Les conferències més destacades de DIXIT TV

Els centres DIXIT acullen al llarg de l’any conferències i presentacions sobre temes d’interès en l’àmbit d’afers socials. Són gratuïtes, només cal inscriure’s prèviament, i estan adreçades a professionals de l’àmbit d’afers socials, però també a estudiants i públic interessat en qüestions relacionades amb la discapacitat, la inclusió social, la gent gran, la infància, l’autonomia personal, la perspectiva de gènere o voluntariat, entre altres.

Moltes de les activitats es graven en vídeo i es poden consultar a la secció DIXIT TV del portal dixit.gencat.cat. En la majoria de casos, també hi trobareu galeries de fotografies i els materials de suport utilitzats pels ponents. DIXIT també disposa de canal a YouTube on trobar un petit tast de cada xerrada.

Us recordem que per estar al dia de les nostres activitats i de la disponibilitat de cada nou vídeo, podeu subscriure-us al Club DIXIT. A continuació us proposem un recull de les xerrades més destacades que han tingut lloc als centres DIXIT els darrers mesos:

“Els grups de suport social en els serveis socials bàsics”

DIXIT va organitzar a Tarragona, Barcelona i Amposta aquesta xerrada en la qual es van donar a conèixer els objectius, la metodologia i els beneficis que els grups de suport aporten a les persones participants, professionals, institucions i a la comunitat.

A partir de l’exposició de casos, les responsables de l’associació La Grupal, Teixint Vincles –les treballadores socials Ana Lucas i Lola Álvarez i la psicòloga Sonia Ezquerra– van animar els professionals a fer servir aquesta eina que apodera els participants i fomenta el seu autoconeixement i la seva autonomia. En aquest enllaç podeu veure la conferència completa.

“Viatge al país dels blancs: lliçons apreses de l’experiència migratòria”

DIXIT Vic va acollir aquesta xerrada en què Ousman Umar, autor del llibre Viatge al país dels blancs, va relatar en primera persona les dures experiències que viuen les persones que travessen Àfrica i el Mediterrani, i allò que senten en veure que la realitat no coincideix amb les seves expectatives un cop arribats a Europa.

Umar, que amb 12 anys va deixar Ghana per emprendre un viatge que cinc anys més tard acabaria a Barcelona, va parlar de resiliència, capacitat de superació, sentiment de pertinença, capacitat d’adaptació i, sobretot, del valor de l’educació, factors que han estat clau en la seva experiència vital. En aquest enllaç podeu recuperar la conferència sencera.

“L’humor com a eina per afrontar una malaltia i tot el que l’acompanya”

Amb la premissa “riure omple de vida”, els Pallapupas ajuden els infants ingressats i les seves famílies, així com a persones amb càncer, a fer front a la por, l’ansietat i l’angoixa que acompanyen la malaltia i l’estada a l’hospital. L’actriu i pallassa Marta Reyner va visitar els centres DIXIT de Barcelona i Lleida per explicar com l’humor pot ajudar a superar experiències vitals tan complicades.

Durant la xerrada (que podeu veure sencera en aquest enllaç), Renyer va explicar com treballen braç a braç amb el personal sanitari per millorar l’estat emocional dels pacients. També va mostrar diverses eines i formes d’utilitzar l’humor com a eina de comunicació i experiència compartida que permet establir relacions interpersonals tot i la complexitat de la situació.

“Esclerosi múltiple, la malaltia de les mil cares”

L’esclerosi és una malaltia neurodegenerativa de base autoimmune de la qual se’n desconeixen la causa i la cura. DIXIT i DIXIT Vic van acollir aquesta conferència per entendre aquesta malaltia i la seva relació amb els factors psicològics i socials i conèixer els tipus i les característiques de les teràpies psicològiques que poden millorar-ne la gestió i la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

La ponència va anar a càrrec de Laia Briones, psicòloga, neurocientífica i professora a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. A Barcelona, també hi va participar la traductora i escriptora Maria Climent, qui va relatar la seva experiència com a afectada i els problemes no només físics, sinó també psicològics i socials amb què s’ha trobat. Podeu veure els vídeos de totes dues xerrades en aquest enllaç.

“Els nous models d’atenció a persones en situació de sense llar: l’experiència de housing first

El housing first és un model d’intervenció per a persones sensesostre que, a diferència del tradicional –on la persona atesa ha de superar fases en un procés llarg que sovint l’aboca de nou al carrer–, prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent com a primer pas d’un procés de reinserció social. Una de les entitats que l’aplica és Sant Joan de Déu i en va parlar en aquesta conferència (vídeo sencer).

A Lleida, l’acte va anar a càrrec de la pedagoga i terapeuta Toñi Segura, l’educador social Josep Agustí i la treballadora social Cristina León (tots tres de Sant Joan de Déu Terres de Lleida), mentre que a Barcelona va anar a càrrec d’Eduard Rafel, treballador social i cap de programes d’habitatge de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona. Cada sessió va comptar amb la participació d’una persona que havia viscut al carrer i que s’havia beneficiat d’aquesta metodologia.

