Rutes teatralitzades inclusives als parcs naturals de Catalunya

Amb l’arribada de la primavera i el bon temps els parcs naturals de Catalunya augmenten considerablement el número de visitants. Però gaudir del medi natural no sempre és a l’abast de tothom i les persones amb discapacitat física necessiten disposar de diferents recursos per tenir-hi accés. La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha posat en marxa una iniciativa per promoure l’accés i la participació de les persones amb discapacitat als parcs naturals de la província de Barcelona. Es tracta de diferents rutes teatralitzades on els participants, a través de l’expressió artística de personatges singulars i el llenguatge simbòlic del teatre, fan un viatge a través dels sentits, les sensacions i les emocions per gaudir plenament dels espais naturals.

Les rutes són gratuïtes i obertes a tothom, però es prioritza l’accés i la participació de persones amb discapacitat. També es pot demanar un intèrpret de llenguatge de signes i el préstec de materials adaptats per a la millora de la mobilitat durant l’itinerari. Les visites es programen en dates puntuals amb una periodicitat mensual entre els mesos d’abril i octubre de 2017, excepte a l’agost. Podeu gaudir de la natura d’una manera diferent amb aquestes rutes a tres parcs naturals que són tres viatges diferents pels 5 sentits:

Natura

El Parc Sant Llorenç-Obac és l’escenari d’aquest itinerari inclusiu i adaptat on dos actors i un educador ambiental interpreten i guien als participants a través d’una passejada de 800 metres en una hora i mitja de temps. Durant el recorregut, que va de la Casa Nova de l’Obac fins l’Obac vell, els assistents podran gaudir de l’espectacle de la natura amb els cinc sentits. Aquesta va ser la primera ruta dins del programa d’activitats dels equipaments de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. El primer recorregut va tenir lloc el juny de 2011 amb motiu del Dia Internacional dels Parcs (24 de maig). Per a més informació i inscripcions podeu consultar el díptic de la xarxa de parcs.

Aigua

El centre d’Informació Can Casades, al Parc Natural del Montseny, és el punt de partida de la segona ruta teatralitzada i inclusiva, materialitzada per primer cop l’any 2013. La passejada segueix l’itinerari adaptat de la font del Frare que, amb una extensió de poc més d’un quilòmetre, voreja la riera de Santa Fe. En aquest cas també hi ha personatges singulars que acompanyen els participants per descobrir i percebre la natura amb els cinc sentits. Per a consultar les dates de realització i tenir més informació podeu consultar aquest díptic.

Camins

El Parc del Montnegre i el Corredor és el marc de la tercera ruta que recorre els voltants del Santuari del Corredor. Aquest itinerari té una extensió de poc menys d’un quilòmetre i mig i transita per part del camí de “La plana del Corredor”. En principi es tracta d’un recorregut no adaptat, però per la configuració del terreny és fàcilment transitable. Aquí també tindreu la companyia de diferents personatges que us ajudaran a descobrir l’entorn natural del parc. Trobareu tota la informació en aquest díptic.

Podeu consultar més rutes i activitats accessibles per a persones amb discapacitat a l’apartat d’accessibilitat del web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. També us recordem una entrada anterior del blog on explicàvem diferents itineraris accessibles en diversos indrets de muntanya del territori català.

 

 

 

Sant Jordi 2017

S’apropa la Diada de Sant Jordi i, com cada any, al blog de DIXIT us volem fer un recull d’aquelles activitats i iniciatives de caire social i cultural que tenen lloc amb motiu de la festa del llibre i la rosa.

Regala solidaritat

La festa de Sant Jordi convida a comprar i, posats a consumir, millor fer-ho contribuint amb una bona causa. El catàleg del Mercat Social ja està disponible i amb cada compra que hi feu estareu contribuint amb algun projecte social d’arreu de Catalunya. Regalar una rosa no està renyit amb el fet de ser original i al catàleg n’hi trobareu de molts tipus i materials: naturals, de roba, de vidre, de sabó i, fins i tot, de galeta. El Mercat Social és una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social que durant tot l’any ofereix més de 200 productes i serveis solidaris, i amb aquesta iniciativa contribueix a fer realitat projectes socials de prop de 30 entitats que fan possible la inserció social i laboral de persones amb especials dificultats.

En matèria de roses volem destacar les dels Amics de la Gent Gran que aquest 2017 celebren 30 anys d’existència i com cada any ofereixen les seves #RosesContralOblit per col·laborar en les tasques de suport i acompanyament que realitza l’entitat amb el col·lectiu de persones grans. Les seves campanyes de Sant Jordi són ja un referent i enguany es proposen reescriure el concepte de vellesa per lluitar contra l’estigma que suposen les definicions actuals:

#Família Drac

La campanya que ha preparat aquest any la Fundació Ires continua la història de l’any passat, una reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi en què van salvar el drac i que convidava a reflexionar sobre els motius que pot portar a qualsevol persona a ser exclosa socialment. Ara el Drac s’ha convertit en un pare de família experimentat que explica la seva història en el conte #FamíliaDrac, que compta amb il·lustracions creades pels infants del Casal en Família, un projecte de la fundació que rebrà les recaptacions d’enguany.

El llibre s’emmarca dins de la campanya “Una rosa per una causa” d’aquesta fundació que, entre altres activitats, muntarà una parada de venta de roses solidàries al Passeig de Gràcia de la capital catalana. A la parada també hi trobareu el drac del conte i un photocall ben florit per immortalitzar el moment amb la canalla.

Sant Jordi al Raval

La celebració de Sant Jordi al Raval ja és un clàssic a Barcelona i s’ha convertit en una festa de caire reivindicatiu de la diversitat, la interculturalitat i la convivència, en la qual es ressalten els valors culturals i literaris de Catalunya i de la resta del món. Hi participen entitats, col·lectius, escoles, serveis comunitaris i comerços del barri, que proposen tot un seguit d’activitats de caire social i cultural. A la rambla del Raval s’instal·laran unes carpes on s’hi podran comprar llibres, roses i artesania relacionada amb Sant Jordi i amb les tradicions culturals diverses que hi ha al barri. I als diferent escenaris es podrà gaudir de la lectura de poemes, de cant coral i balls tradicionals com les sardanes i el ball de bastons, entre d’altres.

