Les conferències més destacades de DIXIT TV

Els centres DIXIT acullen al llarg de l’any conferències i presentacions sobre temes d’interès en l’àmbit d’afers socials. Són gratuïtes, només cal inscriure’s prèviament, i estan adreçades a professionals de l’àmbit d’afers socials, però també a estudiants i públic interessat en qüestions relacionades amb la discapacitat, la inclusió social, la gent gran, la infància, l’autonomia personal, la perspectiva de gènere o voluntariat, entre altres.

Moltes de les activitats es graven en vídeo i es poden consultar a la secció DIXIT TV del portal dixit.gencat.cat. En la majoria de casos, també hi trobareu galeries de fotografies i els materials de suport utilitzats pels ponents. DIXIT també disposa de canal a YouTube on trobar un petit tast de cada xerrada.

Us recordem que per estar al dia de les nostres activitats i de la disponibilitat de cada nou vídeo, podeu subscriure-us al Club DIXIT. A continuació us proposem un recull de les xerrades més destacades que han tingut lloc als centres DIXIT els darrers mesos:

“Els grups de suport social en els serveis socials bàsics”

DIXIT va organitzar a Tarragona, Barcelona i Amposta aquesta xerrada en la qual es van donar a conèixer els objectius, la metodologia i els beneficis que els grups de suport aporten a les persones participants, professionals, institucions i a la comunitat.

A partir de l’exposició de casos, les responsables de l’associació La Grupal, Teixint Vincles –les treballadores socials Ana Lucas i Lola Álvarez i la psicòloga Sonia Ezquerra– van animar els professionals a fer servir aquesta eina que apodera els participants i fomenta el seu autoconeixement i la seva autonomia. En aquest enllaç podeu veure la conferència completa.

“Viatge al país dels blancs: lliçons apreses de l’experiència migratòria”

DIXIT Vic va acollir aquesta xerrada en què Ousman Umar, autor del llibre Viatge al país dels blancs, va relatar en primera persona les dures experiències que viuen les persones que travessen Àfrica i el Mediterrani, i allò que senten en veure que la realitat no coincideix amb les seves expectatives un cop arribats a Europa.

Umar, que amb 12 anys va deixar Ghana per emprendre un viatge que cinc anys més tard acabaria a Barcelona, va parlar de resiliència, capacitat de superació, sentiment de pertinença, capacitat d’adaptació i, sobretot, del valor de l’educació, factors que han estat clau en la seva experiència vital. En aquest enllaç podeu recuperar la conferència sencera.

“L’humor com a eina per afrontar una malaltia i tot el que l’acompanya”

Amb la premissa “riure omple de vida”, els Pallapupas ajuden els infants ingressats i les seves famílies, així com a persones amb càncer, a fer front a la por, l’ansietat i l’angoixa que acompanyen la malaltia i l’estada a l’hospital. L’actriu i pallassa Marta Reyner va visitar els centres DIXIT de Barcelona i Lleida per explicar com l’humor pot ajudar a superar experiències vitals tan complicades.

Durant la xerrada (que podeu veure sencera en aquest enllaç), Renyer va explicar com treballen braç a braç amb el personal sanitari per millorar l’estat emocional dels pacients. També va mostrar diverses eines i formes d’utilitzar l’humor com a eina de comunicació i experiència compartida que permet establir relacions interpersonals tot i la complexitat de la situació.

“Esclerosi múltiple, la malaltia de les mil cares”

L’esclerosi és una malaltia neurodegenerativa de base autoimmune de la qual se’n desconeixen la causa i la cura. DIXIT i DIXIT Vic van acollir aquesta conferència per entendre aquesta malaltia i la seva relació amb els factors psicològics i socials i conèixer els tipus i les característiques de les teràpies psicològiques que poden millorar-ne la gestió i la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

La ponència va anar a càrrec de Laia Briones, psicòloga, neurocientífica i professora a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. A Barcelona, també hi va participar la traductora i escriptora Maria Climent, qui va relatar la seva experiència com a afectada i els problemes no només físics, sinó també psicològics i socials amb què s’ha trobat. Podeu veure els vídeos de totes dues xerrades en aquest enllaç.

“Els nous models d’atenció a persones en situació de sense llar: l’experiència de housing first

El housing first és un model d’intervenció per a persones sensesostre que, a diferència del tradicional –on la persona atesa ha de superar fases en un procés llarg que sovint l’aboca de nou al carrer–, prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent com a primer pas d’un procés de reinserció social. Una de les entitats que l’aplica és Sant Joan de Déu i en va parlar en aquesta conferència (vídeo sencer).

A Lleida, l’acte va anar a càrrec de la pedagoga i terapeuta Toñi Segura, l’educador social Josep Agustí i la treballadora social Cristina León (tots tres de Sant Joan de Déu Terres de Lleida), mentre que a Barcelona va anar a càrrec d’Eduard Rafel, treballador social i cap de programes d’habitatge de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona. Cada sessió va comptar amb la participació d’una persona que havia viscut al carrer i que s’havia beneficiat d’aquesta metodologia.

La fam no fa vacances i la solidaritat, tampoc

Les colònies i els casals d’estiu són algunes de les solucions a què recorren els pares per compaginar la feina amb els tres mesos de vacances escolars. Però no totes les famílies aconsegueixen quadrar els comptes. De fet, a Catalunya el 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, xifra que s’eleva fins al 28,5% en el cas dels menors de 16 anys, segons l’Idescat. La situació a l’estiu pot fins i tot empitjorar, ja que durant el curs escolar els infants reben beques menjador.

