Propostes per a l’envelliment actiu a FiraGran 2017

Entre el 31 de maig i el 3 de juny les Drassanes Reials de Barcelona acolliran la 19ena edició del Saló de la Gent Gran de Catalunya. Des de 1999, coincidint amb l’any Internacional de la Gent Gran, en que es va celebrar la primera fira, aquesta ha anat guanyant visitants i participants, així com augmentant la tipologia d’activitats. Però el més important és que s’ha anat adaptant a les necessitats d’un col·lectiu que no només és consumidor de recursos socials i assistencials, sinó que cada cop més reclama un paper actiu en la societat per gaudir de serveis i activitats que fomentin un envelliment actiu i saludable. I tot això sense perdre de vista la filosofia i els objectius que donen vida al saló.

En aquestes, gairebé, dues dècades de vida FiraGran ha esdevingut un aparador de serveis, productes i tecnologies adreçats a millorar la qualitat de vida de la gent gran, i un punt de trobada pels professionals que atenen aquest col·lectiu, a més de ser un espai amb un ampli ventall d’activitats dirigides i realitzades per a la gent gran.

Activitats per fomentar la participació

Enguany FiraGran classifica la seva oferta de serveis en diferents àrees on els assistents, a banda de resoldre dubtes i rebre informació, també podran participar a diferents activitats. Les àrees són: cultura, formació i oci; salut; noves tecnologies; esports; cosmètica; alimentació; serveis socials i institucions i entitats. D’entre les activitats programades en aquestes àrees destaquen:

– La Trobada Sardanista, que tindrà lloc l’1 de juny al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona a les 17h i on hi participaran colles sardanistes de tot Catalunya.

– La Caminada per a majors de 60 anys del 2 de juny, que recorrerà el Port Vell de Barcelona i tindrà una durada d’una hora i mitja amb una classe de Tai-Xi inclosa a la meitat de l’itinerari.

– El VI Concurs de Pintura Ràpida per a majors de 60, que tindrà lloc el dia 3 de juny al matí a les Drassanes. La temàtica, l’estil i la tècnica seran lliures.

– El IX Festival de Corals de Gent Gran de Catalunya on es valorarà la qualitat de cadascuna de les corals participants des de diferents criteris d’avaluació. Els horaris dels dies 1 i 2 de juny seran: els matins d’11h a 13:30h i les tardes de 16 a 18:30h.

– En l’àmbit esportiu destaca la Màster Classe de Música i Moviment que tindrà lloc el 31 de maig a les 10h del matí al recinte firal. Durant una hora de sessió es crearan diverses coreografies que els participants s’hauran d’aprendre i posteriorment realitzar. L’objectiu és generar propostes de moviment relacionades amb el ball i la dansa a través de la música.

Aquesta és només una petita selecció de les més de 400 activitats que es realitzaran durant els quatre dies que dura l’esdeveniment a diversos espais i de manera simultània, de caràcter participatiu i organitzades per diferents col·lectius de persones grans i pels diferents expositors com ara les entitats, empreses i administracions que treballen per millorar la qualitat de vida de la gent gran. Podeu consultar totes les activitats en aquest programa.

Imatge: web de FiraGran

Jornades professionals

Com en edicions anteriors, el Saló de la Gent Gran de Catalunya també organitza jornades per a tots els professionals i entitats especialitzades en atendre a la gent gran i, enguany n’hi haurà dues. La primera tindrà lloc el dia 1 de juny i tractarà sobre el sector geroassistencial català en perspectiva, on es tractarà la situació actual de l’atenció a la gent gran i es parlarà sobre el “model centrat en la persona” amb els diferents interrogants que planteja aquest tipus d’atenció.

La segona jornada professional serà el mateix dia i, en aquest cas, tractarà sobre la prevenció com a inversió d’un envelliment actiu i exitós i estarà dirigida als professionals del sector públic que treballen en l’atenció i serveis per a la gent gran de Catalunya. Durant la jornada es tractaran, a diferents conferències i taules de debat, temes com les noves tendències de consum, la revolució demogràfica o l’edat avançada com a factor de vulnerabilitat.

Premis FiraGran 2017

L’organització de la fira fa entrega cada any dels Premis FiraGran a persones o entitats que treballen amb i a favor de les persones grans de Catalunya i per un envelliment actiu i saludable. Els àmbits de reconeixement dels 6 guardons són el cultural, l’esportiu, el professional, el cívic i social per a persones, el cívic i social per a entitats i un premi especial de l’organització.

 

Teràpies socials amb robots i realitat virtual

El tòpic de que la realitat supera la ficció és assumit per tothom, però quan parlem de tecnologia robòtica i realitat virtual fins i tot podem dir que la ficció és la realitat o, com a mínim, que una ajuda a interpretar l’altra. Aquesta és la idea amb la que la realitat virtual s’està aplicant en moltes teràpies socials i sanitàries amb persones amb diferents tipus de patologies, però sobretot en l’àmbit de la salut mental i la neurorrehabilitació. Un altre clàssic de les pel·lícules de ciència ficció que sembla haver traspassat la pantalla són els anomenats robots socials que s’encarreguen de fer teràpies assistencials i educatives. Tot seguit repassem alguns exemples de tot plegat:

Teràpies amb realitat virtual

La realitat virtual ja s’ha demostrat que funciona però el fet que ara s’hi pugui accedir des d’un smartphone l’ha fet més accessible i barata. Aquesta tecnologia permet posar el pacient en una situació fictícia de tridimensionalitat i aïllament (gràcies a les ulleres) el que fa que capti tot el seu interès i concentració. En aquest entorn virtual hi ha una resposta sensorial del cervell a cada moviment. Tot això fa que s’hi puguin dur a terme teràpies on el pacient pot entrenar diferents tipus de resposta a diferents tractaments amb l’ajuda del terapeuta.

