Propostes d’inclusió a través de la lectura

La lectura acostuma a ser una activitat per gaudir individualment i, generalment, és un temps que reservem per a nosaltres mateixos. Tot i que existeixen diferents activitats per viure els llibres en companyia com, per exemple, els clubs de lectura. Però la lectura també pot tenir una vessant social i terapèutica. Aquesta setmana al blog de DIXIT us expliquem tres propostes d’inclusió amb els llibres com a protagonistes:

Projecte “Tu biblio + fácil”

Es tracta d’una iniciativa social dirigida a persones amb la síndrome de Down que pretén convertir 10 biblioteques públiques en espais inclusius. Aquest projecte l’ha desenvolupat l’entitat Down España en col·laboració amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

L’objectiu principal és transformar i adaptar aquests 10 espais per tal que fomentin l’hàbit de lectura de les persones amb la síndrome de Down, i ajudin a millorar les seves habilitats lectores i a desenvolupar la seva autonomia personal en espais públics, mitjançant diferents tallers i activitats. Per això, el personal de les biblioteques rep la formació i assessorament en accessibilitat cognitiva per part de mediadors educatius i culturals de les associacions de la Xarxa Nacional d’Educació de Down Espanya.

Per saber més sobre aquest projecte podeu consultar la web de Down España.

App ‘La Mesita’

Aquesta és una aplicació mòbil creada per promoure el desenvolupament lector de nens i nenes amb necessitats educatives especials. Està pensada com un escriptori virtual que permet a l’infant explorar 7 mons amb temàtiques diferents a través de recursos interactius com: l’escriptura de grafemes, paraules o frases, la creació de dibuixos o l’emissió i recepció de sons, entre d’altres. Segons els creadors, és l’aplicació la que s’adapta a l’infant, ja que és un espai flexible que permet l’exploració autònoma per part de l’usuari o també es pot utilitzar amb la supervisió d’un adult que plantegi les diferents activitats.

L’objectiu d’aquesta eina és que l’infant amb necessitats educatives especial pugui desenvolupar diferents habilitats relacionades amb la lectura com la discriminació de síl·labes, la millora del vocabulari i la comprensió oral o el reconeixement dels grafemes i paraules escrites, entre d’altres.

L’aplicació està disponible en Android i iOS i està pensada per a infants de fins a 8 anys.

‘TeCuento’ App

I, per acabar, us parlem d’una altra aplicació gratuïta, en aquest cas relacionada amb els contes. ‘Tecuento’ està pensada per a que, tant infants com adults, puguin editar de forma senzilla i divertida els seus contes en llengua de signes espanyola. L’aplicació permet personalitzar les històries amb imatges pròpies i també incorporar a la biblioteca contes ja editats en llengua de signes i subtitulats. La primera descàrrega inclou un clàssic de la literatura infantil castellana, ‘Platero y Yo‘ de Juan Ramón Jiménez.

Aquesta aplicació està disponible per a sistemes Android i és una iniciativa de la fundació CNSE, una organització que treballa per a la supressió de les barreres de comunicació i des de la qual es promou millorar l’accessibilitat de les persones sordes en tots els àmbits i s’impulsa el desenvolupament de projectes que millorin la qualitat de vida de les persones sordes i de les seves famílies.

Aquests tres projectes inclusius tenen la lectura i el món dels llibres com a principals protagonistes. Només són tres exemples i segur que n’hi ha més. Si en coneixeu algun, podeu fer les vostres aportacions a la secció de comentaris!

Frida: la geganta inclusiva de Tarragona

Visibilitzar, sensibilitzar, normalitzar o incloure són verbs normalment associats a projectes d’entitats que treballen per a col·lectius de persones amb discapacitat. L’Ajuntament de Tarragona va aconseguir aquests objectius durant les festes de Santa Tecla el passat mes de setembre amb la presentació de Frida: la primera geganta de Tarragona dissenyada per a que la puguin portar persones amb discapacitat, persones que van amb cadira de rodes i persones sordes o cegues.

La geganta Frida té una alçada de 3,10 metres, porta un vestit d’estil indígena mexicà i va acompanyada d’un mico enfilat a l’espatlla. Tota la figura està pensada a partir del disseny universal ja que té una estructura muntada sobre quadre rodes i, gràcies a uns braços articulats que es poden fixar a les cadires de rodes manuals o elèctriques, pot ser impulsada amb facilitat i precisió. També se la pot fer ballar dempeus de manera senzilla sense necessitat d’espatlleres, es pot portar per qualsevol persona sense gaires requeriments de força o alçada, fins i tot per la canalla.