Organitza aquesta celebració l’entitat Tot Raval, que és una plataforma formada per una cinquantena d’entitats socials, centres educatius, institucions culturals, associacions comercials i persones vinculades al Raval que treballen per millorar la cohesió social, la convivència i la qualitat de vida al barri.

Recicla Cultura

L’entitat Servei Solidari torna, com cada Sant Jordi, amb el projecte Recicla Cultura que ofereix recursos d’aprenentatge i inclusió social per a persones nouvingudes que no saben llegir ni escriure o que no coneixien el català. Aquest any també han organitzat un marató de lectura per aconseguir beques per aprendre a llegir. A Recicla Cultura hi poden participar les empreses, els particulars i les escoles.

Garrotuits a l’Optimot

En el terreny de les propostes culturals destaquem el concurs de “garrotuits” de l’Optimot. Es tracta de la segona edició del concurs “Per Sant Jordi, clava-la amb l’Optimot” que enguany proposa un concurs literari de garrotins a través de Twitter. Es tracta d’unir creativitat i llengua en 140 caràcters. Els usuaris han de crear aquest tipus de versos -estrofes de quatre versos de set síl·labes, pròpies de la cançó improvisada- que, a més de tenir relació amb la diada de Sant Jordi, han d’incloure un mot o expressió amb canvi de grafia segons l’Ortografia catalana que ha publicat recentment l’Institut d’Estudis Catalans. I no oblideu l’etiqueta #StJordiÒptim acompanyant els vostres “garrotuits”!

Literatura als trens amb FGC

Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que han preparat tot un seguit d’activitats per fomentar l’ús de la lectura dins dels trens. Els viatgers podran gaudir d’un programa d’actes que es desenvoluparà a les estacions i als trens i on els escriptors i escriptores, consagrats o amateurs, seran els protagonistes.

Durant la setmana de Sant Jordi, FGC regalarà llibres als usuaris només pel fet de publicar un tuït mencionant a @FGC amb una fotografia llegint al tren i amb una frase del llibre en qüestió. Degustació de productes gastronòmics, narració de relats, accions de bookcrossing o el Bateig de trens amb noms d’escriptors i escriptores, seran altres de les activitats destacades que han preparat per Sant Jordi. Podeu consultar-les totes en aquest enllaç.

Revetlla de Sant Jordi

El 21 d’abril se celebra la cinquena edició de la Revetlla de Sant Jordi, una festa plena d’activitats culturals per a tothom a l’entorn de la lectura i les biblioteques. És un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que en la seva primera edició van participar 124 biblioteques i l’any passat s’hi van sumar 152.

I acabem aquest repàs cultural de la Diada de Sant Jordi amb el tradicional pregó de la lectura que organitza l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2003. Enguany la protagonista serà l’escriptora francesa Yasmina Reza qui conversarà al Saló de Cent de l’ajuntament amb Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, sobre el conjunt de la seva obra i el paper que les biblioteques han tingut en la seva formació literària.

Ja sigui amb aquestes o altres propostes, DIXIT us desitja una bona Diada de Sant Jordi!

Integració social a través de la llengua i la diversitat cultural

La primera barrera amb la que es troben les persones immigrants en arribar a Catalunya és la de l’idioma, exceptuant les persones que venen de Sud Amèrica amb el castellà com a llengua materna. Però en tots els casos, els qui decideixen fer tallers i activitats per aprendre català i castellà tenen més opcions d’èxit per a una plena integració sociolaboral. Aquestes iniciatives, a més, suposen un intercanvi cultural enriquidor per totes les parts. Aquesta setmana repassarem algunes propostes que tenen com a objectiu la integració social i la diversitat cultural a través de la llengua.

VxL, Voluntariat per la llengua

Es tracta d’un programa per practicar català a través de la conversa entre autòctons i nouvinguts. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Hi ha dues modalitats de participació, presencial i en línia, i en ambdós casos, tant voluntaris com aprenents, han de disposar com a mínim d’una hora setmanal durant 10 setmanes per practicar la conversa. L’interessant és que aquestes trobades, a banda de contribuir a la integració social de l’aprenent, faciliten els intercanvis culturals entre les dues parts i, per tant, l’arrelament i la convivència.

Un cop inscrits al programa, un dinamitzador del VxL d’un dels 22 centres de normalització lingüística que el Consorci Per a la Normalització Lingüística (CPNL) té a tot Catalunya, s’encarregarà d’assignar una parella lingüística, d’acord amb la disponibilitat horària i les preferències de cadascú. El dinamitzador donarà unes orientacions perquè les trobades, presencials o virtuals, siguin el màxim de satisfactòries i facilitarà materials de suport en línia per promoure les converses, també atendrà les consultes o els suggeriments que es vulguin fer. Els participants també poden trobar al web del VxL una secció amb tota mena de materials per facilitar les converses.

El Programa Voluntariat per la llengua VxL va néixer el 2003, dirigit per la Direcció General de Política Lingüística i gestionat territorialment a través del CPNL, i fins avui ha generat més de 100.000 parelles lingüístiques. Està reconegut per la Unió Europea i adoptat a l’Aran, Perpinyà, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i, també, a Bolzano (Itàlia), Flandes (Bèlgica).

Acolliment lingüístic

Es tracta d’un altre programa del CPNL que realitza diverses activitats formatives d’aprenentatge de la llengua, de coneixement de l’entorn, de formació de formadors i que treballa amb les organitzacions que promouen accions d’acolliment i amb l’administració local per tal de coordinar actuacions i compartir els criteris de treball i d’atenció lingüística. L’acolliment lingüístic té l’objectiu de facilitar la integració social de les persones immigrades, facilitar la igualtat d’oportunitats, evitar situacions d’exclusió i, per tant, facilitar la cohesió social d’una societat cada vegada més multilingüe.

El CPNL ofereix ajuda a les entitats i administracions que treballen amb col·lectius de persones nouvingudes a través de tres àmbits: serveis de formació, serveis de gestió i planificació i  serveis de foment de l’ús de la llengua.

Aprenem. Famílies en xarxa

Aquest programa té un funcionament similar al VxL, però en aquest cas es tracta de parelles lingüístiques de joves que ensenyen català, castellà i informàtica a membres adults de la seva família. És un projecte de l’entitat Casa Àsia desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i inspirat en el programa canadenc ‘Youth Empowering Parents’ (YEP), que desenvolupa una metodologia per crear, dins de l’àmbit escolar, espais de formació i socialització intergeneracionals que desdibuixin els rols preestablerts. És a dir, que l’alumne d’origen immigrant fa de professor a algun membre adult de la seva família o comunitat que en vulgui aprendre.