Imatge: Pixabay

A l’Institut Guttmann des de començaments d’any es treballa amb realitat virtual en teràpies de rehabilitació per a l’entrenament cognitiu i motor després de l’ictus, el traumatisme cranioencefàlic i altres patologies d’origen neurològic. A més, la institució compta amb tot un seguit d’infraestructures cientificotècniques per recolzar els tractaments i les teràpies com ara: una plataforma de telerehabilitació cognitiva, tècniques d’estimulació transcranial de corrent directa, un laboratori de neurofisiologia avançada i també sistemes robòtics per a la neurorehabilitació, entre d’altres sistemes que podeu consultar en aquest enllaç.

El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i l’empresa catalana Psious han estats pioners en utilitzar la tecnologia de realitat virtual per tractar el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Aquesta tecnologia permet als professionals utilitzar entorns hiperrealistes per afavorir la concentració dels pacients. Així els pacients poden aplicar amb més facilitat tècniques de mindfulness en la seva teràpia, és a dir, posar atenció plena en les pròpies emocions, sensacions i pensaments. De moment es tracta d’un primer assaig en el que participen 90 persones adultes, que se sotmetran a 6 sessions de 20 minuts. L’objectiu final és reduir el temps de tractament i aconseguir els mateixos resultats que amb el tractament farmacològic, però prescindint-ne.

La realitat virtual és ja més real que virtual en molts hospitals i centres de rehabilitació. A banda dels tractaments que hem vist, ja s’està utilitzant per tractar tot tipus de fòbies, pors, trastorns d’ansietat, autisme i en teràpies ocupacionals en infants i adults.

Robots socials

El Pleo és un robot dinosaure interactiu que ja fa gairebé tres anys que treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Els robots Pleo s’utilitzen com a element de suport psicològic durant l’estada dels malalts. Els resultats de les proves realitzades són tan positius com els de la zooteràpia. També s’ha comprovat que no només milloren la qualitat de vida dels infants, sinó que també són un sòlid punt de suport per als pares i l’equip mèdic inclòs. Els robots interactuen amb els nens i nenes a base de sons, moviments i tota mena de jocs i els són de molta utilitat en moment difícils o d’estrès com els preoperatoris o les sessions de quimioteràpia.

Imatge: Web de l’Hospital Sant Joan de Déu

L’Institut de Robòtica per a la Dependència (IRD) ha posat en marxa AutonoMe, una iniciativa per a l’anàlisi i registre de l’estat emocional de persones amb alts nivells de dependència durant les activitats educador-usuari. El projecte incorpora un programari i diversos sensors “wearables” (tecnologia portable), per analitzar durant les activitats l’estat emocional i registrar-lo. Les dades obtingudes permeten adequar automàticament les activitats que es realitzen per mitjà d’ordinadors o robots.

La  residència de la Fundació Ave Maria de Sitges per a persones amb discapacitat ja està utilitzant robots en el seu dia a dia. Els terapeutes els utilitzen per estimular la memòria, la coordinació motora, el reconeixement verbal i l’atenció.

I acabem amb SignAloud, que més que un robot es tracta d’un gadget però amb les funcions i la usabilitat pròpies d’un autòmat. És el projecte de dos estudiants de la Universitat de Washington que han ideat uns guants que tradueixen el llenguatge de signes a paraules. Els guants funcionen amb uns sensors de moviment que interpreten els gestos i, mitjançant una connexió sense fils, envien a un microordinador tota la informació que transforma el codi rebut en una veu digital que surt per un altaveu. Podeu veure com funciona l’invent en aquest vídeo i trobar més informació a la notícia que va publicar Xarxanet.org.

Persones grans i noves tecnologies

Cada cop és més freqüent veure una persona gran amb un smartphone o amb una tablet, i és que les noves tecnologies no són patrimoni exclusiu de la gent jove. Segons l’Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el període de 2006 a 2015 l’accés de la gent gran a les TIC s’ha incrementat en un 386% i representa el major creixement de tots els grups d’edat al conjunt de l’estat espanyol.  La gent gran té el dret de conèixer i fer ús d’una tecnologia que, en molts casos, pot facilitar-los la comunicació amb els familiars o les amistats i ajudar-los en el seu dia a dia. A part d’aplicacions concretes, també hi ha programes específics de formació en noves tecnologies per a gent gran. Repassem alguns exemples.

Persones grans connectades

Es tracta de la segona edició d’un projecte que ha posat en marxa la Fundación Esplai per a que les persones grans es puguin familiaritzar amb smartphones i tablets i puguin aprofitar les oportunitats que els ofereixen facilitant-los algunes de les tasques diàries. La iniciativa porta el nom de “Mayores Conecta2” i vol arribar a  més de 2.700 majors de 55 anys, a través d’una vintena d’entitats a 10 comunitats autònomes de l’estat espanyol.

