Fotografies per visibilitzar realitats

Una imatge val més que mil paraules. Una fotografia és molt més que la captura de la llum; plasma realitats i pot transmetre emocions de l’autor i dels protagonistes i generar-ne a l’espectador. És, sense cap mena de dubte, una potent eina de comunicació. Però, de vegades, les imatges no responen a la realitat i, d’altres, la realitat no apareix a les imatges. En aquesta entrada us parlem de dos d’aquests casos i de com els col·lectius afectats no s’han quedat de braços plegats.

Imatges per trencar tòpics sobre la infermeria

La infermeria és víctima d’estereotips que no responen a la realitat i la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació, entre altres, poden contribuir a mantenir-los. Sovint es presenta com una professió supeditada a altres professionals de la salut, totalment feminitzada, sense unes competències pròpies, amb rols hipersexualitzats i identificant-la amb elements com ara còfies o minifaldilles.

Per fer-hi front i per mostrar la feina real que fan, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha creat un banc d’imatges que disposa de més d’un centenar de fotografies amb professionals fent cures a centres d’atenció primària i sociosanitaris, a hospitals i en domicilis particulars, però també fent altres tasques com recerca a la biblioteca i al laboratori, o participant en intervencions quirúrgiques, entre altres.

  • Una infermera pediàtrica mesura la talla d'un nadó al CASAP Castelldefels.
  • Infermeres atenció domiciliària cura ferides hospital Mollet

El COIB sosté que l’evolució professional, acadèmica i científica que ha viscut aquesta professió en les últimes dècades sovint no es veu reflectida en la imatge que es dona de les infermeres i infermers com a professionals autònoms. D’aquí la creació del Banc d’Imatges Infermeres (BII), el primer d’accés lliure del sector sanitari català. És un gran projecte documental ja que està previst que properament disposi de 3.200 fotografies preses a centres de tota la demarcació de Barcelona.

Visibilitzar els invisibles

L’altre col·lectiu afectat és el dels sensesostre. Sovint són un col·lectiu invisible –no només a les fotografies sinó a ulls dels vianants– i conscient del poder de les imatges, la Fundació Arrels va crear Homeless Commons, un banc d’imatges protagonitzades per persones que havien viscut al carrer. L’objectiu és denunciar la realitat invisible del sensellarisme i canviar la mirada de la societat vers les persones sense llar.

El Manel, el Paco, el Valerio, el Salvador i l’Esteban són algunes de les persones que han viscut al carrer i que han participat en el projecte. Acompanyats de persones voluntàries i treballadores d’Arrels, han fet de models en situacions quotidianes com un sopar, una reunió d’amics o una tarda a l’oficina, situacions que parlen d’abraçades, regals… per reivindicar el dret al caliu d’una llar.

Les imatges es poden adquirir per crear cartells, anuncis, pàgines web i altres dissenys creatius, així com encarregar sessions específiques per aportar valor afegit a la seva comunicació. Es pot comprar la col·lecció completa, que consta de 136 fotografies; alguna de les sèries temàtiques disponibles, amb entre 40 i 54 unitats cadascuna, o col·laborar fer una aportació voluntària a canvi d’una única imatge.

Aquest projecte va en la línia de HomelessFonts, un banc de tipografies creades a partir de cartells escrits per persones que havien viscut al carrer i que poden comprar tant empreses com particulars. Els ingressos que obté Arrels de totes dues iniciatives serveixen per atendre usuaris, que actualment són 1.900.

Medicaments solidaris

Sovint es parla de pobresa energètica, alimentària, habitacional… i també n’hi ha de farmacèutica: malalts crònics sense recursos que no poden fer front al pagament dels medicaments o productes sanitaris que necessiten per manca de diners.

Per combatre aquesta situació que pateixen més de 2,2 milions de persones a tot l’Estat, l’ONG Banc Farmacèutic organitza des de fa anys la campanya Medicaments Solidaris. Actualment prepara la dotzena edició i, per això, cerca 600 voluntaris per dur-la a terme.

Tot i tractar-se d’una iniciativa estatal, que tindrà lloc el 18 de maig, la majoria de farmàcies participants es troben a Catalunya i a l’Aragó, on es farà uns dies més tard, concretament el 24 de maig.

Una voluntària explica la campanya a un client d’una farmàcia.
FOTO: Banc Farmacèutic

Ciutadans i farmàcies participants

Durant el 18 de maig i els dies posteriors, es podran trobar a les farmàcies participants cintes solidàries dissenyades per dur-les com a polsera, al clauer o penjades al retrovisor del cotxe, entre altres. A canvi, demanen un donatiu de dos euros, tot i que es podran fer aportacions superiors i adquirir més d’una cinta.

