Labdoo, ordinadors solidaris

Tens algun ordinador, tauleta o lector de llibre electrònic a casa que encara funciona però que ja no fas servir? Marxes de viatge aquest estiu? Tens coneixements d’informàtica i vols dedicar una mica del teu temps a ajudar als altres? Sigui quina sigui la teva opció, pots col·laborar amb Labdoo, una plataforma que recupera ordinadors per destinar-los a projectes educatius en entorns desafavorits, tant de països en vies de desenvolupament com en països rics.

Labdoo és una xarxa social humanitària que busca facilitar l’accés a l’educació sense generar costos econòmics ni mediambientals. En els últims deu anys ha recuperat prop de 17.900 dootronics (paraula formada per Labdoo i electrònic que fan servir per denominar els aparells informàtics en desús). D’aquests, més de 12.200 han estat entregats a 1.432 escoles, el que ha beneficiat prop de mig milió d’estudiants (466.876).

Abans d’enviar-los, s’esborren totes les dades que puguin contenir els aparells electrònics i s’hi instal·len programes educatius en l’idioma que es parli en el país de destí. Viatgers voluntaris els porten a escoles, orfenats i camps de refugiats. L’organització calcula que aquesta forma d’enviament ha permès estalviar 263.949 kg de CO2, ja que els dootronics viatgen arreu del món: hi ha donants i benefactors escampats per 130 països.

Gràcies a un codi identificador de nou dígits i a un codi QR únics es pot seguir en línia l’enviament i, fins i tot, saber per a què els fan servir i veure fotos d’infants, joves i altres beneficiaris utilitzant-los. Si se’ls espatlla i no es pot arreglar de nou, es reciclen per reduir l’impacte ambiental i se’ls proporciona un altre gratuïtament.

Els voluntaris també organitzen recollides de dootronics, coordinen dootrips (com anomenen els viatges en què es duen ordinadors), fan xerrades de sensibilització, es reuneixen per sanejar ordinadors… Són tasques flexibles que duen a terme en funció de les seves habilitats a diferents punts del món: 264, concretament. Acostumen a ser escoles però també empreses, entitats veïnals i ajuntaments, i se’ls anomena hubs.

Històries properes de Labdoo

Els codis dels dootronics permeten seguir els viatges que realitzen. Alguns recorren un grapat de quilòmetres i d’altres en fan milers. A continuació us posem dos exemples.

El CRAE Seonee és un centre residencial d’acció educativa de Girona per a infants i adolescents (de 0 a 18 anys) que per diferents motius no poden viure amb els seus pares. Com també s’encarreguen de la seva educació, al març van demanar a Labdoo ordinadors perquè només en tenien un per poder fer els deures de l’escola.

Els van rebre pocs dies després procedents de l’Escola Monlau de Barcelona, un hub que s’ocupa de recollir i sanejar portàtils i ordinadors de taula. Van començar el setembre del 2017 i des d’aleshores han passat per les seves mans més de 150 dootronics.

Alumnes de l’Escola Monlau de Barcelona empaquetant ordinadors a l’abril. Font: Labdoo.

Uns dootronics que van recorre uns quants quilòmetres més gràcies als voluntaris són els que  el Col·legi Vedruna Sant Elies de Vilafranca del Penedès va preparar per a l’escola i l’institut de Thillé Boubacar, al Senegal. Els havia demanat l’Associació pel desenvolupament del Riu Senegal, que treballa per facilitar l’accés a la informàtica, així com el seu bon coneixement, als infants de famílies amb escassos recursos de la població. Però no són els únics dootronics que ha preparat. En dos anys, l’escola vilafranquina ha recollit i sanejat més de 170 aparells que han arribat arreu del món, des del Marroc o Grècia fins a Tailàndia i Uganda. Alumnes d’entre 12 i 16 anys s’encarreguen, en diversos tallers, de sanejar i registrar els aparells, que són guardats amb cura fins que els voluntaris els poden dur.

La fam no fa vacances i la solidaritat, tampoc

Les colònies i els casals d’estiu són algunes de les solucions a què recorren els pares per compaginar la feina amb els tres mesos de vacances escolars. Però no totes les famílies aconsegueixen quadrar els comptes. De fet, a Catalunya el 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, xifra que s’eleva fins al 28,5% en el cas dels menors de 16 anys, segons l’Idescat. La situació a l’estiu pot fins i tot empitjorar, ja que durant el curs escolar els infants reben beques menjador.