Sovint els alumnes, que ja han après l’idioma a l’escola, han d’acompanyar als seus pares i mares a fer tràmits administratius, al metge o a la compra per poder-los ajudar a vèncer la barrera idiomàtica i fer-los de traductors. El projecte va néixer fruit d’aquesta necessitat d’autosuficiència dels adults. De moment s’està desenvolupant a l’Institut Milà i Fontanals del barri del Raval i al Rambla Prim del barri del Besòs Maresme, on l’experiència ha començat aquest curs i on s’han format parelles d’alumnes i pares o mares i veïns del barri. A més, a cada institut es compta amb l’ajuda d’un dinamitzador.

Imatge: Casa Àsia

Aquest tipus de programa els alumnes ajuden els adults de la seva comunitat en el coneixement de les llengües autòctones, alhora que reben la influència positiva dels dinamitzadors que els orienten en l’itinerari acadèmic. Per la seva banda, els adults, mentre milloren les capacitats lingüístiques també coneixen més de la vida d’estudiants dels seus fills i es reuneixen amb altres famílies de l’institut que no coneixien. Tot contribueix a la convivència i a la inclusió social de les diferents comunitats d’immigrants. Per aprofundir sobre aquesta experiència podeu visitar el web de Casa Àsia i fer una ullada al reportatge que hi van dedicar des del programa ‘Tot un món’ de TV3.

 

 

 

 

Teràpies socials amb robots i realitat virtual

El tòpic de que la realitat supera la ficció és assumit per tothom, però quan parlem de tecnologia robòtica i realitat virtual fins i tot podem dir que la ficció és la realitat o, com a mínim, que una ajuda a interpretar l’altra. Aquesta és la idea amb la que la realitat virtual s’està aplicant en moltes teràpies socials i sanitàries amb persones amb diferents tipus de patologies, però sobretot en l’àmbit de la salut mental i la neurorrehabilitació. Un altre clàssic de les pel·lícules de ciència ficció que sembla haver traspassat la pantalla són els anomenats robots socials que s’encarreguen de fer teràpies assistencials i educatives. Tot seguit repassem alguns exemples de tot plegat:

Teràpies amb realitat virtual

La realitat virtual ja s’ha demostrat que funciona però el fet que ara s’hi pugui accedir des d’un smartphone l’ha fet més accessible i barata. Aquesta tecnologia permet posar el pacient en una situació fictícia de tridimensionalitat i aïllament (gràcies a les ulleres) el que fa que capti tot el seu interès i concentració. En aquest entorn virtual hi ha una resposta sensorial del cervell a cada moviment. Tot això fa que s’hi puguin dur a terme teràpies on el pacient pot entrenar diferents tipus de resposta a diferents tractaments amb l’ajuda del terapeuta.

Imatge: Pixabay

A l’Institut Guttmann des de començaments d’any es treballa amb realitat virtual en teràpies de rehabilitació per a l’entrenament cognitiu i motor després de l’ictus, el traumatisme cranioencefàlic i altres patologies d’origen neurològic. A més, la institució compta amb tot un seguit d’infraestructures cientificotècniques per recolzar els tractaments i les teràpies com ara: una plataforma de telerehabilitació cognitiva, tècniques d’estimulació transcranial de corrent directa, un laboratori de neurofisiologia avançada i també sistemes robòtics per a la neurorehabilitació, entre d’altres sistemes que podeu consultar en aquest enllaç.

El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i l’empresa catalana Psious han estats pioners en utilitzar la tecnologia de realitat virtual per tractar el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Aquesta tecnologia permet als professionals utilitzar entorns hiperrealistes per afavorir la concentració dels pacients. Així els pacients poden aplicar amb més facilitat tècniques de mindfulness en la seva teràpia, és a dir, posar atenció plena en les pròpies emocions, sensacions i pensaments. De moment es tracta d’un primer assaig en el que participen 90 persones adultes, que se sotmetran a 6 sessions de 20 minuts. L’objectiu final és reduir el temps de tractament i aconseguir els mateixos resultats que amb el tractament farmacològic, però prescindint-ne.

La realitat virtual és ja més real que virtual en molts hospitals i centres de rehabilitació. A banda dels tractaments que hem vist, ja s’està utilitzant per tractar tot tipus de fòbies, pors, trastorns d’ansietat, autisme i en teràpies ocupacionals en infants i adults.

Robots socials

El Pleo és un robot dinosaure interactiu que ja fa gairebé tres anys que treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Els robots Pleo s’utilitzen com a element de suport psicològic durant l’estada dels malalts. Els resultats de les proves realitzades són tan positius com els de la zooteràpia. També s’ha comprovat que no només milloren la qualitat de vida dels infants, sinó que també són un sòlid punt de suport per als pares i l’equip mèdic inclòs. Els robots interactuen amb els nens i nenes a base de sons, moviments i tota mena de jocs i els són de molta utilitat en moment difícils o d’estrès com els preoperatoris o les sessions de quimioteràpia.

Imatge: Web de l’Hospital Sant Joan de Déu

L’Institut de Robòtica per a la Dependència (IRD) ha posat en marxa AutonoMe, una iniciativa per a l’anàlisi i registre de l’estat emocional de persones amb alts nivells de dependència durant les activitats educador-usuari. El projecte incorpora un programari i diversos sensors “wearables” (tecnologia portable), per analitzar durant les activitats l’estat emocional i registrar-lo. Les dades obtingudes permeten adequar automàticament les activitats que es realitzen per mitjà d’ordinadors o robots.

La  residència de la Fundació Ave Maria de Sitges per a persones amb discapacitat ja està utilitzant robots en el seu dia a dia. Els terapeutes els utilitzen per estimular la memòria, la coordinació motora, el reconeixement verbal i l’atenció.

I acabem amb SignAloud, que més que un robot es tracta d’un gadget però amb les funcions i la usabilitat pròpies d’un autòmat. És el projecte de dos estudiants de la Universitat de Washington que han ideat uns guants que tradueixen el llenguatge de signes a paraules. Els guants funcionen amb uns sensors de moviment que interpreten els gestos i, mitjançant una connexió sense fils, envien a un microordinador tota la informació que transforma el codi rebut en una veu digital que surt per un altaveu. Podeu veure com funciona l’invent en aquest vídeo i trobar més informació a la notícia que va publicar Xarxanet.org.

