Les conferències més destacades de DIXIT TV

Els centres DIXIT acullen al llarg de l’any conferències i presentacions sobre temes d’interès en l’àmbit d’afers socials. Són gratuïtes, només cal inscriure’s prèviament, i estan adreçades a professionals de l’àmbit d’afers socials, però també a estudiants i públic interessat en qüestions relacionades amb la discapacitat, la inclusió social, la gent gran, la infància, l’autonomia personal, la perspectiva de gènere o voluntariat, entre altres.

Moltes de les activitats es graven en vídeo i es poden consultar a la secció DIXIT TV del portal dixit.gencat.cat. En la majoria de casos, també hi trobareu galeries de fotografies i els materials de suport utilitzats pels ponents. DIXIT també disposa de canal a YouTube on trobar un petit tast de cada xerrada.

Us recordem que per estar al dia de les nostres activitats i de la disponibilitat de cada nou vídeo, podeu subscriure-us al Club DIXIT. A continuació us proposem un recull de les xerrades més destacades que han tingut lloc als centres DIXIT els darrers mesos:

“Els grups de suport social en els serveis socials bàsics”

DIXIT va organitzar a Tarragona, Barcelona i Amposta aquesta xerrada en la qual es van donar a conèixer els objectius, la metodologia i els beneficis que els grups de suport aporten a les persones participants, professionals, institucions i a la comunitat.

A partir de l’exposició de casos, les responsables de l’associació La Grupal, Teixint Vincles –les treballadores socials Ana Lucas i Lola Álvarez i la psicòloga Sonia Ezquerra– van animar els professionals a fer servir aquesta eina que apodera els participants i fomenta el seu autoconeixement i la seva autonomia. En aquest enllaç podeu veure la conferència completa.

“Viatge al país dels blancs: lliçons apreses de l’experiència migratòria”

DIXIT Vic va acollir aquesta xerrada en què Ousman Umar, autor del llibre Viatge al país dels blancs, va relatar en primera persona les dures experiències que viuen les persones que travessen Àfrica i el Mediterrani, i allò que senten en veure que la realitat no coincideix amb les seves expectatives un cop arribats a Europa.

Umar, que amb 12 anys va deixar Ghana per emprendre un viatge que cinc anys més tard acabaria a Barcelona, va parlar de resiliència, capacitat de superació, sentiment de pertinença, capacitat d’adaptació i, sobretot, del valor de l’educació, factors que han estat clau en la seva experiència vital. En aquest enllaç podeu recuperar la conferència sencera.

“L’humor com a eina per afrontar una malaltia i tot el que l’acompanya”

Amb la premissa “riure omple de vida”, els Pallapupas ajuden els infants ingressats i les seves famílies, així com a persones amb càncer, a fer front a la por, l’ansietat i l’angoixa que acompanyen la malaltia i l’estada a l’hospital. L’actriu i pallassa Marta Reyner va visitar els centres DIXIT de Barcelona i Lleida per explicar com l’humor pot ajudar a superar experiències vitals tan complicades.

Durant la xerrada (que podeu veure sencera en aquest enllaç), Renyer va explicar com treballen braç a braç amb el personal sanitari per millorar l’estat emocional dels pacients. També va mostrar diverses eines i formes d’utilitzar l’humor com a eina de comunicació i experiència compartida que permet establir relacions interpersonals tot i la complexitat de la situació.

“Esclerosi múltiple, la malaltia de les mil cares”

L’esclerosi és una malaltia neurodegenerativa de base autoimmune de la qual se’n desconeixen la causa i la cura. DIXIT i DIXIT Vic van acollir aquesta conferència per entendre aquesta malaltia i la seva relació amb els factors psicològics i socials i conèixer els tipus i les característiques de les teràpies psicològiques que poden millorar-ne la gestió i la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

La ponència va anar a càrrec de Laia Briones, psicòloga, neurocientífica i professora a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. A Barcelona, també hi va participar la traductora i escriptora Maria Climent, qui va relatar la seva experiència com a afectada i els problemes no només físics, sinó també psicològics i socials amb què s’ha trobat. Podeu veure els vídeos de totes dues xerrades en aquest enllaç.

