“TABÚ. Tu tries què t’hi jugues”: un joc per prevenir les violències sexuals

Un tema tabú és allò del que ningú parla però tothom coneix, com per exemple la violència sexual entre joves. TABÚ. Tu tries què t’hi jugues és una eina virtual amb recursos per combatre les violències sexuals quotidianes des de les aules dels espais de joventut i els centres de secundària. Posar nom i parlar-ne obertament és un dels objectius d’aquesta eina per fer front a determinades actituds que s’han naturalitzat, a causa de la quotidianitat, i de les quals no se’n parla obertament però que afecten als joves que les pateixen, sobretot a les noies.

Què és?

Es tracta d’un recurs pedagògic, en format de joc, per abordar qüestions com el sexpreading –la transmissió d’imatges amb contingut sexual sense consentiment-, i experiències més subtils com els “piropos”, les llistes per puntuar noies i altres maneres de cosificar les dones. L’objectiu és que els joves i adolescents puguin parlar obertament de tot plegat i construeixin nous imaginaris socials de referència per a que puguin sentir-se més lliures en la seva manera de ser i en la manera de relacionar-se. Aquesta activitat està dissenyada per a joves de 13 a 18 anys.

Com funciona?

El joc té un format bàsicament virtual i interactiu, gràcies a una aplicació mòbil amb la que els participants es creen una identitat oculta amb un avatar per tal de trobar tres murals físics -o portes d’entrada- repartits per l’institut o l’espai jove on es juga. Podran accedir a aquests espais mitjançant un codi QR per realitzar tres recorreguts o situacions que resoldran amb el mòbil. Al final de cada situació hauran de realitzar una activitat grupal en funció de les respostes que hagin donat. Per exemple fer un vídeo, reescriure una cançó, fer un mural o una campanya publicitària amb la finalitat de compartir experiències. Després, en les diverses sessions programades, s’exposarà a la resta del grup i es reflexionarà sobre els continguts.

L’activitat està pensada per a treballar durant 6 sessions setmanals, encara que es pot adaptar segons les necessitats del professional i la realitat de cada grup. L’eina, creada per la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones (ICD), l’entitat La Bonne i l’Associació Candela, també compta amb el suport d’una guia pedagògica per a professionals.

La violència sexual entre els joves

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tres de cada 10 adolescents denuncien que pateixen violència masclista en edats prèvies al matrimoni. A més, les dades fan pensar que la violència masclista es manifesta molt més a través de la violència psicològica que no pas física en les persones joves, a diferència del que pot succeir en les parelles adultes. Això fa que determinades actituds siguin més difícils d’identificar. Aquesta eina treballa per la prevenció d’actituds i comportaments que puguin desembocar en violències sexuals i masclistes, i pretén capacitar els joves i adolescents per identificar fàcilment aquests tipus d’accions i que puguin rebutjar-les com a model de relació.

També cal tenir en compte el paper que juguen actualment les xarxes socials, que a causa de l’anonimat que proporcionen als agressors, permeten que es reprodueixin i s’amplifiquin les discriminacions i les actituds ofensives. Per això el joc interactiu incorpora la tecnologia i el llenguatge de les xarxes socials per actuar de manera preventiva entre els joves i fomentar relacions entre noies i nois basades en el respecte i el consentiment.

Més recursos contra la violència sexual i masclista

Si voleu més informació i recursos per treballar en la prevenció i en la lluita contra tots els tipus de violència sexual i masclista entre els joves, podeu consultar l’apartat Violència conta les dones del portal Jove.cat. També podeu consultar el Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista, elaborat per la Direcció General de Joventut, que té l’objectiu de proporcionar una eina operativa, pràctica i adaptable a les diferents realitats i territoris de Catalunya per abordar el fenomen de la violència masclista des d’un perspectiva juvenil i establir unes pautes d’actuació comunes per al conjunt de professionals.

Igualtat de gènere en la reforma horària

El 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària amb l’objectiu de fer efectius els canvis d’horari en àmbits com el treball, l’educació o el comerç de cara a l’any 2025. Tots aquests canvis, a banda de beneficis en la qualitat de vida i la salut, implicaran millores considerables en la conciliació de la vida laboral i familiar, especialment d’infants, adolescents i joves. També afavoriran els principis en que se sustenta la llei efectiva entre homes i dones pel que fa a l’equilibri entre el treball de mercat i el treball de cura, la coresponsabilitat i també en l’apoderament de les dones.