Combatre la islamofòbia

La islamofòbia engloba tots els prejudicis, hostilitats i actituds de rebuig envers l’islam o les comunitats musulmanes, no té cap fonament i es basa en la por i/o el desconeixement de la cultura i la religió de l’islam. En els darrers temps, s’han evidenciat actituds islamòfobes des d’alguns sectors de la societat occidental com a resposta als atemptats terroristes que han patit algunes ciutats europees. Aquests temors no tenen ni tan sols una base estadística perquè, segons dades de la Global Terrorism Database, el 87% dels actes terroristes perpetrats per gihadistes des de l’any 2000 fins avui han estat a països de majoria musulmana.

Hi ha un sector crític amb la utilització d’aquest concepte perquè, segons argumenten, es fa servir per silenciar qualsevol crítica legítima a l’islam. Personalitats de la cultura universal, com el novel·lista Salman Rushdie, refusen aquest terme perquè confon la crítica de l’islam, en tant que religió, amb l’estigmatització dels creients. A l’ONU s’utilitza el terme islamofòbia, però a altres organismes internacionals i intergovernamentals, com ara l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), prefereixen referir-s’hi com a “intolerància i discriminació cap als musulmans”.

Fets els aclariments sobre el terme, cal destacar que a Catalunya i a l’estat espanyol hi ha diferents projectes i iniciatives que tenen l’objectiu de combatre aquestes actituds promovent el coneixement de la cultura musulmana en un marc de respecte, tolerància i foment de la diversitat. Us posem alguns exemples:

Trenca tòpics… en positiu

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania ha habilitat un espai web dedicat a Trencar tòpics… en positiu amb diversos materials per combatre els tòpics sobre la immigració. En el web hi trobareu fitxes per treballar temes relacionats amb el fet migratori amb dades i diferents informacions. Tenen dos tipus de destinataris: d’una banda, el conjunt de professionals de l’administració pública i d’entitats de l’àmbit social d’atenció al públic i, per l’altra, la ciutadania. D’aquest material destaquen les fitxes per: donar a conèixer l’islam i combatre la islamofòbia.

En aquesta última es recull la definició d’islamofòbia del Diccionari de religions que indica que és una forma d’intolerància religiosa que va des d’una senzilla actitud mental o emocional fins a l’aplicació d’estereotips i la discriminació, que en ocasions arriba a expressar‐se fins i tot a través de l’assetjament i la violència verbal i física. També és recorda que a Europa s’acostuma a instrumentalitzar políticament l’islam com un fet negatiu per part de l’extrema dreta.

Projecte Kif-kif contra la islamofòbia i la radicalització als instituts

Es tracta d’una iniciativa creada per la Fundació Al-Fanar que té l’objectiu de fomentar el diàleg entre els estudiants sobre les diferents identitats de l’islam per combatre els prejudicis i els estereotips, a més d’apropar als alumnes musulmans als seus companys i companyes. El projecte Kif-kif va començar a desenvolupar-se el 2013, però s’està començant a aplicar en alguns instituts de la Comunitat de Madrid per primera vegada durant aquest curs i també ha rebut el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

El projecte arrenca amb un còmic titulat “Las afueras” realitzat per la pròpia fundació però amb guió de dotze estudiants de l’Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i il·lustrat pel dibuixant Manu Ripoll. La novel·la gràfica explica la història de la Nora, una adolescent d’origen magribí que viu a les afores de Barcelona, que vol ser advocada però per aconseguir-ho ha de lluitar contra els perjudicis que la societat té dels musulmans i contra el conservadorisme de la família.

A més de combatre la islamofòbia, el projecte Kif-kif a també té l’objectiu de prevenir la radicalització entre els alumnes musulmans. La idea final és que si hi ha una població musulmana víctima d’islamofòbia per ser musulmana, s’anirà tancant i aquí pot començar el procés de radicalització.

#ÉsRacisme

L’entitat SOS Racisme  convida a denunciar a les xarxes socials aquelles actituds que trobem al nostre dia a dia i que són un clar exemple de racisme amb l’etiqueta #ÉsRacisme. Per demostrar aquest tipus d’actituds van fer un experiment als carrers de Barcelona que es va convertir en un vídeo viral als pocs dies. Al vídeo, gravat amb càmera oculta, es veu com una actriu convida a persones del carrer a participar en un sorteig fictici. Després intervé una altra actriu amb un hijab i es desencadena una discriminació islamòfoba.

Juntes contra la islamofòbia

Aquest és el títol d’una campanya ideada per alumnes de quart curs dels graus de Pedagogia i Educació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que va guanyar el premi de la “Fundació Autònoma Solidària” per a la realització d’accions de transformació social. Es tracta d’un projecte de sensibilització entorn a la islamofòbia i les seves repercussions, a través d’accions de debat i reflexió, amb la col·laboració del Col·lectiu d’Estudiants Àrabs.

La campanya Juntes contra la islamofòbia va rebre el premi el maig de l’any passat i ha estat durant aquest curs acadèmic quan s’han aplicat els continguts. Durant els mesos de novembre i desembre es van realitzar diverses activitats de reflexió i debat que es van incorporar al programa docent de tres assignatures dels graus d’Educació Primària, Educació Infantil i Educació Social – Pedagogia, i un cinefòrum obert a tota la comunitat universitària. Segons els creadors de la campanya, el rebuig cap a altres cultures com la islàmica, es basa essencialment en el desconeixement, i això només es pot trencar a través del coneixement de l’altre.

McIslamofobia

Musulmans Contra la Islamofòbia és una plataforma des d’on s’organitzen diferents activitats per lluitar contra la islamofòbia a Catalunya. La plataforma la integren persones i entitats musulmanes de la societat civil i també recolzen el projecte persones i entitats no musulmanes. Des de la plataforma s’organitzen diferents projectes, xerrades, conferències i presentacions per donar a conèixer la religió islàmica i denunciar actes islamòfobs. Al web de l’entitat també es poden trobar diferents recursos per lluitar-hi en contra.