“Els nous models d’atenció a persones en situació de sense llar: l’experiència de housing first

El housing first és un model d’intervenció per a persones sensesostre que, a diferència del tradicional –on la persona atesa ha de superar fases en un procés llarg que sovint l’aboca de nou al carrer–, prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent com a primer pas d’un procés de reinserció social. Una de les entitats que l’aplica és Sant Joan de Déu i en va parlar en aquesta conferència (vídeo sencer).

A Lleida, l’acte va anar a càrrec de la pedagoga i terapeuta Toñi Segura, l’educador social Josep Agustí i la treballadora social Cristina León (tots tres de Sant Joan de Déu Terres de Lleida), mentre que a Barcelona va anar a càrrec d’Eduard Rafel, treballador social i cap de programes d’habitatge de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona. Cada sessió va comptar amb la participació d’una persona que havia viscut al carrer i que s’havia beneficiat d’aquesta metodologia.

Fotografies per visibilitzar realitats

Una imatge val més que mil paraules. Una fotografia és molt més que la captura de la llum; plasma realitats i pot transmetre emocions de l’autor i dels protagonistes i generar-ne a l’espectador. És, sense cap mena de dubte, una potent eina de comunicació. Però, de vegades, les imatges no responen a la realitat i, d’altres, la realitat no apareix a les imatges. En aquesta entrada us parlem de dos d’aquests casos i de com els col·lectius afectats no s’han quedat de braços plegats.

Imatges per trencar tòpics sobre la infermeria

La infermeria és víctima d’estereotips que no responen a la realitat i la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació, entre altres, poden contribuir a mantenir-los. Sovint es presenta com una professió supeditada a altres professionals de la salut, totalment feminitzada, sense unes competències pròpies, amb rols hipersexualitzats i identificant-la amb elements com ara còfies o minifaldilles.

Per fer-hi front i per mostrar la feina real que fan, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha creat un banc d’imatges que disposa de més d’un centenar de fotografies amb professionals fent cures a centres d’atenció primària i sociosanitaris, a hospitals i en domicilis particulars, però també fent altres tasques com recerca a la biblioteca i al laboratori, o participant en intervencions quirúrgiques, entre altres.

  • Una infermera pediàtrica mesura la talla d'un nadó al CASAP Castelldefels.
  • Infermeres atenció domiciliària cura ferides hospital Mollet

El COIB sosté que l’evolució professional, acadèmica i científica que ha viscut aquesta professió en les últimes dècades sovint no es veu reflectida en la imatge que es dona de les infermeres i infermers com a professionals autònoms. D’aquí la creació del Banc d’Imatges Infermeres (BII), el primer d’accés lliure del sector sanitari català. És un gran projecte documental ja que està previst que properament disposi de 3.200 fotografies preses a centres de tota la demarcació de Barcelona.

Visibilitzar els invisibles

L’altre col·lectiu afectat és el dels sensesostre. Sovint són un col·lectiu invisible –no només a les fotografies sinó a ulls dels vianants– i conscient del poder de les imatges, la Fundació Arrels va crear Homeless Commons, un banc d’imatges protagonitzades per persones que havien viscut al carrer. L’objectiu és denunciar la realitat invisible del sensellarisme i canviar la mirada de la societat vers les persones sense llar.

El Manel, el Paco, el Valerio, el Salvador i l’Esteban són algunes de les persones que han viscut al carrer i que han participat en el projecte. Acompanyats de persones voluntàries i treballadores d’Arrels, han fet de models en situacions quotidianes com un sopar, una reunió d’amics o una tarda a l’oficina, situacions que parlen d’abraçades, regals… per reivindicar el dret al caliu d’una llar.

Les imatges es poden adquirir per crear cartells, anuncis, pàgines web i altres dissenys creatius, així com encarregar sessions específiques per aportar valor afegit a la seva comunicació. Es pot comprar la col·lecció completa, que consta de 136 fotografies; alguna de les sèries temàtiques disponibles, amb entre 40 i 54 unitats cadascuna, o col·laborar fer una aportació voluntària a canvi d’una única imatge.