El nom i la fisonomia han estat ideades a semblança de l’artista Frida Kahlo perquè els creadors volen reivindicar així els valors i l’esperit de lluita que representa la figura de la pintora mexicana. La vida de Kahlo va estar marcada pel patiment a causa de la poliomielitis i per un greu accident de jove que la va mantenir postrada al llit durant llargs períodes, arribant a sotmetre’s fins a 32 operacions quirúrgiques. La pintora va portar una vida poc convencional i la seva pictòrica gira temàticament al voltant de la seva biografia i del seu patiment.

Aquest projecte ha estat desenvolupat pels serveis tècnics del departament de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona en col·laboració amb l’empresa Dow Chemical i la penya festiva ‘Festa per a Tothom’, entitat que treballa per a que els ciutadans de Tarragona amb capacitats diferents puguin gaudir les festes locals sense cap tipus de dificultat.

La Frida és el primer gegant adaptat de Tarragona, però altres indrets de Catalunya ja compten amb iniciatives semblants. És el cas del gegant Martí, de la Colla Gegantera de Premià de Mar, adaptat per a que el puguin portar persones amb cadira de rodes i que també incorpora, per a les persones amb discapacitat auditiva, uns pilots lluminosos que s’accionen des de fora i que permeten indicar al geganter cap a on ha d’anar. I a la ciutat de Barcelona hi ha  l’Ocellaire de l’Eixample, un altre gegant adaptat que vol ser una al·legoria de la llibertat humana, amb un cap humà i un cos que és una gàbia oberta.

Els castellers de la il·lusió

Els gegants adaptats són un exemple de com les nostres festes i tradicions poden ser una bona oportunitat per crear projectes inclusius per a tota la ciutadania. En aquest sentit, també volem recordar els castellers de la Il·lusió, una colla castellera de Valls inclusiva i integradora amb les persones amb discapacitat intel·lectual que fa una important tasca de normalització i que a més ajuda al desenvolupament personal dels seus components. Els podeu veure en acció gràcies a aquest reportatge que els va dedicar el programa ‘Capacitats’ de TV3 el desembre de 2017.

 

#ReescriuLaHistòria: literatura per combatre prejudicis socials

L’entitat Arrels Fundació va posar en marxa aquest estiu la campanya #ReescriuLaHistòria amb l’objectiu de combatre els prejudicis que encara existeixen respecte a les persones que viuen al carrer. El projecte, que continua vigent, consisteix en una col·lecció de llibres inèdita i limitada amb adaptacions de grans obres de la literatura universal on les persones sense llar són les veritables protagonistes. El resultat són llibres amb títols tan evocadors com: Sherlock Homeless, El señor de los cartones o 20.000 leguas de viaje callejero que expliquen la duresa de viure al carrer.

Amb aquesta campanya es vol seguir sensibilitzant i desmuntant prejudicis envers el col·lectiu de persones sense llar, i també convidar la ciutadania a reescriure la història per fer possible que ningú hagi de dormir al carrer. I tot plegat amb la literatura com a aliada.

La força de les històries

El punt de partida de la campanya és l’adaptació d’històries de la literatura universal que podrien haver estat protagonitzades per una persona sense llar. Per exemple a El señor de los cartones s’explica la vida d’un jove hobbit que destruirà un anell per salvar la humanitat del Senyor Fosc de l’Habitatge; o a A Ensayo sobre la ceguera barcelonesa, s’hi explica la història d’un home que ignora una persona sense llar i es queda cec sobtadament.

La lluita contra els prejudicis que arrosseguen les persones sense llar està present a cada història, tal i com es mostra en el següent passatge de Los hombres invisibles: “Ningú esperava aquell dolor tan fort quan em vaig convertir en invisible com la resta de persones sense llar. Em vaig quedar allà estirat, com mort, esperant que algun ciutadà em fes cas. Jo i molts altres érem invisibles perquè, simplement, la societat havia refusat veure’ns”.

Trobareu més informació sobre tots els títols de la col·lecció i sobre com adquirir-los en aquest enllaç.

Llibres en blanc per #ReescriuLaHistòria

Per col·laborar podeu aconseguir un llibre en blanc elaborat de manera artesanal al taller de la Fundació Arrels. Els llibres, a primera vista, semblen reals però les pàgines estan en blanc amb la idea que cadascú escrigui tot allò que vulgui: anècdotes, experiències o reflexions. Això sí, allunyades dels prejudicis que sovint acompanyen aquest col·lectiu per oferir una nova mirada.

En aquesta entrevista a Elvira Postigo, enquadernadora professional i voluntària al taller d’Arrels, trobareu més informació sobre el procés artesanal d’enquadernació d’aquests llibres.

