i de plena integració laboral i social. En aquesta entrada de blog fem un repàs dels seus 30 anys de vida i de les activitats que han preparat amb motiu de l’aniversari.

Història i projectes

El 1987 la Fundació Quatre Vents inicia la seva activitat sota la cobertura legal de la  Fundació Sant Pere Claver. Durant els primers anys se centra en donar resposta a la precària situació dels fills i filles de les dones que exercien la prostitució al barri del Raval. En aquella època la fundació ja es va posar com a principal objectiu la implicació i el compromís de la família en l’atenció i la cura dels fills.

A començament dels 90 hi ha una creixent demanda de places i la fundació s’ha d’adaptar a les necessitats reals dels infants i la família, això fa que l’horari d’atenció passi a ser de 24h de dilluns a dissabte. A més, la cessió d’un local al carrer Sant Pau per part de l’Ajuntament de Barcelona va afavorir l’ampliació projecte. Al llarg de la dècada es van consolidar diverses iniciatives com: un pis d’acollida per dones amb fills sense recursos econòmics ni habitatge, un espai materno-infantil, o l’obertura del Menjador Quatre Vents per infants que no estaven al centre.

El 2003 el projecte deixa d’estar sota l’aixopluc de la Fundació Sant Pere Claver i neix de manera legal la Fundació Quatre Vents. A partir d’aleshores entra en funcionament el Servei d’Atenció d’Infants i Famílies (SAIF), i el Servei d’Atenció per a la Integració Social Progressiva de la Família en situació d’exclusió social NOU HORITZÓ. El primer és un espai on es procura millorar les  situacions familiars, en coordinació amb els Serveis i Entitats Socials derivants, mentre que el segon té la finalitat d’integrar progressivament en la societat a les persones sense recursos i amb mancances econòmiques, especialment dones amb fills/es.

A partir de l’any 2007 la fundació ha anat desenvolupant altres projectes dins de l’àmbit de l’atenció a la família i els infants com: Compartim el joc, un espai d’oci obert al barri del Raval per que a mares i pares puguin jugar amb els seus fills; la Llar de recuperació, un servei que acull infants malalts creat amb l’objectiu que les mares sense xarxa familiar ni social puguin continuar treballant mentre el seu fill es atès adequadament; o el Projecte Alba, que pretén oferir una ajuda econòmica mensual a dones amb fills menors de 3 anys, sense recursos econòmics i sense accés a cap tipus de prestació, a canvi de la seva participació diària en formació i activitats amb els fills.

Imatge: Web de la Fundació Quatre Vents

Agenda d’activitats del 30è aniversari

Els actes previstos per la celebració del 30è aniversari són:

– Market solidari 4Vents: la seu de la fundació obrirà les portes als ciutadans per a que pugin comprar tot tipus de productes a preus reduïts com roba nova i de segona mà, complements, quadres o escultures. Els fons recaptats es destinaran a seguir finançant els projectes de la fundació.

Durant el 27, 28 i 29 de juny els visitants també tindran accés a jornades de portes obertes per poder informar-se dels diferents projectes de la fundació.

– Concert Solidari Gospel Jazzing – The Gospel Viu Choir: El 28 de setembre la Basílica de Santa María del Pi acollirà una nit de gospel amb l’objectiu de recaptar fons.

– Jornada Formativa de sensibilització pobresa/dignitat: aquesta activitat està prevista per a la tardor d’enguany però encara no hi ha data disponible.

Per a més informació sobre les diferents activitats, així com dels diferents projectes que té en marxa, podeu consultar el seu web i el compte de Twitter.