Les mares de dia: una escola bressol familiar i alternativa

Conciliar la vida laboral i familiar quan es tenen fills menors de tres anys pot ser un veritable mal de cap per a les famílies. Actualment pares i mares tenen diverses opcions: l’escola bressol, els socorreguts avis i àvies o d’altres familiars, cangurs… però encara no és gaire coneguda la figura de les mares de dia.

Les mares de dia són el pas intermedi entre deixar els fills amb la família i portar-los a l’escola bressol. Es tracta de professionals, amb alguna titulació relacionada amb l’educació, com ara magisteri infantil o psicologia, que ofereixen a casa seva (adequadament adaptada i equipada) un servei d’atenció i cura al menor de tres anys, en grups molt reduïts (3-4 nens) i en un ambient familiar.

39-mare_dia

Aquesta figura encara no és gaire coneguda al nostre país, però a alguns països europeus es tracta d’un ofici reconegut i en molts casos subvencionat. Com és el cas de les tagesmütters (mares de dia) a Alemanya, les childminder (cuidadores de nens) al Regne Unit o les assistante maternelle franceses. Les mares de dia no són cangurs o cuidadores i ofereixen un servei pedagògic alternatiu en un ambient familiar. En ocasions s’utilitzen mètodes educatius inspirats en diferents filosofies com el mètode Waldorf, el Montesori o les escoles verdes.

A Catalunya, es troben en situació d’al·legalitat, és a dir, no està prohibit exercir-ne però no hi ha una normativa al respecte. A Catalunya, hi ha un projecte de llei presentat, tot i que encara no està aprovat. Mentrestant les mares de dia catalanes es donen d’alta com a autònomes i/o com a treballadores de la llar i utilitzen la normativa de les dues comunitats on aquesta professió està reconeguda: el País Basc i Navarra. Quatre nens per cada mare de dia i que aquesta tingui alguna titulació relacionada amb l’ensenyament són alguns dels requisits per exercir en aquestes comunitats.

39-mare_dia_2

Un dia típic a casa d’una mare de dia comença amb l’esmorzar, després ve el temps de joc a casa, on l’espai està habilitat, o una sortida al parc infantil del barri. Sempre es respecta el ritme de cada nen, tant en el joc, les migdiades com a l’hora de menjar. En ocasions els pares porten el dinar per als fills en carmanyoles i així poden controlar què i quant mengen cada dia. A l’hora d’anar a recollir els infants, com a l’hora de deixar-los, els horaris són més flexibles que en una escola bressol tradicional, i això permet una millor conciliació de la vida laboral i familiar.

La figura de la mare de dia suposa una alternativa per a famílies que busquen una educació de 0 a 3 anys alternativa i familiar per als seus fills. Si voleu més informació sobre les mares de dia o contactar amb entitats i associacions relacionades, us oferim els següents recursos:

– A nivell estatal hi ha la Red de Madres de Día, que ofereix cursos de formació per a futures mares de dia i contactes amb educadores que ja exerceixen.
– A Catalunya, l’associació Llars de Criança treballa per sensibilitzar i facilitar informació sobre aquesta opció educativa a l’opinió pública, ofereix assessorament i recolzament a mares de dia, i a persones usuàries. A més, també ofereixen una formació anual basada en mòduls per a futures mares de dia, així com la xarxa de mares de dia que treballen a tot el territori català.
– A l’associació Madre de Dia, ofereixen informació i recursos basats en el mètode Waldorf.

Dia Mundial de l’Alzheimer

La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu progressiu i irreversible, generalment de desenvolupament lent però sostingut en el temps. S’ha convertit en la forma més comuna de demència en les persones grans. Com a conseqüència de l’envelliment de la població, cada vegada hi ha més persones afectades per aquesta malaltia. Segons el Departament de Salut, el 2015 hi havia a Catalunya aproximadament 123.000 persones diagnosticades amb algun tipus de demència, 86.000 de les quals amb Alzheimer.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, al blog de DIXIT ens fem ressò d’iniciatives i projectes de caire social, mèdic i d’investigació al voltant de la malaltia. Abans, però, recordem l’entrada que hi vam dedicar el setembre de 2013 amb entitats i recursos documentals.

Teràpies psicològiques per a les persones cuidadores

Segons dades de la Societat Española de Neurologia (SEN), el 75% de les persones que cuiden un familiar amb Alzheimer pateixen estrès i el 50% depressió. A més del patiment emocional que suposa estar al càrrec d’un familiar amb aquesta malaltia, les persones cuidadores també poden patir algunes manifestacions físiques com migranyes, baixades de tensió o cansament crònic, entre d’altres. És el que es coneix com la sobrecàrrega del cuidador.