Les dones catalanes són les més estressades de tota Europa i ocupen el cinquè lloc en el mateix rànquing a nivell mundial. Per això, alguns dels beneficis del pacte que se signarà al juliol són disposar de millor salut i qualitat de vida, més temps lliure, la recuperació del valor del son, el desenvolupament de la carrera professional, l’augment del co-lideratge i més coresponsabilitat i temps de cura compartit.

La Reforma Horària és una iniciativa popular que pretén canviar els hàbits horaris de la societat per a poder gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Per aconseguir l’objectiu de guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida aquesta iniciativa proposa:

– Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.

– Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida.

– Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.

– Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

El Pacte per la Reforma Horària tindrà en compte la perspectiva de gènere, la família i els infants i adolescents en tots els àmbits, però especialment en:

El teixit productiu, on es projecta el canvi a partir de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva, i, entre d’altres, els compromisos són: la introducció dels àpats en un horari saludable, la compactació de la jornada laboral, la introducció d’horaris flexibles on sigui possible, i l’impuls de mesures per evitar el presencialisme i millorar la productivitat.

L’administració, on el 61% de les persones treballadores són dones i on el pacte suposa la generalització dels àpats en un horari saludable o l’adaptació dels horaris i de l’agenda política dels càrrecs a la Reforma Horària, entre d’altres.

La comunitat educativa, on la Reforma Horària centra en tot moment l’interès dels infants per damunt d’altres consideracions i vol compatibilitzar horaris educatius i laborals.

El comerç, on el 72% de les persones ocupades són dones. La Reforma Horària planteja la compactació horària perquè els establiments tanquin més aviat i facilitin la compra al migdia. El Pacte aposta per un canvi fins a les 19:30h en la franja horària del consum majoritari.

L’audiovisual, on s’aposta per l’establiment progressiu com a hora punta de la programació en la franja de 20 a 23h. I es programarà tenint en compte el públic objectiu, especialment el públic infantil i adolescent.

L’associacionisme, on les dones representen el 52% de les organitzacions que impliquen cura i servei als altres. Es proposa la millora dels processos interns de treball; generalitzar els àpats en horaris saludables en les activitats organitzades, i adaptar el tercer sector a l’Acord d’impuls laboral de la Reforma Horària i els 10 objectius per a la negociació col·lectiva.

L’esport, on la bretxa de gènere és aclaparadora i el 77% d’homes en practiquen davant el 23% de dones. S’estableix l’adaptació d’uns horaris més saludables de pràctica esportiva i generalització de les activitats físic-esportives pels infants i joves en edat escolar entre l’acabament de les classes i les 20h.

Els serveis sanitaris, on la Reforma horària implantarà mesures de gestió del temps de treball (horaris, jornada, descansos, borses d’hores, flexibilitat, etc.) i l’e-treball.

Trobar temps dins del temps per a les dones

L’Institut Català de les Dones (ICD) i la Reforma Horària (RH) van donar a conèixer la campanya “Trobar temps dins del temps per a les dones” en el marc de la 4a Setmana dels Horaris celebrada el passat mes de juny. L’objectiu d’aquesta campanya és fomentar el debat sobre la Reforma Horària des d’una perspectiva de gènere i contribuir a fer-la efectiva promovent que les associacions de dones siguin motor del canvi de les mesures que cal implementar i que contribueixen al benestar de les dones.

Procés participatiu

La Generalitat, a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert i juntament amb la Iniciativa per a la Reforma Horària, han posat en marxa un procés participatiu perquè la ciutadania pugui expressar la seva opinió sobre com fer-la efectiva. Si esteu interessats en fer una aportació per via telemàtica podeu anar a aquest web on podreu participar en els àmbits de l’administració, mobilitat, comerç i consum, educació, cultura i oci o teixit productiu. També podeu dir la vostra a Twitter i Facebook.

 

 

Dia Internacional de les Dones 2017: #CorregimlaDesigualtat

Avui és el Dia Internacional de les Dones i per commemorar-lo l’Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa la campanya #CorregimlaDesigualtat amb l’objectiu de promoure la implicació de tota la ciutadania en la incorporació de les dones a tots els àmbits de la societat catalana. La campanya fa incidència en la lletra “a “de les paraules TreballadorA, EmprenedorA i ExpertA per remarcar-ne el gènere i el missatge central és “Corregir la desigualtat és responsabilitat de tothom. Igualtat efectiva de dones i homes: Catalunya al capdavant”. Al web de la campanya també podeu trobar, a part de materials de difusió, la declaració institucional per a la celebració d’enguany.