Aquest projecte va en la línia de HomelessFonts, un banc de tipografies creades a partir de cartells escrits per persones que havien viscut al carrer i que poden comprar tant empreses com particulars. Els ingressos que obté Arrels de totes dues iniciatives serveixen per atendre usuaris, que actualment són 1.900.

Noves realitats, noves paraules

Les llengües estan vives: apareixen nous termes i paraules ja existents prenen nous significats. Alguns acaben incorporant-se al diccionari amb el temps però d’altres no, encara que envelleixin i siguin correctes. Anticapitalista, biocombustible, bombolla immobiliària, canvi climàtic, ciberatac, gihadisme, mileurista, nanopartícula, obsolescència programada, prima de risc, superilla, troica, xatejar… Són només alguns exemples que podeu trobar en aquesta llista.

Evidentment, també n’hi ha de vinculats als afers socials. En el seu dia paraules com banc d’aliments, copagament, teixit social, teleassistència, tetraplègic o tercer sector van ser neologismes. N’hi ha que són força noves i de plena actualitat com sensellarisme o migrants. Algunes pràcticament només les fan servir els professionals com resiliència, comorbiditat o modelatge, mentre que d’altres són en boca de tothom perquè apareixen constantment als mitjans de comunicació com economia col·laborativa, islamofòbia, mediar o microdonacions.

L’aparició de noves paraules està estretament lligada als canvis socials, tecnològics, etc. Per exemple, en els darrers mesos i anys, el feminisme ha motivat el naixement de noves paraules: hipersexualització del cos, micromasclisme, feminicidis, drets reproductius, fal·locentrisme, sostres de vidre, terra enganxós, bretxa salarial… i sororitat –la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals, i que va ser triada neologisme de 2018–, són només alguns exemples i també ho van ser en el seu dia les diferents formes de violència que pateixen (de gènere, masclista o domèstica).

Els canvis familiars també han generat força neologismes i ara parlem de famílies monoparentals, homoparentals i reconstituïdes, així com de la semiconvivència (que substitueix el manlleu living apart together) i de les relacions de poliamor. Però canviar una paraula no capgira la realitat; de vegades es modifica la forma de descriure les coses per promoure un canvi de mentalitat general i això passa més freqüentment amb col·lectius històricament discriminats com, per exemple, el de les persones amb discapacitat. Des de fa un temps també s’utilitza l’expressió diversitat funcional, tot i que no hi ha prou consens en el sector.

Qui dona el vistiplau als neologismes?

Proposar alternatives en català i adaptacions a la nostra llengua, normalitzar manlleus (paraules d’altres idiomes) i crear nous mots són algunes de les funcions del TERMCAT, el Centre de Terminologia que depèn del Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu és augmentar el cabal lèxic del català i poder donar nom a les noves realitats que cal expressar: des de les més quotidianes i populars, com la gastronomia o els esports, fins a les més especialitzades, com la nanotecnologia o la biomedicina.

Tots els neologismes es recullen a la Neoloteca, un diccionari en línia que l’1 de març va celebrar el seu vintè aniversari amb 11.191 entrades. En total, hi ha 9.144 neologismes especialitzats catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la corresponent definició i les equivalències en altres llengües (13.608 en castellà, 11.880 en francès, 12.764 en anglès i en menor quantitat en altres llengües com l’alemany, l’italià, el llatí per als noms científics, etc.).

La Neoloteca ha estat la via d’entrada i consolidació de termes d’ús ben popular com navegador, web, programari, sida, antiretroviral, màrqueting, veganisme, mosquit tigre, museïtzació, falàfel o xauarma. Fins i tot n’hi ha que ja es consideren desfasats com disquet o fax. El TERMCAT també elabora diversos diccionaris específics per àrees temàtiques, com ja us en vam parlar en aquesta entrada, on destacàvem tots els vinculats a l’àmbit d’afers socials.

Posar en valor la tasca dels professionals del treball social

El 19 de març va ser el Dia Mundial del Treball Social, com cada tercer dimarts de març des de fa deu anys –abans a Europa se celebrava el 10 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans–. És una jornada que serveix per posar de manifest el compromís, la contribució i la tasca dels professionals del treball social en la lluita i la garantia dels drets socials de la ciutadania. Enguany a tot el món es va centrar a reivindicar la importància de les relacions humanes.