Les persones que vulguin participar com a voluntaris només s’han d’inscriure a la pàgina web de l’entitat. Podran triar la farmàcia participant on vulguin col·laborar i només s’hi hauran d’estar des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia del 18 de maig.

El Banc Farmacèutic espera que més de 450 farmàcies col·laborin amb aquesta iniciativa que busca fer visible la pobresa farmacèutica i sensibilitzar a la ciutadania i les administracions perquè ningú hagi de deixar de medicar-se.

Una voluntària explica la campanya a uns vianants.
FOTO: Banc Farmacèutic

L’objectiu d’enguany

L’any passat es van recaptar 54.000 euros que van permetre concedir més de 450 ajudes a persones en situació de pobresa farmacèutica. Enguany, el Banc Farmacèutic s’ha proposat recollir més de 55.000 euros per poder ampliar els ajuts.

Aquesta iniciativa no sempre ha tingut aquest format. Les primeres deu edicions de Medicaments Solidaris s’assemblaven més al Gran Recapte d’Aliments, però les dificultats logístiques que comporta la recollida i posterior gestió dels fàrmacs van empènyer l’entitat a canviar el sistema.

Tampoc és l’únic projecte de l’ONG: amb el Fons Social de Medicaments finança els plans de medicació de persones sense recursos directament a les farmàcies de Barcelona i sis municipis propers. També van crear l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica per analitzar el fenomen.

Sant Jordi 2019

Sant Jordi és a tocar i com cada any des de DIXIT hem seleccionat algunes de les activitats i iniciatives de caire social i cultural que s’organitzen per celebrar el dia del llibre i la rosa.

Lectures clau

No hi ha Sant Jordi sense llibres i és per això que encetem l’entrada amb el dossier temàtic que hem elaborat des de DIXIT amb una selecció d’assaigs, narrativa i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes. El dossier també inclou una tria de recursos relacionats amb el món de la cultura.

Molt més que una flor

La Fundació IRES vendrà roses per recaptar fons seguint el fil argumental de l’any passat. La campanya de 2018 va ser batejada amb l’etiqueta #TotsSomLlegenda perquè “no calen dracs ni princeses per lluitar, tan sols somnis i reptes a superar”. Enguany ha triat #FemCréixerLaLlavor ja que les llavors s’han de cuidar perquè es converteixin en roses plenes de vida, com fa l’entitat amb les famílies en situació de vulnerabilitat que acompanya. De nou, el drac es farà fotos amb tothom que s’apropi a la parada del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Les roses contra l’oblit dels Amics de la Gent són ja un clàssic de Sant Jordi i compleixen una triple funció. Amb elles, es recapta fons alhora que es sensibilitza i mobilitza la societat davant la soledat no desitjada de les persones grans, i s’afavoreix la inserció laboral de joves en risc d’exclusió perquè s’elaboren al projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel.

Tant a les parades de les entitats com al Mercat Social, hi trobareu tota mena de roses: naturals, de roba, de paper, de goma eva, de feltre, de ganxet… i, fins i tot, de galeta! També hi ha llibretes, blocs de notes, samarretes, imants, xocolatines, sabons… amb Sant Jordi, la princesa, el drac i les roses com a protagonistes. La majoria són peces úniques ja que les elaboren artesanalment les persones usuàries de les mateixes entitats, una forma de recaptar fons i afavorir la inserció sociolaboral.

Punts de llibre ben visibles

Un altre dels imperdibles de Sant Jordi són els punts de llibre, com els de l’associació No Somos Invisibles, que dona oportunitats laborals a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes. Enguany hi ha dotze models –pintats segons les capacitats de cada usuari (movent el cap, amb la boca, les mans…)– i es poden comprar amb antelació per internet i el mateix dia davant del número 20 de l’avinguda de Déu de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Punts de llibre de No somos invisibles.

La Fundació Comtal també vendrà roses i punts de llibre sota el lema “Una rosa, una oportunitat”, i destinarà tot el que recapta a donar suport educatiu i acompanyament emocional als infants i joves que més ho necessiten. L’entitat ha fet un concurs de dibuix per triar els dissenys dels punts de llibre i també en ven un dibuixat per la il·lustradora Pilarín Bayés, que els va cedir els drets.