La Fundació Pasqual Maragall ha presentat recentment un estudi que demostra que les teràpies psicològiques grupals ajuden a millorar la qualitat de vida i l’estat anímic de les persones cuidadores de malalts amb Alzheimer. Segons l’estudi, els familiars, gràcies a aquest tipus de teràpia, aconsegueixen millorar la seva capacitat de resiliència. La pròpia fundació els ofereix suport a través d’aquests grups terapèutics.

38-alzheimer_1

L’Alzheimer no pot amb la música

Cadascú té la seva banda sonora particular. Hi ha cançons que queden impreses en la nostra memòria i quan les sentim no només ens fan aflorar records, sinó també estats d’ànim. I és que tot i la devastació que causa l’Alzheimer en el cervell del malalt, no aconsegueix arribar a l’àrea on “s’arxiven” els records musicals.

Així ho demostren alguns estudis, com el realitzat a la residència foral José María Azkuna d’Amorebieta-Etxano (Biscaia), que ha posat de manifest els beneficis terapèutics de la música en pacients amb demències avançades associades a l’Alzheimer. Es va aplicar teràpia psicosocial amb música a una vintena de pacients amb un estadi avançat de la malaltia, i tots van millorar en la capacitat d’emetre paraules, de buscar contacte físic i visual amb el cuidador, d’emocionar-se i fins i tot de somriure.

La Fundació ACE Barcelona Alzehimer Treatment & Research Center disposa de tallers de musicoteràpia per a pacients amb Alzheimer en fases lleus i/o moderades, on es treballa principalment l’àrea cognitiva per a retardar el grau de dependència que tenen.

I seguint amb la música, cal destacar el projecte #elpoderdelamúsica que forma part d’una interessant campanya portada a terme per l’Associació de Familiars d’Alzheimer de València (AFAV).

I acabant amb el capítol musical, us recomanem la conferència que properament DIXIT Lleida organitzarà per constatar els beneficis de la musicoteràpia com a eina d’estimulació.

38-alzheimer_2

Prova barata i no invasiva per detectar l’Alzheimer

La neurodegeneració en la malaltia d’Alzheimer està causada per la destrucció de les neurones cerebrals. Una de les causes d’aquesta destrucció és l’acumulació al cervell de plaques de beta-amiloide, molt tòxiques per a les neurones. Però els pacients pateixen la deposició d’aquestes plaques dècades abans de manifestar els primers símptomes de la malaltia.

Un estudi dirigit per investigadors de la Universitat de Waterloo (Canadà) ha desenvolupat un mètode mínimament invasiu, i molt barat, per diagnosticar la malaltia abans que es desenvolupi. Es tracta de detectar proteïnes de beta-amiloide en el fons de la retina.

Aducanumab: un fàrmac experimental amb bons resultats

Investigadors de la Universitat de Zurich han desenvolupat un fàrmac experimental, anomenat “aducanumab”, que redueix les plaques de proteïna beta-amiloide en malalts que pateixen la primera de les tres fases de l’Alzheimer. L’assaig es va fer amb 165 persones, però els resultats van ser tan esperançadors que van ocupar la portada de la revista Nature de la primera setmana de setembre.

Atesos els bons resultats dels primers assajos, s’han iniciat dos assajos que comptaran amb la participació de 2.700 pacients. I segons va informar El Punt Avui, tant l’Hospital Clínic com l’Hospital de Sant Pau de Barcelona participaran en aquest estudi.

Finalment, per a obtenir més informació i recursos sobre aquesta malaltia us recomanem la pàgina dedicada l’Alzheimer del Canal Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el dossier temàtic publicat a DIXIT el mes de setembre de 2012.

Als centres DIXIT també hem organitzat diferents conferències sobre l’Alzheimer aquest any:

– El 9 de setembre a DIXIT Lleida va tenir lloc la xerrada “Paraules que es veuen: La comunicació verbal i no verbal com a eina en l’atenció a les persones que pateixen deteriorament cognitiu” a càrrec d’Eulàlia Cucurella, treballadora social, antropòloga, gerontòloga, màster en Qualitat Assistencial i l’actual presidenta d’Alzheimer Catalunya Fundació.

– El proper 29 de setembre, DIXIT Vic oferirà la conferència “La reminiscència com a eina de comunicació, acompanyament i vinculació amb les persones amb deteriorament cognitiu”, a càrrec de Duna Ulsamer, treballadora social i coordinadora de l’àrea d’atenció i família a l’Azheimer Catalunya Fundació.