Observatori de la islamofòbia en els mitjans

L’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i la Fundació Al-Fanar, amb el suport de la Fundació Tres Cultures, Casa Àrab i Fundació Euroàrab, han impulsat recentment l’Observatori de la islamofòbia en els mitjans per fer un seguiment de mitjans escrits per detectar informacions que alimenten l’estigmatització dels musulmans. L’observatori també emetrà recomanacions per a una narrativa més inclusiva i ajustada a la realitat. De moment, els mitjans que seguirà i sobre els que emetrà recomanacions són: ‘La Vanguardia’, ‘El Mundo’, ‘La Razón’, ’20 minutos’, ‘El País’ i ‘Diario.es’. La feina feta podrà seguir-se en breu al lloc web www.observatorioislamofobia.org.

Per acabar, destaquem dos recursos més per poder treballar i combatre la islamofòbia. Des del Departament de Justícia es va publicar fa un parell d’anys el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament dels delictes d’odi i discriminació, que recull el marc jurídic i legal per a reconèixer aquest i altres tipus de delictes relacionats amb l’odi i la discriminació. I l’ajuntament de Barcelona, des de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació, ha posat en marxa el Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia que s’ha de desenvolupar entre 2017 i 2018.

 

 

Persones grans i noves tecnologies

Cada cop és més freqüent veure una persona gran amb un smartphone o amb una tablet, i és que les noves tecnologies no són patrimoni exclusiu de la gent jove. Segons l’Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el període de 2006 a 2015 l’accés de la gent gran a les TIC s’ha incrementat en un 386% i representa el major creixement de tots els grups d’edat al conjunt de l’estat espanyol.  La gent gran té el dret de conèixer i fer ús d’una tecnologia que, en molts casos, pot facilitar-los la comunicació amb els familiars o les amistats i ajudar-los en el seu dia a dia. A part d’aplicacions concretes, també hi ha programes específics de formació en noves tecnologies per a gent gran. Repassem alguns exemples.

Persones grans connectades

Es tracta de la segona edició d’un projecte que ha posat en marxa la Fundación Esplai per a que les persones grans es puguin familiaritzar amb smartphones i tablets i puguin aprofitar les oportunitats que els ofereixen facilitant-los algunes de les tasques diàries. La iniciativa porta el nom de “Mayores Conecta2” i vol arribar a  més de 2.700 majors de 55 anys, a través d’una vintena d’entitats a 10 comunitats autònomes de l’estat espanyol.

A Catalunya participen un total de 6 entitats, entre esplais i centres de gent gran, on s’organitzen cursos i tallers basats en la metodologia bring your own device (porta el teu dispositiu) així els participants practiquen amb el dispositiu i les eines que utilitzaran en la vida diària. Les persones usuàries aprenen a utilitzar de forma bàsica el terminals i també la utilitat amb continguts d’Internet i aplicacions especialment adreçades al seu col·lectiu.

Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Fundación Vodafone que, a més, ofereix al seu web una sèrie de videotutorials amb consells bàsics d’utilització d’smartphones i iPhones: com encendre’l i apagar-lo, fer i rebre trucades, fer fotos i vídeos, descarregar aplicacions… La fundació també ha col·laborat, amb la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia i el Mobile World Capital Barcelona, en l’elaboració de la guia “Com utilitzar els nous telèfons mòbils? Manual d’ús fàcil per a gent gran”.

Apps pensades per al col·lectiu de persones grans

Cerqana és una aplicació que està especialment dissenyada per a les persones grans. En primer lloc, simplifica al màxim el dispositiu Android, adaptant-lo de forma personalitzada a les necessitats de cada persona facilitant-lo l’organització diària, la seva integració i permetent-li estar sempre comunicat. En segon lloc, el familiar de la persona també pot descarregar-se una versió de l’aplicació per rebre notificacions en temps real i saber si la persona gran es desvia d’una ruta marcada, s’ha perdut o si pateix alguna caiguda. Des de la plataforma de gestió al web permet enviar missatges de veu o pictogrames, definir zones i rutes segures, rutines, etc.

Alpify és un localitzador GPS per a millorar la seguretat de les persones. No està específicament dissenyat per a persones grans perquè és una aplicació molt comuna entre els practicants d’esports de muntanya per a poder ser localitzats en cas de pèrdua o caiguda, però pot ser útil per a persones grans per motius evidents. L’aplicació es pot posar directament en contacte amb els serveis d’emergència (112).

Medisafe és una aplicació que avisa a l’usuari quan s’ha de prendre un medicament, mitjançant una notificació de trucada, missatge o correu electrònic. També té una altra funcionalitat que és notificar als familiars si el pacient ha pres o no la medicació, o si ha seleccionat un altre medicament per error. Està disponible per iOS i Android.

Una altra aplicació relacionada amb els medicaments és Medicamento Accesible Plus. Permet la consulta d’informació actualitzada sobre els medicaments mitjançant la captura del codi de barres que hi ha a l’empaquetat habitual d’una manera totalment accessible per garantir la comprensió a l’usuari. Aquesta iniciativa promoguda per la Fundación Once, la Fundación Vodafone i el Col·legi Oficial de Farmacèutics està disponible per iOS i Android.

Big Launcher és una aplicació que converteix l’smartphone en un telèfon fàcil d’usar per a la gent gran. Crea una interfície ràpida i senzilla amb poques icones però grans i identificables. També pot ser una bona aplicació per a infants i persones amb problemes de visió.

Aquests només són uns quants exemples del tipus d’aplicacions que podeu trobar per facilitar la vida de les persones grans. També hi ha moltes aplicacions per a mantenir la ment activa amb exercicis per treballar la memòria o el càlcul mental, molt útils i entretinguts per a aquest col·lectiu. Si voleu informació sobre aquest tipus de recursos en línia podeu consultar aquesta entrada anterior del blog de DIXIT.

 

 

El bookcrossing i altres maneres de compartir llibres

El debat sobre si el llibre electrònic substituirà definitivament al llibre de paper continua obert i sembla que per molt de temps. Mentrestant el llibre en suport paper, el de tota la vida, continua convidant al col·leccionisme i sembla que continuarà entre nosaltres encara per molts anys, a les nostres prestatgeries i a les biblioteques, però també amagat pels carrers, pels passadissos del metro o a dins d’altres contenidors de nostàlgia com les cabines telefòniques.