A Catalunya participen un total de 6 entitats, entre esplais i centres de gent gran, on s’organitzen cursos i tallers basats en la metodologia bring your own device (porta el teu dispositiu) així els participants practiquen amb el dispositiu i les eines que utilitzaran en la vida diària. Les persones usuàries aprenen a utilitzar de forma bàsica el terminals i també la utilitat amb continguts d’Internet i aplicacions especialment adreçades al seu col·lectiu.

Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Fundación Vodafone que, a més, ofereix al seu web una sèrie de videotutorials amb consells bàsics d’utilització d’smartphones i iPhones: com encendre’l i apagar-lo, fer i rebre trucades, fer fotos i vídeos, descarregar aplicacions… La fundació també ha col·laborat, amb la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i el Mobile World Capital Barcelona, en l’elaboració de la guia “Com utilitzar els nous telèfons mòbils? Manual d’ús fàcil per a gent gran”.

Apps pensades per al col·lectiu de persones grans

Cerqana és una aplicació que està especialment dissenyada per a les persones grans. En primer lloc, simplifica al màxim el dispositiu Android, adaptant-lo de forma personalitzada a les necessitats de cada persona facilitant-lo l’organització diària, la seva integració i permetent-li estar sempre comunicat. En segon lloc, el familiar de la persona també pot descarregar-se una versió de l’aplicació per rebre notificacions en temps real i saber si la persona gran es desvia d’una ruta marcada, s’ha perdut o si pateix alguna caiguda. Des de la plataforma de gestió al web permet enviar missatges de veu o pictogrames, definir zones i rutes segures, rutines, etc.

Alpify és un localitzador GPS per a millorar la seguretat de les persones. No està específicament dissenyat per a persones grans perquè és una aplicació molt comuna entre els practicants d’esports de muntanya per a poder ser localitzats en cas de pèrdua o caiguda, però pot ser útil per a persones grans per motius evidents. L’aplicació es pot posar directament en contacte amb els serveis d’emergència (112).

Medisafe és una aplicació que avisa a l’usuari quan s’ha de prendre un medicament, mitjançant una notificació de trucada, missatge o correu electrònic. També té una altra funcionalitat que és notificar als familiars si el pacient ha pres o no la medicació, o si ha seleccionat un altre medicament per error. Està disponible per iOS i Android.

Una altra aplicació relacionada amb els medicaments és Medicamento Accesible Plus. Permet la consulta d’informació actualitzada sobre els medicaments mitjançant la captura del codi de barres que hi ha a l’empaquetat habitual d’una manera totalment accessible per garantir la comprensió a l’usuari. Aquesta iniciativa promoguda per la Fundación Once, la Fundación Vodafone i el Col·legi Oficial de Farmacèutics està disponible per iOS i Android.

Big Launcher és una aplicació que converteix l’smartphone en un telèfon fàcil d’usar per a la gent gran. Crea una interfície ràpida i senzilla amb poques icones però grans i identificables. També pot ser una bona aplicació per a infants i persones amb problemes de visió.

Aquests només són uns quants exemples del tipus d’aplicacions que podeu trobar per facilitar la vida de les persones grans. També hi ha moltes aplicacions per a mantenir la ment activa amb exercicis per treballar la memòria o el càlcul mental, molt útils i entretinguts per a aquest col·lectiu. Si voleu informació sobre aquest tipus de recursos en línia podeu consultar aquesta entrada anterior del blog de DIXIT.

 

 

Dia Mundial de l’Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu progressiu i irreversible, generalment de desenvolupament lent però sostingut en el temps. S’ha convertit en la forma més comuna de demència en les persones grans. Com a conseqüència de l’envelliment de la població, cada vegada hi ha més persones afectades per aquesta malaltia. Segons el Departament de Salut, el 2015 hi havia a Catalunya aproximadament 123.000 persones diagnosticades amb algun tipus de demència, 86.000 de les quals amb Alzheimer.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, al blog de DIXIT ens fem ressò d’iniciatives i projectes de caire social, mèdic i d’investigació al voltant de la malaltia. Abans, però, recordem l’entrada que hi vam dedicar el setembre de 2013 amb entitats i recursos documentals.

Teràpies psicològiques per a les persones cuidadores

Segons dades de la Societat Española de Neurologia (SEN), el 75% de les persones que cuiden un familiar amb Alzheimer pateixen estrès i el 50% depressió. A més del patiment emocional que suposa estar al càrrec d’un familiar amb aquesta malaltia, les persones cuidadores també poden patir algunes manifestacions físiques com migranyes, baixades de tensió o cansament crònic, entre d’altres. És el que es coneix com la sobrecàrrega del cuidador.

La Fundació Pasqual Maragall ha presentat recentment un estudi que demostra que les teràpies psicològiques grupals ajuden a millorar la qualitat de vida i l’estat anímic de les persones cuidadores de malalts amb Alzheimer. Segons l’estudi, els familiars, gràcies a aquest tipus de teràpia, aconsegueixen millorar la seva capacitat de resiliència. La pròpia fundació els ofereix suport a través d’aquests grups terapèutics.

38-alzheimer_1

L’Alzheimer no pot amb la música

Cadascú té la seva banda sonora particular. Hi ha cançons que queden impreses en la nostra memòria i quan les sentim no només ens fan aflorar records, sinó també estats d’ànim. I és que tot i la devastació que causa l’Alzheimer en el cervell del malalt, no aconsegueix arribar a l’àrea on “s’arxiven” els records musicals.