Noves vides per a llibres vells

En el dia de compra de llibres per excel·lència, també se’n recullen de segona mà. Es fa tant perquè persones amb pocs recursos puguin gaudir de la diada –especialment les criatures-, com per vendre’ls a posteriori. És el cas de Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari, que des de fa quinze anys treballa per millorar les habilitats de lectura i escriptura realitzant cursos d’alfabetització i d’acollida sociolingüística. Des del 2004 n’ha impartit 120 i han becat prop de 2.500 persones.

Un Sant Jordi intercultural

També hi haurà activitats al barri barceloní del Raval: tallers, contacontes, espectacles de dansa, actuacions musicals… Més de 70 entitats, escoles, serveis comunitaris i comerços del barri mostraran les iniciatives socials i culturals desenvolupades al llarg de l’any per fomentar la convivència. Així doncs, a més de llibres i roses, els visitants podran comprar productes artesanals. A causa de les obres a la rambla del Raval, on des de fa 15 anys se celebra el Sant Jordi més intercultural, les parades s’instal·laran a la plaça dels Àngels.

Dia Internacional del Poble Gitano

El blau, el verd i el vermell van tenyir les activitats celebrades amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, una jornada per posar en relleu la riquesa de la cultura gitana i els seus valors. Es commemora cada 8 d’abril perquè va ser aquest dia, però de 1971, quan va tenir lloc el primer Congrés Mundial Romaní/Gitano, que va servir per agermanar gitanos de tot el món i donar-los més força per reclamar els seus drets. Des d’aleshores ho fan compartint himne i bandera.

Algunes poblacions es van avançar a la celebració. És el cas de Tarragona, que el 5 d’abril va llegir el manifest de commemoració al pati de Jaume I de l’Ajuntament, i de Valls, on l’Associació Gitana Social i Cultural de la ciutat va descobrir el dia 7 al Barri Antic una placa d’homenatge a “Peret”, ja que va ser aquí on el pare de la rumba catalana va realitzar el seu últim concert. Reus, en canvi, va optar per, a més d’organitzar un acte institucional el dia 8, allargar la commemoració fins l’endemà amb la Festa Infantil del Poble Gitano al Centre Cívic Migjorn, amb contacontes, música, berenar i un llançament de globus.

Música i flors per al record

La celebració a Barcelona va arrencar un any més penjant la bandera gitana al balcó de l’ajuntament –imatge que es va repetir en ciutats com Lleida o Sabadell, on la van posar tres dies abans– i amb la interpretació del seu himne, Gelem Gelem, que tracta sobre l’holocaust gitano durant el règim nazi.

La cançó també va ser interpretada al Parlament de Catalunya, escenari de l’acte institucional organitzat per la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Per la seva banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Família va acollir una trobada entre el conseller Chakir el Homrani i gitanes i gitanos amb diferents perfils professionals amb la voluntat de mostrar la pluralitat de la comunitat dins el món laboral.


Trobada del conseller Chakir el Homrani amb gitanes i gitanos a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Rius com el Besòs i l’Onyar, al seu pas per Sant Adrià del Besòs i Girona, respectivament, i el torrent de la Farigola de Valls van acollir la Cerimònia del Riu, en la qual els gitanos de tot el món es reuneixen als marges dels rius per encendre espelmes i llançar pètals de flors a l’aigua en memòria de les víctimes de l’odi i els atacs xenòfobs i racistes –especialment durant l’holocaust– i en record de l’èxode viscut pel poble romaní fa més de 1.000 anys.

Cerimònia del Riu a la llera del Besòs, al seu pas per Sant Adrià del Besòs.
Foto: @rubenssa (Instagram)

La zona esportiva del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs es va omplir de música durant tota la tarda, igual que la Plaça Nova de la Catedral de Barcelona, on la Font Màgica de Montjuïc va cloure la jornada ballant a ritme de rumba tenyida de blau, verd i vermell.

Durant la diada, i els dies previs, també es van organitzar diferents tallers i activitats arreu del territori per donar a conèixer amb més profunditat la cultura del poble gitano i trencar estereotips. Era l’objectiu dels punts informatius que van visitar diferents barris de la capital catalana i la plaça de Sant Jaume, i de la carpa que es va instal·lar a la plaça de l’Imperial de Sabadell, ciutat on es van organitzar altres actes com la projecció de Camarón: Flamenco y Revolución.