Labdoo, ordinadors solidaris

Tens algun ordinador, tauleta o lector de llibre electrònic a casa que encara funciona però que ja no fas servir? Marxes de viatge aquest estiu? Tens coneixements d’informàtica i vols dedicar una mica del teu temps a ajudar als altres? Sigui quina sigui la teva opció, pots col·laborar amb Labdoo, una plataforma que recupera ordinadors per destinar-los a projectes educatius en entorns desafavorits, tant de països en vies de desenvolupament com en països rics.

Labdoo és una xarxa social humanitària que busca facilitar l’accés a l’educació sense generar costos econòmics ni mediambientals. En els últims deu anys ha recuperat prop de 17.900 dootronics (paraula formada per Labdoo i electrònic que fan servir per denominar els aparells informàtics en desús). D’aquests, més de 12.200 han estat entregats a 1.432 escoles, el que ha beneficiat prop de mig milió d’estudiants (466.876).

Abans d’enviar-los, s’esborren totes les dades que puguin contenir els aparells electrònics i s’hi instal·len programes educatius en l’idioma que es parli en el país de destí. Viatgers voluntaris els porten a escoles, orfenats i camps de refugiats. L’organització calcula que aquesta forma d’enviament ha permès estalviar 263.949 kg de CO2, ja que els dootronics viatgen arreu del món: hi ha donants i benefactors escampats per 130 països.

Gràcies a un codi identificador de nou dígits i a un codi QR únics es pot seguir en línia l’enviament i, fins i tot, saber per a què els fan servir i veure fotos d’infants, joves i altres beneficiaris utilitzant-los. Si se’ls espatlla i no es pot arreglar de nou, es reciclen per reduir l’impacte ambiental i se’ls proporciona un altre gratuïtament.

Els voluntaris també organitzen recollides de dootronics, coordinen dootrips (com anomenen els viatges en què es duen ordinadors), fan xerrades de sensibilització, es reuneixen per sanejar ordinadors… Són tasques flexibles que duen a terme en funció de les seves habilitats a diferents punts del món: 264, concretament. Acostumen a ser escoles però també empreses, entitats veïnals i ajuntaments, i se’ls anomena hubs.

Històries properes de Labdoo

Els codis dels dootronics permeten seguir els viatges que realitzen. Alguns recorren un grapat de quilòmetres i d’altres en fan milers. A continuació us posem dos exemples.

El CRAE Seonee és un centre residencial d’acció educativa de Girona per a infants i adolescents (de 0 a 18 anys) que per diferents motius no poden viure amb els seus pares. Com també s’encarreguen de la seva educació, al març van demanar a Labdoo ordinadors perquè només en tenien un per poder fer els deures de l’escola.

Els van rebre pocs dies després procedents de l’Escola Monlau de Barcelona, un hub que s’ocupa de recollir i sanejar portàtils i ordinadors de taula. Van començar el setembre del 2017 i des d’aleshores han passat per les seves mans més de 150 dootronics.

Alumnes de l’Escola Monlau de Barcelona empaquetant ordinadors a l’abril. Font: Labdoo.

Uns dootronics que van recorre uns quants quilòmetres més gràcies als voluntaris són els que  el Col·legi Vedruna Sant Elies de Vilafranca del Penedès va preparar per a l’escola i l’institut de Thillé Boubacar, al Senegal. Els havia demanat l’Associació pel desenvolupament del Riu Senegal, que treballa per facilitar l’accés a la informàtica, així com el seu bon coneixement, als infants de famílies amb escassos recursos de la població. Però no són els únics dootronics que ha preparat. En dos anys, l’escola vilafranquina ha recollit i sanejat més de 170 aparells que han arribat arreu del món, des del Marroc o Grècia fins a Tailàndia i Uganda. Alumnes d’entre 12 i 16 anys s’encarreguen, en diversos tallers, de sanejar i registrar els aparells, que són guardats amb cura fins que els voluntaris els poden dur.

La fam no fa vacances i la solidaritat, tampoc

Les colònies i els casals d’estiu són algunes de les solucions a què recorren els pares per compaginar la feina amb els tres mesos de vacances escolars. Però no totes les famílies aconsegueixen quadrar els comptes. De fet, a Catalunya el 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, xifra que s’eleva fins al 28,5% en el cas dels menors de 16 anys, segons l’Idescat. La situació a l’estiu pot fins i tot empitjorar, ja que durant el curs escolar els infants reben beques menjador.

Per això, institucions i entitats socials posen en marxa diferents iniciatives perquè tots els infants puguin gaudir de l’estiu i tenir les necessitats bàsiques cobertes. És el cas del Banc dels Aliments que, des de fa uns anys, organitza “La fam no fa vacances”, una recollida d’aliments de primera necessitat com oli, llet, llegums cuits o conserves. La fundació anima a clubs esportius, empreses o associacions culturals a sumar-se a la campanya organitzant recollides o oferint descomptes a canvi de donacions, entre altres opcions. Podeu consultar totes les activitats programades per a aquest estiu.