Així ho demostren alguns estudis, com el realitzat a la residència foral José María Azkuna d’Amorebieta-Etxano (Biscaia), que ha posat de manifest els beneficis terapèutics de la música en pacients amb demències avançades associades a l’Alzheimer. Es va aplicar teràpia psicosocial amb música a una vintena de pacients amb un estadi avançat de la malaltia, i tots van millorar en la capacitat d’emetre paraules, de buscar contacte físic i visual amb el cuidador, d’emocionar-se i fins i tot de somriure.

La Fundació ACE Barcelona Alzehimer Treatment & Research Center disposa de tallers de musicoteràpia per a pacients amb Alzheimer en fases lleus i/o moderades, on es treballa principalment l’àrea cognitiva per a retardar el grau de dependència que tenen.

I seguint amb la música, cal destacar el projecte #elpoderdelamúsica que forma part d’una interessant campanya portada a terme per l’Associació de Familiars d’Alzheimer de València (AFAV).

I acabant amb el capítol musical, us recomanem la conferència que properament DIXIT Lleida organitzarà per constatar els beneficis de la musicoteràpia com a eina d’estimulació.

38-alzheimer_2

Prova barata i no invasiva per detectar l’Alzheimer

La neurodegeneració en la malaltia d’Alzheimer està causada per la destrucció de les neurones cerebrals. Una de les causes d’aquesta destrucció és l’acumulació al cervell de plaques de beta-amiloide, molt tòxiques per a les neurones. Però els pacients pateixen la deposició d’aquestes plaques dècades abans de manifestar els primers símptomes de la malaltia.

Un estudi dirigit per investigadors de la Universitat de Waterloo (Canadà) ha desenvolupat un mètode mínimament invasiu, i molt barat, per diagnosticar la malaltia abans que es desenvolupi. Es tracta de detectar proteïnes de beta-amiloide en el fons de la retina.

Aducanumab: un fàrmac experimental amb bons resultats

Investigadors de la Universitat de Zurich han desenvolupat un fàrmac experimental, anomenat “aducanumab”, que redueix les plaques de proteïna beta-amiloide en malalts que pateixen la primera de les tres fases de l’Alzheimer. L’assaig es va fer amb 165 persones, però els resultats van ser tan esperançadors que van ocupar la portada de la revista Nature de la primera setmana de setembre.

Atesos els bons resultats dels primers assajos, s’han iniciat dos assajos que comptaran amb la participació de 2.700 pacients. I segons va informar El Punt Avui, tant l’Hospital Clínic com l’Hospital de Sant Pau de Barcelona participaran en aquest estudi.

Finalment, per a obtenir més informació i recursos sobre aquesta malaltia us recomanem la pàgina dedicada l’Alzheimer del Canal Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el dossier temàtic publicat a DIXIT el mes de setembre de 2012.

Als centres DIXIT també hem organitzat diferents conferències sobre l’Alzheimer aquest any:

– El 9 de setembre a DIXIT Lleida va tenir lloc la xerrada “Paraules que es veuen: La comunicació verbal i no verbal com a eina en l’atenció a les persones que pateixen deteriorament cognitiu” a càrrec d’Eulàlia Cucurella, treballadora social, antropòloga, gerontòloga, màster en Qualitat Assistencial i l’actual presidenta d’Alzheimer Catalunya Fundació.

– El proper 29 de setembre, DIXIT Vic oferirà la conferència “La reminiscència com a eina de comunicació, acompanyament i vinculació amb les persones amb deteriorament cognitiu”, a càrrec de Duna Ulsamer, treballadora social i coordinadora de l’àrea d’atenció i família a l’Azheimer Catalunya Fundació.

– I l’11 de novembre, Elena Fernàndez i Paqui Gómez oferiran la conferència “Tuteles i Alzheimer: Quan es modifica la capacitat de les persones” a DIXIT Tarragona. Les conferenciants són psicòloga i treballadora social, respectivament, i ambdues Màster en Gerontologia.

També podeu consultar a DIXIT TV els vídeos d’activitats passades:

– Conferència dels psicòlegs de la Fundació Uszheimer, Gerard Batalla i Anna Dergham, “Reconeixement de les emocions en el procés de cuidar i gestió dels trastorns de conducta”.

– Conferència del coordinador de la Unitat de Geriatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Salvador Altimir, “Memòria. De l’envelliment a la malaltia”.

Treball i envelliment saludable

Arribar a l’edat de jubilació en bones condicions de salut no hauria de ser una fita impossible si, a banda de cuidar la dieta, fer esport i viure sense estrès, hem treballat en unes condicions òptimes de seguretat al llarg de la nostra vida laboral. Es evident que amb 65 anys no tindrem les mateixes condicions físiques ni mentals que a l’inici de la nostra carrera, però per a gaudir de la jubilació amb autonomia i tenir un envelliment actiu cal haver-se cuidat durant els anys que hem estat treballant.

L’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA) ha posat en marxa la campanya “Treballs saludables a cada edat” que se centrarà en la gestió del treball saludable i productiu a totes les edats dels treballadors. Estarà vigent durant 2016 i 2017 amb l’objectiu d’impulsar pràctiques de treball saludables entre els treballadors joves i desenvolupar unes condicions de treball favorables que promoguin la sostenibilitat del treball al llarg de la vida laboral i que garanteixin un envelliment actiu i saludable.

