Persones grans i noves tecnologies

Cada cop és més freqüent veure una persona gran amb un smartphone o amb una tablet, i és que les noves tecnologies no són patrimoni exclusiu de la gent jove. Segons l’Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el període de 2006 a 2015 l’accés de la gent gran a les TIC s’ha incrementat en un 386% i representa el major creixement de tots els grups d’edat al conjunt de l’estat espanyol.  La gent gran té el dret de conèixer i fer ús d’una tecnologia que, en molts casos, pot facilitar-los la comunicació amb els familiars o les amistats i ajudar-los en el seu dia a dia. A part d’aplicacions concretes, també hi ha programes específics de formació en noves tecnologies per a gent gran. Repassem alguns exemples.

Persones grans connectades

Es tracta de la segona edició d’un projecte que ha posat en marxa la Fundación Esplai per a que les persones grans es puguin familiaritzar amb smartphones i tablets i puguin aprofitar les oportunitats que els ofereixen facilitant-los algunes de les tasques diàries. La iniciativa porta el nom de “Mayores Conecta2” i vol arribar a  més de 2.700 majors de 55 anys, a través d’una vintena d’entitats a 10 comunitats autònomes de l’estat espanyol.

A Catalunya participen un total de 6 entitats, entre esplais i centres de gent gran, on s’organitzen cursos i tallers basats en la metodologia bring your own device (porta el teu dispositiu) així els participants practiquen amb el dispositiu i les eines que utilitzaran en la vida diària. Les persones usuàries aprenen a utilitzar de forma bàsica el terminals i també la utilitat amb continguts d’Internet i aplicacions especialment adreçades al seu col·lectiu.

Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Fundación Vodafone que, a més, ofereix al seu web una sèrie de videotutorials amb consells bàsics d’utilització d’smartphones i iPhones: com encendre’l i apagar-lo, fer i rebre trucades, fer fotos i vídeos, descarregar aplicacions… La fundació també ha col·laborat, amb la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i el Mobile World Capital Barcelona, en l’elaboració de la guia “Com utilitzar els nous telèfons mòbils? Manual d’ús fàcil per a gent gran”.

Apps pensades per al col·lectiu de persones grans

Cerqana és una aplicació que està especialment dissenyada per a les persones grans. En primer lloc, simplifica al màxim el dispositiu Android, adaptant-lo de forma personalitzada a les necessitats de cada persona facilitant-lo l’organització diària, la seva integració i permetent-li estar sempre comunicat. En segon lloc, el familiar de la persona també pot descarregar-se una versió de l’aplicació per rebre notificacions en temps real i saber si la persona gran es desvia d’una ruta marcada, s’ha perdut o si pateix alguna caiguda. Des de la plataforma de gestió al web permet enviar missatges de veu o pictogrames, definir zones i rutes segures, rutines, etc.

Alpify és un localitzador GPS per a millorar la seguretat de les persones. No està específicament dissenyat per a persones grans perquè és una aplicació molt comuna entre els practicants d’esports de muntanya per a poder ser localitzats en cas de pèrdua o caiguda, però pot ser útil per a persones grans per motius evidents. L’aplicació es pot posar directament en contacte amb els serveis d’emergència (112).

Medisafe és una aplicació que avisa a l’usuari quan s’ha de prendre un medicament, mitjançant una notificació de trucada, missatge o correu electrònic. També té una altra funcionalitat que és notificar als familiars si el pacient ha pres o no la medicació, o si ha seleccionat un altre medicament per error. Està disponible per iOS i Android.

Una altra aplicació relacionada amb els medicaments és Medicamento Accesible Plus. Permet la consulta d’informació actualitzada sobre els medicaments mitjançant la captura del codi de barres que hi ha a l’empaquetat habitual d’una manera totalment accessible per garantir la comprensió a l’usuari. Aquesta iniciativa promoguda per la Fundación Once, la Fundación Vodafone i el Col·legi Oficial de Farmacèutics està disponible per iOS i Android.

Big Launcher és una aplicació que converteix l’smartphone en un telèfon fàcil d’usar per a la gent gran. Crea una interfície ràpida i senzilla amb poques icones però grans i identificables. També pot ser una bona aplicació per a infants i persones amb problemes de visió.

Aquests només són uns quants exemples del tipus d’aplicacions que podeu trobar per facilitar la vida de les persones grans. També hi ha moltes aplicacions per a mantenir la ment activa amb exercicis per treballar la memòria o el càlcul mental, molt útils i entretinguts per a aquest col·lectiu. Si voleu informació sobre aquest tipus de recursos en línia podeu consultar aquesta entrada anterior del blog de DIXIT.

 

 

El bookcrossing i altres maneres de compartir llibres

El debat sobre si el llibre electrònic substituirà definitivament al llibre de paper continua obert i sembla que per molt de temps. Mentrestant el llibre en suport paper, el de tota la vida, continua convidant al col·leccionisme i sembla que continuarà entre nosaltres encara per molts anys, a les nostres prestatgeries i a les biblioteques, però també amagat pels carrers, pels passadissos del metro o a dins d’altres contenidors de nostàlgia com les cabines telefòniques.