Per això, institucions i entitats socials posen en marxa diferents iniciatives perquè tots els infants puguin gaudir de l’estiu i tenir les necessitats bàsiques cobertes. És el cas del Banc dels Aliments que, des de fa uns anys, organitza “La fam no fa vacances”, una recollida d’aliments de primera necessitat com oli, llet, llegums cuits o conserves. La fundació anima a clubs esportius, empreses o associacions culturals a sumar-se a la campanya organitzant recollides o oferint descomptes a canvi de donacions, entre altres opcions. Podeu consultar totes les activitats programades per a aquest estiu.

Una altra campanya de recollida d’aliments estival és la de “Cap nen sense bigoti“, que organitza l’Obra Social “la Caixa” en favor dels Bancs dels Aliments. L’objectiu d’aquesta acció és garantir l’accés a la llet, font destacable de proteïnes d’alta qualitat, vitamines i minerals, que contribueix al creixement i desenvolupament dels infants. Entre el maig i el juny es van recollir brics de llet i durant l’estiu es poden fer donacions en línia i aconseguir el conte Berta, Milki i el núvol blanc, escrit per Elvira Sastre i il·lustrat per Òscar Llorens. En l’última edició a Catalunya es van recollir 473.000 litres, que van permetre abastir 35.382 infants.

La situació econòmica familiar afecta també les vacances dels nens i nenes. Per garantir el dret de tots els infants i joves a gaudir d’un lleure educatiu de qualitat durant l’estiu, entitats com Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés ofereixen beques per als seus casals, campaments i colònies. Aquestes activitats permeten a les criatures sortir del seu entorn, compartir amb altres infants de la seva edat espais i vivències que els faran madurar, comptar amb referents adults positius, tenir cobertes les necessitats d’alimentació i higiene, i descobrir i estimar la natura. El Casal dels Infants, per la seva banda, busca voluntaris que s’impliquin en les colònies, els casals, els camps de treballs i el projecte de reforç del català CatEstiu, i així garantir el dret al lleure educatiu dels infants durant el juliol i l’agost.

I si vols ser solidari durant l’estiu?

A l’estiu, com durant la resta de l’any, es pot ser solidari fent aportacions a les campanyes de recollida d’aliments o amb donatius per a beques per a activitats de lleure educatiu, però hi ha moltes altres formes. És un bon moment, per exemple, per fer un voluntariat i a pàgines com hacesfalta.org, ONGVoluntariatAIPC-Pandora, trobareu tota mena d’opcions tant prop de casa com a l’estranger. Els menors de 29 anys també trobaran moltes alternatives a Jove.cat.

Si voleu  marxar a l’estranger, el turisme responsable i les estades solidàries que organitzen algunes ONG seguint els principis de justícia social i econòmica, i respectant el medi ambient i la cultura local. Són una forma diferent de conèixer de primera mà la realitat social, cultural, política i econòmica dels habitants de països en vies de desenvolupament.

També hi podeu anar per fer un voluntariat i participar en un projecte de cooperació o en un camp de treball per millorar les condicions de vida combatent la pobresa, conservant el medi ambient o fomentant la igualtat de gènere, entre altres. Són experiències vitals que no només marquen els estius dels participants sinó les seves vides.

Unint generacions

A Catalunya, més de 175.000 persones majors de 65 anys que viuen soles pateixen soledat no desitjada i, per a bona part de la societat, són invisibles. La desaparició d’un ésser estimat, l’empitjorament de la salut o la pèrdua de la mobilitat són alguns dels factors que les aboquen a aquesta soledat.

Entitats, institucions i voluntaris intenten donar-los suport amb diferents iniciatives i activitats, i cada vegada són més els projectes que fomenten les relacions intergeneracionals pels importants beneficis que aporten a la gent gran, als infants i els joves que hi participen i a les generacions compreses entre els dos.

Ho certifiquen estudis com el realitzat pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social de la Universitat de les Illes Balears. Aquest tipus d’activitats milloren l’aprenentatge i la motivació dels infants, i l’autoestima de les persones grans, alhora que afavoreixen la comprensió i el respecte entre les diferents generacions i incrementa la qualitat de vida d’uns i altres.

A més, ajuda a visibilitzar la gent gran al conjunt de la societat. Tenir-los més presents pot ajudar també a combatre els abusos i maltractaments que pateixen alguns. Precisament, el 15 de juny se celebra el dia mundial per prendre consciència d’aquesta problemàtica, sobre la que DIXIT va elaborar un dossier temàtic.

Iniciatives que fan molt més que companyia

Algunes escoles bressol de Barcelona animen els avis dels alumnes a acompanyar-los i ajudar-los en la cura de l’hort que tenen al centre. A Montornès del Vallès van optar perquè les criatures de la llar d’infants El Lledoner compartissin un cop al mes contacontes, jocs interactius i manualitats, entre altres, amb usuaris del Casal de la Gent Gran Nord.