El poble gitano a Internet

La festa també es va viure a les xarxes socials amb el cinquè concurs de fotografia DIKHANDOJ, que premia imatges sobre la celebració de la diada a la província de Barcelona, la cultura gitana i la creativitat amb els colors de la bandera gitana. Internet també permet fer un tomb pel Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya o consultar el dossier temàtic sobre el poble gitano de DIXIT, que recentment ha incorporat al seu catàleg el llibre Halar, cuina gitana a Catalunya. A més, trobareu informació en aquesta pàgina del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i tot el que s’ha publicat a Twitter sobre aquesta diada amb l’etiqueta #DiaPobleGitano.

Aprofitant l’ocasió, també destaquem el vídeo elaborat per l’Associació Intercultural Nakeramos i Romanó Films –amb el suport de la regidoria de Drets de Ciutadania i Diversitat de Barcelona– per al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. STOP Antigitanisme denúncia algunes de les situacions discriminatòries que pateixen les persones d’ètnia gitana.

Propostes d’inclusió a través de la lectura

La lectura acostuma a ser una activitat per gaudir individualment i, generalment, és un temps que reservem per a nosaltres mateixos. Tot i que existeixen diferents activitats per viure els llibres en companyia com, per exemple, els clubs de lectura. Però la lectura també pot tenir una vessant social i terapèutica. Aquesta setmana al blog de DIXIT us expliquem tres propostes d’inclusió amb els llibres com a protagonistes:

Projecte “Tu biblio + fácil”

Es tracta d’una iniciativa social dirigida a persones amb la síndrome de Down que pretén convertir 10 biblioteques públiques en espais inclusius. Aquest projecte l’ha desenvolupat l’entitat Down España en col·laboració amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

L’objectiu principal és transformar i adaptar aquests 10 espais per tal que fomentin l’hàbit de lectura de les persones amb la síndrome de Down, i ajudin a millorar les seves habilitats lectores i a desenvolupar la seva autonomia personal en espais públics, mitjançant diferents tallers i activitats. Per això, el personal de les biblioteques rep la formació i assessorament en accessibilitat cognitiva per part de mediadors educatius i culturals de les associacions de la Xarxa Nacional d’Educació de Down Espanya.

Per saber més sobre aquest projecte podeu consultar la web de Down España.

App ‘La Mesita’

Aquesta és una aplicació mòbil creada per promoure el desenvolupament lector de nens i nenes amb necessitats educatives especials. Està pensada com un escriptori virtual que permet a l’infant explorar 7 mons amb temàtiques diferents a través de recursos interactius com: l’escriptura de grafemes, paraules o frases, la creació de dibuixos o l’emissió i recepció de sons, entre d’altres. Segons els creadors, és l’aplicació la que s’adapta a l’infant, ja que és un espai flexible que permet l’exploració autònoma per part de l’usuari o també es pot utilitzar amb la supervisió d’un adult que plantegi les diferents activitats.

L’objectiu d’aquesta eina és que l’infant amb necessitats educatives especial pugui desenvolupar diferents habilitats relacionades amb la lectura com la discriminació de síl·labes, la millora del vocabulari i la comprensió oral o el reconeixement dels grafemes i paraules escrites, entre d’altres.

L’aplicació està disponible en Android i iOS i està pensada per a infants de fins a 8 anys.

‘TeCuento’ App

I, per acabar, us parlem d’una altra aplicació gratuïta, en aquest cas relacionada amb els contes. ‘Tecuento’ està pensada per a que, tant infants com adults, puguin editar de forma senzilla i divertida els seus contes en llengua de signes espanyola. L’aplicació permet personalitzar les històries amb imatges pròpies i també incorporar a la biblioteca contes ja editats en llengua de signes i subtitulats. La primera descàrrega inclou un clàssic de la literatura infantil castellana, ‘Platero y Yo‘ de Juan Ramón Jiménez.

Aquesta aplicació està disponible per a sistemes Android i és una iniciativa de la fundació CNSE, una organització que treballa per a la supressió de les barreres de comunicació i des de la qual es promou millorar l’accessibilitat de les persones sordes en tots els àmbits i s’impulsa el desenvolupament de projectes que millorin la qualitat de vida de les persones sordes i de les seves famílies.

Aquests tres projectes inclusius tenen la lectura i el món dels llibres com a principals protagonistes. Només són tres exemples i segur que n’hi ha més. Si en coneixeu algun, podeu fer les vostres aportacions a la secció de comentaris!

Frida: la geganta inclusiva de Tarragona

Visibilitzar, sensibilitzar, normalitzar o incloure són verbs normalment associats a projectes d’entitats que treballen per a col·lectius de persones amb discapacitat. L’Ajuntament de Tarragona va aconseguir aquests objectius durant les festes de Santa Tecla el passat mes de setembre amb la presentació de Frida: la primera geganta de Tarragona dissenyada per a que la puguin portar persones amb discapacitat, persones que van amb cadira de rodes i persones sordes o cegues.