Cartell del Dia Mundial del Treball Social 2019

Amb motiu d’aquesta commemoració, aquests dies s’han preparat diverses xerrades i taules rodones com les del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT). La delegació de Girona, per exemple, va organitzar el dia 20 la conferència “Reconeixe’ns per reconèixer a l’altre”, que va impartir la treballadora social Lidia Box.

El mateix dia, la delegació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili van celebrar una jornada centrada, en aquest cas, en l’atenció que es dona als menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya.

La delegació de Lleida va ser la primera a commemorar el dia mundial, ja que ho va fer el dia 13. La jornada, que va dur per títol “Converses des del Treball Social: El Treball Social possible”, va servir per reflexionar sobre la professió i posar en contacte professionals, estudiants i docents de Treball Social, i va aplegar unes 200 persones.

Els actes del TSCAT per commemorar el seu dia acabaran el 27 de març a Barcelona, amb l’entrega de les medalles d’or a la Trajectòria professional a Rosa Romeu, a la Significació actual en treball social a Dolors Colom, i a la Fundació Surt, per la defensa dels drets socials. A més de parlaments institucionals, hi haurà un monòleg a càrrec de Marc Buxaderas, un noi de 19 anys amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica que amb el seu projecte “Posa un discapacitat a la teva vida” s’ha proposat canviar la percepció social de les persones amb discapacitat.

Per la seva banda, la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull (URL) va preparar un vídeo amb reflexions de professionals sobre què entenen per treball social, i el dia 19 van realitzar un acte sobre joves migrants que arriben sols i el repte que suposa la seva atenció per a les professions socials.

Les reflexions sobre el treball social van més enllà del dia mundial. La Casa de Cultura de Girona, per exemple, acull el 21 i el 28 de març i el 4 d’abril la novena edició dels Debats en Treball Social i Política Social, dedicada als condicionants socials de la salut, la salut mental en primera persona, la salut comunitària i l’autocura dels professionals de l’acció social. Aquests debats estan organitzats per la Universitat de Girona (UdG), la UNED Girona, el TSCAT, l’Ajuntament de Girona i la Fundació Campus Arnau d’Escala.

Dia Internacional de Tolerància Zero amb la MGF

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), esdeveniment promogut per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública contra la mutilació genital femenina i lluitar per erradicar-la.

La MGF és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d’altres amb finalitat no terapèutica. Es tracta d’una pràctica que vulnera els drets de les dones i les nenes i va en contra de la seva salut, seguretat, dignitat i integritat física. La MGF és una forma extrema de violència masclista que cal erradicar.

Estem parlant d’una practica vigent a vint-i-sis països africans i en alguns d’Àsia. A Catalunya és il·legal i està tipificada al codi penal com a delicte però entre algunes comunitats, malauradament, encara es practica. Conscient d’això, el Govern de la Generalitat disposa d’un Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. També cal destacar el treball que fan les nombroses Taules locals i comarcals per prevenir la MGF en col·laboració amb diferents entitats i associacions per tot el territori.

Homes contra la mutilació genital femenina a Girona

La MGF no és un problema exclusiu del gènere femení sinó un xacra en la societat que demana un important treball d’educació i prevenció des de les pròpies comunitats practicants. I això és el que ha posat en marxa una de les actuacions més importants d’aquestes Taules locals i comarcals, concretament la del grup de treball de les comarques gironines, que han liderat un projecte de formació per a 12 homes de comunitats practicants. Durant sis setmanes, s’han tractat temes com els drets humans, la igualtat, l’educació emocional o la salut amb l’objectiu que els propis assistents al curs siguin els que traslladin els seus coneixements als homes de les seves comunitats que practiquen l’ablació femenina.

Es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat espanyol dirigida per l’entitat Jokkere Endam d’Arbúcies, conjuntament amb professionals del Grup de Treball provincial i de les taules de prevenció locals i que ha rebut el finançament de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa podeu consultar la nota de premsa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

GAMS Belgium

La idea de dirigir el curs a homes, i que siguin aquests els encarregats de sensibilitzar les seves comunitats, va sorgir a Bèlgica de la mà de l’associació GAMS. Aquesta és una organització sense ànim de lucre que lluita contra l’MGF des de fa més de 20 anys i que lidera l’Associació Men Speak Out, conjuntament amb Forward (Regne Unit), Himilo Foundation (Països Baixos) i the Institute of Tropical Medicine Antwerp (Bèlgica).

