III Concurs de Relats “Marià Casadevall”

El Concurs de Relats Marià Casadevall arriba enguany a la tercera edició i en aquesta ocasió els escrits presentats han de tractar el tema de la soledat no volguda. L’objectiu d’aquest certamen és promoure la sensibilització envers temàtiques socials i donar visibilitat a l’acció social. El concurs està organitzat per DIXIT Girona Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall, la Fundació Campus Arnau d’Escala, la delegació a Girona del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i l’Ajuntament de Girona.

Qui pot participar?

Està adreçat a professionals dels diferents àmbits de la intervenció social, però pot participar tothom que hi estigui interessat sempre que sigui major de 18 anys. Si us animeu, podeu lliurar els vostres relats per correu electrònic a la Fundació Campus Arnau d’Escala (info@campusarnau.org) fins el proper 30 de novembre. Per a més informació sobre el format i extensió de les obres podeu consultar les bases del concurs.

Premis

Els guardons consisteixen en un abonament cultural per valor de 200 euros per al primer premi i un abonament cultural per valor de 100 euros per al premi finalista. L’abonament cultural es podrà bescanviar per activitats organitzades dins del circuit cultural de l’Ajuntament de Girona (Teatre de Girona, Auditori de Girona o activitats de l’Escola Municipal d’Humanitats, entre d’altres).

A més, l’obra guanyadora i l’obra finalista es publicaran en format digital a la pàgina web de la Fundació Campus Arnau d’Escala, on també podeu llegir els relats guanyadors i finalistes de les dues edicions anteriors. El lliurament dels premis tindrà lloc a DIXIT Girona el 19 de desembre.

Marià Casadevall

Aquest premi literari porta el nom de Marià Casadevall per recordar l’educador i treballador social gironí que, des del 1995 fins al 2003, any en què va morir, va dirigir el Centre d’Acolliment i Serveis Socials “La Sopa”, una entitat de caràcter social i assistencial adreçada a la població sense sostre mancada d’habitatge o en situació de pobresa severa o exclusió social. Casadevall, també va ser membre del consell de redacció de la Revista de Treball Social que edita el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i va formar part de l’Escola d’Educadors Especialitzats de Girona des de la seva fundació el 1986 fins a la seva clausura el 1994.

 

Campanya “Digues prou a l’LGBTIfòbia!”

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) van presentar recentment la campanya “Digues prou a l’LGTBIfòbia” amb motiu del 4rt aniversari de l’aprovació de la Llei 11/2014 per a garantir els drets LGBTI i per erradicar l’LGBTIfòbia. L’element principal d’aquesta campanya és un comboi dels ferrocarrils decorat amb un vinil per a donar a conèixer a la població la diversitat d’orientació sexual, d’identitat de gènere i promoure la denúncia de fets LGBTIfòbics. El tren recorrerà la línia Barcelona-Vallès els propers 9 mesos.

A més, les estacions de FGC emetran un espot que mostra com portar a terme denúncies per discriminació per orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere. El vídeo també es pot veure a més de 380 centres d’assistència de salut, a 16 sales de cinema de Barcelona, a les seus dels departaments de la Generalitat i s’ha ofert als ens locals del país per a que en facin difusió.

Què es pot denunciar?

La campanya anima a denunciar qualsevol fet discriminatori originat per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Poden ser fets de caràcter lleu, greu o molt greu, recollits al Codi penal que poden seguir la via policial i judicial, o també poden ser objecte de sancions administratives.

Es consideren fets de caràcter lleu aïllar, rebutjar o menysprear en públic persones per motiu de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere. Així com humiliar i incitar, de manera intencionada, a la violència contra persones o les seves famílies per causa de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere, per qualsevol mitjà, inclosos els mitjans de comunicació, els discursos i les intervencions públiques, que també poden arribar a ser considerats greus segons el cas.

Fer malbé o destruir objectes i propietats de persones o de les seves famílies a causa de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere, si no constitueixen delicte o falta penal i impedir a una persona, de manera intencionada, poder fer un tràmit o accedir a un servei públic per causa de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere són fets considerats greus.