La geganta Frida té una alçada de 3,10 metres, porta un vestit d’estil indígena mexicà i va acompanyada d’un mico enfilat a l’espatlla. Tota la figura està pensada a partir del disseny universal ja que té una estructura muntada sobre quadre rodes i, gràcies a uns braços articulats que es poden fixar a les cadires de rodes manuals o elèctriques, pot ser impulsada amb facilitat i precisió. També se la pot fer ballar dempeus de manera senzilla sense necessitat d’espatlleres, es pot portar per qualsevol persona sense gaires requeriments de força o alçada, fins i tot per la canalla.

El nom i la fisonomia han estat ideades a semblança de l’artista Frida Kahlo perquè els creadors volen reivindicar així els valors i l’esperit de lluita que representa la figura de la pintora mexicana. La vida de Kahlo va estar marcada pel patiment a causa de la poliomielitis i per un greu accident de jove que la va mantenir postrada al llit durant llargs períodes, arribant a sotmetre’s fins a 32 operacions quirúrgiques. La pintora va portar una vida poc convencional i la seva pictòrica gira temàticament al voltant de la seva biografia i del seu patiment.

Aquest projecte ha estat desenvolupat pels serveis tècnics del departament de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona en col·laboració amb l’empresa Dow Chemical i la penya festiva ‘Festa per a Tothom’, entitat que treballa per a que els ciutadans de Tarragona amb capacitats diferents puguin gaudir les festes locals sense cap tipus de dificultat.

La Frida és el primer gegant adaptat de Tarragona, però altres indrets de Catalunya ja compten amb iniciatives semblants. És el cas del gegant Martí, de la Colla Gegantera de Premià de Mar, adaptat per a que el puguin portar persones amb cadira de rodes i que també incorpora, per a les persones amb discapacitat auditiva, uns pilots lluminosos que s’accionen des de fora i que permeten indicar al geganter cap a on ha d’anar. I a la ciutat de Barcelona hi ha  l’Ocellaire de l’Eixample, un altre gegant adaptat que vol ser una al·legoria de la llibertat humana, amb un cap humà i un cos que és una gàbia oberta.

Els castellers de la il·lusió

Els gegants adaptats són un exemple de com les nostres festes i tradicions poden ser una bona oportunitat per crear projectes inclusius per a tota la ciutadania. En aquest sentit, també volem recordar els castellers de la Il·lusió, una colla castellera de Valls inclusiva i integradora amb les persones amb discapacitat intel·lectual que fa una important tasca de normalització i que a més ajuda al desenvolupament personal dels seus components. Els podeu veure en acció gràcies a aquest reportatge que els va dedicar el programa ‘Capacitats’ de TV3 el desembre de 2017.

 

#ReescriuLaHistòria: literatura per combatre prejudicis socials

L’entitat Arrels Fundació va posar en marxa aquest estiu la campanya #ReescriuLaHistòria amb l’objectiu de combatre els prejudicis que encara existeixen respecte a les persones que viuen al carrer. El projecte, que continua vigent, consisteix en una col·lecció de llibres inèdita i limitada amb adaptacions de grans obres de la literatura universal on les persones sense llar són les veritables protagonistes. El resultat són llibres amb títols tan evocadors com: Sherlock Homeless, El señor de los cartones o 20.000 leguas de viaje callejero que expliquen la duresa de viure al carrer.

Amb aquesta campanya es vol seguir sensibilitzant i desmuntant prejudicis envers el col·lectiu de persones sense llar, i també convidar la ciutadania a reescriure la història per fer possible que ningú hagi de dormir al carrer. I tot plegat amb la literatura com a aliada.

La força de les històries

El punt de partida de la campanya és l’adaptació d’històries de la literatura universal que podrien haver estat protagonitzades per una persona sense llar. Per exemple a El señor de los cartones s’explica la vida d’un jove hobbit que destruirà un anell per salvar la humanitat del Senyor Fosc de l’Habitatge; o a A Ensayo sobre la ceguera barcelonesa, s’hi explica la història d’un home que ignora una persona sense llar i es queda cec sobtadament.