GAMS Belgium està involucrant a homes per intentar acabar amb l’MGF i qualsevol altre violència contra la dona, a més de promoure la igualtat de gènere. Un dels seus lemes és que aquest també és un problema d’homes, per això els formen mitjançant la metodologia peer to peer (d’igual a igual) per a que s’encarreguin de sensibilitzar a altres homes, experiència que ha donat molt bons resultats en termes de prevenció.

Taules locals de prevenció de la MGF

Les taules locals de prevenció de la mutilació genital femenina són reunions que permeten un treball coordinat entre professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant de l’ablació. L’objectiu és facilitar la prevenció i la detecció precoç de situacions de risc i establir un protocol d’actuacions a escala local, que inclou el seguiment de casos concrets i les mesures que s’han d’emprendre des de la primera sospita.

Més informació i recursos

Si voleu més informació i recursos sobre la prevenció i la lluita contra la mutilació genital femenina podeu consultar l’entrada de blog publicada fa dos anys amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la MGF.

Les xifres DIXIT durant l’any 2018

Des de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials mantenim el compromís d’oferir-vos, any rere any, tot un seguit de serveis, productes documentals i activitats de gestió del coneixement en l’àmbit d’afers socials que ajudin a donar cobertura a les vostres necessitats professionals i acadèmiques de forma periòdica.

És important valorar l’impacte d’un projecte si es vol assolir l’objectiu d’una millora constant i les dades i estadístiques ajuden a fer aquesta valoració. A continuació, posem a la vostra disposició un resum general de les xifres de les activitats que hem dut a terme a DIXIT durant el passat 2018. Trobareu més informació de cada servei clicant cada foto.

Activitats

Durant l’any 2018 hem organitzat 51 conferències a les que han assistit 2.855 professionals. També ens han visitat 1.737 estudiants en les 81 visites guiades als nostres centres DIXIT.

Fons bibliogràfic

S’han creat 2.106 registres nous, amb els que el nostre fons documental ja suma un total de 22.426  exemplars. Al llarg de l’any, hem realitzat un total de 1.655 préstecs.

Consultes

3.041 persones s’han adreçat als nostres centres DIXIT durant l’any 2018 per fer consultes, cercar informació o demanar assessorament.

Productes documentals

Hem elaborat 11 dossiers temàtics sobre temes com la musicoteràpia, l’addicció a les pantalles, la gestió de les emocions o l’atenció al dol, entre d’altres, i també hem editat 6 seleccions bimestrals de novetats bibliogràfiques.

Portal DIXIT

La nostra pàgina web ha rebut un total de 123.024 visites i 393.453 visualitzacions de pàgines.

Butlletí electrònic

El Butlletí DIXIT compta amb 5.557 subscriptors i hem publicat 18 butlletins (en català, castellà i anglès).

Xarxes socials

A Twitter hem publicat 1.382 missatges i ja tenim 5.189 seguidors.
A Facebook se n’han fet 168 i en tenim 4.432.
Mentre que al blog s’han fet 52 publicacions i hi ha hagut un total de 8.683 visites.

 

Les 10 entrades del blog més llegides durant el 2018

Durant un any es poden dir moltes coses, i en el cas del nostre blog, durant el 2018 hem escrit gairebé 30.000 paraules per explicar-vos diversos projectes, campanyes o iniciatives de l’àmbit d’afers socials amb l’objectiu d’apropar-vos o descobrir-vos novetats que puguin ser del vostre interès. Les publicacions es classifiquen en 12 categories -que coincideixen amb els àmbits temàtics del portal DIXIT–  i les 3 que més us han interessat han estat: discapacitat i salut mental, família, infància i adolescència i immigració.