Una altra campanya de recollida d’aliments estival és la de “Cap nen sense bigoti“, que organitza l’Obra Social “la Caixa” en favor dels Bancs dels Aliments. L’objectiu d’aquesta acció és garantir l’accés a la llet, font destacable de proteïnes d’alta qualitat, vitamines i minerals, que contribueix al creixement i desenvolupament dels infants. Entre el maig i el juny es van recollir brics de llet i durant l’estiu es poden fer donacions en línia i aconseguir el conte Berta, Milki i el núvol blanc, escrit per Elvira Sastre i il·lustrat per Òscar Llorens. En l’última edició a Catalunya es van recollir 473.000 litres, que van permetre abastir 35.382 infants.

La situació econòmica familiar afecta també les vacances dels nens i nenes. Per garantir el dret de tots els infants i joves a gaudir d’un lleure educatiu de qualitat durant l’estiu, entitats com Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés ofereixen beques per als seus casals, campaments i colònies. Aquestes activitats permeten a les criatures sortir del seu entorn, compartir amb altres infants de la seva edat espais i vivències que els faran madurar, comptar amb referents adults positius, tenir cobertes les necessitats d’alimentació i higiene, i descobrir i estimar la natura. El Casal dels Infants, per la seva banda, busca voluntaris que s’impliquin en les colònies, els casals, els camps de treballs i el projecte de reforç del català CatEstiu, i així garantir el dret al lleure educatiu dels infants durant el juliol i l’agost.

I si vols ser solidari durant l’estiu?

A l’estiu, com durant la resta de l’any, es pot ser solidari fent aportacions a les campanyes de recollida d’aliments o amb donatius per a beques per a activitats de lleure educatiu, però hi ha moltes altres formes. És un bon moment, per exemple, per fer un voluntariat i a pàgines com hacesfalta.org, ONGVoluntariatAIPC-Pandora, trobareu tota mena d’opcions tant prop de casa com a l’estranger. Els menors de 29 anys també trobaran moltes alternatives a Jove.cat.

Si voleu  marxar a l’estranger, el turisme responsable i les estades solidàries que organitzen algunes ONG seguint els principis de justícia social i econòmica, i respectant el medi ambient i la cultura local. Són una forma diferent de conèixer de primera mà la realitat social, cultural, política i econòmica dels habitants de països en vies de desenvolupament.

També hi podeu anar per fer un voluntariat i participar en un projecte de cooperació o en un camp de treball per millorar les condicions de vida combatent la pobresa, conservant el medi ambient o fomentant la igualtat de gènere, entre altres. Són experiències vitals que no només marquen els estius dels participants sinó les seves vides.

Cinema social i reivindicatiu

A Catalunya hi ha una gran varietat de festivals de cinema. Se n’organitzen sobre tota mena de temàtiques com la música, l’esport, la moda, el medi ambient i, fins i tot, el vi. D’altres mostren com es viu en altres indrets del món, ja que s’hi projecten metratges nord-americans, llatinoamericans, asiàtics o àrabs, entre altres. I també n’hi ha que tracten sobre drets humans, igualtat, discapacitat, diversitat sexual, etc. En aquesta entrada us parlem precisament d’aquests últims, els festivals vinculats als afers socials.

Actualment, n’hi ha dos en marxa. El primer d’ells és la Mostra Internacional de Films de Dones, que se celebra des del 4 fins al 9 de juny, tot i que organitza tallers, cursos, jornades i altres activitats al llarg de l’any. Aquest festival fa més de 25 anys que aposta pel cinema dirigit per dones d’arreu del món amb l’objectiu d’oferir visibilitat a la cultura audiovisual femenina tant davant com darrere de les càmeres.

Aquest dijous també comença un altre certamen que ja és tot un clàssic: el FIRE!!. És el degà dels festivals de temàtica LGBTI d’Espanya, ja que va néixer el 1995. Des d’aleshores, el Casal Lambda selecciona amb cura llargmetratges, documentals i curtmetratges de qualitat, d’autor i amb enfocament educatiu, que aborden la diversitat afectiva en el seu sentit més ampli. La 24a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià se celebrarà del 6 al 16 de juny a diferents espais, però principalment a l’Institut Francès de Barcelona.

Abans de seguir avançant pel calendari, cal recordar que al maig es va celebrar el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un projecte de promoció i divulgació cinematogràfica centrat en la solidaritat i els drets humans. A la setzena edició es van presentar a concurs més de 260 curtmetratges i prop d’un centenar de llargmetratges.

Cartell del curmetratge On és l’Ivan?

S’hi van concedir diversos premis, també un en col·laboració amb AMPANS: l’INSERT, que reconeix el talent, la creativitat i l’expressió artística en format audiovisual de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Enguany l’ha rebut la Coordinadora Down de Catalunya gràcies al curmetratge On és l’Ivan?, sobre vuit joves amb discapacitat intel·lectual que s’enfronten al repte de realitzar un taller de cinema. I és que les arts audiovisuals s’han convertit en una eina de motivació i aprenentatge per a la inclusió activa de persones amb discapacitat intel·lectual.