– I l’11 de novembre, Elena Fernàndez i Paqui Gómez oferiran la conferència “Tuteles i Alzheimer: Quan es modifica la capacitat de les persones” a DIXIT Tarragona. Les conferenciants són psicòloga i treballadora social, respectivament, i ambdues Màster en Gerontologia.

També podeu consultar a DIXIT TV els vídeos d’activitats passades:

– Conferència dels psicòlegs de la Fundació Uszheimer, Gerard Batalla i Anna Dergham, “Reconeixement de les emocions en el procés de cuidar i gestió dels trastorns de conducta”.

– Conferència del coordinador de la Unitat de Geriatria de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Salvador Altimir, “Memòria. De l’envelliment a la malaltia”.

UniversiMés: integració de persones amb discapacitat intel·lectual a la universitat

La Universitat de Manresa – Fundació Universitària del Bages (UManresa-FUB) i la fundació AMPANS, en col·laboració amb el Banc Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) i Catalunya Caixa (CX), han posat en marxa el programa UniversiMÉS. Es tracta d’una iniciativa pionera a l’estat que vol proporcionar, a les persones amb una discapacitat intel·lectual inferior al 60%, un espai universitari d’ampliació de coneixements i interessos socials i culturals.

Una vintena de persones amb discapacitat intel·lectual podran participar en la primera edició d’aquest programa durant el curs 2016-2017, gràcies als convenis de col·laboració signats entre les entitats participants en el projecte.

37-fub_manresa

Fins el moment, les experiències d’apropament a la universitat del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual eren escasses i se centraven en oferir continguts instrumentals, estretament vinculats a la discapacitat. Aquest projecte planteja una oferta formativa real que té com a objectiu l’enriquiment i desenvolupament personal dels participants. A UniversiMÉS no es posarà el focus d’atenció en la discapacitat, sinó que s’adaptaran les metodologies i els continguts a les necessitats de suport dels alumnes. Els professionals de l’associació AMPANS assessoraran els docents de la universitat per a que realitzin les adaptacions, i un equip de coordinadors de les dues entitats farà el seguiment al llarg del curs.

Els alumnes d’UniversiMÉS seran seleccionats segons el seu grau d’interès en participar en el projecte, i no amb criteris de coneixements previs. També es tindrà en consideració el potencial que tinguin per a ser ambaixadors de l’experiència amb altres persones amb discapacitat de cara a possibles futures edicions del projecte.

El programa tindrà 50 hores de durada que s’impartiran al llarg de tot el curs acadèmic, en el què els participants veuran ampliats els seus coneixements i rebran formació útil i aplicable en el seu dia a dia. Treballaran en tres mòduls temàtics: art i expressió artística, economia i vida quotidiana, i entendre el món. Tots tres inclouran sortides, debats i tallers. I per descomptat, com a integrants de la comunitat universitària, tindran accés als mateixos serveis que la resta d’alumnes del Centre Internacional de Formació Contínua del campus Manresa de la UVic-UCC.

Amb tot, aquesta iniciativa, suposarà una experiència d’integració social molt enriquidora, tant per als organitzadors com per als participants. L’accés a la universitat suposa un ventall d’oportunitats i una gran motivació per al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, i la UManresa-FUB marcarà un exemple d’integració i atenció a la diversitat per a la resta de la comunitat universitària i també per a la societat, ja que normalitza la presència de persones amb necessitats de suport especials en els ensenyaments superiors.

La fundació AMPANS treballa per promoure l’educació, la qualitat de vida i la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i altres col·lectius en risc d’exclusió, creant i gestionant centres, serveis, programes i suports. Per conèixer altres projectes en els que treballa podeu visitar el seu web.

 

PEIXOS és la primera sèrie en llengua de signes catalana

Les sèries són el fenomen televisiu dels últims anys, n’hi ha per a tots els gustos i tothom té les seves preferides: nacionals, americanes, policíaques, fantàstiques, emeses a la televisió o a Internet… però fins ara no n’hi havia cap amb contingut i, alhora, continent social. PEIXOS és la primera sèrie-web emesa a Internet en llengua de signes catalana (LSC).

PEIXOS és un thriller en clau de comèdia, és la típica sitcom però sense rialles enllaunades i amb un rerefons social que ens convida a descobrir els costums, la llengua i les particularitats de la comunitat sorda. La història està protagonitzada per tres joves que han de viure junts per unes determinades circumstàncies que els portaran a l’aventura de descobrir un fosc secret que ha amagat la comunitat sorda durant segles.

