L’entitat Arrels Fundació va posar en marxa aquest estiu la campanya #ReescriuLaHistòria amb l’objectiu de combatre els prejudicis que encara existeixen respecte a les persones que viuen al carrer. El projecte, que continua vigent, consisteix en una col·lecció de llibres inèdita i limitada amb adaptacions de grans obres de la literatura universal on les persones sense llar són les veritables protagonistes. El resultat són llibres amb títols tan evocadors com: Sherlock Homeless, El señor de los cartones o 20.000 leguas de viaje callejero que expliquen la duresa de viure al carrer.

Amb aquesta campanya es vol seguir sensibilitzant i desmuntant prejudicis envers el col·lectiu de persones sense llar, i també convidar la ciutadania a reescriure la història per fer possible que ningú hagi de dormir al carrer. I tot plegat amb la literatura com a aliada.

La força de les històries

El punt de partida de la campanya és l’adaptació d’històries de la literatura universal que podrien haver estat protagonitzades per una persona sense llar. Per exemple a El señor de los cartones s’explica la vida d’un jove hobbit que destruirà un anell per salvar la humanitat del Senyor Fosc de l’Habitatge; o a A Ensayo sobre la ceguera barcelonesa, s’hi explica la història d’un home que ignora una persona sense llar i es queda cec sobtadament.

La lluita contra els prejudicis que arrosseguen les persones sense llar està present a cada història, tal i com es mostra en el següent passatge de Los hombres invisibles: “Ningú esperava aquell dolor tan fort quan em vaig convertir en invisible com la resta de persones sense llar. Em vaig quedar allà estirat, com mort, esperant que algun ciutadà em fes cas. Jo i molts altres érem invisibles perquè, simplement, la societat havia refusat veure’ns”.

Trobareu més informació sobre tots els títols de la col·lecció i sobre com adquirir-los en aquest enllaç.

Llibres en blanc per #ReescriuLaHistòria

Per col·laborar podeu aconseguir un llibre en blanc elaborat de manera artesanal al taller de la Fundació Arrels. Els llibres, a primera vista, semblen reals però les pàgines estan en blanc amb la idea que cadascú escrigui tot allò que vulgui: anècdotes, experiències o reflexions. Això sí, allunyades dels prejudicis que sovint acompanyen aquest col·lectiu per oferir una nova mirada.

En aquesta entrevista a Elvira Postigo, enquadernadora professional i voluntària al taller d’Arrels, trobareu més informació sobre el procés artesanal d’enquadernació d’aquests llibres.

La tasca i les campanyes d’Arrels Fundació

El 1986 una trentena de persones del Raval de Barcelona va començar un projecte fruit de la preocupació per les persones del barri que vivien al carrer. En un primer moment van habilitar un petit local amb una dutxa de dipòsit i un armari de roba per a qui ho volgués utilitzar. Però de seguida van veure que no havien d’esperar les persones per a que visitessin el centre, sinó que havien de sortir a buscar-les per crear-hi lligams i vincles de confiança. I això és el que porta fent la fundació des de fa més de 30 anys.

En els darrers anys s’ha fet ben visible a les xarxes gràcies a la tasca diària i a la força de les seves campanyes. Aquestes s’han caracteritzat per eliminar els perjudicis existents envers les persones sense llar i per la tasca de sensibilització, però l’objectiu final ha estat sempre ben clar: #ningudormintalcarrer.

Aquestes són algunes de les campanyes més destacades:

-Homelessfonts: són tipografies creades a partir de la lletra de persones que viuen (o han viscut) al carrer. La idea és que tant empreses com particulars les utilitzin en el seu àmbit, ja sigui a les xarxes socials, o en el disseny dels seus productes: publicitat, papereria, packaging o webs. Aquestes tipografies són úniques perquè tenen una història humana i reflecteixen el caràcter de la persona que hi ha a darrere.

-Homelesscommons: es tracta d’imatges realitzades per fotògrafs professionals on els protagonistes són persones que viuen o han viscut al carrer. L’objectiu és que tant empreses com particulars les utilitzin en els seus projectes digitals o gràfics per així ajudar a finançar, d’una manera creativa, els projectes d’Arrels Fundació.

–El vídeo més avorrit del món: sota aquest títol els creatius que treballen amb Arrels Fundació van crear un vídeo viral amb l’objectiu de recaptar fons gràcies a la publicitat i al número de visualitzacions.