Al setembre és el torn del Festival Gollut de Ribes de Freser, que, amb activitats per a tots els públics i un ampli ventall de gèneres i formats (des de curts i llargs documentals i de ficció fins a propostes de fotoperiodisme), tracta temes socials i la no discriminació. Aquesta mostra, nascuda fa només cinc anys, ret homenatge als golluts, una comunitat que vivia a la vall de Ribes i que va ser discriminada per la seva baixa estatura fins que va desaparèixer.

Per la seva banda, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social busca impulsar la crítica social de manera constructiva i creativa, donant veu a iniciatives i injustícies que difícilment arriben a les sales de cinema. Per fer-ho, es basa en la projecció de cinema de denúncia (mostra de llargmetratges, concurs internacional de curts i cinema infantil amb valors), i en l’organització d’activitats paral·leles vinculades amb el cinema i/o la denúncia. Aquest any tindrà lloc del 18 al 27 d’octubre a Vic.

El Protesta, com se’l coneix, no és l’únic que té en compte la canalla. No es presenta com a festival reivindicatiu, però El Meu Primer Festival, que s’adreça a infants d’entre 2 i 12 anys, té com a objectiu entretenir, educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític dels més petits.

L’últim festival social de l’any és l’Inclús, que comença el 25 de novembre i acaba l’1 de desembre. En el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona es projecten produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, que tracten la discapacitat des d’un punt de vista alternatiu. També organitza diverses activitats artístiques i comercials paral·leles per donar veu al col·lectiu.

Joves creadors de cinema social

D’uns anys ençà, la creació de curtmetratges socials com a eina educativa no ha parat de créixer, perquè permet al jovent adquirir competències i habilitats audiovisuals i alhora reflexionar, descobrir realitats diferents i sensibilitzar la ciutadania sobre els temes que els preocupen. D’aquí va néixer, el 2011, el projecte Edufilms, de Fundesplai i l’Associació Méliès, dedicada a apropar el món audiovisuals i el llenguatge cinematogràfic a infants i joves.

En nou anys un miler de joves han participat en la creació de quaranta produccions audiovisuals, la meitat dels quals, centrades en les qüestions de gènere (sexualitat, diversitat sexual i afectiva, sexisme, violència de gènere, assetjament, etc.), el que denota que és un tema que els interessa. No només han fet feines pròpies d’una producció audiovisual (elecció del tema, redacció del guió, caracterització dels personatges, recerca de localitzacions, rodatge) sinó que també han fomentat el debat social a l’entorn amb xerrades als esplais i centres educatius o participació en jornades.

Cinc dels joves de l’esplai Pubilla Casas-Can Vidalet durant un rodatge.

A més, les cintes produïdes el 2017 i el 2018 es van projectar a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival Edufilms, el Festival de Cinema Jove per la Transformació, que malauradament enguany ja no s’organitza per manca de recursos. De fet, aquest curs només s’han pogut realitzar petites produccions sobre qüestions de gènere, els espots EnCORatja’t, campanya de la qual vam parlar fa unes setmanes en aquesta entrada. Només s’estan preparant curtmetratges a l’esplai de Pubilla Casas-Can Vidalet, de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i a El Nus, de Sant Joan Despí, que compta amb el suport del consistori i que va ser el primer en participar-hi.

A la recerca de dades i testimonis del sensellarisme

Com cada primavera, i ja en són quatre, la Fundació Arrels busca voluntaris per al cens de persones que dormen al carrer a Barcelona que farà la nit del 12 de juny. En necessita més de 700 per arribar a tots els barris de la capital. La participació de persones desinteressades és fonamental per arribar a tots els racons. A Tarragona, per exemple, 145 van participar en el recompte que es va organitzar la nit del 14 de maig, i Sabadell també en buscava per al dia 21 de maig.

El cens, que s’emmarca dins del projecte The European end street Homelessness –liderat per l’organització britànica World Habitat–, té un doble objectiu. D’una banda, permet obtenir dades concretes amb què dissenyar i desenvolupar accions i projectes. Quan el cens es realitza de forma periòdica, es pot veure l’evolució a nivell global i individual. D’altra banda, serveix per sensibilitzar la ciutadania sobre el fenomen del sensellarisme.

Dos voluntaris del cens de 2018
Dos voluntaris estudien la zona de Barcelona a recorrer durant el cens del 2018. Foto: Arrels

Una nit per observar i escoltar

Organitzats en petits grups, els voluntaris dels recomptes recorren les ciutats a la recerca de persones que dormen al carrer. Els compten i prenen nota de dades bàsiques com el sexe, el lloc on pernocta (al ras, sota cobert, en caixers o dins de vehicles), l’adreça exacta i si té animals. Censos com el de Barcelona permeten obtenir més informació per conèixer la situació de la persona i el seu grau de vulnerabilitat.

En aquest cas, els voluntaris no només s’han de fixar les característiques del lloc on dorm la persona sense llar, sinó també en la roba, el cos i el comportament de les persones sensesostre que troben. A més, parlen amb aquelles que en tenen ganes per saber quant temps fa que viuen al carrer, si tenen alguna malaltia, si es troben en situació administrativa irregular, si reben alguna prestació o si han patit agressions, entre altres.