D’aquesta manera la Generalitat de Catalunya se suma al lema de la Comissió Jurídica i Social de les Dones de les Nacions Unides: “L’apoderament econòmic de les dones en un entorn, el mercat de treball, sotmès a constants canvis”. I és que segons l’estudi La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones, presentat el passat 15 de febrer, les dones catalanes cobren de mitjana un 26% menys que els homes.

A més, segons aquest estudi, hi ha una desigualtat del 15,9% en perjudici de les dones per guany d’hora treballada, el que posa de manifest l’efecte d’una taxa de parcialitat femenina que gairebé triplica la masculina. Segons l’ICD, combatre aquesta desigualtat és una tasca de tots i totes i, per això, és tan important la conscienciació a través del mitjans.

Millores en el cercador d’expertes

En la línia de treballar per la igualtat efectiva entre dones i homes, ja fa temps que l’ICD va posar a disposició dels mitjans de comunicació una eina per facilitar la recerca de perfils de dones d’àmbits científics, acadèmics, empresarials o culturals: El cercador d’expertes.

L’objectiu d’aquesta eina és visualitzar les aportacions de les dones, especialment en aquells espais on tradicionalment no hi ha hagut presència femenina, i facilitar que els mitjans de comunicació convidin dones expertes a generar opinió en informatius, debats, intervencions i programes diversos.

Enguany, en el marc dels actes pel Dia Internacional de les Dones, s’ha presentat una sèrie de millores en el cercador per adaptar-lo a les noves realitats i necessitats de les dones per impulsar la seva visibilitat i apoderament.

El cercador d’expertes ha millorat i ampliat la base de dades amb l’objectiu que empreses, institucions i organitzacions trobin fàcilment perfils de dones expertes en una àmplia gamma d’activitats i sectors de coneixement. A més incorpora millores tècniques en la navegació i una actualització més ràpida de la informació.

Activitats programades

Molts dels equipaments culturals i socials de Catalunya han programat activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones. Recollim les més destacades:

El Museu d’Història de Catalunya ofereix des del 3 de març i fins el 28 de maig l’exposició “Dones: ficcions i realitats”  per fer visible la relació conflictiva, incòmoda i complexa entre els models de feminitat normatius, difosos per la cultura audiovisual amb més incidència popular i les seves mateixes realitats, construïdes sota la pressió del sexisme i la cultura tradicional heteropatriarcal. La mostra proposa un itinerari per alguns dels moments més emblemàtics, des de la postguerra fins a l’actualitat, en què es fa més palès el malestar de les dones davant els relats oficials, utilitzats com a elements propagandístics per difondre un model reduccionista de la feminitat i coartar, així, la llibertat de les dones.

El Museu Nacional d’Art Contemporani de Catalunya ha organitzat una jornada de portes obertes per a dones durant tot el dia. També proposa diversos itineraris per la seva col·lecció per conèixer dones artistes de diferents èpoques i procedències. I a les 18.30h s’oferirà la representació de “Cova”, òpera performance de la companyia Humus Sapiens on s’interpretarà una recopilació d’àries censurades en el seu moment per parlar dels sentiments, l’amor, la sensualitat i d’allò prohibit.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya oferirà la conferència “Les dones, la ciència i la tecnologia: des de l’època de Leonardo da Vinci fins a l’actualitat”, on s’exposaran les grans fites del progrés científic i tecnològic assolides per dones des del Renaixement (i abans) fins a l’actualitat.

El Museu Episcopal de Vic ofereix una visita temàtica centrada en les obres medievals del centre que tenen escenes relacionades amb la dona. Davant de cada obra es parlarà d’aspectes concrets de la dona a l’època medieval: Eva, la Mare de Déu, la maternitat, vida quotidiana, vestits i modes, la higiene… Amb la visita es miraran les obres des d’una altra perspectiva analitzant el paper i simbologia de la dona en aquesta època.

“Dona Cançó a les biblioteques” és un projecte que uneix cantautores, compositores i intèrprets d’expressions musicals diferents. Aquesta setmana és el torn de Zoila Herranz que presenta els seus temes musicals a la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert de Barcelona.

I, per acabar, us apropem una proposta de caire més reivindicatiu: la iniciativa Vaga de totes proposa la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi les condicions de desigualtat en què es trobem les dones. Aquest moviment s’adhereix a l’aturada Internacional de dones que tindrà lloc a més de 40 països inspirada en les vagues de dones d’Islàndia i de Polònia. A Catalunya, i des d’aquesta iniciativa, es convoca una aturada de dones de 12 a 12:30h i es fa una a crida a totes les dones a manifestar-se a plaça Universitat de Barcelona a les 19h sota el lema “La revolució imparable de les dones”.