I fets com l’assetjament i l’agressió de persones o les seves famílies per causa de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere són considerats molt greus. A més, convocar espectacles públics amb l’objectiu d’incitar a l’odi, la violència o la discriminació cap a les persones LGBTI la discriminació múltiple i la victimització secundària incrementen un grau el tipus d’infracció que estableix la Llei aprovada ara fa 4 anys. I qualsevol discriminació o assetjament per l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere en l’àmbit laboral (com durant la selecció i promoció de personal, el desenvolupament de les tasques, etc.) és una infracció i ha de ser investigada i, si cal, sancionada, d’acord amb la legislació laboral.

Com es pot denunciar?

Per denunciar fets LGTBfòbics podeu fer-ho presencialment, per telèfon o per internet:

– A l’Àrea LGBTI del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (935 517 717).

– A través del web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies o per correu electrònic als Mossos d’Esquadra.

– Trucant al 112.

– O a qualsevol de les seus dels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies: Lleida (973 703 679), Terres de l’Ebre (977 594 053), Barcelona (935 544 246), Girona (872 975 958) i Tarragona (977 241 935).

Quatre anys de la Llei per garantir els drets de les persones LGBTI

Des de l’aprovació de la Llei 11/2014, Treball, Afers Socials i Famílies, en col·laboració amb altres departaments de la Generalitat, el món local i el teixit d’entitats LGBTI, ha impulsat diverses actuacions com la creació de la primera xarxa europea de Serveis d’Atenció Integral (SAIS) territorials i locals de persones LGBTI o la subscripció de 50 acords de col·laboració amb els ens municipals per desplegar polítiques públiques LGBTI.

A més, la Direcció General d’Igualtat en col·laboració amb diversos departaments de la Generalitat ha endegat més de 200 accions per prevenir la LGBTIfòbia i atendre les persones que necessitin acompanyament i suport. En aquest sentit, també s’han signat 7 convenis i 15 protocols interdepartamentals per desplegar la llei 11/2014.

Finalment i pel que fa a les xifres, s’han expedit més de 500 targetes sanitàries amb el nom sentit de persones trans*, ateses als SAIS. I en aquests 4 anys, la Direcció General d’Igualtat ha atès més de 1.000 incidències de persones LGBTI en relació a la salut, l’educació, el mercat laboral i serveis socials.

El Mic: peluix terapèutic per a nadons sords

Sovint les bones idees sorgeixen a partir d’una necessitat, com per exemple convertir el nino més famós de Catalunya en una eina terapèutica per a infants sords. Aquesta és la historia de la Cristina Garcia i la seva neboda Mar, una nena a qui li van diagnosticar hipoacúsia profunda poc després de néixer.

Després de rebre la notícia, la família va decidir començar el més aviat possible amb el tractament de logopèdia ja que és el que recomanen els metges. La Cristina va acompanyar la seva germana i la seva neboda a les sessions amb el logopeda des del primer dia. Va ser llavors quan va aprendre que els nadons articulen sons de manera innata i que els van repetint perquè senten i reconeixen la seva veu. Però els bebès sords deixen de fer-ho perquè no s’escolten, fet que dificulta el posterior aprenentatge de la parla.

La base del tractament és fer que els nadons siguin conscients que estan articulant sons tot i no sentir-los. Per això els logopedes fan servir un nino que activen manualment cada cop que els infants emeten algun so. La idea de la Cristina, enginyera de so professional del Canal 324, va ser automatitzar aquest procés.

El protagonista de l’invent va ser el Mic, el conegut titella del Club Super 3, a qui la Cristina, amb l’ajuda de dos companys de feina, va instal·lar un mecanisme amb micròfon i llum que fa que el nas s’il·lumini de color vermell cada cop que l’infant emet un so. Així crida l’atenció i el motiva a seguir emetent sons, com a mínim fins a l’any i mig, edat a la que ja es pot posar un implant coclear que permet que senti la pròpia veu.

La Cristina i el seu equip ja n’han creat una quinzena de manera gairebé artesanal, però diversos pediatres i logopedes ja s’han interessat en l’invent i els hi han fet propostes de millora, com la idea d’incorporar un mecanisme de vibració per a que el Mic també estimuli la comunicació en infants sord cecs.