La lluita contra els prejudicis que arrosseguen les persones sense llar està present a cada història, tal i com es mostra en el següent passatge de Los hombres invisibles: “Ningú esperava aquell dolor tan fort quan em vaig convertir en invisible com la resta de persones sense llar. Em vaig quedar allà estirat, com mort, esperant que algun ciutadà em fes cas. Jo i molts altres érem invisibles perquè, simplement, la societat havia refusat veure’ns”.

Trobareu més informació sobre tots els títols de la col·lecció i sobre com adquirir-los en aquest enllaç.

Llibres en blanc per #ReescriuLaHistòria

Per col·laborar podeu aconseguir un llibre en blanc elaborat de manera artesanal al taller de la Fundació Arrels. Els llibres, a primera vista, semblen reals però les pàgines estan en blanc amb la idea que cadascú escrigui tot allò que vulgui: anècdotes, experiències o reflexions. Això sí, allunyades dels prejudicis que sovint acompanyen aquest col·lectiu per oferir una nova mirada.

En aquesta entrevista a Elvira Postigo, enquadernadora professional i voluntària al taller d’Arrels, trobareu més informació sobre el procés artesanal d’enquadernació d’aquests llibres.

La tasca i les campanyes d’Arrels Fundació

El 1986 una trentena de persones del Raval de Barcelona va començar un projecte fruit de la preocupació per les persones del barri que vivien al carrer. En un primer moment van habilitar un petit local amb una dutxa de dipòsit i un armari de roba per a qui ho volgués utilitzar. Però de seguida van veure que no havien d’esperar les persones per a que visitessin el centre, sinó que havien de sortir a buscar-les per crear-hi lligams i vincles de confiança. I això és el que porta fent la fundació des de fa més de 30 anys.

En els darrers anys s’ha fet ben visible a les xarxes gràcies a la tasca diària i a la força de les seves campanyes. Aquestes s’han caracteritzat per eliminar els perjudicis existents envers les persones sense llar i per la tasca de sensibilització, però l’objectiu final ha estat sempre ben clar: #ningudormintalcarrer.

Aquestes són algunes de les campanyes més destacades:

-Homelessfonts: són tipografies creades a partir de la lletra de persones que viuen (o han viscut) al carrer. La idea és que tant empreses com particulars les utilitzin en el seu àmbit, ja sigui a les xarxes socials, o en el disseny dels seus productes: publicitat, papereria, packaging o webs. Aquestes tipografies són úniques perquè tenen una història humana i reflecteixen el caràcter de la persona que hi ha a darrere.

-Homelesscommons: es tracta d’imatges realitzades per fotògrafs professionals on els protagonistes són persones que viuen o han viscut al carrer. L’objectiu és que tant empreses com particulars les utilitzin en els seus projectes digitals o gràfics per així ajudar a finançar, d’una manera creativa, els projectes d’Arrels Fundació.

El vídeo més avorrit del món: sota aquest títol els creatius que treballen amb Arrels Fundació van crear un vídeo viral amb l’objectiu de recaptar fons gràcies a la publicitat i al número de visualitzacions.

#Ningudormintalcarrer: segurament una de les campanyes més conegudes, creada a finals de 2012 amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania que dormir al carrer no és una cosa normal.

A més, la fundació també ha organitzat diversos recomptes i censos de persones sense sostre que s’han fet a Catalunya, accions molt necessàries per abordar la problemàtica amb polítiques i recursos més eficaços, tal i com es mostra en aquest vídeo:

Dossier temàtic de DIXIT

La informació que trobareu al web d’Arrels fundació té un gran valor informatiu i documental, i a més us proposa diverses formes de col·laboració per aconseguir l’objectiu que no hi hagi ningú dormint al carrer. En qualsevol cas, i per acabar aquesta entrada de blog, també us recomanem el dossier temàtic, publicat per DIXIT, en el que trobareu monografies, articles de revista i recursos amb informació diversa sobre les persones sense llar i el Moviment Housing First, un model d’intervenció per a persones sense sostre que prioritza, en una primera fase, l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc.

Diccionario Fácil: una eina transversal d’inclusió social

El Diccionario Fácil és una eina que recull paraules, expressions lingüístiques, esdeveniments històrics i altres termes en llengua castellana amb la singularitat que segueix les pautes de lectura fàcil. Aquest recurs està adreçat a tothom qui té dificultats de comprensió lectora i que necessita una definició alternativa de paraules complicades o poc comuns.

El projecte està impulsat per l’entitat Plena Inclusión Madrid, que és la federació d’organitzacions de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de la Comunitat de Madrid. L’objectiu és representar el moviment associatiu de la discapacitat intel·lectual en aquesta comunitat autònoma oferint serveis, defensant drets i esdevenint un agent de canvi social.