Bookcrossing

El bookcrossing (passallibres en català) és la pràctica de deixar llibres en llocs públics per a que altres lectors els trobin, els llegeixin i els tornin a “alliberar”. Es tracta d’un moviment a escala global que va sorgir el 2001 quan el nord-americà Ron Hornbaker va crear un lloc web inspirat en un altre de seguiment del recorregut de bitllets de transport.

El passallibres es basa en les tres erres: Read, Register and Release, és a dir: llegeix, registra i allibera. Per alliberar un llibre via bookcrossing primer cal registrar-lo al web per aconseguir el número d’identificació BCID (hi ha més de 5 milions de llibres registrats a tot el món). L’objectiu d’aquesta iniciativa, que ha tingut algunes crítiques per part de la industria editorial, és convertir el planeta sencer en una biblioteca. Nombrosos escriptors i personatges famosos hi han donat el seu suport, com l’actriu anglesa Emma Watson que és practicant del bookcrossing a Londres i comparteix la seva activitat a les xarxes socials.

Bookcrossingapp

Aquesta aplicació pretén facilitar la localització dels llibres alliberats mitjançant el GPS, també permet que l’usuari comparteixi les seves accions a les xarxes socials com comunicar que ha alliberat un llibre o fer una crítica del que ha llegit. Es tracta d’una aplicació que segons els seus creadors, Javier Herfelder, Joan De Arcayne i Marc Canals, també pot ser útil a les editorials per fer promocions de llibres deixant exemplars gratuïts “alliberats” pels carrers de la ciutat. Boockcrossingapp està disponible tant per Android com per iOS.

Biblioteques lliures i bibliocabines

Una altra iniciativa interessant és la de reconvertir mobiliari urbà en biblioteques anònimes i d’accés gratuït amb llibres aportats per les persones a disposició de totes les persones. Són una pràctica molt comuna a països com Àustria, Suïssa o Alemanya, tenen un caràcter social i estan emparentades amb el bookcrossing i amb les botigues gratuïtes. A les biblioteques lliures, els llibres poden ser retornats una vegada llegits o no i no hi ha cap norma explícita o implícita que reguli aquestes qüestions.

Les bilbliocabines són un clar exemple d’aquesta utilització de l’espai a les ciutats. Els telèfons mòbils han fet gairebé desaparèixer els telèfons públics a les grans ciutats, i les cabines han quedat com a testimonis urbans d’una època analògica. A Londres les cabines són, a més a més, un símbol recognoscible internacionalment de la ciutat com els taxis o el canvi de guàrdia de Buckinham Palace. Ja fa uns anys que han perdut la missió principal de comunicar les persones i algunes s’han reconvertit en bibliocabines. L’any 2009 la companyia British Telecom va posar en marxa la campanya “Adopti una cabina”, per a que les administracions locals se’n fessin càrrec pel simbòlic preu d’una lliura. Així van aparèixer les primeres micro biblioteques per fer intercanvi lliure de llibres. Algunes fins i tot tenen la seva pròpia pàgina de facebook per documentar les noves adquisicions.

Londres va ser la pionera però a altres llocs com Alemanya o els Estats Units també han reconvertit les cabines en espais d’intercanvi cultural. Tret d’algunes iniciatives espontànies, als nuclis urbans espanyols i catalans aquesta tendència no ha tingut temps d’implantar-se ja que bona part de les cabines tancades s’han retirat. De fet, a Barcelona només en queda una al districte d’Horta-Guinardó i ja té la seva campanya de Change.org per evitar-ne la retirada. Potser convertir-la en bibliocabina seria una gran opció, l’última cabina de Barcelona convertida en la primera micro biblioteca.

 

 

Dia Internacional de les Dones 2017: #CorregimlaDesigualtat

Avui és el Dia Internacional de les Dones i per commemorar-lo l’Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa la campanya #CorregimlaDesigualtat amb l’objectiu de promoure la implicació de tota la ciutadania en la incorporació de les dones a tots els àmbits de la societat catalana. La campanya fa incidència en la lletra “a “de les paraules TreballadorA, EmprenedorA i ExpertA per remarcar-ne el gènere i el missatge central és “Corregir la desigualtat és responsabilitat de tothom. Igualtat efectiva de dones i homes: Catalunya al capdavant”. Al web de la campanya també podeu trobar, a part de materials de difusió, la declaració institucional per a la celebració d’enguany.

D’aquesta manera la Generalitat de Catalunya se suma al lema de la Comissió Jurídica i Social de les Dones de les Nacions Unides: “L’apoderament econòmic de les dones en un entorn, el mercat de treball, sotmès a constants canvis”. I és que segons l’estudi La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones, presentat el passat 15 de febrer, les dones catalanes cobren de mitjana un 26% menys que els homes.

A més, segons aquest estudi, hi ha una desigualtat del 15,9% en perjudici de les dones per guany d’hora treballada, el que posa de manifest l’efecte d’una taxa de parcialitat femenina que gairebé triplica la masculina. Segons l’ICD, combatre aquesta desigualtat és una tasca de tots i totes i, per això, és tan important la conscienciació a través del mitjans.