 

#EndFGM: Tolerància zero amb la mutilació genital femenina

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF o FGM per les seves inicials en anglès). La Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir aquest dia per conscienciar la població sobre la necessitat d’abolir aquesta violació dels drets humans. La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones i les nenes contra la salut, la seguretat i la integritat física.

Segons dades d’UNICEF, més de 125 milions de dones a tot el món han patit aquesta agressió i 30 milions de nenes corren el risc de patir-la. És una pràctica tradicional molt perjudicial amb arrels socioculturals fortes i ancestrals. Segons l’OMS, comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.

6-mgf

Orígens incerts

Els orígens d’aquesta pràctica són imprecisos però és remunten a temps anteriors a l’aparició del cristianisme. Els defensors actuals argumenten raons d’identitat ètnica i de gènere, de puresa, de protecció a la feminitat, per assegurar el matrimoni o fins i tot d’higiene. En algunes comunitats musulmanes la MGF es produeix per motius religiosos, però aquesta no està associada necessàriament amb l’islam ja que la gran majoria de musulmans no la practica mentre que algunes comunitats de cristians coptes o de jueus falasha d’Etiòpia sí que ho fan.

Segons la Fundació Wassu-UAB, organització científica d’àmbit internacional que actua per la prevenció de la MGF, es tracta d’un component del procés de socialització lligat als dos valors fonamentals que conformen algunes comunitats africanes: el sentiment de pertinença a la comunitat i la complementarietat de sexes.

A l’Europa Occidental i als Estats Units, durant la dècada dels 50 del segle XX i sota el nom clínic de clitoridectomia, es practicava la MGF per tractar el que aleshores consideraven “dolències femenines” com la histèria, l’epilèpsia, la masturbació, la nimfomania o la melancolia.

Greus conseqüències

L’OMS classifica quatre tipus de MGF en funció de la seva severitat. En tots els casos es tracta d’una pràctica que causa molt dolor físic i psicològic i que té greus conseqüències per la salut de nadons, nenes i dones al llarg de les seves vides.

Les conseqüències immediates són forts dolors, hemorràgies, retencions d’orina, sèpsies i altres infeccions com el tètanus. A llarg termini pot provocar dolor crònic, infeccions vesicals i d’orina, fibrosi, esterilitat, VIH-Sida i traumes psicològics. A més, pot tenir un fort impacte negatiu en la salut maternoinfantil, incrementant el risc de complicacions en el part i morts neonatals.

A on es practica?

On està més estesa aquesta pràctica és en el continent africà. Segons el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) aquests són els 29 països africans on hi ha comunitats que la practiquen: Benín, Burkina Faso, Camerun, Costa d’Ivori, Djibouti, Egipte, Etiòpia, Eritrea, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenya, Libèria, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, República Unida de Tanzània, Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, Togo, Uganda, Zàmbia i el Txad. En aquest últim país, segons Unicef, una de cada dues nenes pateix mutilació genital. Aquesta organització internacional denuncia la situació amb aquest colpidor manequin challenge. I és que, tal i com diuen al vídeo, davant la mutilació genital femenina no podem quedar-nos aturats:

La MGF també es practica a zones de l’Orient Mitjà i l’Àsia com Iemen, Oman, nord de l’Iraq, algunes regions de l’Índia, Malàisia i Indonèsia, entre d’altres. Tampoc hem d’oblidar el que s’anomena pràctica en diàspora, que fa referència aquelles zones on es practica degut als fluxos migratoris. A Europa, Austràlia i els Estats Units actualment hi ha casos de MGF per aquesta causa.

Prevenció

Es pot afirmar que Catalunya és pionera en la prevenció i l’abordatge de la MGF, perquè el 2002 es va aprovar el Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. El document ha viscut modificacions i actualitzacions i, des de la seva creació, s’han aconseguit fites tan importants com la tipificació de la MGF com a delicte dins el codi penal, la reconstrucció de clítoris a les dones que ho sol·licitin per part de la salut pública catalana o el desplegament d’una seixantena de taules locals i comarcals de prevenció integrades per diversos perfils de treballadors públics (treballadors socials, metges, infermers, professors o policies, entre d’altres). Aquest protocol va ser una iniciativa del Departament de Benestar Social i Família i va comptar amb la participació dels departaments d’Ensenyament, Salut, Interior, Presidència i Governació.