Infants i gent gran de Montornès comparteixen activitats. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

Els usuaris de la residència Sant Bernabé de Berga reben la visita d’infants de l’escola bressol Flor de Neu cada tres setmanes (ni petits ni grans són sempre els mateixos) i comparteixen treballs manuals, jocs, música i contes.

De vegades, són els més grans els que aprenen del jovent. És el cas dels joves de Pira (Conca de Barberà) que han ensenyat a gent gran del municipi a treure el màxim profit del mòbil. O el dels nois i noies de Montornès que han explicat als seus veïns de més edat com fer servir les xarxes socials.

Adolescents ensenyen a fer servir el mòbil als veïns més grans de Montornès. Foto: Ajuntament de Montornès del Vallès.

En altres iniciatives participen nens i nenes més grans, com els alumnes de cinquè i sisè de l’Escola Forallac de la Bisbal de l’Empordà, que es van cartejar amb els avis d’una residència del poble abans d’anar-los a veure. Estudiants d’altres centres de la mateixa població també els acompanyen al mercat o els visiten per fer petar la xerrada mentre juguen al dòmino.

Joves i ancians comparteixen moments de confidències, d’intercanvi d’experiències i de parlar de temes com la malaltia, la mort o la família. Conversar-hi també els permet conèixer de primera mà com era abans la vida, l’escola i el barri, de què treballaven, com viuen els canvis socials, econòmics, tecnològics, etc.

Casals Cívics, espais per a tothom

Joves i grans també poden compartir bones estones i activitats als casals cívics de la Generalitat, espais públics de participació i convivència oberts a tothom. A través d’activitats com tallers, conferències i exposicions, els casals busquen, entre altres, afavorir la cohesió social, gaudir de noves relacions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte comú.

El Casal Cívic Igualada Montserrat, per exemple, ha creat “El Racó Familiar”, on infants i adults poden jugar, dibuixar i llegir plegats per afavorir la convivència entre generacions. El de Lleida, per la seva banda, ha facilitat que alumnes de 4t d’ESO de l’IES Joan Oró aprenguin sobre la Guerra Civil i la Dictadura de la mà de persones grans que les van patir, alhora que els feien companyia. I, entre altres, Can Boada, a Terrassa, va organitzar una obra teatral d’inclusió social intergeneracional per Sant Jordi.

Cinema social i reivindicatiu

A Catalunya hi ha una gran varietat de festivals de cinema. Se n’organitzen sobre tota mena de temàtiques com la música, l’esport, la moda, el medi ambient i, fins i tot, el vi. D’altres mostren com es viu en altres indrets del món, ja que s’hi projecten metratges nord-americans, llatinoamericans, asiàtics o àrabs, entre altres. I també n’hi ha que tracten sobre drets humans, igualtat, discapacitat, diversitat sexual, etc. En aquesta entrada us parlem precisament d’aquests últims, els festivals vinculats als afers socials.

Actualment, n’hi ha dos en marxa. El primer d’ells és la Mostra Internacional de Films de Dones, que se celebra des del 4 fins al 9 de juny, tot i que organitza tallers, cursos, jornades i altres activitats al llarg de l’any. Aquest festival fa més de 25 anys que aposta pel cinema dirigit per dones d’arreu del món amb l’objectiu d’oferir visibilitat a la cultura audiovisual femenina tant davant com darrere de les càmeres.

Aquest dijous també comença un altre certamen que ja és tot un clàssic: el FIRE!!. És el degà dels festivals de temàtica LGBTI d’Espanya, ja que va néixer el 1995. Des d’aleshores, el Casal Lambda selecciona amb cura llargmetratges, documentals i curtmetratges de qualitat, d’autor i amb enfocament educatiu, que aborden la diversitat afectiva en el seu sentit més ampli. La 24a edició de la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià se celebrarà del 6 al 16 de juny a diferents espais, però principalment a l’Institut Francès de Barcelona.

Abans de seguir avançant pel calendari, cal recordar que al maig es va celebrar el CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, un projecte de promoció i divulgació cinematogràfica centrat en la solidaritat i els drets humans. A la setzena edició es van presentar a concurs més de 260 curtmetratges i prop d’un centenar de llargmetratges.

Cartell del curmetratge On és l’Ivan?