Millores en el cercador d’expertes

En la línia de treballar per la igualtat efectiva entre dones i homes, ja fa temps que l’ICD va posar a disposició dels mitjans de comunicació una eina per facilitar la recerca de perfils de dones d’àmbits científics, acadèmics, empresarials o culturals: El cercador d’expertes.

L’objectiu d’aquesta eina és visualitzar les aportacions de les dones, especialment en aquells espais on tradicionalment no hi ha hagut presència femenina, i facilitar que els mitjans de comunicació convidin dones expertes a generar opinió en informatius, debats, intervencions i programes diversos.

Enguany, en el marc dels actes pel Dia Internacional de les Dones, s’ha presentat una sèrie de millores en el cercador per adaptar-lo a les noves realitats i necessitats de les dones per impulsar la seva visibilitat i apoderament.

El cercador d’expertes ha millorat i ampliat la base de dades amb l’objectiu que empreses, institucions i organitzacions trobin fàcilment perfils de dones expertes en una àmplia gamma d’activitats i sectors de coneixement. A més incorpora millores tècniques en la navegació i una actualització més ràpida de la informació.

Activitats programades

Molts dels equipaments culturals i socials de Catalunya han programat activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones. Recollim les més destacades:

El Museu d’Història de Catalunya ofereix des del 3 de març i fins el 28 de maig l’exposició “Dones: ficcions i realitats”  per fer visible la relació conflictiva, incòmoda i complexa entre els models de feminitat normatius, difosos per la cultura audiovisual amb més incidència popular i les seves mateixes realitats, construïdes sota la pressió del sexisme i la cultura tradicional heteropatriarcal. La mostra proposa un itinerari per alguns dels moments més emblemàtics, des de la postguerra fins a l’actualitat, en què es fa més palès el malestar de les dones davant els relats oficials, utilitzats com a elements propagandístics per difondre un model reduccionista de la feminitat i coartar, així, la llibertat de les dones.

El Museu Nacional d’Art Contemporani de Catalunya ha organitzat una jornada de portes obertes per a dones durant tot el dia. També proposa diversos itineraris per la seva col·lecció per conèixer dones artistes de diferents èpoques i procedències. I a les 18.30h s’oferirà la representació de “Cova”, òpera performance de la companyia Humus Sapiens on s’interpretarà una recopilació d’àries censurades en el seu moment per parlar dels sentiments, l’amor, la sensualitat i d’allò prohibit.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya oferirà la conferència “Les dones, la ciència i la tecnologia: des de l’època de Leonardo da Vinci fins a l’actualitat”, on s’exposaran les grans fites del progrés científic i tecnològic assolides per dones des del Renaixement (i abans) fins a l’actualitat.

El Museu Episcopal de Vic ofereix una visita temàtica centrada en les obres medievals del centre que tenen escenes relacionades amb la dona. Davant de cada obra es parlarà d’aspectes concrets de la dona a l’època medieval: Eva, la Mare de Déu, la maternitat, vida quotidiana, vestits i modes, la higiene… Amb la visita es miraran les obres des d’una altra perspectiva analitzant el paper i simbologia de la dona en aquesta època.

“Dona Cançó a les biblioteques” és un projecte que uneix cantautores, compositores i intèrprets d’expressions musicals diferents. Aquesta setmana és el torn de Zoila Herranz que presenta els seus temes musicals a la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert de Barcelona.

I, per acabar, us apropem una proposta de caire més reivindicatiu: la iniciativa Vaga de totes proposa la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi les condicions de desigualtat en què es trobem les dones. Aquest moviment s’adhereix a l’aturada Internacional de dones que tindrà lloc a més de 40 països inspirada en les vagues de dones d’Islàndia i de Polònia. A Catalunya, i des d’aquesta iniciativa, es convoca una aturada de dones de 12 a 12:30h i es fa una a crida a totes les dones a manifestar-se a plaça Universitat de Barcelona a les 19h sota el lema “La revolució imparable de les dones”.

 

Voluntariat virtual

El voluntariat és una resposta ciutadana a les necessitats de la societat. I el voluntariat virtual, igual que el presencial, ofereix moltes modalitats de participació en funció del temps i la implicació que hi vulgui dedicar cadascú. Les entitats i les organitzacions també requereixen la solidaritat dels ciutadans de forma virtual, des de col·laboracions puntuals fins a una dedicació constant en una o més causes. Quan pensem en voluntariat virtual ens venen al cap les noves tecnologies i les xarxes socials, però el cert és que hi ha altres possibilitats més enllà. Tot seguit repassem les unes i les altres.

Activisme en xarxa

Donar el nostre suport a una causa de justícia social, mediambiental, etc. no ha estat mai tant a l’abast de la nostra mà. Amb un clic des de el nostre ordinador o dispositiu mòbil podem aportar el nostre granet de sorra per canviar el món amb accions concretes. Des de plataformes com Amnistia Internacional, Avaaz o Change.org podeu recolzar amb un clic les causes amb les que us sentiu més identificats. Les dues últimes, per exemple, permeten a més a més crear peticions pròpies. Fer que una ciutat sigui més accessible, afavorir que les persones cegues puguin ser jutges o contribuir de manera decisiva en l’Acord pel Clima de París, són alguns dels èxits aconseguits amb aquestes peticions. Per contribuir només heu de signar virtualment amb les vostres dades.