–#Ningudormintalcarrer: segurament una de les campanyes més conegudes, creada a finals de 2012 amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania que dormir al carrer no és una cosa normal.

A més, la fundació també ha organitzat diversos recomptes i censos de persones sense sostre que s’han fet a Catalunya, accions molt necessàries per abordar la problemàtica amb polítiques i recursos més eficaços, tal i com es mostra en aquest vídeo:

Dossier temàtic de DIXIT

La informació que trobareu al web d’Arrels fundació té un gran valor informatiu i documental, i a més us proposa diverses formes de col·laboració per aconseguir l’objectiu que no hi hagi ningú dormint al carrer. En qualsevol cas, i per acabar aquesta entrada de blog, també us recomanem el dossier temàtic, publicat per DIXIT, en el que trobareu monografies, articles de revista i recursos amb informació diversa sobre les persones sense llar i el Moviment Housing First, un model d’intervenció per a persones sense sostre que prioritza, en una primera fase, l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc.

365 Batecs és un recurs pedagògic creat per l’Obra Social Sant Joan de Déu que proposa una reflexió sobre les persones en situació de vulnerabilitat. I ho fa amb una mirada gens paternalista, sinó que pretén generar consciència sobre la realitat observada per a poder actuar en conseqüència a partir de la màxima ‘escolta, reflexiona i actua’. Aquest recurs està especialment dissenyat per treballar amb adolescents i joves.

El projecte, dut a terme amb el suport pedagògic del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona, posa a l’abast dels professionals que treballen amb joves i adolescents tota una sèrie de materials didàctics per reflexionar sobre persones de diferents col·lectius que es troben -o s’han trobat- davant d’una situació complicada a la seva vida.

Al web hi trobareu una sèrie de vídeos curts amb testimonis de gent que pateix una situació de vulnerabilitat o exclusió social. A partir del vídeo es proposa un seguit de materials didàctics per treballar diversos valors. També hi ha vídeos amb el punt de vista de voluntaris i professionals que treballen per millorar el dia a dia de les persones que passen per dificultats.

L’estructura del web està creada de tal manera que el professional pugui treballar per àmbits temàtics (sense llar, salut mental, infància hospitalitzada, dependència, final de vida, discapacitat, societat, institució) o cerqui els recursos pedagògics en funció dels valors que vulgui tractar a l’aula: qualitat, compromís, espiritualitat, hospitalitat, resiliència, respecte, responsabilitat o solidaritat. A més dels vídeos, el web disposa de materials didàctics específics d’alguns àmbits temàtics determinats amb propostes d’activitats i enllaços a altres materials complementaris.

Escola amiga

Un altre dels projectes de sensibilització de l’Obra Social Sant Joan de Déu és l’”Escola amiga”, que també té l’objectiu d’incrementar la consciència dels joves cap als col·lectius més vulnerables i lluitar contra l’estigma de les persones que es troben en risc d’exclusió.

Aquesta iniciativa consisteix en sessions de sensibilització als centres educatius, on persones usuàries, professionals o voluntaris de l’Obra Social Sant Joan de Déu es desplacen per exposar la realitat de les persones vulnerables. Així, els estudiants poden trencar l’estigma social que envolta sovint aquests col·lectius. Amb aquestes xerrades, i amb l’ajuda dels materials de l’eina 365 Batecs, s’anima els alumnes a participar activament en projectes socials del seu entorn per contribuir a la creació d’una societat més justa i inclusiva.

Obra Social Sant Joan de Déu

L’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu és una entitat religiosa i una organitzacions internacional de cooperació sense ànim de lucre. L’ordre va ser fundat fa més de 500 anys i  actualment compta amb 400 centres a 55 països per atendre a les persones que estan en risc d’exclusió i amb un gran nivell de vulnerabilitat social.

La seva obra social treballa per millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables, amb el suport de persones voluntàries, empreses, entitats i institucions. Un dels principals objectius és el de sensibilitzar la societat per trencar prejudicis i fomentar la inclusió social.

 

 

La venda ambulant al carrer genera molta controvèrsia: es tracta d’una activitat il·legal però també, en moltes ocasions, és un recurs subsidiari per a les persones que la practiquen. A Barcelona s’ha trobat una manera original i socialment integradora per abordar la qüestió del top manta: el cooperativisme. Diomcoop és una cooperativa creada recentment per quinze exmanters que, amb l’ajuda i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, s’han organitzat per vendre legalment els seus productes artesanals en mercats ambulants i fires.