Bookcrossing

El bookcrossing (passallibres en català) és la pràctica de deixar llibres en llocs públics per a que altres lectors els trobin, els llegeixin i els tornin a “alliberar”. Es tracta d’un moviment a escala global que va sorgir el 2001 quan el nord-americà Ron Hornbaker va crear un lloc web inspirat en un altre de seguiment del recorregut de bitllets de transport.

El passallibres es basa en les tres erres: Read, Register and Release, és a dir: llegeix, registra i allibera. Per alliberar un llibre via bookcrossing primer cal registrar-lo al web per aconseguir el número d’identificació BCID (hi ha més de 5 milions de llibres registrats a tot el món). L’objectiu d’aquesta iniciativa, que ha tingut algunes crítiques per part de la industria editorial, és convertir el planeta sencer en una biblioteca. Nombrosos escriptors i personatges famosos hi han donat el seu suport, com l’actriu anglesa Emma Watson que és practicant del bookcrossing a Londres i comparteix la seva activitat a les xarxes socials.

Bookcrossingapp

Aquesta aplicació pretén facilitar la localització dels llibres alliberats mitjançant el GPS, també permet que l’usuari comparteixi les seves accions a les xarxes socials com comunicar que ha alliberat un llibre o fer una crítica del que ha llegit. Es tracta d’una aplicació que segons els seus creadors, Javier Herfelder, Joan De Arcayne i Marc Canals, també pot ser útil a les editorials per fer promocions de llibres deixant exemplars gratuïts “alliberats” pels carrers de la ciutat. Boockcrossingapp està disponible tant per Android com per iOS.

Biblioteques lliures i bibliocabines

Una altra iniciativa interessant és la de reconvertir mobiliari urbà en biblioteques anònimes i d’accés gratuït amb llibres aportats per les persones a disposició de totes les persones. Són una pràctica molt comuna a països com Àustria, Suïssa o Alemanya, tenen un caràcter social i estan emparentades amb el bookcrossing i amb les botigues gratuïtes. A les biblioteques lliures, els llibres poden ser retornats una vegada llegits o no i no hi ha cap norma explícita o implícita que reguli aquestes qüestions.

Les bilbliocabines són un clar exemple d’aquesta utilització de l’espai a les ciutats. Els telèfons mòbils han fet gairebé desaparèixer els telèfons públics a les grans ciutats, i les cabines han quedat com a testimonis urbans d’una època analògica. A Londres les cabines són, a més a més, un símbol recognoscible internacionalment de la ciutat com els taxis o el canvi de guàrdia de Buckinham Palace. Ja fa uns anys que han perdut la missió principal de comunicar les persones i algunes s’han reconvertit en bibliocabines. L’any 2009 la companyia British Telecom va posar en marxa la campanya “Adopti una cabina”, per a que les administracions locals se’n fessin càrrec pel simbòlic preu d’una lliura. Així van aparèixer les primeres micro biblioteques per fer intercanvi lliure de llibres. Algunes fins i tot tenen la seva pròpia pàgina de facebook per documentar les noves adquisicions.

Londres va ser la pionera però a altres llocs com Alemanya o els Estats Units també han reconvertit les cabines en espais d’intercanvi cultural. Tret d’algunes iniciatives espontànies, als nuclis urbans espanyols i catalans aquesta tendència no ha tingut temps d’implantar-se ja que bona part de les cabines tancades s’han retirat. De fet, a Barcelona només en queda una al districte d’Horta-Guinardó i ja té la seva campanya de Change.org per evitar-ne la retirada. Potser convertir-la en bibliocabina seria una gran opció, l’última cabina de Barcelona convertida en la primera micro biblioteca.

 

 

Dia Internacional de les Dones 2017: #CorregimlaDesigualtat

Avui és el Dia Internacional de les Dones i per commemorar-lo l’Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa la campanya #CorregimlaDesigualtat amb l’objectiu de promoure la implicació de tota la ciutadania en la incorporació de les dones a tots els àmbits de la societat catalana. La campanya fa incidència en la lletra “a “de les paraules TreballadorA, EmprenedorA i ExpertA per remarcar-ne el gènere i el missatge central és “Corregir la desigualtat és responsabilitat de tothom. Igualtat efectiva de dones i homes: Catalunya al capdavant”. Al web de la campanya també podeu trobar, a part de materials de difusió, la declaració institucional per a la celebració d’enguany.

D’aquesta manera la Generalitat de Catalunya se suma al lema de la Comissió Jurídica i Social de les Dones de les Nacions Unides: “L’apoderament econòmic de les dones en un entorn, el mercat de treball, sotmès a constants canvis”. I és que segons l’estudi La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones, presentat el passat 15 de febrer, les dones catalanes cobren de mitjana un 26% menys que els homes.

A més, segons aquest estudi, hi ha una desigualtat del 15,9% en perjudici de les dones per guany d’hora treballada, el que posa de manifest l’efecte d’una taxa de parcialitat femenina que gairebé triplica la masculina. Segons l’ICD, combatre aquesta desigualtat és una tasca de tots i totes i, per això, és tan important la conscienciació a través del mitjans.

Millores en el cercador d’expertes

En la línia de treballar per la igualtat efectiva entre dones i homes, ja fa temps que l’ICD va posar a disposició dels mitjans de comunicació una eina per facilitar la recerca de perfils de dones d’àmbits científics, acadèmics, empresarials o culturals: El cercador d’expertes.

L’objectiu d’aquesta eina és visualitzar les aportacions de les dones, especialment en aquells espais on tradicionalment no hi ha hagut presència femenina, i facilitar que els mitjans de comunicació convidin dones expertes a generar opinió en informatius, debats, intervencions i programes diversos.

Enguany, en el marc dels actes pel Dia Internacional de les Dones, s’ha presentat una sèrie de millores en el cercador per adaptar-lo a les noves realitats i necessitats de les dones per impulsar la seva visibilitat i apoderament.

El cercador d’expertes ha millorat i ampliat la base de dades amb l’objectiu que empreses, institucions i organitzacions trobin fàcilment perfils de dones expertes en una àmplia gamma d’activitats i sectors de coneixement. A més incorpora millores tècniques en la navegació i una actualització més ràpida de la informació.