I de les 52 entrades de blog que vam publicar l’any passat, que van sumar gairebé 13.000 visualitzacions (3.000 més que l’any anterior), les 10 més llegides van ser aquestes:

  1. El primer supermercat gestionat íntegrament per persones amb discapacitat
  2. Cuida’m: targeta sanitària per a persones d’alta fragilitat relacional
  3. Apps socials al Mobile World Congress 2018
  4. Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies
  5. #reconeixementFISS: Activitats formatives amb reconeixement de la Formació d’Interès en Serveis Socials
  6. El TERMCAT publica el nou Diccionari LGBT
  7. Programa “Vacances en Família” de la XANASCAT
  8. Eines per a una comunicació no sexista
  9. Projecte dels Mossos per ajudar les persones amb discapacitat intel·lectual a prevenir i detectar abusos
  10. Arriba una nova edició del #GivingTuesday a Catalunya

Durant aquest 2019 esperem seguir oferint-vos continguts que siguin del vostre interès!

DIXIT us desitja bon Nadal i un feliç 2019!

En aquesta entrada de blog l’equip de DIXIT volem desitjar-vos unes bones festes i una millor entrada d’any. Nosaltres seguirem, un any mes, proposant-vos activitats i productes documentals de l’àmbit d’afers socials per a que pugueu estar al dia del vostre sector professional. En aquest sentit, us recordem que teniu a la vostra disposició el Club DIXIT, un canal d’informació per als qui vulgueu aprofundir o participar en la difusió del coneixement.

Les persones membres del Club DIXIT rebreu setmanalment informació de primera mà sobre les conferències i els actes organitzats per DIXIT, així com sobre els nous productes documentals que elaborem. Per donar-se d’alta només cal emplenar les dades d’aquest formulari.

III Concurs de Relats “Marià Casadevall”

El Concurs de Relats Marià Casadevall arriba enguany a la tercera edició i en aquesta ocasió els escrits presentats han de tractar el tema de la soledat no volguda. L’objectiu d’aquest certamen és promoure la sensibilització envers temàtiques socials i donar visibilitat a l’acció social. El concurs està organitzat per DIXIT Girona Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall, la Fundació Campus Arnau d’Escala, la delegació a Girona del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i l’Ajuntament de Girona.

Qui pot participar?

Està adreçat a professionals dels diferents àmbits de la intervenció social, però pot participar tothom que hi estigui interessat sempre que sigui major de 18 anys. Si us animeu, podeu lliurar els vostres relats per correu electrònic a la Fundació Campus Arnau d’Escala (info@campusarnau.org) fins el proper 30 de novembre. Per a més informació sobre el format i extensió de les obres podeu consultar les bases del concurs.

Premis

Els guardons consisteixen en un abonament cultural per valor de 200 euros per al primer premi i un abonament cultural per valor de 100 euros per al premi finalista. L’abonament cultural es podrà bescanviar per activitats organitzades dins del circuit cultural de l’Ajuntament de Girona (Teatre de Girona, Auditori de Girona o activitats de l’Escola Municipal d’Humanitats, entre d’altres).

A més, l’obra guanyadora i l’obra finalista es publicaran en format digital a la pàgina web de la Fundació Campus Arnau d’Escala, on també podeu llegir els relats guanyadors i finalistes de les dues edicions anteriors. El lliurament dels premis tindrà lloc a DIXIT Girona el 19 de desembre.

Marià Casadevall

Aquest premi literari porta el nom de Marià Casadevall per recordar l’educador i treballador social gironí que, des del 1995 fins al 2003, any en què va morir, va dirigir el Centre d’Acolliment i Serveis Socials “La Sopa”, una entitat de caràcter social i assistencial adreçada a la població sense sostre mancada d’habitatge o en situació de pobresa severa o exclusió social. Casadevall, també va ser membre del consell de redacció de la Revista de Treball Social que edita el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i va formar part de l’Escola d’Educadors Especialitzats de Girona des de la seva fundació el 1986 fins a la seva clausura el 1994.

 

El III Congrés de Serveis Socials Bàsics aplega més de 700 professionals

El III Congrés de Serves Socials Bàsics, celebrat el 17 i 18 d’octubre a L’Hospitalet de Llobregat, ha aplegat més de 700 professionals del sector social que, sota el lema ‘Acompanyament professional, transformació col·lectiva’, han debatut sobre la situació actual i de futur dels Serveis Socials Bàsics i sobre quin ha de ser el paper dels i les professionals. El congrés ha estat organitzat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya.