La tasca i les campanyes d’Arrels Fundació

El 1986 una trentena de persones del Raval de Barcelona va començar un projecte fruit de la preocupació per les persones del barri que vivien al carrer. En un primer moment van habilitar un petit local amb una dutxa de dipòsit i un armari de roba per a qui ho volgués utilitzar. Però de seguida van veure que no havien d’esperar les persones per a que visitessin el centre, sinó que havien de sortir a buscar-les per crear-hi lligams i vincles de confiança. I això és el que porta fent la fundació des de fa més de 30 anys.

En els darrers anys s’ha fet ben visible a les xarxes gràcies a la tasca diària i a la força de les seves campanyes. Aquestes s’han caracteritzat per eliminar els perjudicis existents envers les persones sense llar i per la tasca de sensibilització, però l’objectiu final ha estat sempre ben clar: #ningudormintalcarrer.

Aquestes són algunes de les campanyes més destacades:

-Homelessfonts: són tipografies creades a partir de la lletra de persones que viuen (o han viscut) al carrer. La idea és que tant empreses com particulars les utilitzin en el seu àmbit, ja sigui a les xarxes socials, o en el disseny dels seus productes: publicitat, papereria, packaging o webs. Aquestes tipografies són úniques perquè tenen una història humana i reflecteixen el caràcter de la persona que hi ha a darrere.

-Homelesscommons: es tracta d’imatges realitzades per fotògrafs professionals on els protagonistes són persones que viuen o han viscut al carrer. L’objectiu és que tant empreses com particulars les utilitzin en els seus projectes digitals o gràfics per així ajudar a finançar, d’una manera creativa, els projectes d’Arrels Fundació.

El vídeo més avorrit del món: sota aquest títol els creatius que treballen amb Arrels Fundació van crear un vídeo viral amb l’objectiu de recaptar fons gràcies a la publicitat i al número de visualitzacions.

#Ningudormintalcarrer: segurament una de les campanyes més conegudes, creada a finals de 2012 amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania que dormir al carrer no és una cosa normal.

A més, la fundació també ha organitzat diversos recomptes i censos de persones sense sostre que s’han fet a Catalunya, accions molt necessàries per abordar la problemàtica amb polítiques i recursos més eficaços, tal i com es mostra en aquest vídeo:

Dossier temàtic de DIXIT

La informació que trobareu al web d’Arrels fundació té un gran valor informatiu i documental, i a més us proposa diverses formes de col·laboració per aconseguir l’objectiu que no hi hagi ningú dormint al carrer. En qualsevol cas, i per acabar aquesta entrada de blog, també us recomanem el dossier temàtic, publicat per DIXIT, en el que trobareu monografies, articles de revista i recursos amb informació diversa sobre les persones sense llar i el Moviment Housing First, un model d’intervenció per a persones sense sostre que prioritza, en una primera fase, l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc.

Diccionario Fácil: una eina transversal d’inclusió social

El Diccionario Fácil és una eina que recull paraules, expressions lingüístiques, esdeveniments històrics i altres termes en llengua castellana amb la singularitat que segueix les pautes de lectura fàcil. Aquest recurs està adreçat a tothom qui té dificultats de comprensió lectora i que necessita una definició alternativa de paraules complicades o poc comuns.

El projecte està impulsat per l’entitat Plena Inclusión Madrid, que és la federació d’organitzacions de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de la Comunitat de Madrid. L’objectiu és representar el moviment associatiu de la discapacitat intel·lectual en aquesta comunitat autònoma oferint serveis, defensant drets i esdevenint un agent de canvi social.

Aquest recurs va néixer el 2017 amb prop de 1.200 termes, però es tracta d’un projecte amb continuïtat i actualment ja compta amb 1.579 definicions. Si voleu més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar l’article que hi va dedicar el número 86 de la revista Integración de la Federación de Implantados Cocleares, publicada el passat mes d’abril i disponible a DIXIT.

Lectura fàcil

La lectura fàcil és una tècnica de redacció i d’adaptació del contingut d’un document per fer-lo accessible per a qualsevol persona amb dificultats de comprensió lectora. Aquest diccionari representa una eina transversal d’inclusió social perquè dona accés a persones i col·lectius diversos a una font de coneixement i de cultura. El ventall és extens: persones amb discapacitat intel·lectual, amb dislèxia, sordes, gent gran amb deteriorament cognitiu, infants i adults amb trastorns d’hiperactivitat i dèficit d’atenció, persones nouvingudes, persones amb un baix nivell d’alfabetització, entre d’altres.

Si voleu ampliar la informació sobre la lectura fàcil, amb recursos, publicacions o llocs webs especialitzats, recordeu que des de DIXIT vam dedicar-hi un dossier temàtic el 2016. I, més recentment, vam publicar un dossier sobre llibres i biblioteques inclusius amb editorials i entitats que han optat per publicar llibres adaptats en formats diversos per tal de donar resposta a les diferents necessitats lectores i formatives amb l’objectiu de promoure la inclusió social i l’accessibilitat informativa i formativa.