33.treball_envelliment_saludable

Segons l’EU-OSHA, es preveu que en 2030 els treballadors de entre 55 i 64 anys representaran el  30% de la població activa en molts països d’Europa. L’edat de jubilació s’està retardant en nombrosos estats membres i és probable que molts treballadors s’enfrontin a una vida laboral més llarga. Per tant, cal fer esforços per garantir unes condicions segures i saludables al llarg de tota la vida laboral.

Aquest envelliment de la població activa presenta diversos reptes tant a empresaris com a treballadors. En primer lloc cal tenir en compte que la prolongació de la vida laboral, acompanyada d’una prolongació a l’exposició dels riscos laborals, pot desembocar en més treballadors amb problemes de salut crònics i necessitats específiques. Hem de ser conscients que les persones grans poden ser més vulnerables a possibles perills, sobretot en determinats sectors i llocs de treball que impliquen molta càrrega de treball físic i mental. Finalment, s’ha de tenir present el repte que suposa, a una escala social, el fet d’abordar la discriminació per motius d’edat.

La campanya s’ha centrat en promoure el treball sostenible i l’envelliment saludable des de que es comença a treballar fins a la jubilació i en subratllar la importància de la prevenció en totes les edats. També es vol ajudar els empresaris i treballadors amb informació i eines que afavoreixin la gestió de la seguretat i la salut laboral (SST) des d’una perspectiva de l’edat, i facilitar l’intercanvi d’informació i bones pràctiques.

El canvi demogràfic representa per al conjunt de la Unió Europea un dels principals reptes per als propers anys. Per afrontar-lo, el marc estratègic en matèria de salut i seguretat en el treball 2014-2020 de la UE estableix mesures per promoure bones pràctiques i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball de tots els treballadors.

Cohousing: una alternativa d’allotjament per a la gent gran

L’habitatge col·laboratiu (cohousing en anglès) encara no és gaire conegut al nostre país, però es planteja com una alternativa real d’allotjament a curt termini, especialment per a la gent gran. Consisteix en una comunitat de persones usuàries que s’uneix en cooperativa per conviure en un conjunt d’habitatges, amb espais d’ús privat i zones comunes.

El concepte de jubilació i de vellesa ha canviat molt en els darrers anys. La gent gran ja no és percebuda com un col·lectiu que només consumeix recursos socials i assistencials i cada cop tenen més rellevància en l’àmbit social i més pes en el familiar. El fet de disposar d’aquest tipus d’habitatge significa viure la vellesa d’una manera alternativa a les residències geriàtriques, a la casa dels familiars, o a la soledat.

27.cohousing

En un allotjament col·laboratiu es conserva la intimitat en disposar d’un espai privat, i a la vegada es guanya la companyia d’altres usuaris amb qui compartir interessos i realitzar activitats comunes. Tot contribueix a viure aquesta etapa de forma activa i amb llibertat. I és que des del primer moment en que es constitueix la cooperativa, els socis són els que prenen totes les decisions: des del color de les rajoles, fins a com seran i per a què es faran servir els espais i serveis comuns. Tot és decideix de manera assembleària.

Model Andel

El cohousing es basa en el model Andel dels països escandinaus, on la propietat dels immobles és de la cooperativa i els seus membres en són usuaris a canvi del pagament d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible. L’habitatge col·laboratiu ja està molt estès a països com Dinamarca, Noruega, Suècia, Canadà o els Estats Units.

El Model Andel presenta una sèrie d’avantatges: per als socis, perquè no han de pagar una hipoteca a llarg termini ni un lloguer desorbitat; per a l’administració, que genera habitatge assequible i permanent des d’una iniciativa privada i sense ànim de lucre, reduint la despesa pública en habitatge; i per al conjunt de la societat, ja que els diners que l’administració pública s’estalvia en habitatge social pot dedicar-los a altres àmbits. A més, aquest model fomenta la creació de teixit social entre les persones.

Projecte Movicoma

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) està realitzant un projecte d’investigació Movicoma sobre el cohousing a l’estat espanyol. L’objectiu és identificar els factors que incideixen en el sorgiment i desenvolupament, expansió i consolidació de l’habitatge col·laboratiu per a gent gran a l’estat espanyol, per a poder avaluar després l’impacte psicosocial en les persones. Una hipòtesi és que és possible que consumeixin menys recursos sanitaris i socials.

El primer pas en la investigació ha estat l’elaboració d’un mapa per localitzar els diversos projectes d’habitatge col·laboratiu per a gent gran i en quina fase estan. A Catalunya n’hi ha dos: la Muralleta i la Cooperativa Obrera d’Habitatges.

La Muralleta

A la petita població de Santa Oliva, a la comarca del Baix Penedès, hi ha La Muralleta: “un col·lectiu de persones madures, constituïts en cooperativa amb la idea de desenvolupar un projecte autogestionat i a la nostra mida”, tal com es defineixen els membres de la cooperativa. L’espai destinat a l’habitatge és modest però funcional, amb espais amples, banys adaptats i portes corredisses, per poder viure amb tota l’autonomia possible en 60 m2. L’espai dedicat a les zones comunes és molt gran, fins a 10 mil m2, per facilitar l’organització d’activitats en plena naturalesa. Disposen de jardins i d’un hort comú on conreen la terra aplicant tècniques tradicionals, ecològiques i biodinàmiques. Tots els espais estan habilitats per a que hi pugin accedir persones amb discapacitat.