36-peixos

El Tito és el típic jove al voltant dels trenta que mai acaba allò que comença. La seva xicota l’acaba de deixar i gràcies a la seva veïna Laura, una altra de les protagonistes, comença a estudiar interpretació de la llengua de signes catalana amb la intenció de recuperar la seva ex. La Laura és la veïna i millor amiga del Tito, militant de les causes injustes i revolucionàries, amiga dels animals i vegetariana. Finalment hi ha en Cesc, expert en història de l’art i buscat per la justícia per un petit malentès que implica l’assassinat del director del Museu del Prado i la desaparició d’un quadre de Goya.

La primera temporada de PEIXOS, estrenada enguany, consta de nou capítols d’uns 10 minuts de durada i conté subtítols en català, castellà i anglès. S’ha rodat sense cap tipus de finançament públic o privat i només amb la col·laboració del Cercle d’Artistes Sords Units. De moment està gaudint d’una bona acollida ja que té més de 7.000 visualitzacions a Youtube del seu primer capítol. La segona temporada encara està en fase de preproducció i des de el seu web demanen la col·laboració i complicitat del públic per a fer possible la seva realització. L’equip va trigar més d’un any en tenir enllestits els primers nous capítols perquè, al no rebre cap ajuda, només hi podien treballar els caps de setmana.

La sèrie està dirigida per Pablo Navarro i produïda per Anna Domènech, el guió és del mateix Navarro, Sam Campos i Frank Vidiella, els quals formen part de l’equip artístic juntament amb Alícia Sort. La producció de PEIXOS ha significat una veritable experiència d’integració, ja que ha estat realitzada per un equip mixt de persones sordes i oïdores. Els personatges de la Laura i en Cesc, interpretats per Alicia Sort i Frank Vidiella, són sords de naixement mentre que Sam Campos, com el seu personatge a la sèrie (en Tito), també ha estudiat interpretació de LSC a la vida real.

A Catalunya hi ha més 25.000 persones que fan servir la LSC. La llengua de signes catalana és molt diferent del català parlat, té la seva pròpia gramàtica i paraules pròpies. Però no hi ha una llengua de signes per cada llengua oral i, per exemple, a Galícia i al País Basc es parla la llengua de signes espanyola (LSE), com a la resta de l’estat.

Pis Escola a Salt per a persones amb trastorn mental greu

El programa Pis Escola de Salt, a Girona, està adreçat a persones que pateixen trastorn mental greu i representa un pas a mig camí entre l’hospitalització i la vida en societat. És una iniciativa del Servei de Rehabilitació Psicosocial del Parc Hospitalari Martí i Julià de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) que es desenvolupa en un pis ubicat fora del recinte hospitalari.

En aquest programa, les persones usuàries posen en pràctica els coneixements necessaris per al seu bon desenvolupament al domicili, amb l’aprenentatge de les tasques domèstiques i de la vida quotidiana abans de rebre l’alta mèdica. L’objectiu és que els usuaris facin un acostament a una vida més autònoma a la comunitat sense trencar de forma brusca el vincle amb l’hospitalització, i a la vegada adquirir consciència que cadascú ha de contribuir personalment a millorar la seva pròpia qualitat de vida.

35. Pis Escola

Imatge de “El Punt Avui” d’un dels usuaris del Pis Escola

El programa Pis Escola acull persones que pateixen alguna malaltia mental greu, com ara psicosi o esquizofrènia, però estables des del punt de vista psicopatològic i que vulguin participar-hi de forma voluntària. Els professionals treballen amb cada persona usuària els aspectes del programa en funció de les necessitats de cadascú. El programa té una durada de sis sessions al llarg de tres setmanes consecutives amb un màxim de 4 usuaris per període. Els objectius a assolir els marca l’equip de professionals que atenen a cada usuari, tant a la unitat d’hospitalització com al centre de salut mental (equip interdisciplinari de treball social, psicologia, teràpia ocupacional o mèdic), i sempre d’acord amb ell l’usuari i la seva família.

Els dimarts i els dijous, els usuaris i usuàries realitzen les tasques que haurien de fer si visquessin al seu domicili, amb l’ajuda de dos professionals. Amb aquest tipus d’activitats, tenen la necessitat d’organitzar-se i prendre decisions sobre qüestions del dia a dia com escollir el menú, fer la llista de la compra, anar a comprar, cuinar… per recuperar, en un espai més normalitzat, les habilitats que tenien perdudes. Un altre dia de la setmana es dedica a parlar d’un tema monogràfic: habilitats domèstiques; autonomia i projecte personal, que inclou des de controlar els diners fins a la gestió del temps d’oci o tenir cura de la presència; i alimentació saludable i tractament de la malaltia, que els serveix per aclarir dubtes.