Treball en equip

Per al correcte funcionament del diccionari és necessari que hi col·laborin tres rols professionals determinats: adaptadors, validadors i lingüistes, que es coordinen en un procés que compta amb fins a tres validacions diferents, dues per part de grups d’experts en fer adaptacions de textos a lectura fàcil i una per part d’un equip de lingüistes de la FundéuBBVA, una de les entitats col·laboradores en el projecte que rep assessorament de la Real Academia Española. En tot aquest procés cal destacar la feina que fan les persones amb discapacitat intel·lectual amb un paper destacat en el procés de validació.

Cada terme del diccionari recull com a màxim 3 dels seus possibles significats i pot incorporar una imatge de suport visual, així com un exemple del seu ús. L’usuari pot valorar el terme descrit del l’1 al 5 i enviar un missatge amb suggeriments de millora. El diccionari també inclou un llistat de termes de nova incorporació així com un rànquing de les paraules més ben valorades.

Més informació i recursos

La Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació i Habilitació (UTAC), ofereix assessorament i recursos per a persones amb discapacitat motriu que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació i tecnologies de suport per a l’accés a l’ordinador, el joc adaptat, el control de l’entorn i la mobilitat assistida. També podeu consultar el dossier temàtic de DIXIT dedicat a les tècniques augmentatives de comunicació.

I, per acabar, us recordem una entrada de blog del desembre passat en la qual us informàvem sobre el Vocabulari bàsic de la llengua de signes catalana en línia (LSC), un projecte de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura que compta amb l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que inclou vídeos amb els conceptes i paraules més habituals la LSC.

Projecte de ràdio social contra el fracàs escolar

La cooperativa Gedi, entitat orientada a la iniciativa social que compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”, desenvolupen La Ràdio social La Clau a Manresa, destinada a adolescents en risc de fracàs escolar amb la voluntat d’oferir-los una eina educativa i integradora.

Joves de 3er i 4t d’ESO són els encarregats de conduir la ràdio. Són alumnes de la Unitat d’Escolaritat Compartida (UEC) La Clau de Manresa, que està gestionada per Gedi i en la que s’inscriuen els instituts de la comarca del Bages. Les UEC són un espai alternatiu pels adolescents que presenten males conductes i dificultats d’adaptació al ritme escolar, on se’ls ajuda a graduar-se amb continguts d’acord a les seves necessitats i interessos.

Periodisme, inserció social i educació

La ràdio social és una eina potencialment didàctica perquè els permet treballar diverses habilitats motivades per la inquietud periodística, combinant periodisme, inserció social i educació. Com a objectius específics els permet conèixer la importància de la comunicació com a eina relacional i el seu paper a la nostra societat; les virtuts i amenaces de les eines de comunicació i les xarxes socials; les teories de la comunicació i la ràdio, i els diferents formats periodístics. Pel que fa a la llengua, hi treballen aspectes com la lectura, l’escriptura i l’expressió oral -habilitats per parlar en públic, capacitat d’expressió, etc.-, així com l’escolta activa.

Les tasques desenvolupades per a la realització dels formats radiofònics els permet aprofundir en tots els aspectes curriculars i desenvolupar tasques de cerca de fonts, corroborar i sintetitzar informació. Els alumnes trien els temes a tractar, dels quals han de formar-se prèviament, i decideixen els formats amb els quals s’aprofundirà cada contingut. Hi realitzen espais informatius, ràdio-fórmules, tertúlies, retransmissions i d’altres d’acord a l’actualitat, com per exemple informar per mitjà d’un reportatge sobre les activitats lúdiques que s’han deixat de celebrar al barri. És, en definitiva, un espai de reflexió per als joves participants i els permet potenciar aspectes com la integració, l’empatia i la responsabilitat social. Fins i tot per a alguns joves ha estat una oportunitat per descobrir el seu potencial.

Les emissions, iniciades aquest 2018, es realitzen quatre cops a la setmana a càrrec de diversos grups d’alumnes. Compten amb diverses plataformes en línia que ells mateixos gestionen: una pàgina web, una plataforma d’àudio i un compte d’Instagram.

El projecte, que encara es troba en una fase molt inicial, esta sent una experiència molt positiva. Tot i ser pensat inicialment com a eina educativa a la UEC, pretén convertir-se en un mitjà de comunicació generalista de referència al barri de la Font dels Capellans de Manresa esdevenint una plataforma d’inclusió social per a persones en risc d’exclusió.