9-voluntariat-virtual-1

Multiplicitat d’opcions

Portar un compte de facebook, oferir suport escolar a través de videoconferència, realitzar i analitzar enquestes, escriure en un blog… o qualsevol acció que pugueu imaginar que no impliqui presencialitat pot ser una necessitat real de les entitats i organitzacions que treballen amb voluntaris. Hi ha algunes organitzacions que posen en contacte les entitats amb persones voluntàries mitjançant plataformes com Onlinevolunteering.org, Catchafire o Hacesfalta.org. Aquesta última us dona 4 raons per escollir un voluntariat virtual: 1. Per la facilitat per acomodar l’activitat als horaris i disponibilitat de cadascú; 2. Per poder seleccionar l’oferta en funció de les nostres habilitats; 3. Perquè gràcies al voluntariat les entitats ampliaran els seus recursos; i 4. Perquè només és necessita un ordinador o dispositiu mòbil amb connexió a internet.

La nostra experiència laboral i habilitats poden ser determinants alhora de decidir-nos per una o altra modalitat de voluntariat virtual. Professions vinculades a les noves tecnologies com el disseny gràfic, la informàtica, el periodisme, etc. poden ser molt valorades per les entitats. I també podeu aprofitar el voluntariat per adquirir noves habilitats, sempre que es corresponguin amb les necessitats de l’entitat.

9-voluntariat-virtual-2

Creu Roja és un bon exemple de la diversitat d’opcions que hi ha alhora de col·laborar amb una entitat. A més, segons la organització, aquesta possibilitat facilita el voluntariat a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. La Creu Roja és una de les organitzacions de voluntaris més antigues de l’estat espanyol i compta amb la col·laboració de més de 200 mil persones, moltes d’elles presten la seva ajuda de manera virtual.

A la secció especifica del seu web per a aquest tipus de voluntariat es mostren alguns exemples: com el de Rubén, un noi que va patir un accident de trànsit i resideix en un centre de recuperació de persones amb discapacitat on estudia informàtica. Des d’allà es connecta per explicar contes als nens i nenes del Centre Infantil de Creu Roja. O la Laura, que és assessora i orientadora laboral i ofereix la seva experiència professional de forma desinteressada.

Voluntariat per la llengua virtual

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) van posar en marxa el Voluntariat per la llengua (VxL) virtual amb l’objectiu d’estendre el programa a persones que, per raons diverses, no puguin coincidir presencialment. La modalitat virtual permet estendre el VxL a més persones que volen adquirir un millor domini del català a través de la conversa per videoconferència, sense estar condicionades pel lloc on viuen. D’aquesta manera, el programa amplia l’oferta i es diversifiquen les vies d’interacció en català entre persones d’arreu del món.

 

KiVa: un mètode finlandès contra el bullying 

Finlàndia és un referent en educació a nivell mundial i els resultats de les seves polítiques educatives són l’enveja de molts països. A més, en els darrers anys sembla que han aconseguit desactivar un problema comú a totes les escoles occidentals: el bullying. Aquesta solució es diu KiVa.

Què vol dir KiVa?

KiVa és un acrònim de les paraules fineses Kiusaamista Vastaan que volen dir “contra l’assetjament escolar”. I al mateix temps és una paraula finesa que es podria traduir com guai o que mola en l’argot juvenil. Es tracta d’un programa per prevenir i afrontar l’assetjament a les escoles que ha desenvolupat la Universitat finlandesa de Turku amb finançament del Ministeri d’Educació i Cultura. El 90% de les escoles finlandeses ja l’estan aplicant amb uns resultats aclaparadors: en algunes zones s’han reduït els casos d’assetjament en un 50% només durant el primer any d’aplicació del programa.

8-kiva1

Convertir còmplices en denunciants

Quan hi ha una situació d’assetjament escolar hi participen tres protagonistes: l’assetjador, la víctima i els espectadors. El mètode KiVa se centra en aquests últims. Els testimonis de l’agressió són els que d’alguna manera tenen el poder de legitimar-la convertint-se en còmplices amb el silenci o la rialla. La idea principal d’aquest programa és treballar estratègies per a que els alumnes en comptes d’aprovar silenciosament l’assetjament, o encoratjar als assetjadors, donin suport als companys victimitzats per transmetre el missatge que no aproven l’acte. La influència que pot tenir un grup sobre l’actitud d’un individu és més gran del que ens pensem.

Un projecte a llarg termini

L’èxit de KiVa s’ha aconseguit per saber on centrar els esforços, però també gràcies a dos conceptes clau: el coneixement i la constància. Coneixement perquè s’hi han dedicat molts diners i recursos en investigació universitària i perquè amb aquest mètode cada cas de bullying s’estudia a fons per trobar-hi les mesures adequades per erradicar-lo. I constància perquè és un programa de llarg recorregut que s’aplica en diferents moments de l’etapa educativa: als 7, als 10 i als 13 anys, els alumnes assisteixen a una vintena de classes en què aprenen a reconèixer les diferents formes d’assetjament i on realitzen exercicis per millorar la convivència.