Per això, institucions i entitats socials posen en marxa diferents iniciatives perquè tots els infants puguin gaudir de l’estiu i tenir les necessitats bàsiques cobertes. És el cas del Banc dels Aliments que, des de fa uns anys, organitza “La fam no fa vacances”, una recollida d’aliments de primera necessitat com oli, llet, llegums cuits o conserves. La fundació anima a clubs esportius, empreses o associacions culturals a sumar-se a la campanya organitzant recollides o oferint descomptes a canvi de donacions, entre altres opcions. Podeu consultar totes les activitats programades per a aquest estiu.

Una altra campanya de recollida d’aliments estival és la de “Cap nen sense bigoti“, que organitza l’Obra Social “la Caixa” en favor dels Bancs dels Aliments. L’objectiu d’aquesta acció és garantir l’accés a la llet, font destacable de proteïnes d’alta qualitat, vitamines i minerals, que contribueix al creixement i desenvolupament dels infants. Entre el maig i el juny es van recollir brics de llet i durant l’estiu es poden fer donacions en línia i aconseguir el conte Berta, Milki i el núvol blanc, escrit per Elvira Sastre i il·lustrat per Òscar Llorens. En l’última edició a Catalunya es van recollir 473.000 litres, que van permetre abastir 35.382 infants.

La situació econòmica familiar afecta també les vacances dels nens i nenes. Per garantir el dret de tots els infants i joves a gaudir d’un lleure educatiu de qualitat durant l’estiu, entitats com Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés ofereixen beques per als seus casals, campaments i colònies. Aquestes activitats permeten a les criatures sortir del seu entorn, compartir amb altres infants de la seva edat espais i vivències que els faran madurar, comptar amb referents adults positius, tenir cobertes les necessitats d’alimentació i higiene, i descobrir i estimar la natura. El Casal dels Infants, per la seva banda, busca voluntaris que s’impliquin en les colònies, els casals, els camps de treballs i el projecte de reforç del català CatEstiu, i així garantir el dret al lleure educatiu dels infants durant el juliol i l’agost.

I si vols ser solidari durant l’estiu?

A l’estiu, com durant la resta de l’any, es pot ser solidari fent aportacions a les campanyes de recollida d’aliments o amb donatius per a beques per a activitats de lleure educatiu, però hi ha moltes altres formes. És un bon moment, per exemple, per fer un voluntariat i a pàgines com hacesfalta.org, ONGVoluntariatAIPC-Pandora, trobareu tota mena d’opcions tant prop de casa com a l’estranger. Els menors de 29 anys també trobaran moltes alternatives a Jove.cat.

Si voleu  marxar a l’estranger, el turisme responsable i les estades solidàries que organitzen algunes ONG seguint els principis de justícia social i econòmica, i respectant el medi ambient i la cultura local. Són una forma diferent de conèixer de primera mà la realitat social, cultural, política i econòmica dels habitants de països en vies de desenvolupament.

També hi podeu anar per fer un voluntariat i participar en un projecte de cooperació o en un camp de treball per millorar les condicions de vida combatent la pobresa, conservant el medi ambient o fomentant la igualtat de gènere, entre altres. Són experiències vitals que no només marquen els estius dels participants sinó les seves vides.

El Dia de l’Orgull més familiar

Enguany fa 50 anys dels fets que van originar el Dia per a l’Alliberament LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). El 28 de juny de 1969 la comunitat LGBTI va sortir als carrers de Nova York per mostrar el seu rebuig a una batuda policial en un bar gai. La protesta va acabar amb enfrontaments, detencions i ferits greus, i milers de gais, lesbianes, transsexuals i simpatitzants van manifestar-se com a mostra de suport. Un any més tard Nova York i Los Angeles van acollir la primera marxa de l’Orgull Gai.

Des d’aleshores, s’ha avançat molt però encara queda feina per fer i un dels camps on hi ha més per recórrer és el de la família. Les famílies formades per persones LGBTI han existit des de sempre, però sovint sense gaudir de reconeixement social i, encara menys, legal. Són pocs els països, entre els quals hi ha l’estat espanyol, que atorguen a aquest col·lectiu el dret a casar-se o a adoptar un infant.

Per això, el Pride Barcelona es vol erigir enguany com un altaveu de les famílies LGBTI i reivindicar la diversitat de models familiars. Així, sota el lema “Som famílies a tot arreu”, organitza un munt d’activitats per als més petits: atraccions, llits elàstics, zona d’aigües, pintacares i altres tallers, contacontes amb Briggita Lamoure i un concert d’El Pot Petit.

Durant tot juny i bona part de juliol hi ha concerts, conferències i exposicions, així com el FIRE!!, del qual us vam parlar en aquesta entrada sobre festivals de cinema socials i reivindicatius. No obstant això, el gruix de les activitats –inclòs el Pride Kids– se celebra el 28 i el 29 de juny a les avingudes Maria Cristina i Paral·lel i els seus voltants.

La tarda del 29 s’ompliran de triangles roses i arcs de Sant Martí durant la desena Pride BCN, la marxa tan festiva com reivindicativa que se celebra des del 2009 (per bé que la primera manifestació a favor del col·lectiu LGBTI a Barcelona i a tot l’Estat va ser el 1977). Cada any hi participen més de 250.000 persones, cosa que el converteix en un dels Orgulls més populars d’Europa. De fet, Barcelona aspira a acollir l’EuroPride 2022.