S’hi van concedir diversos premis, també un en col·laboració amb AMPANS: l’INSERT, que reconeix el talent, la creativitat i l’expressió artística en format audiovisual de les persones amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament. Enguany l’ha rebut la Coordinadora Down de Catalunya gràcies al curmetratge On és l’Ivan?, sobre vuit joves amb discapacitat intel·lectual que s’enfronten al repte de realitzar un taller de cinema. I és que les arts audiovisuals s’han convertit en una eina de motivació i aprenentatge per a la inclusió activa de persones amb discapacitat intel·lectual.

Al setembre és el torn del Festival Gollut de Ribes de Freser, que, amb activitats per a tots els públics i un ampli ventall de gèneres i formats (des de curts i llargs documentals i de ficció fins a propostes de fotoperiodisme), tracta temes socials i la no discriminació. Aquesta mostra, nascuda fa només cinc anys, ret homenatge als golluts, una comunitat que vivia a la vall de Ribes i que va ser discriminada per la seva baixa estatura fins que va desaparèixer.

Per la seva banda, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social busca impulsar la crítica social de manera constructiva i creativa, donant veu a iniciatives i injustícies que difícilment arriben a les sales de cinema. Per fer-ho, es basa en la projecció de cinema de denúncia (mostra de llargmetratges, concurs internacional de curts i cinema infantil amb valors), i en l’organització d’activitats paral·leles vinculades amb el cinema i/o la denúncia. Aquest any tindrà lloc del 18 al 27 d’octubre a Vic.

El Protesta, com se’l coneix, no és l’únic que té en compte la canalla. No es presenta com a festival reivindicatiu, però El Meu Primer Festival, que s’adreça a infants d’entre 2 i 12 anys, té com a objectiu entretenir, educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític dels més petits.

L’últim festival social de l’any és l’Inclús, que comença el 25 de novembre i acaba l’1 de desembre. En el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona es projecten produccions audiovisuals, tant documentals com de ficció, que tracten la discapacitat des d’un punt de vista alternatiu. També organitza diverses activitats artístiques i comercials paral·leles per donar veu al col·lectiu.

Joves creadors de cinema social

D’uns anys ençà, la creació de curtmetratges socials com a eina educativa no ha parat de créixer, perquè permet al jovent adquirir competències i habilitats audiovisuals i alhora reflexionar, descobrir realitats diferents i sensibilitzar la ciutadania sobre els temes que els preocupen. D’aquí va néixer, el 2011, el projecte Edufilms, de Fundesplai i l’Associació Méliès, dedicada a apropar el món audiovisuals i el llenguatge cinematogràfic a infants i joves.

En nou anys un miler de joves han participat en la creació de quaranta produccions audiovisuals, la meitat dels quals, centrades en les qüestions de gènere (sexualitat, diversitat sexual i afectiva, sexisme, violència de gènere, assetjament, etc.), el que denota que és un tema que els interessa. No només han fet feines pròpies d’una producció audiovisual (elecció del tema, redacció del guió, caracterització dels personatges, recerca de localitzacions, rodatge) sinó que també han fomentat el debat social a l’entorn amb xerrades als esplais i centres educatius o participació en jornades.

Cinc dels joves de l’esplai Pubilla Casas-Can Vidalet durant un rodatge.

A més, les cintes produïdes el 2017 i el 2018 es van projectar a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival Edufilms, el Festival de Cinema Jove per la Transformació, que malauradament enguany ja no s’organitza per manca de recursos. De fet, aquest curs només s’han pogut realitzar petites produccions sobre qüestions de gènere, els espots EnCORatja’t, campanya de la qual vam parlar fa unes setmanes en aquesta entrada. Només s’estan preparant curtmetratges a l’esplai de Pubilla Casas-Can Vidalet, de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i a El Nus, de Sant Joan Despí, que compta amb el suport del consistori i que va ser el primer en participar-hi.

Sant Jordi 2019

Sant Jordi és a tocar i com cada any des de DIXIT hem seleccionat algunes de les activitats i iniciatives de caire social i cultural que s’organitzen per celebrar el dia del llibre i la rosa.

Lectures clau

No hi ha Sant Jordi sense llibres i és per això que encetem l’entrada amb el dossier temàtic que hem elaborat des de DIXIT amb una selecció d’assaigs, narrativa i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes. El dossier també inclou una tria de recursos relacionats amb el món de la cultura.