KiVa a l’escola i a casa

A més, es tracta d’un programa dinàmic amb innovació constant on els professors reben formació periòdicament i on tothom pot aportar noves idees amb l’objectiu de compartir-les si són efectives. És un programa plenament integrat a l’escola, ja que els alumnes reben lliçons una o dues vegades al mes que consisteixen en discussions sobre l’assetjament escolar i sobre el respecte cap als altres. Es parla de com treballar en grup, es realitzen diferents exercicis, treballs en grup i reunions amb els pares.

Les lliçons i els temes es complementen amb un videojoc mitjançant el qual els alumnes assisteixen a una escola virtual per practicar mesures contra l’assetjament escolar on reben comentaris sobre les seves accions. El programa KiVa també compta amb la presència de vigilants de pati que vesteixen armilles reflectants (per poder localitzar-los) , ja que els assetjaments tenen lloc sobretot a les hores d’esbarjo o al sortir de l’escola.

8-kiva2

El projecte KiVa va començar a materialitzar-se el 2006 però no és va implantar a les escoles fins el 2009 i ara és un programa amb èxit contrastat que s’aplica a diferents països com Holanda, Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, Estònia, Suècia o els Estats Units. Podeu trobar més informació en aquest dossier facilitat per l’ambaixada finlandesa.

Altres iniciatives per lluitar contra el bullying

A Catalunya ja fa anys que es desenvolupen diferents programes i estratègies per lluitar contra l’assetjament i el ciberassetjament. Destaquem el programa Tutoria Entre Iguals(TEI) que s’està duent a terme des del curs 2013-2014 a nombroses escoles i instituts catalans. El TEI es basa en tutories emocionals dels alumnes més grans sobre els més petits amb l’objectiu de detectar i actuar sobre possibles casos de bullying. Trobareu més informació sobre aquest programa en un article publicat al Butlletí d’Infància el 2015.

#CiberassetjamentZero, és una campanya organitzada conjuntament per les sis associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya (FAPAC, DINCAT, AFAEC, FAPAES, FAPEL i CCAPAC) amb l’objectiu d’incorporar les famílies a la prevenció del ciberassetjament. La campanya ha rebut el suport del Departament d’ensenyament de la Generalitat.

A nivell estatal ja fa temps que està en marxa la campanya de Mediasetespaña Se buscan #valientes, present als mitjans de comunicació i a la xarxa, que té l’objectiu de conscienciar, ajudar a detectar i, finalment, combatre l’assetjament escolar. Al web hi ha materials per treballar el tema, sobretot en format de vídeo. Aquesta iniciativa també posa l’èmfasi en desactivar l’assetjament amb la intervenció dels testimonis, els encoratja a ser valents i denunciar situacions de bullying.

Fer el buit o rebutjar a un company de classe també es una manera de fer bullying. Per prevenir aquest tipus de conductes, investigadors de la facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) han desenvolupat el programa Mybullying, un qüestionari en línia d’aplicació col·lectiva amb el qual es genera un mapa de la xarxa social de l’aula i s’indiquen pautes d’intervenció.

I acabem recordant-vos el telèfon 111 116 Infància Respon d’atenció a les demandes relacionades amb l’assetjament als centres educatius, el ciberassetjament i altres maltractaments o abusos sexuals a infants i adolescents. Aquest curs, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Ensenyament han reforçat el servei: el telèfon funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any de forma gratuïta, totalment anònima i sense deixar rastre de la trucada.

Tres projectes de ràdio inclusiva i social

Darrerament s’han impulsat iniciatives radiofòniques en les quals hi participen persones de col·lectius vulnerables o amb discapacitat. Aquests projectes evidencien les possibilitats de la ràdio com a mitjà de comunicació social i inclusiu, i demostren que és positiu donar oportunitats a aquests col·lectius, que puguin expressar-se i també donar-los visibilitat davant la  societat.

Poden ajudar a la seva integració perquè possibiliten treball i formació, a mostrar les capacitats de persones amb discapacitat intel·lectual i demostrar la diversitat de tasques que poden dur a terme. I també, poden ajudar a la reinserció de certs col·lectius, perquè per mitjà d’aquestes activitats desenvolupen habilitats útils per reintegrar-se millor a la societat.

7-radio

Ona Bages dona veu als reclusos

El programa radiofònic “Des de dins” és un projecte fet per reclusos que permet donar veu a aquest col·lectiu i que neix amb la intenció d’ajudar-los. Alhora, vol ser un mitjà informatiu sobre el món penitenciari, sovint desconegut per la ciutadania.

La iniciativa, encetada el mes d’octubre, forma part del tractament de reinserció que es desenvolupa al Centre Penitenciari Lledoners i compta amb el suport d’Ona Bages, encarregada d’emetre’l i fer-ho possible, i de la Fundació “la Caixa” oferint recolzament econòmic.

Pel que fa al contingut del programa, el fil conductor és donar a conèixer les interioritats dels reclusos dins d’un entorn privat de llibertat i també abordar temes d’actualitat i de caire penitenciari. A més, com a tractament de reinserció, té la missió de millorar les habilitats dels penats que en formen part, com la comunicació, l’expressió, la confiança o l’autocontrol, aspectes del tot necessaris per a la seva integració a la societat un cop finalitzin la condemna.