Altres iniciatives a favor del col·lectiu

El barri de la Trinitat Vella se suma a la celebració amb el primer Orgull de la Trini, serà el 13 de juliol al Parc de la Trinitat Vella. Hi haurà una mostra d’entitats #entitatsamborgull, Ràdio Trinijove emetrà en directe debats i taules rodones, un dinar popular, diversos espectacles, concerts… i una actuació de la Colla Jove de Barcelona – Castells amb orgull, que llueixen un mocador especial per fomentar l’esperit inclusiu de les colles.

Un dels cartells guanyadors

Una altra iniciativa a favor d’aquest col·lectiu del darrer any és la dels Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies, i d’Ensenyament, per fomentar el respecte a l’orientació sexual i a la identitat de gènere entre la gent gran. Un dels temors de les persones grans LGBTI és haver de renunciar a la seva identitat sexual o expressió de gènere per evitar possibles discriminacions en cas d’anar a viure a una residència. Un centenar d’alumnes d’una desena d’escoles d’art de Catalunya van participar en un concurs de cartells, els guanyadors dels quals s’han penjat en residències, centres de dia, habitatges tutelats, casals, centres cívics, etcètera.

Us recordem que a DIXIT tenim nombroses monografies sobre famílies homoparentals, tant de mares lesbianes com de pares gais. També hi trobareu contes infantils com El secreto de las familias, L’Aitor té dues mares o Pirates i pirulins, així com pel·lícules com Los chicos están bien. A l’àmbit temàtic LGBTI de DIXIT, hi ha aquests títols però també molts d’altres, així com diversos dossiers temàtics, activitats i conferències relacionades.

Unint generacions

A Catalunya, més de 175.000 persones majors de 65 anys que viuen soles pateixen soledat no desitjada i, per a bona part de la societat, són invisibles. La desaparició d’un ésser estimat, l’empitjorament de la salut o la pèrdua de la mobilitat són alguns dels factors que les aboquen a aquesta soledat.

Entitats, institucions i voluntaris intenten donar-los suport amb diferents iniciatives i activitats, i cada vegada són més els projectes que fomenten les relacions intergeneracionals pels importants beneficis que aporten a la gent gran, als infants i els joves que hi participen i a les generacions compreses entre els dos.

Ho certifiquen estudis com el realitzat pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social de la Universitat de les Illes Balears. Aquest tipus d’activitats milloren l’aprenentatge i la motivació dels infants, i l’autoestima de les persones grans, alhora que afavoreixen la comprensió i el respecte entre les diferents generacions i incrementa la qualitat de vida d’uns i altres.

A més, ajuda a visibilitzar la gent gran al conjunt de la societat. Tenir-los més presents pot ajudar també a combatre els abusos i maltractaments que pateixen alguns. Precisament, el 15 de juny se celebra el dia mundial per prendre consciència d’aquesta problemàtica, sobre la que DIXIT va elaborar un dossier temàtic.

Iniciatives que fan molt més que companyia

Algunes escoles bressol de Barcelona animen els avis dels alumnes a acompanyar-los i ajudar-los en la cura de l’hort que tenen al centre. A Montornès del Vallès van optar perquè les criatures de la llar d’infants El Lledoner compartissin un cop al mes contacontes, jocs interactius i manualitats, entre altres, amb usuaris del Casal de la Gent Gran Nord.

Infants i gent gran de Montornès comparteixen activitats. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

Els usuaris de la residència Sant Bernabé de Berga reben la visita d’infants de l’escola bressol Flor de Neu cada tres setmanes (ni petits ni grans són sempre els mateixos) i comparteixen treballs manuals, jocs, música i contes.

De vegades, són els més grans els que aprenen del jovent. És el cas dels joves de Pira (Conca de Barberà) que han ensenyat a gent gran del municipi a treure el màxim profit del mòbil. O el dels nois i noies de Montornès que han explicat als seus veïns de més edat com fer servir les xarxes socials.

Adolescents ensenyen a fer servir el mòbil als veïns més grans de Montornès. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

En altres iniciatives participen nens i nenes més grans, com els alumnes de cinquè i sisè de l’Escola Forallac de la Bisbal de l’Empordà, que es van cartejar amb els avis d’una residència del poble abans d’anar-los a veure. Estudiants d’altres centres de la mateixa població també els acompanyen al mercat o els visiten per fer petar la xerrada mentre juguen al dòmino.

Joves i ancians comparteixen moments de confidències, d’intercanvi d’experiències i de parlar de temes com la malaltia, la mort o la família. Conversar-hi també els permet conèixer de primera mà com era abans la vida, l’escola i el barri, de què treballaven, com viuen els canvis socials, econòmics, tecnològics, etc.

Casals Cívics, espais per a tothom

Joves i grans també poden compartir bones estones i activitats als casals cívics de la Generalitat, espais públics de participació i convivència oberts a tothom. A través d’activitats com tallers, conferències i exposicions, els casals busquen, entre altres, afavorir la cohesió social, gaudir de noves relacions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte comú.

El Casal Cívic Igualada Montserrat, per exemple, ha creat “El Racó Familiar”, on infants i adults poden jugar, dibuixar i llegir plegats per afavorir la convivència entre generacions. El de Lleida, per la seva banda, ha facilitat que alumnes de 4t d’ESO de l’IES Joan Oró aprenguin sobre la Guerra Civil i la Dictadura de la mà de persones grans que les van patir, alhora que els feien companyia. I, entre altres, Can Boada, a Terrassa, va organitzar una obra teatral d’inclusió social intergeneracional per Sant Jordi.