A més, el Govern de la Generalitat, des del 2010 i a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha finançat diversos projectes de cooperació d’entitats i associacions que lluiten per a l’erradicació de la mutilació genital femenina, com els duts a terme per l’Associació Cooperacció, Oxfam Intermón, la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, o l’abans esmentada Fundació Wassu.

En aquest enllaç de l’ACCD podeu trobar aquestes i altres entitats amb les que poder col·laborar per combatre la xacra de la mutilació genital femenina, a més de materials de suport, difusió i informació. Altres organitzacions que treballen aquest tema són la Fundación Kirira, AMAM (Asociación de Mujeres Antimutilación) o Mundo Cooperante.

Per acabar, us recomanem l’article de Montse Sabaté, jurista de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, La difícil lluita per l’eradicació de la mutilació genital femenina, publicat al número 61 del Butlletí d’Inf@ncia. També destaquem el Manual de prevención de la mutilación genital femenina: buenas prácticas de María Paz García Bueno.

 

Campanya #DONAVEU1325

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha creat la campanya #DONAVEU1325 amb motiu del 15è aniversari de la resolució 1325 de l’ONU, on es reconeix l’impacte dels conflictes armats sobre les dones i la importància de la seva participació en els processos de pau.

La resolució 1325 es va signar el 31 d’octubre de l’any 2000 i va sorgir com a resposta a les reiterades violacions dels drets humans que han patit històricament dones i nenes en els conflictes armats. Durant els anys 90 aquestes situacions van ser excepcionalment greus en els casos com el dels Balcans o la guerra de Ruanda, on la violència sexual va esdevenir una arma de guerra.

La campanya vol incentivar el debat sobre la situació actual de les dones en situacions de guerra i implicar la ciutadania en la difusió de la resolució 1325 mitjançant les xarxes socials. També vol manifestar la importància de crear una agenda internacional pública sobre dones, pau i seguretat, per poder garantir el compliment de la resolució.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el nou Pla director de la cooperació 2015-2018, que estableix una col·laboració basada en drets, que atengui les desigualtats de gènere i s’orienti a la promoció i garantia dels drets humans de les dones, amb especial atenció a la construcció de la pau.

L’ACCD ha creat el lloc web Donaveu1325 que ofereix un conjunt de continguts per sensibilitzar sobre l’impacte que les guerres generen en les dones, les nenes i els infants. Destaca el testimoni de quatre dones defensores dels drets humans amb experiència en conflictes armats i en processos de construcció de la pau:

  • Bakira Hasecic, de Bòsnia i Herzegovina, que va denunciar la tortura i els abusos que van patir les dones durant la guerra dels Balcans i va exigir justícia sense importar-li en quin bàndol del conflicte es trobaven les víctimes.
  • La periodista i advocada Caddy Adzuba, de la República Democràtica del Congo, que segueix denunciant les tortures i violacions a les dones i les nenes congoleses.
  • Luz Méndez, que va ser una de les dues úniques dones que van participar en la taula de negociació de pau a Guatemala.
  • Mª Eugenia Cruz, de Colòmbia, que ha estat una de les persones escollides per a participar en les negociacions de l’Havana entre el govern i la guerrilla com a representant de les víctimes de violència sexual.

Llei d’igualtat entre dones i homes

El passat 8 de juliol el ple del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, gairebé en tots els seus articles, la Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones. Seria bo que aquesta llei no fos necessària, però la realitat quotidiana la fa cabdal per a poder desenvolupar una societat justa i igualitària que marqui les passes per a que la igualtat entre dones i homes sigui efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural. D’aquesta manera la igualtat també esdevindrà efectiva en la nostra vida domèstica i quotidiana.

Un dels objectius principals de la nova llei és eliminar les desigualtats històriques que han patit les dones pel caràcter patriarcal de la societat. També vol reconèixer el paper social i econòmic dels treballs familiars, domèstics i de cura de les persones que tradicionalment han exercit les dones. I vol impulsar polítiques públiques per reparar el dèficit històric en la redistribució de la riquesa, i combatre la feminització de la pobresa, així com eradicar tot tipus de violència masclista contra dones i infants.

.

Els principals àmbits d’actuació de la nova llei són:

.