Molt més que una flor

La Fundació IRES vendrà roses per recaptar fons seguint el fil argumental de l’any passat. La campanya de 2018 va ser batejada amb l’etiqueta #TotsSomLlegenda perquè “no calen dracs ni princeses per lluitar, tan sols somnis i reptes a superar”. Enguany ha triat #FemCréixerLaLlavor ja que les llavors s’han de cuidar perquè es converteixin en roses plenes de vida, com fa l’entitat amb les famílies en situació de vulnerabilitat que acompanya. De nou, el drac es farà fotos amb tothom que s’apropi a la parada del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Les roses contra l’oblit dels Amics de la Gent són ja un clàssic de Sant Jordi i compleixen una triple funció. Amb elles, es recapta fons alhora que es sensibilitza i mobilitza la societat davant la soledat no desitjada de les persones grans, i s’afavoreix la inserció laboral de joves en risc d’exclusió perquè s’elaboren al projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel.

Tant a les parades de les entitats com al Mercat Social, hi trobareu tota mena de roses: naturals, de roba, de paper, de goma eva, de feltre, de ganxet… i, fins i tot, de galeta! També hi ha llibretes, blocs de notes, samarretes, imants, xocolatines, sabons… amb Sant Jordi, la princesa, el drac i les roses com a protagonistes. La majoria són peces úniques ja que les elaboren artesanalment les persones usuàries de les mateixes entitats, una forma de recaptar fons i afavorir la inserció sociolaboral.

Punts de llibre ben visibles

Un altre dels imperdibles de Sant Jordi són els punts de llibre, com els de l’associació No Somos Invisibles, que dona oportunitats laborals a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes. Enguany hi ha dotze models –pintats segons les capacitats de cada usuari (movent el cap, amb la boca, les mans…)– i es poden comprar amb antelació per internet i el mateix dia davant del número 20 de l’avinguda de Déu de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Punts de llibre de No somos invisibles.

La Fundació Comtal també vendrà roses i punts de llibre sota el lema “Una rosa, una oportunitat”, i destinarà tot el que recapta a donar suport educatiu i acompanyament emocional als infants i joves que més ho necessiten. L’entitat ha fet un concurs de dibuix per triar els dissenys dels punts de llibre i també en ven un dibuixat per la il·lustradora Pilarín Bayés, que els va cedir els drets.

Noves vides per a llibres vells

En el dia de compra de llibres per excel·lència, també se’n recullen de segona mà. Es fa tant perquè persones amb pocs recursos puguin gaudir de la diada –especialment les criatures-, com per vendre’ls a posteriori. És el cas de Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari, que des de fa quinze anys treballa per millorar les habilitats de lectura i escriptura realitzant cursos d’alfabetització i d’acollida sociolingüística. Des del 2004 n’ha impartit 120 i han becat prop de 2.500 persones.

Un Sant Jordi intercultural

També hi haurà activitats al barri barceloní del Raval: tallers, contacontes, espectacles de dansa, actuacions musicals… Més de 70 entitats, escoles, serveis comunitaris i comerços del barri mostraran les iniciatives socials i culturals desenvolupades al llarg de l’any per fomentar la convivència. Així doncs, a més de llibres i roses, els visitants podran comprar productes artesanals. A causa de les obres a la rambla del Raval, on des de fa 15 anys se celebra el Sant Jordi més intercultural, les parades s’instal·laran a la plaça dels Àngels.

Educar contra la violència de gènere (real i virtual)

La violència masclista no entén de classes, estudis ni d’edats, i traspassa la frontera entre el món real i el virtual. Conscients d’això, cada vegada hi ha més iniciatives que no només busquen combatre aquesta xacra sinó també lluitar contra les desigualtats entre homes i dones. En parlem d’algunes coincidint amb el proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones: una jornada reivindicativa per remoure consciències, trencar estereotips i, sobretot, canviar comportaments.

“Unfollow a les violències masclistes” és un projecte educatiu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) que pretén donar eines a entitats juvenils i professorat de secundària per prevenir i abordar el sexisme quotidià i les relacions abusives que es donen, també, a través dels entorns digitals entre adolescents i joves.

Ciberassetjaments de diferent tipus, sexpreading (enviament no consentit d’imatges compromeses), control de la parella a través de les xarxes socials, imposició de rols i models de bellesa impossibles…  El CNJC, en col·laboració amb la Cooperativa Candela i Acció comunitària i feminista i Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC) i amb el suport de l’Institut Català de les Dones (ICD), analitza amb exemples les diferents agressions i proposa, entre altres recursos, un seguit d’activitats per treballar la temàtica amb adolescents i joves.

No és l’única iniciativa adreçada a professionals que treballen amb joves i adolescents. L’últim cap de setmana de febrer, per exemple, la Federació Catalana de l’Esplai-Fundesplai va celebrar al Prat de Llobregat la seva 22a jornada anual, en la qual van participar més de 400 monitores i monitores d’esplais de tot Catalunya. Bona part dels tallers i activitats que s’hi van fer estaven centrats en la igualtat de gènere i la violència zero.