Podeu ampliar la informació sobre aquesta història consultant la notícia publicada a la web de TV3 o mirant el reportatge que l’hi va dedicar TEBVist, la primera televisió de Catalunya feta íntegrament per persones amb discapacitat:

Premi de la Fundació Nexe

Aquest projecte va ser un dels guanyadors de la tercera edició dels Premis Productes de Suport i Solucions de Baix Cost que organitza Nexe Fundació, entitat especialitzada en l’atenció a infants amb pluridiscapacitat i a les seves famílies, que ofereix recursos globals i individualitzats a les necessitats educatives, sanitàries i psicosocials de l’infant.

 

Frida: la geganta inclusiva de Tarragona

Visibilitzar, sensibilitzar, normalitzar o incloure són verbs normalment associats a projectes d’entitats que treballen per a col·lectius de persones amb discapacitat. L’Ajuntament de Tarragona va aconseguir aquests objectius durant les festes de Santa Tecla el passat mes de setembre amb la presentació de Frida: la primera geganta de Tarragona dissenyada per a que la puguin portar persones amb discapacitat, persones que van amb cadira de rodes i persones sordes o cegues.

La geganta Frida té una alçada de 3,10 metres, porta un vestit d’estil indígena mexicà i va acompanyada d’un mico enfilat a l’espatlla. Tota la figura està pensada a partir del disseny universal ja que té una estructura muntada sobre quadre rodes i, gràcies a uns braços articulats que es poden fixar a les cadires de rodes manuals o elèctriques, pot ser impulsada amb facilitat i precisió. També se la pot fer ballar dempeus de manera senzilla sense necessitat d’espatlleres, es pot portar per qualsevol persona sense gaires requeriments de força o alçada, fins i tot per la canalla.

El nom i la fisonomia han estat ideades a semblança de l’artista Frida Kahlo perquè els creadors volen reivindicar així els valors i l’esperit de lluita que representa la figura de la pintora mexicana. La vida de Kahlo va estar marcada pel patiment a causa de la poliomielitis i per un greu accident de jove que la va mantenir postrada al llit durant llargs períodes, arribant a sotmetre’s fins a 32 operacions quirúrgiques. La pintora va portar una vida poc convencional i la seva pictòrica gira temàticament al voltant de la seva biografia i del seu patiment.

Aquest projecte ha estat desenvolupat pels serveis tècnics del departament de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona en col·laboració amb l’empresa Dow Chemical i la penya festiva ‘Festa per a Tothom’, entitat que treballa per a que els ciutadans de Tarragona amb capacitats diferents puguin gaudir les festes locals sense cap tipus de dificultat.

La Frida és el primer gegant adaptat de Tarragona, però altres indrets de Catalunya ja compten amb iniciatives semblants. És el cas del gegant Martí, de la Colla Gegantera de Premià de Mar, adaptat per a que el puguin portar persones amb cadira de rodes i que també incorpora, per a les persones amb discapacitat auditiva, uns pilots lluminosos que s’accionen des de fora i que permeten indicar al geganter cap a on ha d’anar. I a la ciutat de Barcelona hi ha  l’Ocellaire de l’Eixample, un altre gegant adaptat que vol ser una al·legoria de la llibertat humana, amb un cap humà i un cos que és una gàbia oberta.

Els castellers de la il·lusió

Els gegants adaptats són un exemple de com les nostres festes i tradicions poden ser una bona oportunitat per crear projectes inclusius per a tota la ciutadania. En aquest sentit, també volem recordar els castellers de la Il·lusió, una colla castellera de Valls inclusiva i integradora amb les persones amb discapacitat intel·lectual que fa una important tasca de normalització i que a més ajuda al desenvolupament personal dels seus components. Els podeu veure en acció gràcies a aquest reportatge que els va dedicar el programa ‘Capacitats’ de TV3 el desembre de 2017.

 

El III Congrés de Serveis Socials Bàsics aplega més de 700 professionals

El III Congrés de Serves Socials Bàsics, celebrat el 17 i 18 d’octubre a L’Hospitalet de Llobregat, ha aplegat més de 700 professionals del sector social que, sota el lema ‘Acompanyament professional, transformació col·lectiva’, han debatut sobre la situació actual i de futur dels Serveis Socials Bàsics i sobre quin ha de ser el paper dels i les professionals. El congrés ha estat organitzat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya.