Cinema social i reivindicatiu

A Catalunya hi ha una gran varietat de festivals de cinema. Se n’organitzen sobre tota mena de temàtiques com la música, l’esport, la moda, el medi ambient i, fins i tot, el vi. D’altres mostren com es viu en altres indrets del món, ja que s’hi projecten metratges nord-americans, llatinoamericans, asiàtics o àrabs, entre altres. I també n’hi ha que tracten sobre drets humans, igualtat, discapacitat, diversitat sexual, etc. En aquesta entrada us parlem precisament d’aquests últims, els festivals vinculats als afers socials.

Actualment, n’hi ha dos en marxa. El primer d’ells és la Mostra Internacional de Films de Dones, que se celebra des del 4 fins al 9 de juny, tot i que organitza tallers, cursos, jornades i altres activitats al llarg de l’any. Aquest festival fa més de 25 anys que aposta pel cinema dirigit per dones d’arreu del món amb l’objectiu d’oferir visibilitat a la cultura audiovisual femenina tant davant com darrere de les càmeres.

Aquest dijous també comença un altre certamen que ja és tot un clàssic: el FIRE!!. És el degà dels festivals de temàtica LGBTI d’Espanya, ja que va néixer el 1995. Des d’aleshores, el Casal Lambda selecciona amb cura llargmetratges, documentals i curtmetratges de qualitat, d’autor i amb enfocament educatiu, que aborden la diversitat afectiva en el seu sentit més ampli. La 24a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià se celebrarà del 6 al 16 de juny a diferents espais, però principalment a l’Institut Francès de Barcelona.

Abans de seguir avançant pel calendari, cal recordar que al maig es va celebrar el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un projecte de promoció i divulgació cinematogràfica centrat en la solidaritat i els drets humans. A la setzena edició es van presentar a concurs més de 260 curtmetratges i prop d’un centenar de llargmetratges.

Cartell del curmetratge On és l’Ivan?

S’hi van concedir diversos premis, també un en col·laboració amb AMPANS: l’INSERT, que reconeix el talent, la creativitat i l’expressió artística en format audiovisual de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Enguany l’ha rebut la Coordinadora Down de Catalunya gràcies al curmetratge On és l’Ivan?, sobre vuit joves amb discapacitat intel·lectual que s’enfronten al repte de realitzar un taller de cinema. I és que les arts audiovisuals s’han convertit en una eina de motivació i aprenentatge per a la inclusió activa de persones amb discapacitat intel·lectual.

Al setembre és el torn del Festival Gollut de Ribes de Freser, que, amb activitats per a tots els públics i un ampli ventall de gèneres i formats (des de curts i llargs documentals i de ficció fins a propostes de fotoperiodisme), tracta temes socials i la no discriminació. Aquesta mostra, nascuda fa només cinc anys, ret homenatge als golluts, una comunitat que vivia a la vall de Ribes i que va ser discriminada per la seva baixa estatura fins que va desaparèixer.

Per la seva banda, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social busca impulsar la crítica social de manera constructiva i creativa, donant veu a iniciatives i injustícies que difícilment arriben a les sales de cinema. Per fer-ho, es basa en la projecció de cinema de denúncia (mostra de llargmetratges, concurs internacional de curts i cinema infantil amb valors), i en l’organització d’activitats paral·leles vinculades amb el cinema i/o la denúncia. Aquest any tindrà lloc del 18 al 27 d’octubre a Vic.

El Protesta, com se’l coneix, no és l’únic que té en compte la canalla. No es presenta com a festival reivindicatiu, però El Meu Primer Festival, que s’adreça a infants d’entre 2 i 12 anys, té com a objectiu entretenir, educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític dels més petits.

L’últim festival social de l’any és l’Inclús, que comença el 25 de novembre i acaba l’1 de desembre. En el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona es projecten produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, que tracten la discapacitat des d’un punt de vista alternatiu. També organitza diverses activitats artístiques i comercials paral·leles per donar veu al col·lectiu.

Joves creadors de cinema social

D’uns anys ençà, la creació de curtmetratges socials com a eina educativa no ha parat de créixer, perquè permet al jovent adquirir competències i habilitats audiovisuals i alhora reflexionar, descobrir realitats diferents i sensibilitzar la ciutadania sobre els temes que els preocupen. D’aquí va néixer, el 2011, el projecte Edufilms, de Fundesplai i l’Associació Méliès, dedicada a apropar el món audiovisuals i el llenguatge cinematogràfic a infants i joves.

En nou anys un miler de joves han participat en la creació de quaranta produccions audiovisuals, la meitat dels quals, centrades en les qüestions de gènere (sexualitat, diversitat sexual i afectiva, sexisme, violència de gènere, assetjament, etc.), el que denota que és un tema que els interessa. No només han fet feines pròpies d’una producció audiovisual (elecció del tema, redacció del guió, caracterització dels personatges, recerca de localitzacions, rodatge) sinó que també han fomentat el debat social a l’entorn amb xerrades als esplais i centres educatius o participació en jornades.

Cinc dels joves de l’esplai Pubilla Casas-Can Vidalet durant un rodatge.