Aquestes formacions s’emmarquen en la campanya EnCORatja’t, que inclou accions concretes per prevenir l’assetjament contra el col·lectiu LGTBI i que, des de l’any passat, Fundesplai està fent arribar a més de 85.000 infants i joves dels esplais i escoles on és present.

Internet també pot ser una eina útil contra les agressions i l’assetjament. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha creat l’aplicació de mòbil gratuïta BCN Antimasclista, que permet indicar anònimament on i com s’han sentit agredides o assetjades. Amb la informació recopilada (sobre el moment i el lloc dels fets, però també sobre la víctima i l’agressor), es podrà dibuixar un mapa dels diferents tipus d’assetjament i millorar-ne la prevenció (fins i tot, amb canvis en l’espai públic) i l’atenció a les víctimes, sensibilitzar la ciutadania i visibilitzar la problemàtica.

Projecte Anjana: acompanyament per a joves i adolescents amb malalties greus

L’atenció a persones que pateixen una malaltia greu ha estat sempre dividida entre adults i infants, i enmig queda l’amplia franja d’edat que va de l’adolescència a la joventut que no encaixa en el context d’una atenció infantil ni tampoc plenament adulta. Per aquest motiu el Servei de Cures Pal·liatives de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l’Hospital de Sant Joan de Déu (SJD), així com mestres de diferents escoles del Baix Llobregat han posat en marxa el Projecte Anjana amb l’objectiu d’atendre les necessitats específiques d’aquest grup d’edat amb malalties greus, amb una visió holística i una atenció especialitzada.

El nom del projecte no és una casualitat: Anjana és una nimfa de la mitologia càntabra encarregada d’acompanyar i protegir les persones que es perden pels boscos i camins. L’acompanyament als malalts i el seu entorn en moments difícils també és la finalitat dels professionals que participen en el projecte, sobretot mestres i metges.

Afrontar una malaltia greu és una situació personal que va més enllà d’un evident malestar o deteriorament físic perquè també afecta el context social, educatiu i familiar de qui la pateix. Quan és una persona jove o adolescent qui passa per una experiència tan dura, aquestes afectacions se sumen a les habituals d’una etapa vital, prèvia a l’adultesa, ja de per si complicada. Per tant, una atenció individualitzada que tingui en compte tots els aspectes de la vida quotidiana del malalt és molt necessària.

En les darreres dècades ha augmentat la supervivència dels pacients que pateixen malalties greus. Tot i així, a Catalunya, moren cada any uns 500 infants i adolescents menors de 20 anys i s’estima que en un 60% dels casos les malalties que causen la mort fan que aquesta sigui previsible. Aquests infants i adolescents amb malalties greus incurables requereixen atenció pal·liativa especialitzada en tots els àmbits de la vida, inclòs l’escolar.

El projecte Anjana es va presentar el passat mes de setembre a l’Hospital Sant Joan de Déu durant la celebració de la jornada “Adolescent i adult jove amb malaltia greu: una intervenció sanitària, social i educativa”. En aquest acte es va seguir constatant la necessitat de treballar conjuntament des dels àmbit social, sanitari i educatiu. Treballadores socials, psicòlegs, metges, infermeres i docents van parlar sobre les seves experiències amb infants i adolescents malalts, l’adaptació a la pèrdua, la presa de decisions en el menor madur, el suport als germans, els alumnes amb pluridiscapacitat o malalties greus, el treball del dol a la família i el del dol a l’escola, entre altres qüestions.

Els responsables d’aquesta iniciativa treballen per detectar necessitats en l’àmbit familiar, sanitari i educatiu en relació a l’abordatge de situacions traumàtiques com poden ser la malaltia greu, pèrdua o mort, i poder estructurar una formació per cada àmbit per tal d’aconseguir la millor intervenció sobre les persones vulnerables que pateixen aquestes situacions.

Podeu seguir les novetats i activitats que es produeixen d’aquesta iniciativa seguint l’etiqueta #projecteanjana a les xarxes. En aquest àudio de Catalunya Ràdio podeu escoltar diferents protagonistes del projecte.

#Caprisc: campanya de sensibilització en prevenció de riscos laborals per a joves

La prevenció de riscos laborals (PRL) s’entén com el conjunt d’activitats i mesures adoptades o previstes en totes les fases d’activitat de la feina, per tal d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball. De vegades la manca d’experiència laboral fa que els riscos augmentin en la població jove. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, ha posat en marxa #Caprisc: una campanya de sensibilització per a joves per conscienciar de la importància de la prevenció de riscos tant en l’àmbit personal com en el laboral.