Pot semblar una petita solució per a un fenomen complex que afecta les grans ciutats i les zones amb gran afluència de turistes, però es un pas important que pot marcar el camí a altres projectes que puguin donar una sortida legal per a les persones que és dediquen a la venta ambulant il·legal.

Qui són?

De moment Diomcoop està format per quinze persones de la comunitat subsahariana de Barcelona amb perfils, competències i expectatives diverses. Però tenen previst ampliar la cooperativa fins a 30 persones en breu i, més endavant, a tots aquells que vulguin fer-se un lloc en la venda ambulant legal.

La cooperativa funcionarà amb quatre grans departaments: comunicació, administració, logística i cohesió social. Els integrants han estat rebent formació especialitzada per poder realitzar les tasques que requereix el seu model de negoci de forma solvent i rigorosa. El seu projecte va començar amb un estudi per veure què podien vendre de manera legal, com ho podien fer i a on.

Què vendran i a on?

Diomcoop oferirà productes de comerç just produïts per entitats catalanes i productes artesanals del seu país d’origen. La seva activitat prioritzarà l’economia social, el comerç just, el codesenvolupament, l’artesania, la producció de proximitat i la reutilització: peces de roba i tèxtil de la llar, complements de vestir, bijuteria, sabateria, art decoratiu, artesania i mobles, entre d’altres.

La cooperativa està en procés de formació des del més de setembre i actualment està buscant punts de venta a la capital catalana, però, si tot va bé, començarà l’activitat comercial aquest estiu. Els llocs on es podran trobar les parades de la cooperativa són les fires de comerç al carrer dels diferents districtes de la ciutat, com el mercat de Fleedonia, el Flea Market, el Rastro de la Virgen, el Mercat de Segona mà de Sants o el Traster de Can Ricard, i algunes botigues d’artesans que han ofert espai de venda.

Com a cooperativa, també oferirà als futurs associats:

– Suport logístic a la venda ambulant autoritzada de persones en situació vulnerable: facilitarà espais de venda, estands, estructures, servei de magatzem, transport i compra. S’orientarà, es formarà i s’assessorarà en la gestió de llicències i assegurances.
– Servei d’acollida i orientació de persones vulnerables: orientació sobre la xarxa i els recursos disponibles per a l’acollida; acompanyament en la incorporació a la cooperativa promovent activitats formatives i donant suport a iniciatives de caràcter social i solidari.
– Programació d’activitats que difonen la cultura i els valors de les persones que realitzen la venda ambulant en els diversos espais de venda on tindran presència. Es portarà a terme una tasca permanent de dinamització cultural i de divulgació de l’economia social i de la xarxa comunitària.
– Promoció d’iniciatives comercials noves dins de la cooperativa, com fusteria, gastronomia africana i del món, neteja especialitzada, dinamització comercial i promoció artística i musical.

Dignitat i integració social

Aquest és un projecte creat a partir de l’aplicació d’un model d’intervenció socio-econòmica que dona una resposta col·lectiva a la situació de vulnerabilitat de cadascuna de les persones ateses, actuant en tres direccions: promoció d’un projecte cooperatiu d’ocupació, atenció de drets i necessitats socials i participació en la construcció de comunitat.

El nom de la cooperativa prové de la paraula djom que en wòlof, una llengua que es parla a Gàmbia i Senegal, vol dir fortalesa interior i determinació per escollir sempre el camí del bé. Els integrants veuen en el projecte no només una forma de guanyar-se la vida sinó també de dignificar-la. A més, confien que la iniciativa serà un instrument de cohesió social, en el sentit que canviarà la mirada de la societat cap al col·lectiu de persones que es dediquen a la venta ambulant. Tal i com ells s’autodefineixen, Diomcoop és la dignitat, la lluita, l’alegria, l’hospitalitat i la solidaritat.

 

Biciclot va néixer el 1987 com una associació i el 1994 es va constituir com a cooperativa social. És a dir, que en total compta amb 30 anys d’experiència en el foment de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport a Barcelona. Es tracta d’un model d’economia social sempre involucrat en iniciatives i projectes amb la bicicleta com a protagonista, però amb la integració social i l’educació en valors com a objectius principals.