Activitats programades

Molts dels equipaments culturals i socials de Catalunya han programat activitats per celebrar el Dia Internacional de les Dones. Recollim les més destacades:

El Museu d’Història de Catalunya ofereix des del 3 de març i fins el 28 de maig l’exposició “Dones: ficcions i realitats”  per fer visible la relació conflictiva, incòmoda i complexa entre els models de feminitat normatius, difosos per la cultura audiovisual amb més incidència popular i les seves mateixes realitats, construïdes sota la pressió del sexisme i la cultura tradicional heteropatriarcal. La mostra proposa un itinerari per alguns dels moments més emblemàtics, des de la postguerra fins a l’actualitat, en què es fa més palès el malestar de les dones davant els relats oficials, utilitzats com a elements propagandístics per difondre un model reduccionista de la feminitat i coartar, així, la llibertat de les dones.

El Museu Nacional d’Art Contemporani de Catalunya ha organitzat una jornada de portes obertes per a dones durant tot el dia. També proposa diversos itineraris per la seva col·lecció per conèixer dones artistes de diferents èpoques i procedències. I a les 18.30h s’oferirà la representació de “Cova”, òpera performance de la companyia Humus Sapiens on s’interpretarà una recopilació d’àries censurades en el seu moment per parlar dels sentiments, l’amor, la sensualitat i d’allò prohibit.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya oferirà la conferència “Les dones, la ciència i la tecnologia: des de l’època de Leonardo da Vinci fins a l’actualitat”, on s’exposaran les grans fites del progrés científic i tecnològic assolides per dones des del Renaixement (i abans) fins a l’actualitat.

El Museu Episcopal de Vic ofereix una visita temàtica centrada en les obres medievals del centre que tenen escenes relacionades amb la dona. Davant de cada obra es parlarà d’aspectes concrets de la dona a l’època medieval: Eva, la Mare de Déu, la maternitat, vida quotidiana, vestits i modes, la higiene… Amb la visita es miraran les obres des d’una altra perspectiva analitzant el paper i simbologia de la dona en aquesta època.

“Dona Cançó a les biblioteques” és un projecte que uneix cantautores, compositores i intèrprets d’expressions musicals diferents. Aquesta setmana és el torn de Zoila Herranz que presenta els seus temes musicals a la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert de Barcelona.

I, per acabar, us apropem una proposta de caire més reivindicatiu: la iniciativa Vaga de totes proposa la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi les condicions de desigualtat en què es trobem les dones. Aquest moviment s’adhereix a l’aturada Internacional de dones que tindrà lloc a més de 40 països inspirada en les vagues de dones d’Islàndia i de Polònia. A Catalunya, i des d’aquesta iniciativa, es convoca una aturada de dones de 12 a 12:30h i es fa una a crida a totes les dones a manifestar-se a plaça Universitat de Barcelona a les 19h sota el lema “La revolució imparable de les dones”.

 

Voluntariat virtual

El voluntariat és una resposta ciutadana a les necessitats de la societat. I el voluntariat virtual, igual que el presencial, ofereix moltes modalitats de participació en funció del temps i la implicació que hi vulgui dedicar cadascú. Les entitats i les organitzacions també requereixen la solidaritat dels ciutadans de forma virtual, des de col·laboracions puntuals fins a una dedicació constant en una o més causes. Quan pensem en voluntariat virtual ens venen al cap les noves tecnologies i les xarxes socials, però el cert és que hi ha altres possibilitats més enllà. Tot seguit repassem les unes i les altres.

Activisme en xarxa

Donar el nostre suport a una causa de justícia social, mediambiental, etc. no ha estat mai tant a l’abast de la nostra mà. Amb un clic des de el nostre ordinador o dispositiu mòbil podem aportar el nostre granet de sorra per canviar el món amb accions concretes. Des de plataformes com Amnistia Internacional, Avaaz o Change.org podeu recolzar amb un clic les causes amb les que us sentiu més identificats. Les dues últimes, per exemple, permeten a més a més crear peticions pròpies. Fer que una ciutat sigui més accessible, afavorir que les persones cegues puguin ser jutges o contribuir de manera decisiva en l’Acord pel Clima de París, són alguns dels èxits aconseguits amb aquestes peticions. Per contribuir només heu de signar virtualment amb les vostres dades.

9-voluntariat-virtual-1

Multiplicitat d’opcions

Portar un compte de facebook, oferir suport escolar a través de videoconferència, realitzar i analitzar enquestes, escriure en un blog… o qualsevol acció que pugueu imaginar que no impliqui presencialitat pot ser una necessitat real de les entitats i organitzacions que treballen amb voluntaris. Hi ha algunes organitzacions que posen en contacte les entitats amb persones voluntàries mitjançant plataformes com Onlinevolunteering.org, Catchafire o Hacesfalta.org. Aquesta última us dona 4 raons per escollir un voluntariat virtual: 1. Per la facilitat per acomodar l’activitat als horaris i disponibilitat de cadascú; 2. Per poder seleccionar l’oferta en funció de les nostres habilitats; 3. Perquè gràcies al voluntariat les entitats ampliaran els seus recursos; i 4. Perquè només és necessita un ordinador o dispositiu mòbil amb connexió a internet.

La nostra experiència laboral i habilitats poden ser determinants alhora de decidir-nos per una o altra modalitat de voluntariat virtual. Professions vinculades a les noves tecnologies com el disseny gràfic, la informàtica, el periodisme, etc. poden ser molt valorades per les entitats. I també podeu aprofitar el voluntariat per adquirir noves habilitats, sempre que es corresponguin amb les necessitats de l’entitat.

9-voluntariat-virtual-2

Creu Roja és un bon exemple de la diversitat d’opcions que hi ha alhora de col·laborar amb una entitat. A més, segons la organització, aquesta possibilitat facilita el voluntariat a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. La Creu Roja és una de les organitzacions de voluntaris més antigues de l’estat espanyol i compta amb la col·laboració de més de 200 mil persones, moltes d’elles presten la seva ajuda de manera virtual.

A la secció especifica del seu web per a aquest tipus de voluntariat es mostren alguns exemples: com el de Rubén, un noi que va patir un accident de trànsit i resideix en un centre de recuperació de persones amb discapacitat on estudia informàtica. Des d’allà es connecta per explicar contes als nens i nenes del Centre Infantil de Creu Roja. O la Laura, que és assessora i orientadora laboral i ofereix la seva experiència professional de forma desinteressada.