Durant l’any 2015 el Pis Escola va rebre un total de 52 usuaris, adreçats pel Servei de Rehabilitació Psicosocial de l’IAS. Recentment s’han valorat els resultats del projecte com a molt positius i confirmen l’èxit del programa per a la inclusió social de persones que pateixen trastorns mentals greus.

m4Social: el valor social de la tecnologia mòbil

m4Social és una plataforma creada amb la intenció de posar en contacte les necessitats socials dels col·lectius més vulnerables amb desenvolupadors i emprenedors perquè creïn solucions mòbils i amb fonts de finançament per aconseguir que esdevinguin una realitat. Es tracta d’una iniciativa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació Mobile World Capital, presentada el passat mes de març durant la celebració a Barcelona del Mobile World Congress.

Punt de trobada

La idea és que el món social, el desenvolupament tecnològic i l’esfera del finançament conflueixin en un mateix espai. Les 3.000 entitats d’arreu de Catalunya que formen part de la Taula del Tercer Sector seran les encarregades de detectar quines són les necessitats dels col·lectius més vulnerables. Les empreses de tecnologia buscaran les solucions més adients a aquestes necessitats, i les fonts de finançament associades al projecte posaran els mitjans econòmics per a que les solucions tecnològiques es portin a terme.

Les entitats del Tercer Sector coneixen molt bé les mancances dels més desfavorits però, en moltes ocasions, no tenen ni el coneixement, ni l’experiència, ni el finançament per tecnificar les seves accions socials. D’altra banda, sabem que més del 95% de la població disposa de telèfon mòbil, per tant, representa una eina de gran utilitat per aconseguir més i millor impacte de les accions socials que les entitats porten a terme.

Hackathons

Amb aquest projecte també es vol fomentar l’emprenedoria i les startups de caire social mitjançant l’organització de hackathons. Aquest terme inclou els conceptes hacker i marató per definir una trobada de programadors que es reuneixen per desenvolupar de forma col·laborativa un programari o aplicació per solucionar un problema determinat.

En el cas de la plataforma m4Social, es crearan concursos de programadors als quals se’ls proposarà un repte social perquè busquin solucions en l’àmbit de la tecnologia mòbil. L’organització facilitarà l’acompanyament per tal que els projectes vegin finalment la llum. Els primers reptes que es plantejaran a partir de la tardor de 2016 seran el dret a l’habitatge, la inserció laboral i l’abandonament escolar prematur.

Formació

Un altre dels objectius de la plataforma és la formació en dos sentits: que les entitats socials aprenguin capacitats digitals, i que els emprenedors i les empreses de desenvolupament tecnològic aprenguin a treballar amb perspectiva social.

I si encara no esteu convençuts que el mòbil pot ser una eina per facilitar la inclusió social, us recomanem fer una ullada al decàleg de raons de m4Social per dir Sí al mòbil Social!

29.m4Social

Imatge: m4Social

Per sort, cada cop trobem més casos de noves tecnologies que donen resposta, o solucionen, necessitats i mancances en tots els àmbits d’afers socials. Per exemple el projecte APPS per a Tothom (APT), que agrupa uns 50 participants compromesos amb el desenvolupament d’aplicacions accessibles i universals amb l’objectiu de construir un món tecnològic més accessible, més smart i sobretot més humà.

O la iniciativa Mòbil mVam, posada en marxa pel Programa Mundial d’Aliments l’any 2003, que recull informació de seguretat alimentària mitjançant trucades i enviaments de missatges a les poblacions vulnerables.

També és molt significatiu que dos gegants com Twitter i Facebook hagin incorporat sistemes per facilitar la navegació a persones amb discapacitat visual. És important que la revolució tecnològica que ens ha tocat viure no deixi ningú enrere.

 

Treball i envelliment saludable

Arribar a l’edat de jubilació en bones condicions de salut no hauria de ser una fita impossible si, a banda de cuidar la dieta, fer esport i viure sense estrès, hem treballat en unes condicions òptimes de seguretat al llarg de la nostra vida laboral. Es evident que amb 65 anys no tindrem les mateixes condicions físiques ni mentals que a l’inici de la nostra carrera, però per a gaudir de la jubilació amb autonomia i tenir un envelliment actiu cal haver-se cuidat durant els anys que hem estat treballant.