La cooperativa va organitzar, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, les primeres activitats a finals dels 80: un petit taller de reparació o unes colònies en bicicleta per a joves. Després, al llarg dels 90, va intensificar la promoció i l’ús de la bicicleta a les escoles i va prendre part en l’organització de diferents actes a la capital com ara “La festa de la bici”, el “Joc sobre rodes” o la “Bicicletada escolar”.

Rebiciclem: sostenibilitat i inclusió social

El 2009 arriba el projecte Rebiciclem, un taller per reciclar bicicletes abandonades on es realitza formació per a la inserció social i laboral de joves i adolescents, que reutilitzen materials de segona mà i classifiquen els residus per al reciclatge. Les bicicletes, un cop arreglades, es posen un altre cop a la venda a la botiga de la pròpia cooperativa o són destinades a donacions de caire social.

Ara Rebiciclem és un projecte que engloba tallers i cursets de mecànica per a tothom on destaca un curs d’autorreparació on l’usuari posa a punt una bicicleta abandonada per després quedar-se-la. Però la dimensió social del projecte continua vigent amb un curs d’inserció laboral de 300 hores per a gent a l’atur i un programa de formació i inserció en auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers (especialitzat en bicicletes) de 1000 hores que inclou 180 hores de pràctiques en empreses.

El sector de la bici va en augment, sobretot a les grans ciutats, i per això el curs té força garanties d’èxit laboral perquè hi ha demanda de mecànics, sobretot d’especialistes en bicicletes elèctriques. Un exemple d’aquest èxit és Batec Mobility, una empresa social de Sant Quirze del Vallès que ha contractat alguns alumnes del programa d’inserció de Biciclot per a la fabricació dels seus productes.

A banda dels tallers i de la botiga social de bicicletes de segona mà, Biciclot també disposa d’un servei de lloguer per a totes les edats. Es tracta de VÉSenBICI, que posa a l’abast de tothom bicicletes d’adult i infantils, tàndems, tricicles, equipades amb cadireta infantil o cistella per a fer rutes guiades culturals en grup per Barcelona.

Hub de la bici

Després de l’estiu la seu de Biciclot es traslladarà del barri del Clot al de Poble Nou, concretament a Can Picó: un edifici de titularitat municipal situat en ple districte del 22@. Es tracta d’una nau industrial que es dedicarà exclusivament a la bicicleta i rebrà el nom de Hub de la bici. Serà un futur equipament obert al barri, dedicat a la mobilitat sostenible i a l’economia social i solidària, que comptarà amb un centre de formació escola-taller i una escola d’instructors, una botiga de productes reutilitzats pels alumnes, formació i autoservei mecànic, recollida i reutilització de bicicletes abandonades, un espai de co-treball social i l’observatori de la bici de Barcelona.

Imatge: web de biciclot

Gairebé es pot afirmar que el Hub de Barcelona oferirà els mateixos serveis i activitats que la cooperativa Biciclot però en unes instal·lacions més grans i amb millors condicions. També serà un centre de connexions, una xarxa que connectarà empreses, cooperatives i tot tipus d’actors vinculats amb el món de la bicicleta i estarà preparat per a la certificació com a centre formatiu d’estudis.

En la rehabilitació de l’edifici de Can Picó ha treballat la cooperativa Sostre Cívic que, a banda de promoure els cohabitatges socials i cooperatius, aposta per la masoveria urbana: un model que vol donar una sortida no especulativa a aquells immobles en desús a les ciutats.

Biciclot és una entitat sense ànim de lucre que treballa amb el programa Aracoop del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que, amb la participació de la Confederació i les Federacions de cooperatives i La Confederació empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, treballa  en la creació i desenvolupament d’empreses de l’economia social i cooperativa. Aquest programa ha ajudat Biciclot a equilibrar el projecte social amb la sostenibilitat econòmica de la cooperativa.

L’activitat de Biciclot, i el futur Hub de la bici, pren especial rellevància aquests darrers anys en que les grans ciutats europees avancen cap a un model de mobilitat cada cop més sostenible on es pretén reduir, o fins i tot eliminar, la circulació de vehicles particulars contaminants pels centres urbans. Aquest nou model passa per una aposta pel transport públic i pel foment de la bicicleta. A Barcelona augmenta any rere any l’ús de la bicicleta pel desplaçaments urbans, segons el darrer informe de Dades bàsiques de mobilitat (2015) la bici és el mitjà de transport que més augmenta durant el 2015, un 6,29%, amb 10.000 viatges més que l’any anterior.