La situació actual del sector ve precedida per una dècada en que s’ha aprovat la Llei de Serveis Socials de Catalunya el 2007, la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència el 2006, així com d’altres normes que impliquen als Serveis Socials Bàsics. I també ve marcada per una etapa de profunda crisi econòmica que ha fet que els professionals de l’àmbit d’afers socials tinguin un paper primordial en l’atenció a les persones.

L’objectiu principal de l’esdeveniment ha estat establir l’intercanvi d’expertesa professional com a element clau per fer visibles les fortaleses en l’acompanyament professional. En concret, el congrés ha girat a l’entorn de quatre grans eixos en els quals s’han emmarcat tots els continguts:

– 1. La fortalesa del professional al servei de les persones

– 2. La ciutadania, protagonista dels Serveis Socials Bàsics

– 3. Altres serveis en interacció amb els Serveis Socials Bàsics

– 4. Les polítiques socials: 10 anys de la Llei de Serveis Socials

Taules rodones simultànies

Durant els dos dies de congrés han tingut lloc un total de 20 taules rodones de debat que han funcionat simultàniament en quatre espais diferents tant de matí com de tarda. A banda dels 4 espais, les taules també s’han articulat mitjançant els 4 eixos per donar continuïtat als diferents debats i presentacions dels ponents. Han estat les següents:

Eix1
Transformació del vincle en l’acompanyament professional
Comunicacions: La fortalesa del professional al servei de les persones
La responsabilitat ètica en la pràctica
La supervisió com a espai de cura i d’acompanyament
Noves metodologies d’intervenció
La recerca en la nostra pràctica professional. La transferència del coneixement
La innovació social en les  metodologies d’intervenció

Eix 2
El treball comunitari: punt de trobada entre els professionals i la ciutadania
Els moviments socials en defensa dels drets de les persones
Els drets i deures de la ciutadania
Taula: La defensa del dret a l’habitatge
Comunicacions: El Treball comunitari: punt de trobada entre els professionals i la ciutadania

Eix3
El treball en xarxa. La xarxa de serveis
La relació dels Serveis Socials Bàsics amb altres serveis
Comunicacions: La coresponsabilitat dels serveis
La relació dels Serveis Socials Bàsics amb el Sistema Judicial
Comunicacions: La coresponsabilitat dels serveis

Eix4
El paper del Tercer Sector i els moviments socials
Els sistemes de qualitat en els Serveis Socials Bàsics: competències pròpies i impròpies
La mirada del professional i del directiu dels Serveis Socials Bàsics

A cada taula han participat, mitjançant les respectives presentacions, 3 o 4 experts sobre la matèria i han debatut amb l’ajuda d’un moderador. Per a més informació sobre la confecció de les taules i els participants podeu consultar el programa del congrés.

En aquest enllaç també podeu accedir als pòsters de projectes i experiències seleccionats per ser exposats durant el congrés.

Cloenda

Segons els organitzadors, el III Congrés de Serveis Socials Bàsics ha servit per establir un debat intens, d’intercanvi i reflexió, sobre les estratègies necessàries en el nostre sistema per fer front al canvi i a la transformació. També creuen que ens trobem en un moment clau per fer visible el compromís dels professionals amb el servei i la ciutadania.

“El Bé Comú en els temps de la Ciència” ha estat la conferència de cloenda, la qual ha anat a càrrec de Francesc Vilà, psicoanalista i director sociosanitari de la Fundació Cassià Just. Després ha tingut lloc una conversa sobre la dignitat i la bellesa amb Bru Rovira, periodista i autor del llibre Solo pido un poco de belleza, i Amparo Alcoverro, treballadora social de l’Ajuntament de Barcelona.

La cloenda institucional ha anat a càrrec del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marin; i representants dels quatre col·legis professionals organitzadors. L’esdeveniment s’ha pogut seguir a Twitter amb l’etiqueta: #cssb18 .