L’objectiu d’aquesta campanya és transmetre i impulsar el valor de la prevenció per focalitzar l’atenció en aquelles situacions de risc que cal identificar, prevenir i evitar, no només a la feina sinó també a casa, al carrer i en les activitats d’oci. Per això és important disposar de la formació i informació necessària per actuar amb seguretat davant de situacions laborals de risc, com són la manipulació de productes químics, les males postures, la pressa o els treballs en alçada. La formació en PRL és un dret de les persones treballadores i alhora una obligació empresarial. Només així es poden evitar els danys a la nostra salut.

Dades a Europa

Segons dades de l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball, els joves d’entre 18 i 24 anys tenen un nivell de sinistralitat un 50% superior a la resta de treballadors de qualsevol altre grup d’edat. Cada any, a Europa, hi ha joves que pateixen lesions o malalties originades a la feina. I és que un accident de treball o una malaltia professional poden tenir conseqüències per tota la vida, quan en la major part dels casos es podrien evitar. En aquest sentit, és important la informació i la promoció del treball sostenible i l’envelliment saludable des de l’inici de la vida laboral.

Més informació

A banda de la informació promocional, al web de la campanya també trobareu un seguit de recursos i documentació relacionada i útil per a treballadors socials, orientadors laborals o altres professionals que treballin en l’àmbit de joventut i vulguin fer difusió sobre la importància de la seguretat en el treball. Aquí en teniu alguns exemples:

L’apartat ‘Joves i seguretat i salut laboral’ del web Jove.cat proporciona consells per treballar amb seguretat, informació sobre els drets i responsabilitats a la feina o sobre les causes de la desprotecció entre els treballadors joves, entre d’altres recursos.

Un altre recurs per treballar el tema amb joves i adolescents són les pel·lícules del Napo. Es tracta de l’heroi de la sèrie d’animació que porta el seu nom sobre seguretat i salut en el treball. Els films han estat realitzats pel Consorci Napo –que reuneix a sis organismes nacionals europeus- amb el suport de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Per més informació i veure’n les pel·lícules traduïdes al català podeu seguir el següent enllaç.

I, per acabar, us animem a participar en l’11ena edició del Concurs de prevenció de riscos laborals 2018 que organitza el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per al que podeu concursar en diferents categories: cartells, fotografies, pictogrames o espots.

Apadrinar un avi

Durant el procés d’envelliment pot haver-hi determinades circumstàncies que portin a les persones grans a una situació de soledat no desitjada, fet que pot afectar la salut física i psicològica. ‘Apadrinar un avi’ és un projecte de Càritas Diocesana de Girona que posa en relació a joves estudiants amb persones grans que viuen en centres residencials, amb l’objectiu d’oferir-los acompanyament, escolta, conversa i afecte per afavorir les relacions intergeneracionals. És una iniciativa de doble recorregut: es construeixen vincles en què els joves aporten optimisme i futur, i les persones grans experiència i saviesa.

Com es du a terme el projecte?

El primer pas és anar als centres de gent gran a explicar el projecte. Allà els professionals que hi treballen s’encarreguen de facilitar la participació de les persones que vulguin. Es tracta d’un programa voluntari per a tothom, tant per als joves com per a les persones grans. Després arriba el moment d’anar-ho a explicar als centres educatius de 4t d’ESO i de 1r de Batxillerat, perquè els tècnics consideren que aquest alumnes ja tenen el grau de maduresa necessari per dur a terme aquest projecte.

Imatge: Web de Càritas Diocesana de Girona

Les visites es realitzen setmanalment, de forma individual, per parelles o en grup, i es dedica una estona a la persona gran, amb qui es conversa, se surt a passejar o es fan activitats conjuntes, contribuint a la seva autoestima i benestar i potenciant el diàleg i comprensió entre generacions. Càritas s’encarrega de coordinar la feina entre els centres formatius on estudien els joves i els centres residencials. Segons les persones implicades en el projecte, la logística no és fàcil perquè a les persones grans els hi costa trencar amb les seves rutines diàries, però la recompensa que obtenen és enriquidora.

Aquesta iniciativa no és nova a les comarques gironines, però enguany la participació dels joves voluntaris ha estat tot un èxit. De fet, hi ha hagut més voluntaris que avis i àvies per atendre. En concret, 688 joves han apadrinat 576 persones grans. Això ha fet que en alguns casos dos joves hagin apadrinat la mateixa persona.