7-radio_reclusos

Música i pluralitat a Cugat Ràdio

“El Club dels Bolats” emès a la ràdio de Sant Cugat és un altre exemple de ràdio inclusiva que va néixer el mes de setembre. Es tracta d’un programa musical, de caire humorístic i plural i, per això, compta amb col·laboradors que tenen algun tipus de discapacitat. No només vol potenciar la música produïda a Catalunya i Andorra -tenint en compte artistes menys coneguts-, sinó que també vol afavorir una societat més justa i inclusiva donant cabuda a col·lectius amb discapacitats perquè puguin expressar-se. És un espai radiofònic dinàmic on s’aborden notícies d’actualitat, amb entrevistes i concursos. El fan possible un equip multidisciplinari on s’integren periodistes, artistes i col·laboradors del sector musical.

El projecte compta amb el recolzament de moltes entitats com la Fundació Ludàlia i la Fundació Catalana Síndrome de Down, que a través de la iniciativa EXIT 21 obre les portes dels mitjans de comunicació a les persones amb discapacitat intel·lectual.

“El Club dels Bolats” es pot escoltar a Andorra a través de Cadena Pirenaica, a la revista digital La Tornada i a altres ràdios com Ràdio Vic (Vic), Sants 3 Ràdio (Barcelona) i La Nova Ràdio (Tarragona).

La nova aposta del Grup TEB

Per acabar, expliquem un tercer projecte radiofònic impulsat pel Grup cooperatiu TEB. Com us comentàvem en una entrada del blog del mes de juny, aquesta entitat és responsable del canal de televisió TEBvist, fet íntegrament per persones amb discapacitat intel·lectual. Atenent a la bona acollida d’aquest mitjà, el Grup TEB va ampliar aquesta experiència també a la ràdio i el programa radiofònic Ona TEB va assumir aquest repte. Es va iniciar el mes d’octubre, té lloc a les instal·lacions de Ràdio Castellar i està format per un equip de locutors del Centre Ocupacional del TEB Castellar.

“Ona TEB” consta de tres seccions, una tertúlia informativa amb temes d’actualitat, un repàs dels titulars de la revista l’Actual i un recull de cançons escollides. Es pot escoltar per  internet a través de TEB Ràdio i s’emet durant les 24 hores en diferents franges, combinat amb música.

#EndFGM: Tolerància zero amb la mutilació genital femenina

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF o FGM per les seves inicials en anglès). La Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir aquest dia per conscienciar la població sobre la necessitat d’abolir aquesta violació dels drets humans. La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones i les nenes contra la salut, la seguretat i la integritat física.

Segons dades d’UNICEF, més de 125 milions de dones a tot el món han patit aquesta agressió i 30 milions de nenes corren el risc de patir-la. És una pràctica tradicional molt perjudicial amb arrels socioculturals fortes i ancestrals. Segons l’OMS, comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.

6-mgf

Orígens incerts

Els orígens d’aquesta pràctica són imprecisos però és remunten a temps anteriors a l’aparició del cristianisme. Els defensors actuals argumenten raons d’identitat ètnica i de gènere, de puresa, de protecció a la feminitat, per assegurar el matrimoni o fins i tot d’higiene. En algunes comunitats musulmanes la MGF es produeix per motius religiosos, però aquesta no està associada necessàriament amb l’islam ja que la gran majoria de musulmans no la practica mentre que algunes comunitats de cristians coptes o de jueus falasha d’Etiòpia sí que ho fan.

Segons la Fundació Wassu-UAB, organització científica d’àmbit internacional que actua per la prevenció de la MGF, es tracta d’un component del procés de socialització lligat als dos valors fonamentals que conformen algunes comunitats africanes: el sentiment de pertinença a la comunitat i la complementarietat de sexes.

A l’Europa Occidental i als Estats Units, durant la dècada dels 50 del segle XX i sota el nom clínic de clitoridectomia, es practicava la MGF per tractar el que aleshores consideraven “dolències femenines” com la histèria, l’epilèpsia, la masturbació, la nimfomania o la melancolia.

Greus conseqüències

L’OMS classifica quatre tipus de MGF en funció de la seva severitat. En tots els casos es tracta d’una pràctica que causa molt dolor físic i psicològic i que té greus conseqüències per la salut de nadons, nenes i dones al llarg de les seves vides.

Les conseqüències immediates són forts dolors, hemorràgies, retencions d’orina, sèpsies i altres infeccions com el tètanus. A llarg termini pot provocar dolor crònic, infeccions vesicals i d’orina, fibrosi, esterilitat, VIH-Sida i traumes psicològics. A més, pot tenir un fort impacte negatiu en la salut maternoinfantil, incrementant el risc de complicacions en el part i morts neonatals.

A on es practica?