Administració pública, ocupació i empreses

Es prioritzarà la contractació i l’atorgament d’ajuts a les empreses i entitats que disposin de plans d’igualtat. Les empreses hauran d’adoptar mesures específiques per prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe i les que tinguin més de 250 treballadors estaran obligades a tenir un pla d’igualtat. Hi haurà paritat entre dones i homes en els òrgans col·legiats, tribunals i òrgans tècnics de les administracions públiques. S’incorporarà la igualtat d’oportunitats de dones i homes en els processos de selecció i s’adoptaran mesures per a incrementar el percentatge de dones en sectors, ocupacions o professions en què són poc presents. A més es crearà l’Observatori de la Igualtat de Gènere, adscrit al Institut Català de les Dones (ICD) que lluitarà contra la violència masclista i l’assetjament sexual a empreses, entitats i institucions públiques.

.

Mitjans de comunicació

Es prohibirà la difusió de continguts que justifiquin o banalitzin la violència contra les dones o incitin a practicar-la, als mitjans de comunicació dependents de la Generalitat i als que tenen una llicència o estan subvencionats per l’Administració Catalana. A més, es garantirà la participació activa de les dones en la presa de decisions dels mitjans de comunicació.

.

Salut

Es reconeixerà el dret de les dones al propi cos, a la identitat i orientació sexual, i es garantiran els drets reproductius i la lliure decisió a l’hora d’exercir-los. És a dir, que tindran lliure accés als mètodes contraceptius i podran rebre la prestació de la interrupció de l’embaràs, per mitjà dels centres de la xarxa sanitària de responsabilitat pública, segons la normativa vigent. És garantirà una detecció precoç de les situacions de violència masclista com a fenomen que afecta en gran mesura la salut de les dones.

.

Educació, cultura i coneixement

S’inclourà en les polítiques educatives la difusió de continguts relatius a la salut afectiva, sexual i reproductiva amb una atenció especial als adolescents, joves i grups de població vulnerables. És prohibirà la comercialització de jocs i joguines que siguin vexatoris per a les dones, que atemptin contra la seva dignitat, que facin un ús sexista del llenguatge o que fomentin l’agressivitat i la violència entre els infants i adolescents. L’administració educativa també durà a terme actuacions per assolir la visibilitat de les aportacions històriques de les dones en tots els àmbits del coneixement i del desenvolupament de la humanitat. Tanmateix haurà de vetllar en la formació de noies i nois per a compartir les responsabilitats del treball domèstic, de cura de persones dependents, sense la càrrega impositiva dels rols tradicionals de gènere.

.

Per últim cal destacar que la nova llei crearà un distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat efectiva de dones i homes en el treball per a reconèixer les empreses que promouen polítiques d’igualtat. I també per garantir el compliment de la nova llei s’establirà un règim sancionador que classificarà les infraccions administratives en matèria d’igualtat de dones i homes en lleus, greus i molt greus.


Viu l’amor lliure de violència

Viu l’amor lliure de violència” és la nova campanya del programa “Estimar no fa mal”, que s’adreça als joves d’entre 10 i 19 anys i té per objectiu combatre la violència masclista.
La iniciativa es desenvolupa des del Departament de Benestar Social i Família (Institut Català de les Dones, Direcció General de Joventut, Secretaria de Família i Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) i compta amb la col·laboració dels Departament d’Ensenyament, Salut, Interior i Justícia.


<a href="https://dixitdotblogdotgencatdotcat.files.wordpress.com/2016/02/estimar_no_fa_mal_1280x93_1426609525.jpg&quot;
Emmarcat dins de la línia estratègica de “Sensibilització i Prevenció” del Programa d’Intervenció Integral contra la Violència Masclista (PIIVM 2012-2015), el programa té com a finalitat millorar les actuacions preventives per ajudar als joves a tenir clar que hi ha límits que no s’haurien de superar mai.

Una de les novetats d’aquest any és el vídeo musical que ha creat LA BONNE – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Amb el lema #DesactivaElControl, vol ajudar a identificar i superar les situacions de control que es poden crear en les primeres relacions de parella:

<a href="https://dixitdotblogdotgencatdotcat.files.wordpress.com/2016/02/big_5745025811050515_00.jpg&quot;
La sensibilització és bàsica perquè s’estima que hi ha aproximadament un 33% de joves que no veu malament el control dins d’una relació de parella. I una macro-enquesta impulsada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat evidencia que pràcticament una de cada quatre dones de més de 16 anys ha patit al llarg de la seva vida algun tipus de violència psicològica per part d’una parella o exparella.