Aquest recurs va néixer el 2017 amb prop de 1.200 termes, però es tracta d’un projecte amb continuïtat i actualment ja compta amb 1.579 definicions. Si voleu més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar l’article que hi va dedicar el número 86 de la revista Integración de la Federación de Implantados Cocleares, publicada el passat mes d’abril i disponible a DIXIT.

Lectura fàcil

La lectura fàcil és una tècnica de redacció i d’adaptació del contingut d’un document per fer-lo accessible per a qualsevol persona amb dificultats de comprensió lectora. Aquest diccionari representa una eina transversal d’inclusió social perquè dona accés a persones i col·lectius diversos a una font de coneixement i de cultura. El ventall és extens: persones amb discapacitat intel·lectual, amb dislèxia, sordes, gent gran amb deteriorament cognitiu, infants i adults amb trastorns d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, persones nouvingudes, persones amb un baix nivell d’alfabetització, entre d’altres.

Si voleu ampliar la informació sobre la lectura fàcil, amb recursos, publicacions o llocs webs especialitzats, recordeu que des de DIXIT vam dedicar-hi un dossier temàtic el 2016. I, més recentment, vam publicar un dossier sobre llibres i biblioteques inclusius amb editorials i entitats que han optat per publicar llibres adaptats en formats diversos per tal de donar resposta a les diferents necessitats lectores i formatives amb l’objectiu de promoure la inclusió social i l’accessibilitat informativa i formativa.

Treball en equip

Per al correcte funcionament del diccionari és necessari que hi col·laborin tres rols professionals determinats: adaptadors, validadors i lingüistes, que es coordinen en un procés que compta amb fins a tres validacions diferents, dues per part de grups d’experts en fer adaptacions de textos a lectura fàcil i una per part d’un equip de lingüistes de la FundéuBBVA, una de les entitats col·laboradores en el projecte que rep assessorament de la Real Academia Española. En tot aquest procés cal destacar la feina que fan les persones amb discapacitat intel·lectual amb un paper destacat en el procés de validació.

Cada terme del diccionari recull com a màxim 3 dels seus possibles significats i pot incorporar una imatge de suport visual, així com un exemple del seu ús. L’usuari pot valorar el terme descrit del l’1 al 5 i enviar un missatge amb suggeriments de millora. El diccionari també inclou un llistat de termes de nova incorporació així com un rànquing de les paraules més ben valorades.

Més informació i recursos

La Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació i Habilitació (UTAC), ofereix assessorament i recursos per a persones amb discapacitat motriu que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació i tecnologies de suport per a l’accés a l’ordinador, el joc adaptat, el control de l’entorn i la mobilitat assistida. També podeu consultar el dossier temàtic de DIXIT dedicat a les tècniques augmentatives de comunicació.

I, per acabar, us recordem una entrada de blog del desembre passat en la qual us informàvem sobre el Vocabulari bàsic de la llengua de signes catalana en línia (LSC), un projecte de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura que compta amb l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que inclou vídeos amb els conceptes i paraules més habituals la LSC.

Projecte de ràdio social contra el fracàs escolar

La cooperativa Gedi, entitat orientada a la iniciativa social que compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”, desenvolupen La Ràdio social La Clau a Manresa, destinada a adolescents en risc de fracàs escolar amb la voluntat d’oferir-los una eina educativa i integradora.

Joves de 3er i 4t d’ESO són els encarregats de conduir la ràdio. Són alumnes de la Unitat d’Escolaritat Compartida (UEC) La Clau de Manresa, que està gestionada per Gedi i en la que s’inscriuen els instituts de la comarca del Bages. Les UEC són un espai alternatiu pels adolescents que presenten males conductes i dificultats d’adaptació al ritme escolar, on se’ls ajuda a graduar-se amb continguts d’acord a les seves necessitats i interessos.

Periodisme, inserció social i educació

La ràdio social és una eina potencialment didàctica perquè els permet treballar diverses habilitats motivades per la inquietud periodística, combinant periodisme, inserció social i educació. Com a objectius específics els permet conèixer la importància de la comunicació com a eina relacional i el seu paper a la nostra societat; les virtuts i amenaces de les eines de comunicació i les xarxes socials; les teories de la comunicació i la ràdio, i els diferents formats periodístics. Pel que fa a la llengua, hi treballen aspectes com la lectura, l’escriptura i l’expressió oral -habilitats per parlar en públic, capacitat d’expressió, etc.-, així com l’escolta activa.