L’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA) ha posat en marxa la campanya “Treballs saludables a cada edat” que se centrarà en la gestió del treball saludable i productiu a totes les edats dels treballadors. Estarà vigent durant 2016 i 2017 amb l’objectiu d’impulsar pràctiques de treball saludables entre els treballadors joves i desenvolupar unes condicions de treball favorables que promoguin la sostenibilitat del treball al llarg de la vida laboral i que garanteixin un envelliment actiu i saludable.

33.treball_envelliment_saludable

Segons l’EU-OSHA, es preveu que en 2030 els treballadors de entre 55 i 64 anys representaran el  30% de la població activa en molts països d’Europa. L’edat de jubilació s’està retardant en nombrosos estats membres i és probable que molts treballadors s’enfrontin a una vida laboral més llarga. Per tant, cal fer esforços per garantir unes condicions segures i saludables al llarg de tota la vida laboral.

Aquest envelliment de la població activa presenta diversos reptes tant a empresaris com a treballadors. En primer lloc cal tenir en compte que la prolongació de la vida laboral, acompanyada d’una prolongació a l’exposició dels riscos laborals, pot desembocar en més treballadors amb problemes de salut crònics i necessitats específiques. Hem de ser conscients que les persones grans poden ser més vulnerables a possibles perills, sobretot en determinats sectors i llocs de treball que impliquen molta càrrega de treball físic i mental. Finalment, s’ha de tenir present el repte que suposa, a una escala social, el fet d’abordar la discriminació per motius d’edat.

La campanya s’ha centrat en promoure el treball sostenible i l’envelliment saludable des de que es comença a treballar fins a la jubilació i en subratllar la importància de la prevenció en totes les edats. També es vol ajudar els empresaris i treballadors amb informació i eines que afavoreixin la gestió de la seguretat i la salut laboral (SST) des d’una perspectiva de l’edat, i facilitar l’intercanvi d’informació i bones pràctiques.

El canvi demogràfic representa per al conjunt de la Unió Europea un dels principals reptes per als propers anys. Per afrontar-lo, el marc estratègic en matèria de salut i seguretat en el treball 2014-2020 de la UE estableix mesures per promoure bones pràctiques i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball de tots els treballadors.

Es pot comprar una cadira de rodes amb taps de plàstic?

Algun cop us heu preguntat on van a parar els taps de plàstic que recollim a casa, a la feina o a la escola dels nostres fills? O si realment es destinen tots els beneficis de la recollida a causes benèfiques? Es possible fer negoci amb aquest producte? Aquesta setmana al blog de DIXIT intentarem aclarir conceptes i tombar “mites” entorn a aquests petits objectes de plàstic.

Des de fa uns anys el reciclatge dels taps de plàstic ha deixat de ser només una causa mediambiental i s’ha convertit també en una social. Però que tindran els taps que no tinguin altres materials plàstics que els fan objecte d’una recol·lecció tan escrupolosa. En primer lloc és tracta del tipus de plàstic del que estan fets: són polímers d’alta qualitat, sobretot polietilè d’alta densitat i polipropilè, que tenen infinitud d’usos en la indústria del plàstic. En segon lloc, la seva mida fa que sigui relativament fàcil la seva recollida i emmagatzematge, a més, arriben, pràcticament nets a les plantes de reciclatge i tractament de residus.

32.taps

Tot això fa que sigui un producte molt valorat en el sector, el seu preu està entre els 200 i 300 euros la tona (uns 500.000 taps), és a dir, entre 0,0004 i 0,0006 cèntims d’euro per tap. Però es fa difícil pensar que algú, des de casa seva, s’hi vulgui dedicar professionalment a la recollida de taps de plàstic. En canvi, és tracta d’un producte ideal per recollir per part d’empreses, associacions i entitats amb finalitats benèfiques. A més, algunes empreses de plàstics, que reconeixen que aquesta línia de negoci ja suposa el 20% del total dels seus ingressos, asseguren que només treballen amb associacions benèfiques a les que demanen justificant del destí final dels fons recaptats.

Per això la feina que fan les entitats i associacions és clau. S’encarreguen de la recollida a escoles, empreses, domicilis o altres entitats, i després porten els taps a les plantes de tractament i reciclatge. Aquestes no han de pagar la mà d’obra per a separar els taps, només els trituren i els converteixen en un material anomenat gransa. La gransa es paga a uns 500 euros la tona i s’utilitza per a fabricar, sobretot, capses de fruita. Les entitats utilitzen els diners recaptats per a millorar la vida de les persones que ho necessiten.