A més del vídeo s’han publicat dos manuals pedagògics orientats als professionals que treballen amb aquest col·lectiu:


Recomanació de còmics amb contingut social

Avui comença el 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, un dels més importants del país en aquest sector. Amb aquest motiu hem seleccionat alguns títols d’aquest gènere que creiem que poden ser interessants pel seu contingut social:

.

Pájaro indiano (Belén Ortega)

 

.

L’obra ens recorda la història dels catalans que van anar a Cuba per fer fortuna. Uns d’ells van ser els pares del Bernat, el protagonista d’aquesta història que, després de la mort de la seva àvia, es queda sol al món i sense recursos. Barrejant fantasia i realitat, el jove descobrirà la Costa Brava catalana i la llegenda de l’ocell que pot fer realitat qualsevol desig. Enllaç web

..

.

.

Ellos / Ellas (Sempé)

.

Els dibuixos de Sempé són un referent en la història de la il·lustració. Aquesta darrera obra es divideix en dues parts: un primer volum titulat “Ellos” i un segon volum amb el nom de “Ellas”. L’autor fa una mirada delicada però irònica de les característiques i les relaciones entre gèneres. Enllaços web: Ellos / Ellas

.

.

.

17 Vivir, revivir y sobrevivir (Alex Santaló)

.

Àlex Santaló, nascut a Santa Coloma de Gramanet l’any 1977, és un il·lustrador que ha patit dos càncers. Als 17 anys li van diagnosticar als testicles i als 32 el càncer va tornar a aparèixer quan ja semblava superat.


En aquest còmic, amb un pròleg del futbolista Éric Abidal, l’autor explica la seva experiència per superar la malaltia i el repte que ha suposat per a ell i per als seus amics i familiars.
Enllaç web

.

.

.

La nota del jazz (Oscar Martínez)

.

Oscar Martínez és el guanyador de la Beca Carnet Jove “Connecta’t al còmic 2014”. La història gira entorn de l’Owen, un nen saxofonista de Nova Orleans que descobrirà quin és el preu de les decisions que es prenen al llarg de la vida: la seva passió per la música jazz li obrirà grans oportunitats però també desenganys que caldrà superar. Enllaç web

.

.

.

.

Superman no es judío (…y yo un poco) (Jimmy Bemon i Émilie Boudet)

 

.

En clau d’humor, aquest còmic mostra com un pare intenta convèncer al seu fill que ser jueu és un gran orgull. Encara que grans personatges de la història ho hagin estat, el nen no ho veu massa clar i té força dubtes. Està basat parcialment en la vida del propi autor, Jimmy Bemon. Enllaç web

.

.

.

.

Sally Heatcote: Sufragista (Mary & Bryan Talbot i Kate Charlesworth)

.

Els drets de les dones no s’han aconseguit d’un dia per l’altre. Aquesta obra repassa el moviment impulsat per la National Women’s Social and Political Union, una lliga de dones extraordinàries que van lluitar per aconseguir els drets que no tenien a la rígida i classista Anglaterra d’aquella època. La protagonista és Sally Heatcote, treballadora domèstica que veu com el seu entorn comença a moure’s per poder canviar-ho tot. Enllaç web

.
.
.

.

Max Winson 1. La tiranía (Jérémie Moreau)

.

L’objectiu d’aquest còmic nominat al Festival d’Angoulême (un dels més prestigiosos en còmic) és reflexionar al voltant de l’èxit i la pressió social i familiar. En Max Winson és un jugador de tenis fantàstic que ha guanyat tots els partits que ha jugat. Aparentment ho té tot, però en el seu interior hi ha una persona insegura i tímida que ha crescut amb entrenaments continus i la obsessió per a la perfecció. Enllaç web

.

.

.

Degenerado (Chloé Cruchaudet)

.

Cholé Cruchaudet signa aquest llibre que ha suposat tot un èxit de vendes. Basat en una història real, els protagonistes són dos joves que es casen quan comença la Primera Guerra Mundial i just quan ell és cridat a files. La dura vida a les trinxeres provocarà que fugi, tot i que per no ser jutjat com a traïdor, haurà de fer-se passar per dona. Enllaç web

.

.

.

.

Finalment no volem acabar les recomanacions sense mencionar algunes de les obres que tracten el tema de la paternitat i que han estat publicades darrerament.

Guía del mal padre 3 (Guy Delisle)

.