 

Reciclatge social dels materials del Mobile World Congress

Després de la celebració del Mobile World Congress 2018 (MWC) l’ona expansiva informativa encara dura: aplicacions, solucions tecnològiques, nous models, prototips, etc. Però en aquesta entrada de blog ens centrarem en coses més tangibles: què passa amb els mobles, taules, moquetes i altres objectes i materials de construcció un cop acabat el congrés? La resposta la teniu a Donation Room, un projecte endegat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, juntament amb l’organització del MWC i Fira de Barcelona, per reutilitzar els materials utilitzats durant el congrés i destinar-los a projectes socials i culturals de les dues ciutats.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa mediambiental de GSMA, l’empresa organitzadora del MWC, i un altre dels objectius és reduir l’impacte del Mobile en el medi ambient i minimitzar les emissions de carboni durant els dies que dura el congrés.

Dimensió social de la iniciativa

A més, en el procés de recollida i distribució del material, es generen 14 llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat, a través del conveni amb la Fundació Formació i Treball, encarregada de la recollida dels excedents. Una part del material es destina a persones i famílies en situació de risc, mitjançant programes d’entrega social o bé distribuït per la xarxa de botigues “Botiga Amiga” d’aquesta fundació. Els ingressos d’aquests comerços es destinen a mantenir la sostenibilitat econòmica dels programes de formació i ocupació que ofereix la fundació, així com mantenir els llocs de treball per a persones en risc d’exclusió social.

Imatge: web de l’Ajuntament de Barcelona

Armaris, bancs, butaques, cadires, mostradors, sofàs, taules, plantes, cortines, moquetes, lones, fustes, metacrilat, aïllants, palets, pintures, portes i prestatgeries són alguns dels materials i elements que, gràcies al projecte, es distribueixen entre diferents entitats socials i culturals de L’Hospitalet i Barcelona com la Fundació Formació i Treball, Can Batlló, la Fundació d’Entitats de Festes Majors de Sants, la Fundació d’Entitats de la Festa Major de Gràcia o La Nau i Pont Solidari, que també reparteixen a altres associacions.

Xifres

El 2016, primer any de funcionament del projecte, es van recollir 9 tones: 6 de material de construcció i 3 de mobiliari i altres elements. En la segona edició es va millorar tant el coneixement per part dels participants al MWC, com la coordinació i l’encaix de l’activitat de recollida i distribució en el desmuntatge del congrés. Per això es va aconseguir incrementar el material recollit fins a les 32,5 tones: 19,3 de material de construcció i 13,2 de mobles i altres. Les xifres de la recollida de material d’enguany encara no s’han fet oficials, però s’espera que siguin encara millor que les de l’any passat.

Reciclar mòbils

I acabem aquesta entrada amb una iniciativa d’Oxfam Intermón per reciclar els telèfons mòbils que ja no s’utilitzen i convertir-los en ajuda al desenvolupament. L’impacte d’aquest projecte és doble, ja que amb els telèfons reutilitzats es redueix la demanda de components com el coltan, un mineral que degrada ecosistemes i genera conflictes armats a la República Democràtica del Congo.

365 Batecs: una web per reflexionar

365 Batecs és un recurs pedagògic creat per l’Obra Social Sant Joan de Déu que proposa una reflexió sobre les persones en situació de vulnerabilitat. I ho fa amb una mirada gens paternalista, sinó que pretén generar consciència sobre la realitat observada per a poder actuar en conseqüència a partir de la màxima ‘escolta, reflexiona i actua’. Aquest recurs està especialment dissenyat per treballar amb adolescents i joves.

El projecte, dut a terme amb el suport pedagògic del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona, posa a l’abast dels professionals que treballen amb joves i adolescents tota una sèrie de materials didàctics per reflexionar sobre persones de diferents col·lectius que es troben -o s’han trobat- davant d’una situació complicada a la seva vida.

Al web hi trobareu una sèrie de vídeos curts amb testimonis de gent que pateix una situació de vulnerabilitat o exclusió social. A partir del vídeo es proposa un seguit de materials didàctics per treballar diversos valors. També hi ha vídeos amb el punt de vista de voluntaris i professionals que treballen per millorar el dia a dia de les persones que passen per dificultats.

L’estructura del web està creada de tal manera que el professional pugui treballar per àmbits temàtics (sense llar, salut mental, infància hospitalitzada, dependència, final de vida, discapacitat, societat, institució) o cerqui els recursos pedagògics en funció dels valors que vulgui tractar a l’aula: qualitat, compromís, espiritualitat, hospitalitat, resiliència, respecte, responsabilitat o solidaritat. A més dels vídeos, el web disposa de materials didàctics específics d’alguns àmbits temàtics determinats amb propostes d’activitats i enllaços a altres materials complementaris.