27.muralleta

Actualment tenen en marxa una segona fase del projecte, que constarà de 6 nous habitatges i més zones comunes, com una piscina o un gimnàs per a fer rehabilitació.

Cooperativa Obrera d’Habitatges

Al Prat de Llobregat podem trobar un altre exemple de cohousing, es tracta de la Cooperativa Obrera d’Habitatges, que porta en funcionament des dels anys 60 i que ha participat, conjuntament amb l’administració pública i amb empreses privades, en la construcció de moltes promocions de pisos i espais cooperatius. I és que fer de nexe entre l’administració i la empresa -per fomentar l’ús cooperatiu i no especulatiu dels espais públics i privats- és una de les virtuts de les cooperatives d’habitatges.

27.cohousing2

Sostre Cívic

Una altra experiència interessant de comentar és la de l’entitat Sostre Cívic que facilita la constitució de cooperatives i l’accés a aquest tipus d’habitatges als seus socis. L’entitat és defineix com un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge i un espai on trobar les persones amb les mateixes inquietuds i necessitats, projectes i recursos per desenvolupar-los de manera cooperativa.

El model cooperatiu pot ser una bona opció d’accés a l’habitatge no només per a la gent gran, també per a famílies, joves, etc., i convertir-se en una via que usuaris, administracions i empreses poden utilitzar plegats per combatre els efectes de la bombolla immobiliària per a que l’habitatge sigui un dret i no un negoci especulatiu.

Activitats per fomentar l’envelliment actiu a FiraGran 2016

Les persones grans reivindiquen cada vegada amb més força el seu espai i la seva aportació a la societat, fent que l’oferta de serveis, productes i activitats destinats a la gent gran cada cop sigui més amplia. I la 18ena edició de FiraGran, el Saló de la Gent Gran de Catalunya, n’és una bona mostra.

La fira es podrà visitar, entre el 27 i el 30 d’abril, a les Drassanes de Barcelona. Aquesta edició preveu superar els 40.000 visitants, que podran gaudir de les 450 activitats gratuïtes per promoure l’envelliment actiu i aprofitar els productes, programes i iniciatives que més de 100 entitats, empreses i institucions els mostraran per millorar el benestar i la qualitat de vida.

17.firagran_logo

Les activitats s’organitzaran en diversos àmbits com salut, cultura, esport o consum i seguretat. Una gran caminada, una màster class de música i moviment, el tradicional concurs de pintura ràpida, tallers de mandales, de contes, de manualitats i de tai-txi taoista o sessions de Bollywood seran algunes de les 450 propostes repartides en els diferents espais de la fira. I no faltarà el festival de corals, que en aquesta edició en reunirà 36 de tot Catalunya. Entre les novetats d’enguany destaca un concurs de sardanes, l’organització d’un flashmob, un espai amb aparells sensorials i un parc, situat a l’exterior del recinte, amb un circuit per a fer exercici físic.

A l’espai dels expositors, les persones grans que s’hi apropin podran participar de tallers i xerrades per mantenir la salut, millorar l’accessibilitat de la llar, realitzar activitats per millorar el benestar o fer-se proves gratuïtes de tensió, d’oïda i d’estudi de la columna. També podran fer un tast de productes cosmètics i comprovar el resultat de teràpies assistides amb gossos i diversos aparells sensorials.

FiraGran 2016 acabarà amb una festa de cloenda que inclourà ball, música, berenar i un circuit saludable.

17.firagran

 

Jornades per a professionals

En el marc de FiraGran 2016 també se celebraran dues jornades professionals. La primera serà el 28 d’abril i portarà per títol “La promoció de la salut mental en el procés de l’envelliment”, i estarà organitzada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, i el Grup Mémora, patrocinador de la fira. S’hi organitzaran diverses xerrades i conferències com “Els reptes de la salut mental a l’envellir” o “La importància de les relacions socials en el benestar psicològic de la gent gran” i es clourà amb una taula d’experiències.

El 29 d’abril, tindrà lloc una jornada dirigida al sector de les residències geriàtriques sota el títol “L’atenció a la gent gran a Catalunya, afrontant un futur incert”, organitzada per Inforesidencias.com, on es debatran iniciatives com el cohousing o el lloguer d’habitacions a persones grans en el marc dels nous models d’atenció a les persones grans.

Per a més informació i inscripció sobre les jornades cliqueu aquest enllaç.

Premis FiraGran

En el marc de la fira també tindrà lloc l’entrega dels Premis FiraGran, uns guardons anuals que reconeixen la trajectòria de personalitats i entitats que han ajudat a fer visible l’aportació de les persones grans a la societat o que han impulsat mesures per promoure l’envelliment saludable.

Les sis modalitats de premis que és lliuraran són:

–  Premi FiraGran en l’àmbit cultural

–  Premi FiraGran en l’àmbit esportiu

–  Premi FiraGran en l’àmbit Professional

–  Premi FiraGran en l’àmbit cívic i social (per a persones)

–  Premi FiraGran en l’àmbit cívic i social (per a entitats)

–  Premi Especial de l’Organització

Sant Jordi 2016

Any rere any, el blog de DIXIT us apropa a aquelles iniciatives i activitats de caire social que, des de diferents àmbits, se celebren amb motiu de la Diada de Sant Jordi. En aquest sentit, us recordem que ja podeu consultar el dossier temàtic amb una selecció actual d’assaigs, novel·les i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes.