Voluntariat per la llengua virtual

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) van posar en marxa el Voluntariat per la llengua (VxL) virtual amb l’objectiu d’estendre el programa a persones que, per raons diverses, no puguin coincidir presencialment. La modalitat virtual permet estendre el VxL a més persones que volen adquirir un millor domini del català a través de la conversa per videoconferència, sense estar condicionades pel lloc on viuen. D’aquesta manera, el programa amplia l’oferta i es diversifiquen les vies d’interacció en català entre persones d’arreu del món.

 

KiVa: un mètode finlandès contra el bullying 

Finlàndia és un referent en educació a nivell mundial i els resultats de les seves polítiques educatives són l’enveja de molts països. A més, en els darrers anys sembla que han aconseguit desactivar un problema comú a totes les escoles occidentals: el bullying. Aquesta solució es diu KiVa.

Què vol dir KiVa?

KiVa és un acrònim de les paraules fineses Kiusaamista Vastaan que volen dir “contra l’assetjament escolar”. I al mateix temps és una paraula finesa que es podria traduir com guai o que mola en l’argot juvenil. Es tracta d’un programa per prevenir i afrontar l’assetjament a les escoles que ha desenvolupat la Universitat finlandesa de Turku amb finançament del Ministeri d’Educació i Cultura. El 90% de les escoles finlandeses ja l’estan aplicant amb uns resultats aclaparadors: en algunes zones s’han reduït els casos d’assetjament en un 50% només durant el primer any d’aplicació del programa.

8-kiva1

Convertir còmplices en denunciants

Quan hi ha una situació d’assetjament escolar hi participen tres protagonistes: l’assetjador, la víctima i els espectadors. El mètode KiVa se centra en aquests últims. Els testimonis de l’agressió són els que d’alguna manera tenen el poder de legitimar-la convertint-se en còmplices amb el silenci o la rialla. La idea principal d’aquest programa és treballar estratègies per a que els alumnes en comptes d’aprovar silenciosament l’assetjament, o encoratjar als assetjadors, donin suport als companys victimitzats per transmetre el missatge que no aproven l’acte. La influència que pot tenir un grup sobre l’actitud d’un individu és més gran del que ens pensem.

Un projecte a llarg termini

L’èxit de KiVa s’ha aconseguit per saber on centrar els esforços, però també gràcies a dos conceptes clau: el coneixement i la constància. Coneixement perquè s’hi han dedicat molts diners i recursos en investigació universitària i perquè amb aquest mètode cada cas de bullying s’estudia a fons per trobar-hi les mesures adequades per erradicar-lo. I constància perquè és un programa de llarg recorregut que s’aplica en diferents moments de l’etapa educativa: als 7, als 10 i als 13 anys, els alumnes assisteixen a una vintena de classes en què aprenen a reconèixer les diferents formes d’assetjament i on realitzen exercicis per millorar la convivència.

KiVa a l’escola i a casa

A més, es tracta d’un programa dinàmic amb innovació constant on els professors reben formació periòdicament i on tothom pot aportar noves idees amb l’objectiu de compartir-les si són efectives. És un programa plenament integrat a l’escola, ja que els alumnes reben lliçons una o dues vegades al mes que consisteixen en discussions sobre l’assetjament escolar i sobre el respecte cap als altres. Es parla de com treballar en grup, es realitzen diferents exercicis, treballs en grup i reunions amb els pares.

Les lliçons i els temes es complementen amb un videojoc mitjançant el qual els alumnes assisteixen a una escola virtual per practicar mesures contra l’assetjament escolar on reben comentaris sobre les seves accions. El programa KiVa també compta amb la presència de vigilants de pati que vesteixen armilles reflectants (per poder localitzar-los) , ja que els assetjaments tenen lloc sobretot a les hores d’esbarjo o al sortir de l’escola.

8-kiva2

El projecte KiVa va començar a materialitzar-se el 2006 però no és va implantar a les escoles fins el 2009 i ara és un programa amb èxit contrastat que s’aplica a diferents països com Holanda, Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, Estònia, Suècia o els Estats Units. Podeu trobar més informació en aquest dossier facilitat per l’ambaixada finlandesa.

Altres iniciatives per lluitar contra el bullying

A Catalunya ja fa anys que es desenvolupen diferents programes i estratègies per lluitar contra l’assetjament i el ciberassetjament. Destaquem el programa Tutoria Entre Iguals(TEI) que s’està duent a terme des del curs 2013-2014 a nombroses escoles i instituts catalans. El TEI es basa en tutories emocionals dels alumnes més grans sobre els més petits amb l’objectiu de detectar i actuar sobre possibles casos de bullying. Trobareu més informació sobre aquest programa en un article publicat al Butlletí d’Infància el 2015.

#CiberassetjamentZero, és una campanya organitzada conjuntament per les sis associacions de mares i pares d’alumnes de Catalunya (FAPAC, DINCAT, AFAEC, FAPAES, FAPEL i CCAPAC) amb l’objectiu d’incorporar les famílies a la prevenció del ciberassetjament. La campanya ha rebut el suport del Departament d’ensenyament de la Generalitat.

A nivell estatal ja fa temps que està en marxa la campanya de Mediasetespaña Se buscan #valientes, present als mitjans de comunicació i a la xarxa, que té l’objectiu de conscienciar, ajudar a detectar i, finalment, combatre l’assetjament escolar. Al web hi ha materials per treballar el tema, sobretot en format de vídeo. Aquesta iniciativa també posa l’èmfasi en desactivar l’assetjament amb la intervenció dels testimonis, els encoratja a ser valents i denunciar situacions de bullying.

Fer el buit o rebutjar a un company de classe també es una manera de fer bullying. Per prevenir aquest tipus de conductes, investigadors de la facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) han desenvolupat el programa Mybullying, un qüestionari en línia d’aplicació col·lectiva amb el qual es genera un mapa de la xarxa social de l’aula i s’indiquen pautes d’intervenció.

I acabem recordant-vos el telèfon 111 116 Infància Respon d’atenció a les demandes relacionades amb l’assetjament als centres educatius, el ciberassetjament i altres maltractaments o abusos sexuals a infants i adolescents. Aquest curs, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament d’Ensenyament han reforçat el servei: el telèfon funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any de forma gratuïta, totalment anònima i sense deixar rastre de la trucada.