Tres voluntaris conversen amb una persona sense llar durant el cens del 2018.
Tres voluntaris conversen amb una persona sense llar durant el cens del 2018. Foto: Arrels

“Haver de dormir al carrer et deixa el cor arrugat”, explicava la Maria als voluntaris fa un any, quan feia dos mesos que vivia al carrer després que la desnonessin. Ella és una de les 332 persones que van accedir a respondre a les preguntes dels voluntaris durant el cens del 2018. Aquella nit en van trobar 830, però n’eren com a mínim 956. Durant el recompte d’aquest maig a  Tarragona, van trobar 70 persones dormint al carrer i 14, a l’alberg; 35 més que fa dos anys.

Aquests relats colpidors no deixen indiferents els voluntaris. Molts asseguren que la mirada els ha canviat perquè s’han trobat “amb persones com tu i com jo, amables i col·laboradores que han compartit moments molt íntims amb persones totalment desconegudes”. “M’ha impactat una entrevista a un home que està al carrer perquè fa un any que va perdre els seus pares i no va poder seguir pagant la hipoteca”, relatava un d’ells.

Recursos per quan es viu al carrer

Arrels rep diverses peticions cada dia de persones que viuen al carrer per si s’hi poden anar a dutxar o a passar la nit. Com no pot fer front a totes les seves necessitats, ha editat una guia amb més de 70 recursos públics i privats de Barcelona i als quals les persones sense llar poden accedir directament, sense necessitat de tenir un treballador/a social.

És una eina especialment útil per a les persones que fa menys temps que viuen al carrer però també per als veïns que els truquen cada dia preocupats per alguna persona sense sostre –així els podran orientar–. A més de consells de cinc persones que dormen al carrer o ho feien fins fa poc, conté informació útil sobre on menjar, on dormir, on dutxar-se o rentar la roba, com buscar feina, entre altres. També compta amb un mapa que alhora que mostra la ubicació dels recursos, evidencia que els recursos per dormir són pocs i estan dispersos, o que els serveis de dutxes i de bugaderia són insuficients.

Mapa de recursos per a persones sense llar elaborat per Arrels Fundació.

Primer la llar

Arrels té clar que una persona només pot començar a recuperar-se de la vida al carrer quan té un lloc segur on viure. Necessiten suport psicològic, estabilitat econòmica, reconstruir la xarxa de suport, no haver d’esperar setmanes o mesos per accedir a un sostre… Per això, defensa que invertir en habitatges per a aquest col·lectiu aporta més beneficis per a la persona i la societat.

En aquesta línia, Sant Joan de Déu aposta pel housing first, un model d’intervenció per a persones que viuen al carrer que prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc., com a primer pas d’un procés de reinserció social. A DIXIT TV podeu recuperar el vídeo de la conferència organitzada per DIXIT a Barcelona al març, en què també va intervenir una persona participant del servei. A més, a la nostra web trobareu un dossier temàtic centrat en habitatge i intervenció social.

Fotografies per visibilitzar realitats

Una imatge val més que mil paraules. Una fotografia és molt més que la captura de la llum; plasma realitats i pot transmetre emocions de l’autor i dels protagonistes i generar-ne a l’espectador. És, sense cap mena de dubte, una potent eina de comunicació. Però, de vegades, les imatges no responen a la realitat i, d’altres, la realitat no apareix a les imatges. En aquesta entrada us parlem de dos d’aquests casos i de com els col·lectius afectats no s’han quedat de braços plegats.

Imatges per trencar tòpics sobre la infermeria

La infermeria és víctima d’estereotips que no responen a la realitat i la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació, entre altres, poden contribuir a mantenir-los. Sovint es presenta com una professió supeditada a altres professionals de la salut, totalment feminitzada, sense unes competències pròpies, amb rols hipersexualitzats i identificant-la amb elements com ara còfies o minifaldilles.

Per fer-hi front i per mostrar la feina real que fan, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha creat un banc d’imatges que disposa de més d’un centenar de fotografies amb professionals fent cures a centres d’atenció primària i sociosanitaris, a hospitals i en domicilis particulars, però també fent altres tasques com recerca a la biblioteca i al laboratori, o participant en intervencions quirúrgiques, entre altres.

  • Una infermera pediàtrica mesura la talla d'un nadó al CASAP Castelldefels.
  • Infermeres atenció domiciliària cura ferides hospital Mollet

El COIB sosté que l’evolució professional, acadèmica i científica que ha viscut aquesta professió en les últimes dècades sovint no es veu reflectida en la imatge que es dona de les infermeres i infermers com a professionals autònoms. D’aquí la creació del Banc d’Imatges Infermeres (BII), el primer d’accés lliure del sector sanitari català. És un gran projecte documental ja que està previst que properament disposi de 3.200 fotografies preses a centres de tota la demarcació de Barcelona.

Visibilitzar els invisibles

L’altre col·lectiu afectat és el dels sensesostre. Sovint són un col·lectiu invisible –no només a les fotografies sinó a ulls dels vianants– i conscient del poder de les imatges, la Fundació Arrels va crear Homeless Commons, un banc d’imatges protagonitzades per persones que havien viscut al carrer. L’objectiu és denunciar la realitat invisible del sensellarisme i canviar la mirada de la societat vers les persones sense llar.