A les iniciatives solidàries de Sant Jordi mai falten els Amics de la Gent Gran, una entitat que lluita amb la força del voluntariat contra la soledat de la gent gran a Catalunya, on més de 150.000 persones pateixen aquesta situació. La seva ja tradicional campanya Roses contra l’oblit fa que, des de  l’any 1998, voluntaris i col·laboradors de l’entitat portin una rosa durant la diada a una persona gran que viu sola. En dates assenyalades com la de Sant Jordi les persones grans poden veure agreujat el seu sentiment d’aïllament, per això és important aquesta iniciativa. Per promocionar la campanya han elaborat aquest vídeo:

Una altra proposta que no falla per Sant Jordi és la de Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari per oferir recursos d’aprenentatge i inclusió social a persones nouvingudes que no saben llegir ni escriure o que no coneixien el català. Enguany hi ha quatre maneres de participar:

– Comprant el llibre que canvia vides: “La nostra Barcelona”, és un llibre que recull el testimoni de persones anònimes que habiten i estimen la ciutat tot i haver nascut a molts quilòmetres de distància. Els beneficis de la venta revertiran en el propi projecte.

– Compartint la iniciativa: donant-li veu a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #ReciclaCultura

 Crea un punt Recicla Cultura: muntar una parada per vendre llibres reciclats per a una escola, universitat, empresa, ciutat o amb un grups d’amics per aconseguir recursos per a l’alfabetització de persones en risc d’exclusió.

– Donar llibres a qualsevol dels punts de recollida que hi ha a Barcelona.

Els que tampoc paren quiets són els d’Arrels Fundació, una associació que treballa per aconseguir que cap persona dormi al carrer a la capital catalana, que sortiran a repartir roses de cartró fetes per persones usuàries i voluntàries de l’associació. Estaran a l’FNAC, a la Rambla del Raval i a la Casa Batlló, edifici del que pretenen omplir literalment la façana de roses, de dalt a baix. Es tracta d’un acte de la campanya #mésqueunarosa per aconseguir que cada dia menys persones dormin al carrer:

La Fundació IReS, que treballa en l’atenció social, psicològica i educativa de persones i col·lectius marginats en situació de risc social o amb dificultats econòmiques, tampoc vol perdre’s la cita i ens convida a participar en una altra causa solidària. En aquest cas per ajudar els infants que viuen en situacions de violència o conflicte. El dia 23 oferiran roses-conte solidàries a canvi d’una donació econòmica voluntària a tothom que s’apropi a la seva parada del Passeig de Gràcia de Barcelona, davant de l’hotel Majestic. El conte que acompanyarà les roses és una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi que convida a reflexionar sobre els motius que pot portar a qualsevol persona a ser exclosa socialment.

16.big_sant_jordi

Femarec és un projecte social que ofereix recolzament psicològic i formació a persones que es troben en situació de marginació o en un alt risc d’estar-ho. Enguany per Sant Jordi han posat a la venda la seva versió dels tres productes típics de la Diada, la rosa, el drac i el llibre, per recaptar fons per a la seva causa.

Una altra celebració de la jornada és la que organitza la Fundació Tot Raval de Barcelona des de ja fa 13 anys. El dia de Sant Jordi potser no trobareu escriptors supervendes per signar els llibres en aquest barri, però sí que trobareu a les entitats socials, educatives i culturals, els comerciants i el veïnat, que aquell dia sortiran al carrer per compartir i viure una tradició especial, en una mostra que reflecteix la diversitat i la riquesa cultural del Raval.

Per acabar amb les propostes de caràcter social volem fer esment a aquelles llibreries nascudes del cooperativisme, l’economia social i solidària que hi ha arreu de Catalunya, i que des de Xarxanet.org han compilat en aquesta llista.

16.optimot_sant_jordi

Del munt de concursos literaris que tindran lloc abans i durant el dia de Sant Jordi, us destaquem el que ha posat en marxa a Twitter l’Optimot: “Per Sant Jordi, clava-la amb l’Optimot!”, amb el que desafia els seguidors de l’@optimotcat a crear històries de 140 caràcters que tinguin relació amb la diada, que continguin una expressió viva en la variant dialectal que triï l’usuari, i que aquesta no es trobi fent una cerca a l’Optimot. L’etiqueta per concursar és #StJordiÒptim.

I per estar al corrent de les iniciatives, projectes i activitats, de tot tipus, que tindran lloc amb motiu de la festivitat de Sant Jordi a Catalunya, la Generalitat ha posat a l’abast de la ciutadania un lloc web especial amb tota la informació. Si teniu canalla feu una ullada a l’apartat Sant Jordi i els nens. I si el dissabte 23 d’abril teniu previst ser fora de Catalunya, no patiu, la iniciativa #BooksandRoses us informa sobre les activitats relacionades amb la festivitat del llibre i la rosa que se celebren arreu del món. Des de DIXIT us desitgem una bona Diada de Sant Jordi, esteu on esteu.