La situació actual del sector ve precedida per una dècada en que s’ha aprovat la Llei de Serveis Socials de Catalunya el 2007, la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència el 2006, així com d’altres normes que impliquen als Serveis Socials Bàsics. I també ve marcada per una etapa de profunda crisi econòmica que ha fet que els professionals de l’àmbit d’afers socials tinguin un paper primordial en l’atenció a les persones.

L’objectiu principal de l’esdeveniment ha estat establir l’intercanvi d’expertesa professional com a element clau per fer visibles les fortaleses en l’acompanyament professional. En concret, el congrés ha girat a l’entorn de quatre grans eixos en els quals s’han emmarcat tots els continguts:

– 1. La fortalesa del professional al servei de les persones

– 2. La ciutadania, protagonista dels Serveis Socials Bàsics

– 3. Altres serveis en interacció amb els Serveis Socials Bàsics

– 4. Les polítiques socials: 10 anys de la Llei de Serveis Socials

Taules rodones simultànies

Durant els dos dies de congrés han tingut lloc un total de 20 taules rodones de debat que han funcionat simultàniament en quatre espais diferents tant de matí com de tarda. A banda dels 4 espais, les taules també s’han articulat mitjançant els 4 eixos per donar continuïtat als diferents debats i presentacions dels ponents. Han estat les següents:

Eix1
Transformació del vincle en l’acompanyament professional
Comunicacions: La fortalesa del professional al servei de les persones
La responsabilitat ètica en la pràctica
La supervisió com a espai de cura i d’acompanyament
Noves metodologies d’intervenció
La recerca en la nostra pràctica professional. La transferència del coneixement
La innovació social en les  metodologies d’intervenció

Eix 2
El treball comunitari: punt de trobada entre els professionals i la ciutadania
Els moviments socials en defensa dels drets de les persones
Els drets i deures de la ciutadania
Taula: La defensa del dret a l’habitatge
Comunicacions: El Treball comunitari: punt de trobada entre els professionals i la ciutadania

Eix3
El treball en xarxa. La xarxa de serveis
La relació dels Serveis Socials Bàsics amb altres serveis
Comunicacions: La coresponsabilitat dels serveis
La relació dels Serveis Socials Bàsics amb el Sistema Judicial
Comunicacions: La coresponsabilitat dels serveis

Eix4
El paper del Tercer Sector i els moviments socials
Els sistemes de qualitat en els Serveis Socials Bàsics: competències pròpies i impròpies
La mirada del professional i del directiu dels Serveis Socials Bàsics

A cada taula han participat, mitjançant les respectives presentacions, 3 o 4 experts sobre la matèria i han debatut amb l’ajuda d’un moderador. Per a més informació sobre la confecció de les taules i els participants podeu consultar el programa del congrés.

En aquest enllaç també podeu accedir als pòsters de projectes i experiències seleccionats per ser exposats durant el congrés.

Cloenda

Segons els organitzadors, el III Congrés de Serveis Socials Bàsics ha servit per establir un debat intens, d’intercanvi i reflexió, sobre les estratègies necessàries en el nostre sistema per fer front al canvi i a la transformació. També creuen que ens trobem en un moment clau per fer visible el compromís dels professionals amb el servei i la ciutadania.

“El Bé Comú en els temps de la Ciència” ha estat la conferència de cloenda, la qual ha anat a càrrec de Francesc Vilà, psicoanalista i director sociosanitari de la Fundació Cassià Just. Després ha tingut lloc una conversa sobre la dignitat i la bellesa amb Bru Rovira, periodista i autor del llibre Solo pido un poco de belleza, i Amparo Alcoverro, treballadora social de l’Ajuntament de Barcelona.

La cloenda institucional ha anat a càrrec del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marin; i representants dels quatre col·legis professionals organitzadors. L’esdeveniment s’ha pogut seguir a Twitter amb l’etiqueta: #cssb18 .

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya ha agafat el relleu del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i liderarà el proper Congrés de Serveis Socials Bàsics que es farà durant 2020.