El Manel, el Paco, el Valerio, el Salvador i l’Esteban són algunes de les persones que han viscut al carrer i que han participat en el projecte. Acompanyats de persones voluntàries i treballadores d’Arrels, han fet de models en situacions quotidianes com un sopar, una reunió d’amics o una tarda a l’oficina, situacions que parlen d’abraçades, regals… per reivindicar el dret al caliu d’una llar.

Les imatges es poden adquirir per crear cartells, anuncis, pàgines web i altres dissenys creatius, així com encarregar sessions específiques per aportar valor afegit a la seva comunicació. Es pot comprar la col·lecció completa, que consta de 136 fotografies; alguna de les sèries temàtiques disponibles, amb entre 40 i 54 unitats cadascuna, o col·laborar fer una aportació voluntària a canvi d’una única imatge.

Aquest projecte va en la línia de HomelessFonts, un banc de tipografies creades a partir de cartells escrits per persones que havien viscut al carrer i que poden comprar tant empreses com particulars. Els ingressos que obté Arrels de totes dues iniciatives serveixen per atendre usuaris, que actualment són 1.900.

Medicaments solidaris

Sovint es parla de pobresa energètica, alimentària, habitacional… i també n’hi ha de farmacèutica: malalts crònics sense recursos que no poden fer front al pagament dels medicaments o productes sanitaris que necessiten per manca de diners.

Per combatre aquesta situació que pateixen més de 2,2 milions de persones a tot l’Estat, l’ONG Banc Farmacèutic organitza des de fa anys la campanya Medicaments Solidaris. Actualment prepara la dotzena edició i, per això, cerca 600 voluntaris per dur-la a terme.

Tot i tractar-se d’una iniciativa estatal, que tindrà lloc el 18 de maig, la majoria de farmàcies participants es troben a Catalunya i a l’Aragó, on es farà uns dies més tard, concretament el 24 de maig.

Una voluntària explica la campanya a un client d’una farmàcia.
FOTO: Banc Farmacèutic

Ciutadans i farmàcies participants

Durant el 18 de maig i els dies posteriors, es podran trobar a les farmàcies participants cintes solidàries dissenyades per dur-les com a polsera, al clauer o penjades al retrovisor del cotxe, entre altres. A canvi, demanen un donatiu de dos euros, tot i que es podran fer aportacions superiors i adquirir més d’una cinta.

Les persones que vulguin participar com a voluntaris només s’han d’inscriure a la pàgina web de l’entitat. Podran triar la farmàcia participant on vulguin col·laborar i només s’hi hauran d’estar des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia del 18 de maig.

El Banc Farmacèutic espera que més de 450 farmàcies col·laborin amb aquesta iniciativa que busca fer visible la pobresa farmacèutica i sensibilitzar a la ciutadania i les administracions perquè ningú hagi de deixar de medicar-se.

Una voluntària explica la campanya a uns vianants.
FOTO: Banc Farmacèutic

L’objectiu d’enguany

L’any passat es van recaptar 54.000 euros que van permetre concedir més de 450 ajudes a persones en situació de pobresa farmacèutica. Enguany, el Banc Farmacèutic s’ha proposat recollir més de 55.000 euros per poder ampliar els ajuts.

Aquesta iniciativa no sempre ha tingut aquest format. Les primeres deu edicions de Medicaments Solidaris s’assemblaven més al Gran Recapte d’Aliments, però les dificultats logístiques que comporta la recollida i posterior gestió dels fàrmacs van empènyer l’entitat a canviar el sistema.

Tampoc és l’únic projecte de l’ONG: amb el Fons Social de Medicaments finança els plans de medicació de persones sense recursos directament a les farmàcies de Barcelona i sis municipis propers. També van crear l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica per analitzar el fenomen.

Sant Jordi 2019

Sant Jordi és a tocar i com cada any des de DIXIT hem seleccionat algunes de les activitats i iniciatives de caire social i cultural que s’organitzen per celebrar el dia del llibre i la rosa.

Lectures clau

No hi ha Sant Jordi sense llibres i és per això que encetem l’entrada amb el dossier temàtic que hem elaborat des de DIXIT amb una selecció d’assaigs, narrativa i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes. El dossier també inclou una tria de recursos relacionats amb el món de la cultura.

Molt més que una flor

La Fundació IRES vendrà roses per recaptar fons seguint el fil argumental de l’any passat. La campanya de 2018 va ser batejada amb l’etiqueta #TotsSomLlegenda perquè “no calen dracs ni princeses per lluitar, tan sols somnis i reptes a superar”. Enguany ha triat #FemCréixerLaLlavor ja que les llavors s’han de cuidar perquè es converteixin en roses plenes de vida, com fa l’entitat amb les famílies en situació de vulnerabilitat que acompanya. De nou, el drac es farà fotos amb tothom que s’apropi a la parada del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Les roses contra l’oblit dels Amics de la Gent són ja un clàssic de Sant Jordi i compleixen una triple funció. Amb elles, es recapta fons alhora que es sensibilitza i mobilitza la societat davant la soledat no desitjada de les persones grans, i s’afavoreix la inserció laboral de joves en risc d’exclusió perquè s’elaboren al projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel.