Escola amiga

Un altre dels projectes de sensibilització de l’Obra Social Sant Joan de Déu és l’”Escola amiga”, que també té l’objectiu d’incrementar la consciència dels joves cap als col·lectius més vulnerables i lluitar contra l’estigma de les persones que es troben en risc d’exclusió.

Aquesta iniciativa consisteix en sessions de sensibilització als centres educatius, on persones usuàries, professionals o voluntaris de l’Obra Social Sant Joan de Déu es desplacen per exposar la realitat de les persones vulnerables. Així, els estudiants poden trencar l’estigma social que envolta sovint aquests col·lectius. Amb aquestes xerrades, i amb l’ajuda dels materials de l’eina 365 Batecs, s’anima els alumnes a participar activament en projectes socials del seu entorn per contribuir a la creació d’una societat més justa i inclusiva.

Obra Social Sant Joan de Déu

L’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu és una entitat religiosa i una organitzacions internacional de cooperació sense ànim de lucre. L’ordre va ser fundat fa més de 500 anys i  actualment compta amb 400 centres a 55 països per atendre a les persones que estan en risc d’exclusió i amb un gran nivell de vulnerabilitat social.

La seva obra social treballa per millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables, amb el suport de persones voluntàries, empreses, entitats i institucions. Un dels principals objectius és el de sensibilitzar la societat per trencar prejudicis i fomentar la inclusió social.

 

 

Renda garantida de ciutadania: un dret social per reduir desigualtats

El 15 de setembre es va implementar la Renda garantida de ciutadania (RGC), una prestació econòmica que té l’objectiu de garantir que tots els ciutadans de Catalunya puguin fer-se càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones que integren la unitat familiar o de convivència. Mitjançant la RGC es pretén que les persones i les famílies que es troben en situació de pobresa i vulnerabilitat s’assegurin les mínimes condicions per tenir una vida digna, puguin garantir la seva autonomia i tenir una participació activa en la societat.

En què consisteix RGC i qui la pot rebre?

La RGC és un dret subjectiu i consta d’una prestació garantida, no condicionada, subjecta als requisits que estableix la llei, i d’una prestació complementària d’activació i inserció, condicionada al compromís d’un pla d’inclusió social o d’inserció laboral que té la finalitat de superar les condicions que han dut a necessitar la prestació.

Aquesta prestació la poden rebre les persones que no disposen de recursos o els que tenen són insuficients per cobrir les necessitats bàsiques, sempre que compleixin una sèrie de requisits. Poden ser persones sense feina i sense recursos, pensionistes, perceptors de prestacions i altres subsidis, famílies monoparentals, etc.

Per a poder percebre la RGC s’ha de ser major de 23 anys, no disposar d’ingressos, rendes o recursos mínims durant els sis mesos anteriors a la sol·licitud i no ser beneficiari d’una prestació pública o privada de servei residencial. Alhora cal estar empadronat a Catalunya i tenir-hi residència durant els 24 mesos anteriors a la sol·licitud, així com no disposar de propietats a banda de l’habitatge habitual. Les persones que actualment reben la renda mínima d’inserció (RMI) passaran automàticament a cobrar la Renda garantida de ciutadania.

Quina quantitat es cobrarà?

A partir de la seva aplicació, el 15 de setembre, les persones beneficiàries cobraran el 85% de la RGC. És a dir, 564€ mensuals lligats a un pla d’inserció laboral o d’inclusió social segons la realitat de cada receptor. Si les persones beneficiàries de la prestació rebutgen aquest pla deixaran de rebre 150€ i si rebutgen una feina deixaran de cobrar tota la prestació. La quantitat a percebre anirà augmentant fins l’any 2020 quan els beneficiaris cobraran el 100% de l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) estimat ara en 664€ al mes.

Més de 400 professionals per implementar la RGC

El govern de la Generalitat de Catalunya ha contractat 403 nous professionals per atendre demandes d’informació, fer sol·licituds de la prestació i gestionar-la. Aquests professionals ja estan incorporats a les Oficines de Treball (189 efectius), a les oficines d’Atenció Ciutadana i Oficines d’Afers Socials i Famílies (133 efectius), a la Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa (44 efectius) i la a Direcció General de Protecció Social (37 efectius).

Més informació i tràmits

Per a més informació i per saber com s’ha de tramitar la RGC, podeu visitar el web rendagarantida.gencat.cat o trucar al telèfon 900 400 012, on podreu consultar si es té dret a percebre la prestació i també demanar cita prèvia per a fer la sol·licitud. A més, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha posat en marxa un Assistent virtual de la Renda garantida de ciutadania amb la intenció que les persones usuàries puguin determinar si són, o no, susceptibles de rebre-la.