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya ha agafat el relleu del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i liderarà el proper Congrés de Serveis Socials Bàsics que es farà durant 2020.

 

1.600 esportistes participen als Special Olympics 2018

Andorra la Vella i la Seu d’Urgell han acollit, entre el 4 i el 7 d’octubre, l’11ena edició dels Jocs Special Olympics que ha comptat amb més de 1.600 participants. Aquest esdeveniment se celebra a Catalunya des de l’any 1988 i, cada quatre anys, aplega esportistes amb discapacitat intel·lectual que competeixen en 14 modalitats esportives diferents. El lema d’enguany, “Millor és qui ho intenta”, deixa clar quin és l’esperit i quins són els valors que es fomenten amb aquests jocs. A més de les competicions esportives han tingut lloc diferents actes, cerimònies i altres activitats que fan d’aquest esdeveniment esportiu un projecte de ciutadania.

Més enllà de l’esport

Un d’aquests programes paral·lels que converteixen els jocs en un esdeveniment social més enllà del esport, han estat els Vilage. És a dir, les viles instal·lades a les dues seus en les que s’han organitzat tot tipus d’activitats amb l’objectiu de donar visibilitat a les persones amb discapacitat intel·lectual a través de la normalització, la convivència i el lleure per contribuir a una major inclusió d’aquest col·lectiu en la societat.

A banda dels esportistes, en aquesta edició la organització dels Special Olympics ha comptat amb el suport de 600 persones voluntàries i la participació de 400 tècnics esportius i delegats.

Programa Young Athletes

La majoria d’esportistes que han participat són d’Andorra, Catalunya o d’altres comunitats autònomes de l’estat espanyol com Madrid, Castella la Manxa, La Rioja o Aragó, però també han competit 114 atletes de 13 delegacions internacionals, entre les quals hi ha Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Portugal, Alemanya o la Índia.

De les modalitats esportives, el futbol sala i la natació són les que han comptat amb més participació, però potser la més destacada ha estat el programa Young Athletes. Es tracta d’un  projecte internacional seguit per més de 140 programes d’Special Olympics que beneficia a més de 163.000 infants d’entre 2 i 7 anys amb discapacitat intel·lectual d’arreu del món. L’objectiu és fomentar el seu creixement físic i mental a través de diferents activitats que inclouen jocs, cançons i activitats pre-esportives adaptades a les seves necessitats. A partir de circuits amb proves, els joves esportistes adquireixen habilitats esportives bàsiques com córrer, saltar i llançar objectes i milloren les habilitats motrius, la flexibilitat, la força, l’equilibri, la coordinació, etc.

#MillorQuiHoIntenta

La celebració dels Special Olympics ha anat precedida d’una campanya de difusió protagonitzada per la gimnasta lleidatana Àngela Mora i l’exfutbolista Carles Puyol. L’espot es va rodar a les instal·lacions de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), i s’hi pot veure a Puyol fracassant a l’hora de fer una pirueta de gimnàstica amb un cèrcol. I, tot seguit, hi apareix Mora aplaudint-lo pel fet d’haver-ho intentant en una escena plena de simbolisme.

#ReescriuLaHistòria: literatura per combatre prejudicis socials

L’entitat Arrels Fundació va posar en marxa aquest estiu la campanya #ReescriuLaHistòria amb l’objectiu de combatre els prejudicis que encara existeixen respecte a les persones que viuen al carrer. El projecte, que continua vigent, consisteix en una col·lecció de llibres inèdita i limitada amb adaptacions de grans obres de la literatura universal on les persones sense llar són les veritables protagonistes. El resultat són llibres amb títols tan evocadors com: Sherlock Homeless, El señor de los cartones o 20.000 leguas de viaje callejero que expliquen la duresa de viure al carrer.

Amb aquesta campanya es vol seguir sensibilitzant i desmuntant prejudicis envers el col·lectiu de persones sense llar, i també convidar la ciutadania a reescriure la història per fer possible que ningú hagi de dormir al carrer. I tot plegat amb la literatura com a aliada.