Tant a les parades de les entitats com al Mercat Social, hi trobareu tota mena de roses: naturals, de roba, de paper, de goma eva, de feltre, de ganxet… i, fins i tot, de galeta! També hi ha llibretes, blocs de notes, samarretes, imants, xocolatines, sabons… amb Sant Jordi, la princesa, el drac i les roses com a protagonistes. La majoria són peces úniques ja que les elaboren artesanalment les persones usuàries de les mateixes entitats, una forma de recaptar fons i afavorir la inserció sociolaboral.

Punts de llibre ben visibles

Un altre dels imperdibles de Sant Jordi són els punts de llibre, com els de l’associació No Somos Invisibles, que dona oportunitats laborals a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes. Enguany hi ha dotze models –pintats segons les capacitats de cada usuari (movent el cap, amb la boca, les mans…)– i es poden comprar amb antelació per internet i el mateix dia davant del número 20 de l’avinguda de Déu de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Punts de llibre de No somos invisibles.

La Fundació Comtal també vendrà roses i punts de llibre sota el lema “Una rosa, una oportunitat”, i destinarà tot el que recapta a donar suport educatiu i acompanyament emocional als infants i joves que més ho necessiten. L’entitat ha fet un concurs de dibuix per triar els dissenys dels punts de llibre i també en ven un dibuixat per la il·lustradora Pilarín Bayés, que els va cedir els drets.

Noves vides per a llibres vells

En el dia de compra de llibres per excel·lència, també se’n recullen de segona mà. Es fa tant perquè persones amb pocs recursos puguin gaudir de la diada –especialment les criatures-, com per vendre’ls a posteriori. És el cas de Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari, que des de fa quinze anys treballa per millorar les habilitats de lectura i escriptura realitzant cursos d’alfabetització i d’acollida sociolingüística. Des del 2004 n’ha impartit 120 i han becat prop de 2.500 persones.

Un Sant Jordi intercultural

També hi haurà activitats al barri barceloní del Raval: tallers, contacontes, espectacles de dansa, actuacions musicals… Més de 70 entitats, escoles, serveis comunitaris i comerços del barri mostraran les iniciatives socials i culturals desenvolupades al llarg de l’any per fomentar la convivència. Així doncs, a més de llibres i roses, els visitants podran comprar productes artesanals. A causa de les obres a la rambla del Raval, on des de fa 15 anys se celebra el Sant Jordi més intercultural, les parades s’instal·laran a la plaça dels Àngels.

Dia Internacional del Poble Gitano

El blau, el verd i el vermell van tenyir les activitats celebrades amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, una jornada per posar en relleu la riquesa de la cultura gitana i els seus valors. Es commemora cada 8 d’abril perquè va ser aquest dia, però de 1971, quan va tenir lloc el primer Congrés Mundial Romaní/Gitano, que va servir per agermanar gitanos de tot el món i donar-los més força per reclamar els seus drets. Des d’aleshores ho fan compartint himne i bandera.

Algunes poblacions es van avançar a la celebració. És el cas de Tarragona, que el 5 d’abril va llegir el manifest de commemoració al pati de Jaume I de l’Ajuntament, i de Valls, on l’Associació Gitana Social i Cultural de la ciutat va descobrir el dia 7 al Barri Antic una placa d’homenatge a “Peret”, ja que va ser aquí on el pare de la rumba catalana va realitzar el seu últim concert. Reus, en canvi, va optar per, a més d’organitzar un acte institucional el dia 8, allargar la commemoració fins l’endemà amb la Festa Infantil del Poble Gitano al Centre Cívic Migjorn, amb contacontes, música, berenar i un llançament de globus.

Música i flors per al record

La celebració a Barcelona va arrencar un any més penjant la bandera gitana al balcó de l’ajuntament –imatge que es va repetir en ciutats com Lleida o Sabadell, on la van posar tres dies abans– i amb la interpretació del seu himne, Gelem Gelem, que tracta sobre l’holocaust gitano durant el règim nazi.

La cançó també va ser interpretada al Parlament de Catalunya, escenari de l’acte institucional organitzat per la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Per la seva banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Família va acollir una trobada entre el conseller Chakir el Homrani i gitanes i gitanos amb diferents perfils professionals amb la voluntat de mostrar la pluralitat de la comunitat dins el món laboral.


Trobada del conseller Chakir el Homrani amb gitanes i gitanos a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Rius com el Besòs i l’Onyar, al seu pas per Sant Adrià del Besòs i Girona, respectivament, i el torrent de la Farigola de Valls van acollir la Cerimònia del Riu, en la qual els gitanos de tot el món es reuneixen als marges dels rius per encendre espelmes i llançar pètals de flors a l’aigua en memòria de les víctimes de l’odi i els atacs xenòfobs i racistes –especialment durant l’holocaust– i en record de l’èxode viscut pel poble romaní fa més de 1.000 anys.