 

 

Persones grans voluntàries

Hi ha persones grans que viuen la jubilació amb certa ansietat. Després de tota una vida dedicada a la feina veuen com tot el seu temps es converteix en temps d’oci i no saber a què dedicar-lo pot causar patiment.

Reconduir aquest temps per dedicar-se al voluntariat en ONGs, associacions o entitats pot tenir una doble recompensa. En primer lloc es beneficia la persona dedicada, que veu com encara pot ser d’utilitat aportant experiència a una gran varietat d’iniciatives enriquidores. I la societat guanya un col·lectiu de persones que, tot i haver finalitzat la seva etapa laboral, encara té capacitats i molta vitalitat per aportar. A més, l’esperança de vida als països dels primer món cada cop és més alta i, normalment, les persones grans arriben a l’edat de jubilació en bona condició de salut.

Envelliment actiu

En la definició del model d’envelliment actiu feta l’any 2002 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja indicava que una de les claus és la participació a través del voluntariat. Hi ha moltes iniciatives, però si una persona s’acaba de jubilar i mai ha fet de voluntari, pot ser que es trobi desorientada i no sàpiga on anar.

Si esteu en aquesta situació podeu dirigir-vos a l’Associació de gent Gran Voluntària (ASVOL) que organitza diferents activitats de voluntariat en l’àmbit social, cultural, la difusió científica i de les tecnologies de la informació.

Hi ha moltes modalitats de voluntariat per participar. Algunes persones grans aporten la seva experiència en el mateix sector professional en el que han treballat tota la vida. D’altres, en canvi, prefereixen explorar camps amb els que sempre els hi hagués agradat tenir contacte com els relacionats amb les arts o les noves tecnologies. És el cas dels qui quan es jubilen s’apunten, per exemple, a un taller d’informàtica al casal o centre cívic del barri i després, quan s’han assolit certs coneixements, ja poden exercir com a monitors voluntaris. En aquest vídeo de l’Ajuntament de Barcelona podem veure experiències similars i també d’altres que demostren els beneficis de viure la tercera edat de forma activa i participativa.

En la campanya Mou-te amb GRAN Seguretat, a la que ja varem dedicar una entrada de blog, s’explicava com les persones grans poden participar com a voluntaris en iniciatives destinades al seu propi col·lectiu.

Per a poder participar com a voluntari en el teixit associatiu i d’entitats de Catalunya us recomanem el web de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), on podreu obtenir aclariments i resoldre dubtes. I per a tenir més informació sobre l’àmbit de la gent gran activa us recomanem l’apartat relacionat del web de DIXIT i el dossier temàtic que varem realitzar dedicat a l’envelliment actiu / gent gran activa

Allotjament compartit entre persones grans i estudiants

Si sou estudiants universitaris i heu de canviar de població segurament ja tindreu ben lligat el tema de l’allotjament. Però si heu de començar el curs i encara no ho teniu, una bona opció és compartir pis amb una persona gran. A Catalunya hi ha diverses iniciatives que proposen aquest tipus d’allotjament per a que se’n beneficiïn tant les persones grans com els estudiants. Són entitats que posen en contacte a gent gran que viu sola amb joves estudiants que busquen un allotjament tranquil i econòmic.

Imatge: Fundació Catalunya-La Pedrera

Darrere d’una d’aquestes iniciatives hi ha la Fundació Catalunya-La Pedrera que té el programa Viure i Conviure, que des del 1996 dóna resposta a les necessitats de companyia de persones grans que viuen soles i a les d’allotjament de joves universitaris que estudien lluny del seu domicili familiar. Una altra iniciativa d’aquest tipus d’allotjament és la que proposa Amics de la Llar que també compta amb l’experiència de més de 15 anys realitzant aquest servei d’intercanvis. En tots dos casos es tracta d’un allotjament gratuït on només s’han de pagar les despeses de contractació i d’intermediació a l’entitat corresponent.

Acollir-se a un d’aquests programes és ben senzill i les dues persones a conviure han d’acomplir uns requisits: la persona acollidora ha de ser major de 65 anys, ha de viure sola, ha de poder valer-se per sí mateixa i ha de tenir una habitació disponible. La persona acollida ha d’estar matriculada en estudis preferentment universitaris i ha de tenir entre 18 i 30 anys (35 si cursa un postgrau o un màster). Tant l’estudiant com la persona gran poden iniciar el procés de convivència presentant una sol·licitud a l’entitat corresponent. El següent pas és un procés de selecció amb entrevistes personals on un equip de professionals dóna suport a les dues parts. Després se signa un contracte de convivència on cadascú té els seus drets i deures. I a partir d’aquí, a conviure. Primer, això sí, en un període de prova de dues o tres setmanes, per comprovar que la convivència és satisfactòria per a les dues parts.

Imatge: Pixabay

L’èxit d’aquest tipus de convivència intergeneracional és fruit del seu caràcter altruista i solidari. La voluntat d’ajudar i el respecte mutu són el motor d’aquests allotjaments compartits, on el benefici emocional i l’enriquiment personal és compartit. Les persones grans que viuen soles retroben la companyia i l’afecte que els manca en aquest tram de la seva vida, i els estudiants troben la comoditat, tranquil·litat i calidesa que els ajuda a integrar-se en un entorn desconegut. I ambdós tenen la certesa d’estar ajudant-se l’un a l’altre.