Un exemple és Guy Delisle, que ja porta tres volums dels ja clàssics Guía del mal padre 3. Un altre és ¡Socorro, somos padres primerizos! de Carlos Bonache. També destaquem Los niños son rarosDe padres e hijos, de Jeffrey Brown, que no és la primera vegada que aprofita la seva paternitat per fer un còmic, Manual para padres frikis d’Andrés Palomino,  i Días de hijo de Philip Waechter.

 

“Tu mous fitxa”: Dia Internacional de les Dones

Aquest diumenge es celebra arreu del món el Dia Internacional de les Dones. Emmarcat amb aquesta commemoració enguany es promou la campanya unitària institucional “Tu mous fitxa. Catalunya per l’equitat de gènere”, en la qual participen la Generalitat de Catalunya, les diferents diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure la reflexió i la revisió individual de cada persona al voltant del concepte equitat de gènere, tant en l’àmbit professional com personal o familiar. Aquesta presa de consciència ha de permetre “moure fitxa” i promoure una transformació que ens porti a una societat on la igualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui una realitat efectiva.

Activitats paral·leles

Al voltant de la celebració del Dia Internacional de les Dones s’han programat diversos actes entres els quals destaquem l’exposició ClanDestines per Destí? Històries del món. Històries amagades. Històries de dones”, organitzada per l’Institut Català de les Dones i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i que es podrà veure el 8 de març.

Aquesta exposició va acompanyada de sis representacions de teatre íntim que es fan a les diverses sales del museu. Així, durant el recorregut, els visitants descobreixen aquestes actuacions interpretades per la companyia AmagatTeatre que tracten temes com ara la immigració femenina, la medicalització i la fredor del part actual, la sida, l’anonimat de les escriptores al passat i el lesbianisme.

Més informació:

L’Institut Català de les Dones celebra 25 anys

La propera setmana l’Institut Català de les Dones (ICD) celebra els seus 25 anys.

L’ICD va néixer amb l’objectiu principal de promoure la igualtat de drets i la no-discriminació entre homes i dones i la voluntat de fomentar la participació equitativa de les dones en tots els àmbits de la vida, com ara el social, el cultural, el polític o l’econòmic.

L’origen de l’ICD es remunta al 1987, quan una comissió interdepartamental de la Generalitat de Catalunya es va plantejar que calia dur a terme actuacions per a la promoció de les dones en cadascun dels seus departaments.

Han passat 25 anys i tot i que s’ha avançat en la igualtat efectiva, l’ICD continua treballant per aconseguir que homes i dones rebin un tracte igualitari en tots els àmbits i per fer possible la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en totes les polítiques socials, per evitar qualsevol forma de discriminació.
A banda d’exposicions, cursos formatius i altres activitats diverses que s’organitzen, l’ICD ofereix alguns serveis que us destaquem:

  • Centre de documentació: és una biblioteca especialitzada que promou i afavoreix l’estudi i la investigació sobre les dones. Proporciona informació bibliogràfica i documental a totes les persones que hi estiguin interessades com estudiants, investigadors, professionals, entitats, etc.
  • Oficines d’informació: són les oficines que hi ha a les diferents demarcacions de Catalunya on les dones poden trobar-hi informació sobre temes com ara salut, habitatge, separacions o violència masclista. Els punts informatius ofereixen serveis gratuïts d’atenció psicològica i assessorament jurídic o fan la derivació cap a les entitats i organismes que en són responsables.
  • Guia d’entitats de dones de Catalunya: la guia ofereix informació d’entitats que treballen a favor de la igualtat i de la promoció de la dona. El contingut prové de la base de dades de l’ICD, actualitzada amb la informació que es facilita des de les diverses entitats.
  • Cercadors: són cercadors que faciliten la consulta de determinades dades:
  • Cercador d’expertes: permet buscar perfils de dones en diversos àmbits com el científic, l’acadèmic o l’empresarial, entre d’altres. L’objectiu és visualitzar la presència experta femenina en diversos camps.
  • Cercador de normativa de gènere: recull els drets de les dones en diferents marcs normatius, tant nacionals com internacionals (amb una especial atenció a la normativa catalana).
  • Tot i que no és pròpiament un cercador, darrerament l’ICD ha posat en marxa el nomenclàtor col·laboratiu dels carrers amb nom de dona de Catalunya, que és una eina que promou i dóna a conèixer els carrers catalans que porten noms de les dones i fomenta que aquests s’incrementin.

L’acte commemoratiu dels 25 anys es celebrarà al Palau de la Generalitat el dia 23 d’octubre a les 18.30 h. Les persones interessades a assistir-hi poden inscriure’s en aquest formulari.