Cerimònia del Riu a la llera del Besòs, al seu pas per Sant Adrià del Besòs.
Foto: @rubenssa (Instagram)

La zona esportiva del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs es va omplir de música durant tota la tarda, igual que la Plaça Nova de la Catedral de Barcelona, on la Font Màgica de Montjuïc va cloure la jornada ballant a ritme de rumba tenyida de blau, verd i vermell.

Durant la diada, i els dies previs, també es van organitzar diferents tallers i activitats arreu del territori per donar a conèixer amb més profunditat la cultura del poble gitano i trencar estereotips. Era l’objectiu dels punts informatius que van visitar diferents barris de la capital catalana i la plaça de Sant Jaume, i de la carpa que es va instal·lar a la plaça de l’Imperial de Sabadell, ciutat on es van organitzar altres actes com la projecció de Camarón: Flamenco y Revolución.

El poble gitano a Internet

La festa també es va viure a les xarxes socials amb el cinquè concurs de fotografia DIKHANDOJ, que premia imatges sobre la celebració de la diada a la província de Barcelona, la cultura gitana i la creativitat amb els colors de la bandera gitana. Internet també permet fer un tomb pel Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya o consultar el dossier temàtic sobre el poble gitano de DIXIT, que recentment ha incorporat al seu catàleg el llibre Halar, cuina gitana a Catalunya. A més, trobareu informació en aquesta pàgina del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i tot el que s’ha publicat a Twitter sobre aquesta diada amb l’etiqueta #DiaPobleGitano.

Aprofitant l’ocasió, també destaquem el vídeo elaborat per l’Associació Intercultural Nakeramos i Romanó Films –amb el suport de la regidoria de Drets de Ciutadania i Diversitat de Barcelona– per al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. STOP Antigitanisme denúncia algunes de les situacions discriminatòries que pateixen les persones d’ètnia gitana.

Propostes d’inclusió a través de la lectura

La lectura acostuma a ser una activitat per gaudir individualment i, generalment, és un temps que reservem per a nosaltres mateixos. Tot i que existeixen diferents activitats per viure els llibres en companyia com, per exemple, els clubs de lectura. Però la lectura també pot tenir una vessant social i terapèutica. Aquesta setmana al blog de DIXIT us expliquem tres propostes d’inclusió amb els llibres com a protagonistes:

Projecte “Tu biblio + fácil”

Es tracta d’una iniciativa social dirigida a persones amb la síndrome de Down que pretén convertir 10 biblioteques públiques en espais inclusius. Aquest projecte l’ha desenvolupat l’entitat Down España en col·laboració amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

L’objectiu principal és transformar i adaptar aquests 10 espais per tal que fomentin l’hàbit de lectura de les persones amb la síndrome de Down, i ajudin a millorar les seves habilitats lectores i a desenvolupar la seva autonomia personal en espais públics, mitjançant diferents tallers i activitats. Per això, el personal de les biblioteques rep la formació i assessorament en accessibilitat cognitiva per part de mediadors educatius i culturals de les associacions de la Xarxa Nacional d’Educació de Down Espanya.

Per saber més sobre aquest projecte podeu consultar la web de Down España.

App ‘La Mesita’

Aquesta és una aplicació mòbil creada per promoure el desenvolupament lector de nens i nenes amb necessitats educatives especials. Està pensada com un escriptori virtual que permet a l’infant explorar 7 mons amb temàtiques diferents a través de recursos interactius com: l’escriptura de grafemes, paraules o frases, la creació de dibuixos o l’emissió i recepció de sons, entre d’altres. Segons els creadors, és l’aplicació la que s’adapta a l’infant, ja que és un espai flexible que permet l’exploració autònoma per part de l’usuari o també es pot utilitzar amb la supervisió d’un adult que plantegi les diferents activitats.

L’objectiu d’aquesta eina és que l’infant amb necessitats educatives especial pugui desenvolupar diferents habilitats relacionades amb la lectura com la discriminació de síl·labes, la millora del vocabulari i la comprensió oral o el reconeixement dels grafemes i paraules escrites, entre d’altres.

L’aplicació està disponible en Android i iOS i està pensada per a infants de fins a 8 anys.

‘TeCuento’ App

I, per acabar, us parlem d’una altra aplicació gratuïta, en aquest cas relacionada amb els contes. ‘Tecuento’ està pensada per a que, tant infants com adults, puguin editar de forma senzilla i divertida els seus contes en llengua de signes espanyola. L’aplicació permet personalitzar les històries amb imatges pròpies i també incorporar a la biblioteca contes ja editats en llengua de signes i subtitulats. La primera descàrrega inclou un clàssic de la literatura infantil castellana, ‘Platero y Yo‘ de Juan Ramón Jiménez.

Aquesta aplicació està disponible per a sistemes Android i és una iniciativa de la fundació CNSE, una organització que treballa per a la supressió de les barreres de comunicació i des de la qual es promou millorar l’accessibilitat de les persones sordes en tots els àmbits i s’impulsa el desenvolupament de projectes que millorin la qualitat de vida de les persones sordes i de les seves famílies.

Aquests tres projectes inclusius tenen la lectura i el món dels llibres com a principals protagonistes. Només són tres exemples i segur que n’hi ha més. Si en coneixeu algun, podeu fer les vostres aportacions a la secció de comentaris!