On està més estesa aquesta pràctica és en el continent africà. Segons el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) aquests són els 29 països africans on hi ha comunitats que la practiquen: Benín, Burkina Faso, Camerun, Costa d’Ivori, Djibouti, Egipte, Etiòpia, Eritrea, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenya, Libèria, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, República Unida de Tanzània, Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, Togo, Uganda, Zàmbia i el Txad. En aquest últim país, segons Unicef, una de cada dues nenes pateix mutilació genital. Aquesta organització internacional denuncia la situació amb aquest colpidor manequin challenge. I és que, tal i com diuen al vídeo, davant la mutilació genital femenina no podem quedar-nos aturats:

La MGF també es practica a zones de l’Orient Mitjà i l’Àsia com Iemen, Oman, nord de l’Iraq, algunes regions de l’Índia, Malàisia i Indonèsia, entre d’altres. Tampoc hem d’oblidar el que s’anomena pràctica en diàspora, que fa referència aquelles zones on es practica degut als fluxos migratoris. A Europa, Austràlia i els Estats Units actualment hi ha casos de MGF per aquesta causa.

Prevenció

Es pot afirmar que Catalunya és pionera en la prevenció i l’abordatge de la MGF, perquè el 2002 es va aprovar el Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. El document ha viscut modificacions i actualitzacions i, des de la seva creació, s’han aconseguit fites tan importants com la tipificació de la MGF com a delicte dins el codi penal, la reconstrucció de clítoris a les dones que ho sol·licitin per part de la salut pública catalana o el desplegament d’una seixantena de taules locals i comarcals de prevenció integrades per diversos perfils de treballadors públics (treballadors socials, metges, infermers, professors o policies, entre d’altres). Aquest protocol va ser una iniciativa del Departament de Benestar Social i Família i va comptar amb la participació dels departaments d’Ensenyament, Salut, Interior, Presidència i Governació.

A més, el Govern de la Generalitat, des del 2010 i a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha finançat diversos projectes de cooperació d’entitats i associacions que lluiten per a l’erradicació de la mutilació genital femenina, com els duts a terme per l’Associació Cooperacció, Oxfam Intermón, la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, o l’abans esmentada Fundació Wassu.

En aquest enllaç de l’ACCD podeu trobar aquestes i altres entitats amb les que poder col·laborar per combatre la xacra de la mutilació genital femenina, a més de materials de suport, difusió i informació. Altres organitzacions que treballen aquest tema són la Fundación Kirira, AMAM (Asociación de Mujeres Antimutilación) o Mundo Cooperante.

Per acabar, us recomanem l’article de Montse Sabaté, jurista de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, La difícil lluita per l’eradicació de la mutilació genital femenina, publicat al número 61 del Butlletí d’Inf@ncia. També destaquem el Manual de prevención de la mutilación genital femenina: buenas prácticas de María Paz García Bueno.

 

Obres de teatre accessible al TNC

La programació anual del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) compta amb diverses sessions adaptades a persones amb diferents tipus de discapacitats sensorials. Hi ha funcions que disposen d’un sistema d’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual gràcies a la col·laboració de l’ONCE, com la que es podrà veure a la sala gran el proper 18 de març: La senyora Florentina i els seu amor Homer.

El TNC també incorpora dins el seu programa obres adaptades per a persones amb discapacitat auditiva i/o visual. Són representacions que compten amb un sistema d’audiodescripció i subtitulació gràcies a la col·laboració d’Aptent i la Fundación Vodafone. Aquest cap de setmana hi haurà dues funcions amb aquest sistema de l’obra En la solitud dels camps de cotó, el mes d’abril hi haurà dues sessions de l’obra A tots els que heu vingut i el maig dues representacions d’un clàssic de Shakespeare, Ricard III. Podeu consultar les dates d’aquestes sessions amb audiodescripcions i subtítols a la secció d’accessibilitat de la web del TNC.

6-camps_coto_tnc

Imatge: web del TNC

La programació accessible del TNC forma part d’un projecte d’àmbit estatal que funciona des de 2011. Es tracta de Teatro Accessible, una iniciativa que vol apropar el teatre a les persones amb discapacitat sensorial a través del subtitulat, l’audiodescripció i els sistemes d’inducció magnètica, així com de la llengua de signes de forma puntual. DIXIT ja va mencionar-la en una entrada de blog l’octubre de 2014, on s’explicava que aquest projecte té com a objectiu l’accessibilitat en el teatre i en totes les arts escèniques i convertir el teatre en un espai i una oportunitat d’inclusió social a través de l’oci i la cultura.

En les 6 temporades de vida del projecte s’hi han sumat un total 66 teatres de 30 ciutats de tot l’estat espanyol en els que s’hi han representat 230 obres. A part del TNC destaca la participació del Teatre Goya, el Teatre Romea i el Teatre-Auditori de Sant Cugat.

Un altre dels objectius importants de Teatro Accessible és obrir una via d’inclusió i capacitació laboral per a persones amb discapacitat o trastorn mental. El desenvolupament del projecte comporta la formació en accessibilitat i l’ocupació de persones amb discapacitat. En aquest sentit també destaca el projecte Apropa Cultura que porta funcionant a Catalunya des de fa més de 10 anys i al que vàrem dedicar una altra entrada de blog el novembre de 2015.

Dies mundials vinculats als afers socials

Amb el nou any us volem oferir un calendari actualitzat amb els dies mundials i internacionals vinculats als afers socials que començarà el proper 6 de febrer amb el Dia Internacional contra la mutilació genital femenina. Però, abans, us volem plantejar una reflexió sobre la utilitat d’aquestes jornades reivindicatives que ens acompanyen al llarg de l’any.