 

DIOMCOOP: del top manta a la cooperativa

La venda ambulant al carrer genera molta controvèrsia: es tracta d’una activitat il·legal però també, en moltes ocasions, és un recurs subsidiari per a les persones que la practiquen. A Barcelona s’ha trobat una manera original i socialment integradora per abordar la qüestió del top manta: el cooperativisme. Diomcoop és una cooperativa creada recentment per quinze exmanters que, amb l’ajuda i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, s’han organitzat per vendre legalment els seus productes artesanals en mercats ambulants i fires.

Pot semblar una petita solució per a un fenomen complex que afecta les grans ciutats i les zones amb gran afluència de turistes, però es un pas important que pot marcar el camí a altres projectes que puguin donar una sortida legal per a les persones que és dediquen a la venta ambulant il·legal.

Qui són?

De moment Diomcoop està format per quinze persones de la comunitat subsahariana de Barcelona amb perfils, competències i expectatives diverses. Però tenen previst ampliar la cooperativa fins a 30 persones en breu i, més endavant, a tots aquells que vulguin fer-se un lloc en la venda ambulant legal.

La cooperativa funcionarà amb quatre grans departaments: comunicació, administració, logística i cohesió social. Els integrants han estat rebent formació especialitzada per poder realitzar les tasques que requereix el seu model de negoci de forma solvent i rigorosa. El seu projecte va començar amb un estudi per veure què podien vendre de manera legal, com ho podien fer i a on.

Què vendran i a on?

Diomcoop oferirà productes de comerç just produïts per entitats catalanes i productes artesanals del seu país d’origen. La seva activitat prioritzarà l’economia social, el comerç just, el codesenvolupament, l’artesania, la producció de proximitat i la reutilització: peces de roba i tèxtil de la llar, complements de vestir, bijuteria, sabateria, art decoratiu, artesania i mobles, entre d’altres.

La cooperativa està en procés de formació des del més de setembre i actualment està buscant punts de venta a la capital catalana, però, si tot va bé, començarà l’activitat comercial aquest estiu. Els llocs on es podran trobar les parades de la cooperativa són les fires de comerç al carrer dels diferents districtes de la ciutat, com el mercat de Fleedonia, el Flea Market, el Rastro de la Virgen, el Mercat de Segona mà de Sants o el Traster de Can Ricard, i algunes botigues d’artesans que han ofert espai de venda.

Com a cooperativa, també oferirà als futurs associats:

– Suport logístic a la venda ambulant autoritzada de persones en situació vulnerable: facilitarà espais de venda, estands, estructures, servei de magatzem, transport i compra. S’orientarà, es formarà i s’assessorarà en la gestió de llicències i assegurances.
– Servei d’acollida i orientació de persones vulnerables: orientació sobre la xarxa i els recursos disponibles per a l’acollida; acompanyament en la incorporació a la cooperativa promovent activitats formatives i donant suport a iniciatives de caràcter social i solidari.
– Programació d’activitats que difonen la cultura i els valors de les persones que realitzen la venda ambulant en els diversos espais de venda on tindran presència. Es portarà a terme una tasca permanent de dinamització cultural i de divulgació de l’economia social i de la xarxa comunitària.
– Promoció d’iniciatives comercials noves dins de la cooperativa, com fusteria, gastronomia africana i del món, neteja especialitzada, dinamització comercial i promoció artística i musical.

Dignitat i integració social

Aquest és un projecte creat a partir de l’aplicació d’un model d’intervenció socio-econòmica que dona una resposta col·lectiva a la situació de vulnerabilitat de cadascuna de les persones ateses, actuant en tres direccions: promoció d’un projecte cooperatiu d’ocupació, atenció de drets i necessitats socials i participació en la construcció de comunitat.

El nom de la cooperativa prové de la paraula djom que en wòlof, una llengua que es parla a Gàmbia i Senegal, vol dir fortalesa interior i determinació per escollir sempre el camí del bé. Els integrants veuen en el projecte no només una forma de guanyar-se la vida sinó també de dignificar-la. A més, confien que la iniciativa serà un instrument de cohesió social, en el sentit que canviarà la mirada de la societat cap al col·lectiu de persones que es dediquen a la venta ambulant. Tal i com ells s’autodefineixen, Diomcoop és la dignitat, la lluita, l’alegria, l’hospitalitat i la solidaritat.

 

Biciclot: Integració social i laboral sobre rodes

Biciclot va néixer el 1987 com una associació i el 1994 es va constituir com a cooperativa social. És a dir, que en total compta amb 30 anys d’experiència en el foment de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport a Barcelona. Es tracta d’un model d’economia social sempre involucrat en iniciatives i projectes amb la bicicleta com a protagonista, però amb la integració social i l’educació en valors com a objectius principals.