La força de les històries

El punt de partida de la campanya és l’adaptació d’històries de la literatura universal que podrien haver estat protagonitzades per una persona sense llar. Per exemple a El señor de los cartones s’explica la vida d’un jove hobbit que destruirà un anell per salvar la humanitat del Senyor Fosc de l’Habitatge; o a A Ensayo sobre la ceguera barcelonesa, s’hi explica la història d’un home que ignora una persona sense llar i es queda cec sobtadament.

La lluita contra els prejudicis que arrosseguen les persones sense llar està present a cada història, tal i com es mostra en el següent passatge de Los hombres invisibles: “Ningú esperava aquell dolor tan fort quan em vaig convertir en invisible com la resta de persones sense llar. Em vaig quedar allà estirat, com mort, esperant que algun ciutadà em fes cas. Jo i molts altres érem invisibles perquè, simplement, la societat havia refusat veure’ns”.

Trobareu més informació sobre tots els títols de la col·lecció i sobre com adquirir-los en aquest enllaç.

Llibres en blanc per #ReescriuLaHistòria

Per col·laborar podeu aconseguir un llibre en blanc elaborat de manera artesanal al taller de la Fundació Arrels. Els llibres, a primera vista, semblen reals però les pàgines estan en blanc amb la idea que cadascú escrigui tot allò que vulgui: anècdotes, experiències o reflexions. Això sí, allunyades dels prejudicis que sovint acompanyen aquest col·lectiu per oferir una nova mirada.

En aquesta entrevista a Elvira Postigo, enquadernadora professional i voluntària al taller d’Arrels, trobareu més informació sobre el procés artesanal d’enquadernació d’aquests llibres.

La tasca i les campanyes d’Arrels Fundació

El 1986 una trentena de persones del Raval de Barcelona va començar un projecte fruit de la preocupació per les persones del barri que vivien al carrer. En un primer moment van habilitar un petit local amb una dutxa de dipòsit i un armari de roba per a qui ho volgués utilitzar. Però de seguida van veure que no havien d’esperar les persones per a que visitessin el centre, sinó que havien de sortir a buscar-les per crear-hi lligams i vincles de confiança. I això és el que porta fent la fundació des de fa més de 30 anys.

En els darrers anys s’ha fet ben visible a les xarxes gràcies a la tasca diària i a la força de les seves campanyes. Aquestes s’han caracteritzat per eliminar els perjudicis existents envers les persones sense llar i per la tasca de sensibilització, però l’objectiu final ha estat sempre ben clar: #ningudormintalcarrer.

Aquestes són algunes de les campanyes més destacades:

-Homelessfonts: són tipografies creades a partir de la lletra de persones que viuen (o han viscut) al carrer. La idea és que tant empreses com particulars les utilitzin en el seu àmbit, ja sigui a les xarxes socials, o en el disseny dels seus productes: publicitat, papereria, packaging o webs. Aquestes tipografies són úniques perquè tenen una història humana i reflecteixen el caràcter de la persona que hi ha a darrere.

-Homelesscommons: es tracta d’imatges realitzades per fotògrafs professionals on els protagonistes són persones que viuen o han viscut al carrer. L’objectiu és que tant empreses com particulars les utilitzin en els seus projectes digitals o gràfics per així ajudar a finançar, d’una manera creativa, els projectes d’Arrels Fundació.

El vídeo més avorrit del món: sota aquest títol els creatius que treballen amb Arrels Fundació van crear un vídeo viral amb l’objectiu de recaptar fons gràcies a la publicitat i al número de visualitzacions.

#Ningudormintalcarrer: segurament una de les campanyes més conegudes, creada a finals de 2012 amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania que dormir al carrer no és una cosa normal.

A més, la fundació també ha organitzat diversos recomptes i censos de persones sense sostre que s’han fet a Catalunya, accions molt necessàries per abordar la problemàtica amb polítiques i recursos més eficaços, tal i com es mostra en aquest vídeo:

Dossier temàtic de DIXIT

La informació que trobareu al web d’Arrels fundació té un gran valor informatiu i documental, i a més us proposa diverses formes de col·laboració per aconseguir l’objectiu que no hi hagi ningú dormint al carrer. En qualsevol cas, i per acabar aquesta entrada de blog, també us recomanem el dossier temàtic, publicat per DIXIT, en el que trobareu monografies, articles de revista i recursos amb informació diversa sobre les persones sense llar i el Moviment Housing First, un model d’intervenció per a persones sense sostre que prioritza, en una primera fase, l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc.