A més, les cintes produïdes el 2017 i el 2018 es van projectar a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival Edufilms, el Festival de Cinema Jove per la Transformació, que malauradament enguany ja no s’organitza per manca de recursos. De fet, aquest curs només s’han pogut realitzar petites produccions sobre qüestions de gènere, els espots EnCORatja’t, campanya de la qual vam parlar fa unes setmanes en aquesta entrada. Només s’estan preparant curtmetratges a l’esplai de Pubilla Casas-Can Vidalet, de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i a El Nus, de Sant Joan Despí, que compta amb el suport del consistori i que va ser el primer en participar-hi.

Riure omple de vida

Sovint la por, la incomprensió o el dolor es multipliquen en ingressar en un hospital. En el cas dels infants encara més i cal tenir en compte que cada sis minuts n’ingressa un en algun centre hospitalari de Catalunya. És per això que els Pallapupas s’esforcen cada dia perquè aquesta experiència traumàtica es converteixi en un record positiu gràcies al teatre i al riure.

L’actriu i clown Marta Renyer, coneguda en el món hospitalari com a Doctora Clavícula, va explicar recentment en una conferència DIXIT la seva experiència com a pallassa d’hospital de Pallapupas i la feina que desenvolupa l’entitat, que cada any arriba a 104.000 persones hospitalitzades (principalment infants, però també gent gran amb demència i pacients oncològics).

Pallapupas, pallosos d'hospital.
Dos pallassos d’hospital acompanyen un infant a l’inici d’una prova mèdica. FOTO: Pallapupas.

Aquesta ONG, creada fa 18 anys, fa servir l’humor com a eina terapèutica en ambients molt freds i situacions que sovint són realment difícils per aconseguir connectar amb les persones i ajudar-les a canalitzar la tensió, la por i l’ansietat. No només treballa amb els pacients sinó també amb les seves famílies i el personal sanitari, com va explicar durant la xerrada, tant divertida com interessant i colpidora i que podeu veure a DIXIT TV.

Els nassos vermells surten de l’hospital

Un cop l’any surten de l’hospital per compartir riures amb tothom i passar… Un Dia de Nassos. Enguany aquesta festa solidària arriba a la desena edició i en aquesta dècada prop de 100.000 persones han participat en aquesta jornada que serveix per recaptar fons per poder visitar el màxim d’infants possible.

Per celebrar l’aniversari d’aquesta festa solidària, van posar en marxa una campanya per omplir les xarxes socials d’humor. Només cal penjar una foto o un vídeo divertit amb l’etiqueta #LOLchallenge (LOL és l’acrònim de laughing out loud, esclafir a riure) citant @Pallapupas i convidant a un amic a acceptar el repte.

Pallapupas, pallassos d'hospital
Alguns dels integrants de Pallapupas en una de les edicions de la festa solidària.

Aquest any el Dia de Nassos tindrà lloc l’1 i el 2 de juny al Tibidabo, Catalunya en Miniatura, la Granja d’Aventura i Naturlandia, i el 12 de maig, a PortAventura. Les entrades, a meitat de preu, s’han d’adquirir de forma anticipada per internet.

Vacances de l’hospital

Precisament, PortAventura té previst estrenar al setembre un espai d’oci pioner a Europa per ajudar a la recuperació d’infants amb malalties greus però de les quals ja se n’estiguin guarint. Serà un espai on fer “vacances” de l’hospital, agafar forces per encarar el tram final de la recuperació, passar-s’ho bé a les atraccions dels tres parcs i, sobretot, tornar a fer coses en família i és que els ingressos hospitalaris impedeixen fer activitats tan quotidianes com sopar plegats.

Professionals sanitaris i Creu Roja seleccionaran cada any 200 pacients d’entre 4 i 17 anys ingressats en centres maternoinfantils de referència de tot l’Estat com l’Hospital Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron i el Niño Jesús, de Madrid. Ells i les seves famílies podran fer estades gratuïtes d’una setmana a PortAventura Dreams, que és com s’anomenarà el complex.

El recinte, ja en construcció, tindrà uns 9.000 metres quadrats amb diferents instal·lacions i sis habitatges unifamiliars amb capacitat per a sis persones. El projecte, en què també col·laboren altres fundacions i empreses, comportarà una inversió d’uns 4 milions d’euros. A més, Vall d’Hebron estudiarà quins són els beneficis de l’oci i l’entreteniment en els infants malalts tant emocionalment com en les relacions intrafamiliars.

Aprenent a ser pares

L’arribada d’un fill és un moment extraordinari per a qualsevol família, però està també farcit de dubtes i temors perquè ningú ens prepara per ser pare o mare, més enllà dels cursos de prepart. Com aprenen els progenitors a ser-ho?

El personal sanitari, educatiu i d’afers socials es converteix en referent i resol dubtes de tota mena. També se’n solucionen –i es comparteixen experiències i emocions– en els grups de postpart, lactància i criança, així com a les portes de llars d’infants, dels espais familiars, de les escoles i els instituts.

Internet també és una gran font d’informació, però cal buscar webs i blogs amb informació veraç i contrastada, igual que s’ha de fer davant de dubtes sanitaris (com recomana el Col·legi de Metges de Barcelona amb la campanya #SalutSenseTrampes).

A continuació us presentem un seguit de recursos per ajudar en l’emocionant tasca de ser pares:

Famílies. En aquest apartat del web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies es poden trobar els diferents recursos existents, com el Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF), i les entitats que treballen amb aquests col·lectius.