Altres projectes de l’entitat

Una altra de les iniciatives que du a terme Càritas és ‘Ser gran en dignitat’, que també ofereix acompanyament a persones grans en situació de solitud, a través de la visita setmanal de voluntaris a la residència o al domicili particular, amb l’objectiu de millorar la seva autoestima, benestar i autonomia. En aquest cas, el programa va adreçat especialment a persones grans que presenten mancances socioeconòmiques i falta de suport afectiu.

Un tercer projecte és ‘A prop’, que dona suport i acompanyament telefònic a persones grans que viuen en domicilis particulars. Es tracta de persones amb manca de suport social i emocional, el que els comporta patir solitud i aïllament. Els voluntaris de Càritas aporten un espai de temps per escoltar i proporcionar el reconeixement personal que tots necessitem en el nostre dia a dia.

L’equip de Càritas treballa en coordinació amb els serveis socials, CAPs, centres residencials i altres recursos del territori relacionats amb l’àmbit de l’atenció a les persones grans. Aquests projectes fan una tasca de sensibilització de la societat envers la solitud que poden patir les persones grans i facilita la implicació de la ciutadania.

Per acabar, i seguint amb la línia de la sensibilització envers aquest col·lectiu, us recomanem el vídeo de la conferència “Soledat en la vellesa: el soroll del silenci” que va oferir la psicòloga i gerontòloga Regina Martínez a DIXIT Vic el passat més de març i que teniu disponible a DIXIT TV.

 

‘EnCORatja’t’ per la igualtat de gènere i la violència zero

El sexisme, el masclisme, l’assetjament, la LGTBIfòbia, i la violència que se’n deriva, encara representen una xacra social que cal combatre amb fermesa des de tots els àmbits. I un dels més importants és l’educació. És en les etapes primerenques de la vida en les que cal donar els recursos necessaris per evitar actituds com aquestes, ara i en el futur. Per això, la fundació catalana Fundesplai ha posat en marxa ‘EnCORatja’t’, una proposta educativa per la igualtat de gènere i la violència zero, per treballar amb més de 85.000 infants, joves i educadors durant dos cursos escolars.

El cor com a motor del projecte

El nom de la iniciativa no és una casualitat sinó tota una declaració d’intencions perquè, segons els seus creadors, conté una paraula màgica: cor, un mot que uneix i relaciona les tres idees bàsiques que sustenten la bastida d’aquest projecte.

La primera idea té a veure amb el coratge, que és sinònim de valentia, d’empenta i de superació. Aquests són valors que empenyen les persones a mobilitzar-se i no ser espectadores silencioses davant d’actituds sexistes, LGTBIfòbiques o d’assetjament.

La segona té a veure amb el cor en el sentit d’estimació. I és que un dels objectius de la proposta és fomentar l’apropament als altres des del respecte, evitant els prejudicis, construint vincles i rebutjant les relacions basades en l’abús de poder i el domini. D’aquesta manera es posa en valor la cultura de la pau com a principi i el diàleg com a mitjà per a resoldre els conflictes.

La tercera està relacionada amb la paraula cor mitjançant un acròstic: Crític (pensament) + Opinió + Reflexió. Així, la fundació ens proposa una reflexió crítica sobre la realitat que ens envolta i sobre nosaltres mateixos.

Objectius del projecte

El projecte posa el focus en dos eixos d’opressió: les desigualtats per raó de gènere i la violència. Per revertir aquestes situacions proposen treballar a partir dels valors que promou la perspectiva de la coeducació i el desenvolupament d’activitats basades en la reflexió i en la capacitat dels infants per transformar el seu entorn.

Es tracta d’educar joves i adolescents per fomentar la seva participació activa amb l’objectiu de construir una societat lliure de discriminacions i de qualsevol forma de violència. I també avançar cap una igualtat d’oportunitats real entre totes les persones, indiferentment del seu gènere

Recursos

La pàgina web de l’entitat posa a l’abast de treballadors socials, educadors i professionals de lleure, tot un seguit de recursos i materials didàctics per treballar aquests continguts: lectures, normativa, vídeos, propostes de formació o, fins i tot, una gimcana.

De les lectures proposades destaquem els contes de “La Carlota s’enCORatja”, que són 5 relats inèdits de l’escriptora Gemma Lienas que constitueixen l’eix d’animació del projecte. Es tracta d’un recurs literari per a reflexionar sobre la importància de construir relacions basades en el respecte, l’amistat, la llibertat i la igualtat.

Per acabar, us recordem els dossiers temàtics elaborats per DIXIT contra la violència envers les dones dels anys 2009 i 2010 amb recursos especialitzats com articles i monografies, entre d’altres.