Homes cuidadors

La cura i l’atenció a les persones ha estat, i és, un rol desenvolupat gairebé exclusivament per dones. Però la diversitat d’estructures familiars que aplega la societat actual està creant nous models d’atenció, en els que també hi són presents els homes cuidadors.

En aquesta entrada de blog parlem sobre la figura de l’home cuidador a partir d’un projecte de recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que porta per títol “Homes cuidadors. Reptes i oportunitats per reduir les desigualtats de gènere i afrontar les noves necessitats de cura”.

La investigació parteix del fet que la implicació dels homes en els treballs de cura, tant remunerats com no remunerats, encara suposa un desgreuge comparatiu de gènere, però també una oportunitat a l’hora d’afrontar el considerable increment de les necessitats de cura en la nostra societat: s’ha de tenir en compte que cada cop anem cap a una societat més envellida i la implicació en la cura ha de ser una responsabilitat de tothom, tant d’homes com de dones.

Objectius del projecte

La finalitat d’aquest projecte d’investigació és analitzar com els homes s’introdueixen en les activitats de cuidar i identificar les barreres culturals (construccions de gènere) i les barreres d’oportunitat (millor situació dels homes en el mercat de treball) que dificulten la seva implicació en els treballs de cura, tant remunerats com no remunerats. Identificar els models emergents també forma part dels objectius del projecte.

La recerca s’ha centrat en quatre àmbits: el familiar, el laboral, les persones receptores de cura i les polítiques publiques.

Difusió de la investigació

Fa un any que el projecte va ser seleccionat a la 2a Convocatòria de projectes de Reflexió del Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”, on es va presentar en unes jornades titulades “Homes cuidadors. Barreres de gènere i models emergents“.

Durant aquestes jornades es van identificar les barreres que hi actualment per a la plena incorporació dels homes en la cura familiar i la cura d’àmbit professional. A través de diferents activitats, com tallers, conferències i xerrades, es va generar un espai de reflexió sobre la incorporació dels homes en les tasques de cura per aconseguir una redistribució igualitària i equitativa que garanteixi el dret a cuidar i a ser cuidat.

En aquest enllaç hi trobareu tota la informació del projecte, les conclusions a les que van arribar els participants i un vídeo explicatiu de la iniciativa de la recerca.

Conferència a DIXIT

Aprofitem per recordar-vos que el proper 4 d’octubre tindrà lloc a DIXIT la conferència “Transformacions familiars i nous reptes per a la cura” on s’abordaran les transformacions familiars que vivim en l’actualitat des dels punts de vista demogràfic, legal, social i cultural. Es pararà especial atenció en el paper de l’home cuidador en l’àmbit de l’atenció a persones en l’actualitat i anirà a càrrec de Xavier Roigé, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona, professor del Departament d’Antropologia Social de la mateixa universitat, director de la Revista d’Etnologia de Catalunya i membre expert de l’Observatori Català de la Família.

#reconeixementFISS: Activitats formatives amb reconeixement de la Formació d’Interès en Serveis Socials

Ara que acaba l’estiu i torneu d’unes merescudes vacances plens de bons propòsits pot ser un bon moment per plantejar-vos ampliar la vostra formació continuada i millorar les vostres capacitats professionals cursant alguna activitat formativa especialitzada relacionada amb l’àmbit d’afers socials.

Una bona manera d’orientar-vos a l’hora de triar entre tota l’oferta de postgraus, màsters i cursos pot ser consultar la relació de les activitats formatives vigents que han rebut el reconeixement de la Formació d’Interès en Serveis Socials (FISS) que promou el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

La formació continuada i la millora de les capacitats dels professionals és una qüestió clau a l’hora de garantir uns serveis socials eficients i de qualitat. És per aquest motiu que Treball, Afers Socials i Famílies concedeix aquest reconeixement a aquelles activitats que tinguin per objectiu contribuir a la gestió i la difusió del coneixement en l’àmbit dels serveis socials i promoure la qualitat de la formació.