Família i escola. En aquest portal del Departament d’Educació hi ha molt més que recursos per ajudar els fills en la seva etapa escolar, ja que s’hi tracten temes com el consum de risc de substàncies, la lectura, la prevenció i detecció de conductes d’odi i discriminació, el dol, la igualtat de gènere o el lleure en família, entre altres.

Canal Salut. Aquest web del Departament de Salut disposa d’un apartat específic centrat en els nadons i un altre en la infància i l’adolescència, i en aquesta càpsula de vídeo recorda que a educar, també se n’aprèn:

Protecció Civil per a nens i nenes. Els pares han de vetllar per la seguretat dels infants i aquesta pàgina de Protecció Civil, amb dibuixos, jocs i altres recursos, ajuda a explicar als més petits com minimitzar riscos a l’aigua però també a casa, en grans aglomeracions, en situacions de molt fred o molta calor, etc.

Guia per a mares i pares joves. Tot i que s’endarrereix més la maternitat, n’hi ha que no s’esperen. Per ajudar-los, aquesta guia de la Direcció General de Joventut, recull tràmits, ajuts i serveis per a noves famílies i famílies nombroses, els drets laborals o recursos i idees per conciliar la vida personal, familiar i laboral, entre d’altres, com espais on intercanviar roba infantil o una associació que dona suport a pares adolescents.

Observatori Faros. En aquest portal de l’Hospital de Sant Joan de Déu trobareu informació pròpia com d’altres centres, agrupada tant per edats (des de l’embaràs fins a l’adolescència) com per temàtiques, sobre temes com la nutrició (des de lactància materna a dinars de carmanyola, però també intoleràncies i al·lèrgies i trastorns alimentaris), la salut (sobre tota mena de malalties, a més de sobre prevenció, benestar emocional i activitat física) i la seguretat (al cotxe, a l’aigua, a casa, a l’escola… i primers auxilis) i també sobre el desenvolupament i l’aprenentatge (apartat centrat en l’educació, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies i el temps lliure, entre altres).


Working on a web template on the laptop

En familia. A més d’informació estrictament relacionada amb la salut d’infants i adolescents, en aquest portal de l’Associació Espanyola de Pediatria hi ha articles sobre com comunicar-se amb els fills a les diferents edats, com educar-los en l’ús responsable de les noves tecnologies (i detectar, per exemple, el ciberassetjament), l’anticoncepció o què fer davant les rebequeries o els tatuatges.

Una mica d’humor

A les xarxes també trobareu perfils de professionals reconeguts com la pediatra Lucía Galán, la psicòloga Mamen Jiménez (@lapsicomami) o la dissenyadora gràfica Agustina Guerrero (@agustinaguerrero) que desmitifiquen la criança amb humor i grups com “El club de las malas madres” que, a més de trencar estereotips de mares perfectes, treballen per a la conciliació de la vida familiar i laboral. Internet també conserva el llegat del periodista Carles Capdevila, tant els seus articles com conferències. Per exemple la conferència “Educar de bon humor” que va oferir a DIXIT, no va trigar a fer-se viral.

Premi Biblioteca Pública i Compromís Social 2018

Per cinquè any consecutiu la Fundació Biblioteca Social ha entregat el premi Biblioteca Pública i Compromís Social, que reconeix projectes de biblioteques públiques de tot l’Estat adreçats als sectors més vulnerables de la societat com són els menors en situació de pobresa, les persones sense feina, els nouvinguts o la gent gran, entre altres.

L’objectiu d’aquest guardó, al que enguany s’han presentat 21 projectes, dels quals se’n van acceptar 19, és donar visibilitat a iniciatives que busquen combatre les desigualtats socials. La Fundació, una entitat sense ànim de lucre creada el 2014, considera que, en trobar-se desplegades per tot el territori, les biblioteques públiques no són només centres de cultura sinó que també són la porta d’entrada a la informació i el coneixement, fonamental en el desenvolupament de les persones, en la cohesió social i en el creixement econòmic, com explica en el curt documental “Crecer leyendo“.

Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte "Biblioteca fácil", de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).
Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte “Biblioteca fácil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).

El projecte guanyador és “Biblioteca fàcil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València) i que el personal dels centres va posar en marxa el 2005. Des d’aleshores, ofereixen un tractament inclusiu i normalitzat a persones amb discapacitat, persones usuàries amb trastorns mentals i persones d’edat avançada amb Alzheimer. A més, estudien estendre el projecte a dones marroquines amb escassa formació.

El jurat destaca la notable capacitat integradora i de coordinació dels diversos agents participants, així com l’ús de la lectura i la literatura com a eina eficaç d’intervenció en el teixit social. I és que a més d’oferir una atenció inclusiva als tres col·lectius, alumnes de Primària i Secundària participen sistemàtica i continuada en el club de lectura en “una meritòria tasca de caràcter intergeneracional”. A més, la pertinent combinació de lectura i música a la Ciutat de la Música amb textos clàssics i d’índole local faciliten el coneixement de l’entorn i la història del municipi.

Formació de bibliovoluntaris del projecte "Déjame que te cuente", de les Biblioteques Municipals d'Osca.
Formació de bibliovoluntaris del projecte “Déjame que te cuente”, de les Biblioteques Municipals d’Osca.