Les tasques desenvolupades per a la realització dels formats radiofònics els permet aprofundir en tots els aspectes curriculars i desenvolupar tasques de cerca de fonts, corroborar i sintetitzar informació. Els alumnes trien els temes a tractar, dels quals han de formar-se prèviament, i decideixen els formats amb els quals s’aprofundirà cada contingut. Hi realitzen espais informatius, ràdio-fórmules, tertúlies, retransmissions i d’altres d’acord a l’actualitat, com per exemple informar per mitjà d’un reportatge sobre les activitats lúdiques que s’han deixat de celebrar al barri. És, en definitiva, un espai de reflexió per als joves participants i els permet potenciar aspectes com la integració, l’empatia i la responsabilitat social. Fins i tot per a alguns joves ha estat una oportunitat per descobrir el seu potencial.

Les emissions, iniciades aquest 2018, es realitzen quatre cops a la setmana a càrrec de diversos grups d’alumnes. Compten amb diverses plataformes en línia que ells mateixos gestionen: una pàgina web, una plataforma d’àudio i un compte d’Instagram.

El projecte, que encara es troba en una fase molt inicial, esta sent una experiència molt positiva. Tot i ser pensat inicialment com a eina educativa a la UEC, pretén convertir-se en un mitjà de comunicació generalista de referència al barri de la Font dels Capellans de Manresa esdevenint una plataforma d’inclusió social per a persones en risc d’exclusió.

 

Reciclatge social dels materials del Mobile World Congress

Després de la celebració del Mobile World Congress 2018 (MWC) l’ona expansiva informativa encara dura: aplicacions, solucions tecnològiques, nous models, prototips, etc. Però en aquesta entrada de blog ens centrarem en coses més tangibles: què passa amb els mobles, taules, moquetes i altres objectes i materials de construcció un cop acabat el congrés? La resposta la teniu a Donation Room, un projecte endegat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, juntament amb l’organització del MWC i Fira de Barcelona, per reutilitzar els materials utilitzats durant el congrés i destinar-los a projectes socials i culturals de les dues ciutats.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa mediambiental de GSMA, l’empresa organitzadora del MWC, i un altre dels objectius és reduir l’impacte del Mobile en el medi ambient i minimitzar les emissions de carboni durant els dies que dura el congrés.

Dimensió social de la iniciativa

A més, en el procés de recollida i distribució del material, es generen 14 llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat, a través del conveni amb la Fundació Formació i Treball, encarregada de la recollida dels excedents. Una part del material es destina a persones i famílies en situació de risc, mitjançant programes d’entrega social o bé distribuït per la xarxa de botigues “Botiga Amiga” d’aquesta fundació. Els ingressos d’aquests comerços es destinen a mantenir la sostenibilitat econòmica dels programes de formació i ocupació que ofereix la fundació, així com mantenir els llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social.

Imatge: web de l’Ajuntament de Barcelona

Armaris, bancs, butaques, cadires, mostradors, sofàs, taules, plantes, cortines, moquetes, lones, fustes, metacrilat, aïllants, palets, pintures, portes i prestatgeries són alguns dels materials i elements que, gràcies al projecte, es distribueixen entre diferents entitats socials i culturals de L’Hospitalet i Barcelona com la Fundació Formació i Treball, Can Batlló, la Fundació d’Entitats de Festes Majors de Sants, la Fundació d’Entitats de la Festa Major de Gràcia o La Nau i Pont Solidari, que també reparteixen a altres associacions.

Xifres

El 2016, primer any de funcionament del projecte, es van recollir 9 tones: 6 de material de construcció i 3 de mobiliari i altres elements. En la segona edició es va millorar tant el coneixement per part dels participants al MWC, com la coordinació i l’encaix de l’activitat de recollida i distribució en el desmuntatge del congrés. Per això es va aconseguir incrementar el material recollit fins a les 32,5 tones: 19,3 de material de construcció i 13,2 de mobles i altres. Les xifres de la recollida de material d’enguany encara no s’han fet oficials, però s’espera que siguin encara millor que les de l’any passat.

Reciclar mòbils

I acabem aquesta entrada amb una iniciativa d’Oxfam Intermón per reciclar els telèfons mòbils que ja no s’utilitzen i convertir-los en ajuda al desenvolupament. L’impacte d’aquest projecte és doble, ja que amb els telèfons reutilitzats es redueix la demanda de components com el coltan, un mineral que degrada ecosistemes i genera conflictes armats a la República Democràtica del Congo.