¿Quines activitats poden obtenir el reconeixement FISS?

El reconeixement FISS és una distinció adreçada a aquelles fundacions, associacions i d’altres entitats formadores que imparteixen ensenyaments en l’àmbit dels afers socials que siguin formació continuada (cursos, seminaris, congressos, tallers jornades, etc.) i que poden ser en qualsevol de les modalitats presencial, semipresencial o a distància.

Tot i que preferentment els continguts han d’estar directament vinculats a l’àmbit d’afers socials, les activitats formatives que optin a aquesta distinció també poden estar relacionades amb altres àmbits d’atenció a les persones com ara el sociosanitari, el sociolaboral o el comunitari, entre d’altres.

El reconeixement FISS dóna dret a la entitat formativa que el rep a incloure el logotip acreditatiu en la difusió de l’activitat i mencionar el reconeixement per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

En aquest enllaç podeu trobar més informació sobre el reconeixement FISS, la normativa que el regula i quins són els tràmits que cal que segueixin les entitats formadores per sol·licitar-lo.

#reconeixementFISS

Si voleu estar al dia de les noves activitats formatives que han obtingut aquest reconeixement, al portal DIXIT trobareu informació periòdica de les formacions que han obtingut aquest reconeixement. També podeu ampliar la informació seguint l’etiqueta #reconeixementFISS al nostre perfil de Twitter.

Sempre acompanyats

L’augment de l’esperança de vida, cada vegada en edat més avançada, pot donar lloc a situacions de risc com la soledat i l’aïllament, que representen conseqüències molt negatives per a la salut de la gent gran. L’Obra Social “la Caixa” i la Creu Roja han posat en marxa el projecte “Sempre acompanyats” per prevenir, detectar i intervenir la soledat no volguda entre el col·lectiu de persones grans amb l’objectiu de garantir-los la qualitat de vida.

Es tracta d’un programa pilot que s’està duent a terme en les poblacions de Girona, Tortosa i Terrassa, i més recentment a Tàrrega. Les quatre poblacions tenen entre un 15 i un 20% de població envellida segons dades de l’IDESCAT. Aquesta iniciativa es basa en el treball comunitari en xarxa per abordar les situacions de soledat, esdevenint així una iniciativa pionera.

La primera fase de “Sempre acompanyats” consisteix en la recollida de dades per mitjà d’enquestes telefòniques a una mostra de la població, representativa i aleatòria, major de 20 anys. Amb aquesta acció es recollirà informació sobre necessitats i grau de sensibilització envers la soledat i les relacions personals, que permetrà fer un diagnòstic. Posteriorment, d’acord amb la situació identificada, es treballarà en la creació de la xarxa de suport que doni una resposta integral i de forma coordinada per cobrir les necessitats detectades, la derivació a altres mitjans existents i l’acompanyament i seguiment de casos detectats.

L’objectiu és fer partícips en aquesta xarxa a totes les entitats i administracions que treballen en l’assistència a la gent gran, com casals i espais socials, perquè actuïn com a punts de referència en la comunitat i generin labors de suport i acollida; per exemple, coordinant diferents activitats que fomentin l’apoderament i l’establiment de vincles.

Col·laboració ciutadana

En definitiva, la iniciativa és una aposta pel treball comú i la cohesió social, la promoció de noves relacions entre la ciutadania i el foment de nous comportaments per aportar solucions al fenomen. Sensibilitzar els veïns i les veïnes és un dels punts clau, perquè són ells mateixos els que poden donar visibilitat a possibles situacions de risc i d’altres que no havien estat identificades abans.

Per col·laborar-hi de forma directa, es disposa del telèfon gratuït 900 365 222 on es pot comunicar qualsevol situació de risc detectada, així com oferir la pròpia participació en el projecte com a voluntari. El telèfon també està disponible per a les persones grans soles que vulguin informar-se sobre els recursos que els pot proporcionar “Sempre acompanyats”.

En aquesta etapa inicial, s’ha organitzat una trobada informativa adreçada a entitats, serveis mèdics i socials, cossos de seguretat, etc., per fer-los coneixedors de la importància del treball conjunt per a la prevenció, la detecció i la intervenció d’aquesta problemàtica.