Així mateix, el jurat va concedir un accèssit a “Déjame que te cuente”, una iniciativa de les Biblioteques Municipals d’Osca, amb la col·laboració de tretze entitats socials, adreçada a persones amb capacitats reduïdes per a la lectura. Es basa en les lectures que un nombrós grup de bibliovoluntaris, prèviament formats, realitzen a les biblioteques però també en associacions de persones amb discapacitat, hospitals i residències de gent gran, entre altres. D’aquesta manera s’estableixen xarxes solidàries de normalització i compromís ciutadà.

Tots els finalistes, en un mapa

La resta projectes finalistes són “Biblioterapia: leer es salud”, de la Red de Bibliotecas Públicas Municipales de Motril (Granada); “Leobén”, de la Biblioteca Municipal Agora (A Coruña); “Más allá de los libros”, de la biblioteca pública Ricardo León de Galapagar (Madrid); “Quiero trabajar aquí”, de la Biblioteca Pública Municipal Jose Saramago de Madrid; “Traços de vida. Taller d’escriptura creativa”, de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (Tarragona), i “Voluntariado Cultural con chic@s, para el fomento de la lectura”, de la Biblioteca Pública Municipal do Concello de Verín (Ourense).

Tots els finalistes i guanyadors d’aquesta i passades edicions es poden consultar al Mapa de Coneixement de Projectes de Biblioteques en l’Àmbit Social, creat per donar visibilitat a les diferents iniciatives i fomentar l’intercanvi de coneixement entre biblioteques i entitats socials. La Fundació ha preparat també un “tutorial“, un recull de pautes que, a partir d’una sèrie de preguntes, ajuden a dissenyar un projecte social en una biblioteca, és a dir, una iniciativa.

Nens llegint
Petits lectors

Les aplicacions més socials del Mobile

Més enllà de telèfons plegables, pantalles que no es trenquen i operacions quirúrgiques a distància gràcies al 5G, el Mobile World Congress, celebrat del 25 al 28 de febrer a Barcelona, ens ha deixat un seguit d’aplicacions i iniciatives tecnològiques amb un vessant més social. En bona part és gràcies a la Taula del Tercer Sector, que va tornar a la fira amb el m4Social. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, connecta l’acció social i el món tecnològic per accelerar la transformació digital en l’atenció a les persones i es van exposar alguns resultats.

La Fundació ASPACE Catalunya i la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars, per exemple, van presentar Easeapps, tres aplicacions que garanteixen l’accessibilitat digital a persones amb dificultats motrius. Ease Touch permet que la pantalla tàctil d’un Android respongui adequadament a les possibilitats motrius de l’usuari. Ease Mouse millora la funcionalitat del punter del cursor d’Android per permetre executar els gestos més habituals, com arrossegar, pessigar o accedir als botons de sistema. Per últim, Ease Joystick permet controlar el mòbil a través d’una palanca de control com les que es fan servir en molts videojocs.

Presentació d'Easeapps al Mobile World Congress
Foto de la Taula del Tercer Sector.

Per la seva banda, el Grup Alba, amb la Federació Catalana de Voluntariat Social, va presentar Voluntariapp, l’objectiu de la qual és posar en contacte persones voluntàries i entitats socials a través del mòbil per facilitar la feina de gestió del voluntariat a tot el territori.

També es va presentar el projecte Instant Network, de la Fundació Vodafone, que garanteix la connectivitat a persones en casos d’emergència com conflictes armats o catàstrofes naturals, desplegant xarxes de telefonia en menys de 40 minuts. En els darrers quatre anys, s’han realitzat onze missions per facilitar les comunicacions després de l’huracà Irma als Estats Units, del cicló Winston a Fiji o de dos ciclons a Filipines. Aquest sistema també ha facilitat punts de càrrega ràpida per a mòbils i wifi a milers de refugiats dels camps de Sèrbia i Macedònia.

Aquestes no van ser les úniques iniciatives tecnològiques amb un vessant social. Dins del MWC se celebra la 4 Years From Now [4YFN], que connecta startups, inversors i companyies perquè emprenguin projectes plegats que puguin marcar la diferència d’aquí a quatre anys, però que també premia els avenços més interessants. El Premi Creu Roja a la innovació tecnològica aplicada a fins humanitaris va ser per a l’aplicació App&Town Compagnon, en què han participat diferents entitats com Ampans, el Grup Sant Pere Claver, Hospital Mare de Déu de la Mercè de Germanes Hospitalàries, Fundació Tallers, Fundació ADIMIR i la Fundació ONCE.

Aplicació APP&TOWN

Es tracta d’una aplicació destinada a guiar persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o altres trastorns cognitius per la via pública i el transport públic, i ho fa de forma precisa i amb seguiment en temps real gràcies a la geolocalització. En només un any ja ha assistit més de 4.000 viatges a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, i a les ciutats canadenques de Laval i Longueil. Aquesta app no només ajuda els usuaris a arribar al seu destí sinó que en augmentar la seva llibertat de moviments, millora la seva autonomia i la seva autoestima.

No va ser l’únic premi que es va atorgar durant el congrés, però entre els diferents guardons que es van entregar volem destacar els Mobile Learning Awards (MLA), que van premiar set projectes educatius al voltant de temes com la robòtica, la música o l’alfabetització digital, realitzats en centres educatius catalans a través de l’ús de la tecnologia mòbil. I és que aquesta pot ser un gran aliat de l’aprenentatge, de la inclusió i de la lluita contra la segregació.

Dues noies aprenent a tocar la guitarra gràcies al projecte Rockalins
Un dels projectes educatius: Rockalins de l’Institut La Roca del Vallès.