La cooperativa va organitzar, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, les primeres activitats a finals dels 80: un petit taller de reparació o unes colònies en bicicleta per a joves. Després, al llarg dels 90, va intensificar la promoció i l’ús de la bicicleta a les escoles i va prendre part en l’organització de diferents actes a la capital com ara “La festa de la bici”, el “Joc sobre rodes” o la “Bicicletada escolar”.

Rebiciclem: sostenibilitat i inclusió social

El 2009 arriba el projecte Rebiciclem, un taller per reciclar bicicletes abandonades on es realitza formació per a la inserció social i laboral de joves i adolescents, que reutilitzen materials de segona mà i classifiquen els residus per al reciclatge. Les bicicletes, un cop arreglades, es posen un altre cop a la venda a la botiga de la pròpia cooperativa o són destinades a donacions de caire social.

Ara Rebiciclem és un projecte que engloba tallers i cursets de mecànica per a tothom on destaca un curs d’autorreparació on l’usuari posa a punt una bicicleta abandonada per després quedar-se-la. Però la dimensió social del projecte continua vigent amb un curs d’inserció laboral de 300 hores per a gent a l’atur i un programa de formació i inserció en auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers (especialitzat en bicicletes) de 1000 hores que inclou 180 hores de pràctiques en empreses.

El sector de la bici va en augment, sobretot a les grans ciutats, i per això el curs té força garanties d’èxit laboral perquè hi ha demanda de mecànics, sobretot d’especialistes en bicicletes elèctriques. Un exemple d’aquest èxit és Batec Mobility, una empresa social de Sant Quirze del Vallès que ha contractat alguns alumnes del programa d’inserció de Biciclot per a la fabricació dels seus productes.

A banda dels tallers i de la botiga social de bicicletes de segona mà, Biciclot també disposa d’un servei de lloguer per a totes les edats. Es tracta de VÉSenBICI, que posa a l’abast de tothom bicicletes d’adult i infantils, tàndems, tricicles, equipades amb cadireta infantil o cistella per a fer rutes guiades culturals en grup per Barcelona.

Hub de la bici

Després de l’estiu la seu de Biciclot es traslladarà del barri del Clot al de Poble Nou, concretament a Can Picó: un edifici de titularitat municipal situat en ple districte del 22@. Es tracta d’una nau industrial que es dedicarà exclusivament a la bicicleta i rebrà el nom de Hub de la bici. Serà un futur equipament obert al barri, dedicat a la mobilitat sostenible i a l’economia social i solidària, que comptarà amb un centre de formació escola-taller i una escola d’instructors, una botiga de productes reutilitzats pels alumnes, formació i autoservei mecànic, recollida i reutilització de bicicletes abandonades, un espai de co-treball social i l’observatori de la bici de Barcelona.

Imatge: web de biciclot

Gairebé es pot afirmar que el Hub de Barcelona oferirà els mateixos serveis i activitats que la cooperativa Biciclot però en unes instal·lacions més grans i amb millors condicions. També serà un centre de connexions, una xarxa que connectarà empreses, cooperatives i tot tipus d’actors vinculats amb el món de la bicicleta i estarà preparat per a la certificació com a centre formatiu d’estudis.

En la rehabilitació de l’edifici de Can Picó ha treballat la cooperativa Sostre Cívic que, a banda de promoure els cohabitatges socials i cooperatius, aposta per la masoveria urbana: un model que vol donar una sortida no especulativa a aquells immobles en desús a les ciutats.

Biciclot és una entitat sense ànim de lucre que treballa amb el programa Aracoop del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que, amb la participació de la Confederació i les Federacions de cooperatives i La Confederació empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, treballa  en la creació i desenvolupament d’empreses de l’economia social i cooperativa. Aquest programa ha ajudat Biciclot a equilibrar el projecte social amb la sostenibilitat econòmica de la cooperativa.

L’activitat de Biciclot, i el futur Hub de la bici, pren especial rellevància aquests darrers anys en que les grans ciutats europees avancen cap a un model de mobilitat cada cop més sostenible on es pretén reduir, o fins i tot eliminar, la circulació de vehicles particulars contaminants pels centres urbans. Aquest nou model passa per una aposta pel transport públic i pel foment de la bicicleta. A Barcelona augmenta any rere any l’ús de la bicicleta pel desplaçaments urbans, segons el darrer informe de Dades bàsiques de mobilitat (2015) la bici és el mitjà de transport que més augmenta durant el 2015, un 6,29%, amb 10.000 viatges més que l’any anterior.