Hi ha molts exemples d’objectius aconseguits gràcies als taps de plàstic, però en destaquem els de l’Associació Amics d’en Biel, que des de la seva creació en 2013 ja han aconseguit més de 14.000 euros, que han servit per finançar cadires de rodes o aparells per a nens amb alguna discapacitat.

Cadira de rodes amb material reciclat

Bernat Villa i Adrià Sallés no han utilitzat taps de plàstic per fabricar el seu prototip de cadira de rodes, però si materials que podem trobar en qualsevol deixalleria o punt verd: tubs de PVC, rodes de bicicleta, rodes de carretó d’hipermercat, cargols i femelles. Es tracta del projecte de fi de grau d’aquests dos estudiants d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte cursat a l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aerospacial i Audiovisuals de Terrassa.

La cadira ha estat batejada com a Do it yourself wheelchair i està pensada perquè es pugui muntar en uns quinze minuts. La idea dels dos joves no és comercialitzar la cadira sinó que han posat el disseny al servei d’ONG per tal que aquestes puguin acostar la cadira a les persones que ho necessiten. A més també és van marcar com a objectiu la inclusió social en països en vies de desenvolupament i van pensar que el millor no era enviar la cadira construïda sinó posar el disseny a disposició de les organitzacions que treballen en aquests països. Per a més informació sobre aquest projecte podeu visitar web de la Fundació Isidre Esteve, que col·labora en la iniciativa.

 

Emprenedoria i barri

Sense cap mena de dubte l’experiència és un grau, però si aquesta no és transmet o no és comparteix, aleshores s’acaba desaprofitant.  Avui us volem parlar de la iniciativa  “Emprenedoria i Barri”, un projecte intergeneracional promogut per la Fundació Pere Tarrés i Facebook per aprofitar l’experiència d’empresaris majors de 50 anys i l’ha combinat amb l’entusiasme i l’habilitat de joves entre 14 i 16 anys, amb la tecnologia i les xarxes socials per posar a prova la combinació de diverses “dimensions” dins d’un entorn educatiu i social (de barri). L’objectiu principal del projecte era donar valor als coneixements d’emprenedors i convertir el centre educatiu en un agent obert al seu entorn, utilitzant Facebook com a eina principal.

Les diferents dimensions en les que les dues generacions han compartit experiències han estat: la dimensió tecnològica, que ha premés utilitzar Facebook com a eina de treball nova i diferent i ha proporcionat un munt de possibilitats per aprendre i compartir. La dimensió humana, per connectar dues generacions: joves i grans. La dimensió social per interactuar amb els veïns i veïnes del barri i de la ciutat, i la dimensió educativa per convertir el centre educatiu en un agent obert al seu entorn.

31.emprenedoria_barri

L’experiència ha estat molt positiva tant per als participants com per als organitzadors. Els joves ja poden explicar el que significa aquesta paraula tan de moda, per uns dies, s’han convertit en emprenedors i emprenedores. El fet de poder utilitzar Facebook com a eina educativa també ha estat molt positiu. Per als alumnes ha representat una forma alternativa d’aprendre i els empresaris s’han pogut nodrir de la visió innovadora dels anomenats nadius digitals. Els veïns i veïnes del barri també han pogut compartir experiències amb els participants, ja que el centre educatiu ha obert les portes a tothom.

El projecte s’ha dut a terme amb alumnes d’ESO de l’Escola Virolai de Barcelona durant el curs passat, i recentment s’han presentat les conclusions. Dels aspectes més destacats pels joves, empresaris i professors que hi han participat, han estat el fet d’interactuar amb persones alienes al seu entorn, i utilitzar una plataforma social per treballar i compartir les seves experiències. S’ha constatat que el rol del docent ha passat de ser un simple transmissor de coneixements a ser dinamitzador, en formar part d’un projecte que es construeix a poc a poc entre tots els participants.

També s’ha vist que cal acompanyar i donar suport als joves en l’ús responsable de la tecnologia, ja que la utilitzen diàriament, en tots els àmbits de la seva vida, inclòs l’educatiu. Tant professors com alumnes, han d’adquirir i desenvolupar competències digitals, per treure un major partit de la tecnologia que tenen al seu abast.

Podeu trobar més informació sobre aquest projecte al web de la Fundació Pere Tarrés.

Barcelona Actua: una xarxa solidària

Un altre exemple d’emprenedoria social és la plataforma Barcelona Actua (BAC). Es tracta d’una comunitat virtual d’ajuda desinteressada amb projectes de proximitat dirigits a donar suport a persones i famílies en risc d’exclusió social. La iniciativa també inclou opcions d’oci, intercanvi d’objectes o favors i propostes culturals.