Enguany, centres educatius, AFA i docents d’arreu de Catalunya han presentat 140 experiències i propostes d’aula amb tecnologies digitals, projectes de transformació digital de centres i d’AFAs (el 2018 en van ser 90). Els MLA s’emmarquen dins del programa mSchools que, impulsat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la GSMA, fomenta la creació i l’aprenentatge amb les tecnologies mòbils, així com l’esperit emprenedor i el treball en equip entre els joves estudiants.  

Escoles Rainbow

Les escoles “Rainbow” són centres inclusius on es treballa la diversitat familiar, sexual i afectiva LGTBI a partir d’un programa educatiu específic: el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER). Està impulsat per l’Associació de Famílies LGBTI – FLG i es basa en el model pioner del Regne Unit Educate & Celebrate, liderat per Elly Barnes, l’encarregat de formar l’equip de la FLG. Actualment hi ha dos centres a Barcelona que s’han adherit a aquesta iniciativa: l’Escola Sant Felip Neri situada al barri Gòtic i el CEIP Turó Blau del barri de Sant Andreu.

Celebrar la igualtat i la diversitat des de la diferència

La FLG afirma que la labor desenvolupada amb les escoles Rainbow és el resultat del seu compromís amb l’educació, partint de tot el coneixement adquirit en coeducació i diversitat de gènere, per educar els infants en el respecte, la integració i l’acceptació de totes les persones independentment del seu gènere i condició. D’aquesta manera, aquest programa educatiu es basa en el respecte mutu, apostant per la prevenció de la homofòbia, la bifòbia, la transfòbia i de conductes discriminatòries en totes les seves expressions, involucrant la família de l’alumnat i tot l’entorn escolar.

Es tracta d’un projecte innovador per ser aplicat en centres d’infantil, primària i secundària que treballa la realitat LGBTI i els diferents models familiars de manera transversal, que vol dir que requereix de la intervenció del professorat, de la junta directiva i del personal no docent del centre. La seva implementació està organitzada en dues fases amb una durada de dos anys. Al finalitzar, el centre obté un certificat distintiu de ser una Escola Rainbow.

El PEER proporciona les eines i els recursos necessaris a les escoles, com materials didàctics, lectures i audiovisuals, sent la formació del professorat un dels principals pilars, fent-los coneixedors del pla d’acció i el marc teòric. Alguns conceptes que cal entendre són identitat de gènere, sexe, expressió de gènere, orientació afectivo-sexual, patriarcat, heteronormativitat i identitats hegemòniques, per tal de desenvolupar un nou currículum en matèria LGBTI, igualtat de gènere i drets humans en les diferents àrees del coneixement impartides.

Tot plegat es tradueix en dos models d’aprenentatge: quotidianitzar i nodrir. Quotidianitzar es refereix a familiaritzar l’alumnat amb l’existència de les persones i les famílies LGBTI en els aprenentatges del dia a dia. Nodrir fa referència a tractar més específicament el coneixement de les àrees socials, polítiques i legislatives que afecten els drets civils i humans del col·lectiu LGBTI. Una nova perspectiva que planteja una sèrie de canvis com, per exemple, explicar d’una altra manera el cos humà. Una transformació significativa que s’ha aplicat a l’Escola Turó Blau és deixar de dividir els lavabos per sexe.

El rol de l’escola també se situa en donar suport a l’alumnat perquè prenguin consciència sobre qui són i sàpiguen afrontar-se amb la seva orientació i expressió de gènere, especialment a aquells alumnes que se sentin que no encaixen en els models de gènere que s’entenen com a normals.

Prevenir la marginació social dels infants i adolescents LGBTI és un dels objectius, així com eliminar el bullying i les actituds discriminatòries, sexistes i masclistes. També l’actuació envers el llenguatge homòfob i que certes paraules, com pot ser lesbiana, deixin d’estar estigmatitzades. No sols el professorat ha d’interioritzar un nou vocabulari positiu i inclusiu, tot el personal del centre ha de ser-ne responsable. En definitiva, l’escola ha de poder oferir-los un entorn estable i integrador per al seu benestar social, físic i psíquic.

La literatura com a eina transformadora

La literatura és una gran font de coneixement per als infants on descobrir i enriquir sobre la realitat que els envolta. Per mitjà de la ficció poden entendre les diverses formes de ser, d’estimar i de conviure, i normalitzar els discursos d’igualtat i diversitat sexual. És important que les lectures que els oferim trenquin amb els rols tradicionals, i les històries i els personatges s’abordin sense estereotips de gènere.

El Programa Educatiu Escoles Rainbow inclou a la seva pàgina web un espai amb materials i recursos (contes i narrativa, unitats didàctiques, cançons i vídeos), alguns propis, i d’altres publicats per diferents editorials, classificats per cicles infantil, primària i secundària.

Com a recurs interessant us proposem la guia Sense armaris: una guia diversa de les Biblioteques de Barcelona, que conté bibliografia de temàtica LGBTIQ+ disponible per a consulta i préstec a les biblioteques. Es tracta d’un variat recull de documents de ficció, novel·la juvenil, còmic, coneixements, cinema i recursos web. I també Cultura LGBTI: bibliografia bàsica, publicat pel servei de biblioteques i que conté materials diversos destinats a un públic general no especialitzat: llibres de coneixements i de ficció per a adults, llibres infantils, les últimes novetats cinematogràfiques editades en DVD i una sèrie de recursos digitals de referència.