Per a què serveixen els dies mundials i internacionals?

Segons l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) es tracta de sensibilitzar, conscienciar, cridar l’atenció i assenyalar que hi ha un problema sense resoldre, un assumpte important i pendent en les societats perquè, a través d’aquesta sensibilització, els governs i els estats actuïn i prenguin mesures o perquè els ciutadans ho exigeixin als seus representants.

En aquests dies, tant les administracions com les entitats i associacions, organitzen activitats de conscienciació i sensibilització per a implicar la ciutadania i fer visible el problema o situació que es vol denunciar. Se signen manifestos, s’organitzen manifestacions, actes lúdics i reivindicatius amb l’objectiu de revertir una injustícia social o reclamar drets per a minories i col·lectius en risc.

L’Assemblea General sol fer en les seves resolucions una descripció de la situació que origina el fet de proclamar com a Dia Internacional una determinada data. També és destaquen quins són els aspectes del problema que més preocupen als estats membres de l’ONU.

Els dies també acostumen a recordar algun fet històric que va marcar aquella data com, per exemple, el Dia Internacional de la Dona, que recorda com el 8 de març de l’any 1857 un grup de treballadores tèxtils va decidir manifestar-se als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions laborals. Aquesta va ser una de les primeres manifestacions per lluitar pels drets de la dona i diferents moviments es van succeir a partir d’aleshores.

Els Dies Internacionals són decidits per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mentre que els Dies Mundials són proposats per les agències adherides al sistema de l’Organització. A més dels Dies, també existeixen les Setmanes, els Anys i els Decennis Internacionals. Per a més informació podeu consultar aquest web de l’ONU.

Calendari 2017 de Dies Mundials i Internacionals vinculats als afers socials:

4-calendari_mapa

 

Febrer

Dia 6: Dia Internacional contra la mutilació genital femenina
Dia 7: Dia de la Internet més Segura
Dia 20: Dia Mundial de la Justícia Social
Dia 22: Dia Europeu per a la igualtat salarial entre dones i homes
Dia 28: Dia Mundial de les Malalties Minoritàries

Març

Dia 8: Dia Internacional de les Dones
Dia 21: Dia Mundial del Treball Social (3er dimarts de març)
Dia 21: Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial

Abril

Dia 2: Dia Mundial de Sensibilització sobre l’Autisme
Dia 7: Dia Mundial de la Salut
Dia 8: Dia Internacional del Poble Gitano
Dia 26: Dia de la visibilitat lèsbica

Maig

Dia 15: Dia Internacional de la Família
Dia 17: Dia Internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia

Juny

Dia 4: Dia Internacional dels Infants Víctimes d’Agressions
Dia 15: Dia Mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans
Dia 20: Dia Mundial de les Persones Refugiades
Dia 26: Dia Internacional de la lluita contra la Droga
Dia 28: Dia per l’Alliberament de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI)

Agost

Dia 12: Dia Internacional de la Joventut

Setembre

Dia 10: Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi
Dia 21: Dia Mundial de l’Alzheimer
Dia 23: Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones
Dia 23: Dia Internacional de la Bisexualitat
Dia 25: Dia Internacional de les Persones Sordes

Octubre

Dia 1: Dia Internacional de la Gent Gran
Dia 2: Dia Internacional de l’Educació Social
Dia 10: Dia Mundial de la Salut Mental
Dia 17: Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa

Novembre

Dia 20: Dia Universal de la Infància
Dia 25: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

Desembre

Dia 1: Dia Mundial de la Sida
Dia 3: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
Dia 5: Dia Internacional del Voluntariat
Dia 10: Dia dels Drets Humans
Dia 18: Dia Internacional de les Persones Migrants

DIXIT 2016: un any en xifres

El 2016 ha quedat enrere i és un bon moment per fer una ullada a les xifres i fer balanç. Hem organitzat conferències i visites guiades, i hem elaborat productes informatius i documentals. Però quants i quina repercussió han tingut? A continuació us ho resumim (més informació de cada servei clicant a les fotos):

 

4-fons_bibliografic

Fons bibliogràfic

Cal destacar que enguany DIXIT ha integrat el seu fons bibliogràfic al

Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)

S’han creat 1.701 registres nous, el fons documental suma un total de 20.559 exemplars i s’han realitzat 1.455 préstecs.

 

4-consultes

Consultes

El nombre de persones usuàries ha estat de 3.713

 

4-productes_documentals

Productes documentals

11 dossiers temàtics

6 seleccions de novetats bibliogràfiques

 

4-activitats

Activitats

67 conferències amb 2.962 professionals assistents

91 visites guiades amb 1.831 estudiants assistents

 

4-portal

Portal DIXIT

121.817 visites

344.476 visualitzacions de pàgines

 

4-butlleti

Butlletí electrònic

1.686 nous subscriptors que suposen un total de 20.454

39 números publicats (català, castellà i anglès)

 

4-xxss

Xarxes socials

Twitter: 1.197 tuits i més de 4.160 seguidors

Facebook: 173 publicacions i més de 3.850 seguidors

Blog: 52 publicacions i més de 9.900 visites