L’objectiu és crear una comunitat que potenciï l’ajuda mútua i la implicació de les persones en l’acció social del seu entorn més proper. La creadora d’aquesta cadena de favors és l’emprenedora Laia Serrano que fa 4 anys va veure com en plena crisi un nou model de ciutat era “tan necessària com possible” més solidària i sensible amb els més desfavorits.

La plataforma situa l’acció social com a l’eix vertebrador de tota la comunitat. A través de l’espai BACtauler es potencia l’ajuda mútua a partir d’oferiments i demandes concretes, sorgides des de l’altruisme i la generositat. Ja hi ha 12.000 persones que interactuen i formem part de la comunitat. I són nombroses les empreses que hi canalitzen les seves aportacions socials: Carnival, Alqvimia, Tarannà, Social Car, Sesaelec o Gaes, són alguns exemples.

 

Iniciatives per lluitar contra la pobresa energètica

Pobresa energètica és un terme que malauradament ha pres força rellevància els darrers anys i que fa referència a la dificultat o la incapacitat de mantenir l’habitatge en unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu)  a un preu just. Les causes principals són la penúria, l’encariment i la qualitat insuficient de l’habitatge i els elevats preus de l’energia.

Les llars que la pateixen, normalment han de fer front a l’endeutament, a impactes sobre la salut física i mental i a la degradació dels seus edificis. També en pateix les conseqüències el medi ambient a causa de l’augment significatiu de les emissions de CO2. Hi ha moltes iniciatives que treballen per combatre la pobresa energètica a l’estat espanyol i a Catalunya i a l’entrada d’aquesta setmana us en mostrem algunes:

30.fuel_poverty

Ecoserveis

Associació que vol donar a conèixer les tecnologies renovables, implementar mesures per fer un ús eficient de l’energia i garantir el dret i l’accés a l’energia a un preu just. Ecoserveis s’encarrega de formar a agents socials, buscar solucions per a professionals i administracions i intervenir a les llars dels usuaris en situació de vulnerabilitat per assegurar un ús conscient i transformador de l’energia. També porten a terme estudis i publicacions com aquesta Guia per actuar davant de la pobresa energètica.

Fuel Poverty Group

El Fuel Poverty Group és una organització que s’auto-defineix com una xarxa de persones i entitats unides per combatre la pobresa energètica des de tots els fronts. Hi ha professionals de diversos àmbits, com les ciències socials, el voluntariat, l’activisme,  l’enginyeria o les ciències ambientals. Es tracta d’un grup heterogeni que permet l’enriquiment mútu i la integritat en les seves intervencions, i anima a sumar-s’hi a tota la ciutadania.

L’objectiu principal del grup és oferir estratègies d’estalvi sostenible en el temps amb l’objectiu de disminuir la pobresa energètica a les llars vulnerables. Aquest assessorament el realitzen mitjançant tres tipus d’actuacions: tallers d’eficiència energètica i comprensió de la factura de la llum, punts d’informació individualitzats i assessoraments als domicilis.

Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)

L’Aliança contra la Pobresa Energètica està formada per diferents federacions d’associacions de veïns de Catalunya, plataformes per la lluita de drets socials (Aigua és Vida o Plataforma per la Hipoteca), l’Observatori del Deute en la Globalització o la Unió de Consumidors de Catalunya, entre d’altres. L’APE va néixer a Barcelona però actuen a tot el territori espanyol i demanen:
– Accés universal als serveis bàsics per a tota la família, malgrat que aquesta no pugui pagar, ha de tenir uns serveis mínims que li permeti viure amb dignitat.
– Aturar els talls indiscriminats. Que les administracions exerceixin el seu paper de garants dels drets humans i no deixin aquesta decisió a les empreses subministradores.
– Que tots els costos de vetllar per aquests serveis bàsics siguin assumits per les pròpies companyies.
– Que es facin públiques les dades de tots els talls que s’han produït des de 2005 i que aquestes siguin trameses a l’IDESCAT

Llei contra la pobresa energètica

El 5 d’agost de 2015 es va publicar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Però el Consell de Ministres va presentar recurs i petició de suspensió davant del Tribunal Constitucional de diversos articles d’aquesta llei. Tot i això, la Generalitat ja va transmetre la seva intenció de garantir els drets dels ciutadans davant d’aquest recurs.

D’altra banda, el govern de Catalunya avança en la lluita contra la pobresa energètica amb la signatura de 14 convenis amb distribuïdores d’aigua per concedir ajuts a fons perdut o a aplicar descomptes notables en el cost dels consums mínims a persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial.