m4Social: el valor social de la tecnologia mòbil

m4Social és una plataforma creada amb la intenció de posar en contacte les necessitats socials dels col·lectius més vulnerables amb desenvolupadors i emprenedors perquè creïn solucions mòbils i amb fonts de finançament per aconseguir que esdevinguin una realitat. Es tracta d’una iniciativa de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació Mobile World Capital, presentada el passat mes de març durant la celebració a Barcelona del Mobile World Congress.

Punt de trobada

La idea és que el món social, el desenvolupament tecnològic i l’esfera del finançament conflueixin en un mateix espai. Les 3.000 entitats d’arreu de Catalunya que formen part de la Taula del Tercer Sector seran les encarregades de detectar quines són les necessitats dels col·lectius més vulnerables. Les empreses de tecnologia buscaran les solucions més adients a aquestes necessitats, i les fonts de finançament associades al projecte posaran els mitjans econòmics per a que les solucions tecnològiques es portin a terme.

Les entitats del Tercer Sector coneixen molt bé les mancances dels més desfavorits però, en moltes ocasions, no tenen ni el coneixement, ni l’experiència, ni el finançament per tecnificar les seves accions socials. D’altra banda, sabem que més del 95% de la població disposa de telèfon mòbil, per tant, representa una eina de gran utilitat per aconseguir més i millor impacte de les accions socials que les entitats porten a terme.

Hackathons

Amb aquest projecte també es vol fomentar l’emprenedoria i les startups de caire social mitjançant l’organització de hackathons. Aquest terme inclou els conceptes hacker i marató per definir una trobada de programadors que es reuneixen per desenvolupar de forma col·laborativa un programari o aplicació per solucionar un problema determinat.

En el cas de la plataforma m4Social, es crearan concursos de programadors als quals se’ls proposarà un repte social perquè busquin solucions en l’àmbit de la tecnologia mòbil. L’organització facilitarà l’acompanyament per tal que els projectes vegin finalment la llum. Els primers reptes que es plantejaran a partir de la tardor de 2016 seran el dret a l’habitatge, la inserció laboral i l’abandonament escolar prematur.

Formació

Un altre dels objectius de la plataforma és la formació en dos sentits: que les entitats socials aprenguin capacitats digitals, i que els emprenedors i les empreses de desenvolupament tecnològic aprenguin a treballar amb perspectiva social.

I si encara no esteu convençuts que el mòbil pot ser una eina per facilitar la inclusió social, us recomanem fer una ullada al decàleg de raons de m4Social per dir Sí al mòbil Social!

29.m4Social

Imatge: m4Social

Per sort, cada cop trobem més casos de noves tecnologies que donen resposta, o solucionen, necessitats i mancances en tots els àmbits d’afers socials. Per exemple el projecte APPS per a Tothom (APT), que agrupa uns 50 participants compromesos amb el desenvolupament d’aplicacions accessibles i universals amb l’objectiu de construir un món tecnològic més accessible, més smart i sobretot més humà.

O la iniciativa Mòbil mVam, posada en marxa pel Programa Mundial d’Aliments l’any 2003, que recull informació de seguretat alimentària mitjançant trucades i enviaments de missatges a les poblacions vulnerables.

També és molt significatiu que dos gegants com Twitter i Facebook hagin incorporat sistemes per facilitar la navegació a persones amb discapacitat visual. És important que la revolució tecnològica que ens ha tocat viure no deixi ningú enrere.

 

Treball i envelliment saludable

Arribar a l’edat de jubilació en bones condicions de salut no hauria de ser una fita impossible si, a banda de cuidar la dieta, fer esport i viure sense estrès, hem treballat en unes condicions òptimes de seguretat al llarg de la nostra vida laboral. Es evident que amb 65 anys no tindrem les mateixes condicions físiques ni mentals que a l’inici de la nostra carrera, però per a gaudir de la jubilació amb autonomia i tenir un envelliment actiu cal haver-se cuidat durant els anys que hem estat treballant.

L’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA) ha posat en marxa la campanya “Treballs saludables a cada edat” que se centrarà en la gestió del treball saludable i productiu a totes les edats dels treballadors. Estarà vigent durant 2016 i 2017 amb l’objectiu d’impulsar pràctiques de treball saludables entre els treballadors joves i desenvolupar unes condicions de treball favorables que promoguin la sostenibilitat del treball al llarg de la vida laboral i que garanteixin un envelliment actiu i saludable.

33.treball_envelliment_saludable

Segons l’EU-OSHA, es preveu que en 2030 els treballadors de entre 55 i 64 anys representaran el  30% de la població activa en molts països d’Europa. L’edat de jubilació s’està retardant en nombrosos estats membres i és probable que molts treballadors s’enfrontin a una vida laboral més llarga. Per tant, cal fer esforços per garantir unes condicions segures i saludables al llarg de tota la vida laboral.

Aquest envelliment de la població activa presenta diversos reptes tant a empresaris com a treballadors. En primer lloc cal tenir en compte que la prolongació de la vida laboral, acompanyada d’una prolongació a l’exposició dels riscos laborals, pot desembocar en més treballadors amb problemes de salut crònics i necessitats específiques. Hem de ser conscients que les persones grans poden ser més vulnerables a possibles perills, sobretot en determinats sectors i llocs de treball que impliquen molta càrrega de treball físic i mental. Finalment, s’ha de tenir present el repte que suposa, a una escala social, el fet d’abordar la discriminació per motius d’edat.

La campanya s’ha centrat en promoure el treball sostenible i l’envelliment saludable des de que es comença a treballar fins a la jubilació i en subratllar la importància de la prevenció en totes les edats. També es vol ajudar els empresaris i treballadors amb informació i eines que afavoreixin la gestió de la seguretat i la salut laboral (SST) des d’una perspectiva de l’edat, i facilitar l’intercanvi d’informació i bones pràctiques.

El canvi demogràfic representa per al conjunt de la Unió Europea un dels principals reptes per als propers anys. Per afrontar-lo, el marc estratègic en matèria de salut i seguretat en el treball 2014-2020 de la UE estableix mesures per promoure bones pràctiques i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball de tots els treballadors.

Es pot comprar una cadira de rodes amb taps de plàstic?

Algun cop us heu preguntat on van a parar els taps de plàstic que recollim a casa, a la feina o a la escola dels nostres fills? O si realment es destinen tots els beneficis de la recollida a causes benèfiques? Es possible fer negoci amb aquest producte? Aquesta setmana al blog de DIXIT intentarem aclarir conceptes i tombar “mites” entorn a aquests petits objectes de plàstic.

Des de fa uns anys el reciclatge dels taps de plàstic ha deixat de ser només una causa mediambiental i s’ha convertit també en una social. Però que tindran els taps que no tinguin altres materials plàstics que els fan objecte d’una recol·lecció tan escrupolosa. En primer lloc és tracta del tipus de plàstic del que estan fets: són polímers d’alta qualitat, sobretot polietilè d’alta densitat i polipropilè, que tenen infinitud d’usos en la indústria del plàstic. En segon lloc, la seva mida fa que sigui relativament fàcil la seva recollida i emmagatzematge, a més, arriben, pràcticament nets a les plantes de reciclatge i tractament de residus.

32.taps

Tot això fa que sigui un producte molt valorat en el sector, el seu preu està entre els 200 i 300 euros la tona (uns 500.000 taps), és a dir, entre 0,0004 i 0,0006 cèntims d’euro per tap. Però es fa difícil pensar que algú, des de casa seva, s’hi vulgui dedicar professionalment a la recollida de taps de plàstic. En canvi, és tracta d’un producte ideal per recollir per part d’empreses, associacions i entitats amb finalitats benèfiques. A més, algunes empreses de plàstics, que reconeixen que aquesta línia de negoci ja suposa el 20% del total dels seus ingressos, asseguren que només treballen amb associacions benèfiques a les que demanen justificant del destí final dels fons recaptats.

Per això la feina que fan les entitats i associacions és clau. S’encarreguen de la recollida a escoles, empreses, domicilis o altres entitats, i després porten els taps a les plantes de tractament i reciclatge. Aquestes no han de pagar la mà d’obra per a separar els taps, només els trituren i els converteixen en un material anomenat gransa. La gransa es paga a uns 500 euros la tona i s’utilitza per a fabricar, sobretot, capses de fruita. Les entitats utilitzen els diners recaptats per a millorar la vida de les persones que ho necessiten.

Hi ha molts exemples d’objectius aconseguits gràcies als taps de plàstic, però en destaquem els de l’Associació Amics d’en Biel, que des de la seva creació en 2013 ja han aconseguit més de 14.000 euros, que han servit per finançar cadires de rodes o aparells per a nens amb alguna discapacitat.

Cadira de rodes amb material reciclat

Bernat Villa i Adrià Sallés no han utilitzat taps de plàstic per fabricar el seu prototip de cadira de rodes, però si materials que podem trobar en qualsevol deixalleria o punt verd: tubs de PVC, rodes de bicicleta, rodes de carretó d’hipermercat, cargols i femelles. Es tracta del projecte de fi de grau d’aquests dos estudiants d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte cursat a l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aerospacial i Audiovisuals de Terrassa.

La cadira ha estat batejada com a Do it yourself wheelchair i està pensada perquè es pugui muntar en uns quinze minuts. La idea dels dos joves no és comercialitzar la cadira sinó que han posat el disseny al servei d’ONG per tal que aquestes puguin acostar la cadira a les persones que ho necessiten. A més també és van marcar com a objectiu la inclusió social en països en vies de desenvolupament i van pensar que el millor no era enviar la cadira construïda sinó posar el disseny a disposició de les organitzacions que treballen en aquests països. Per a més informació sobre aquest projecte podeu visitar web de la Fundació Isidre Esteve, que col·labora en la iniciativa.

 

Emprenedoria i barri

Sense cap mena de dubte l’experiència és un grau, però si aquesta no és transmet o no és comparteix, aleshores s’acaba desaprofitant.  Avui us volem parlar de la iniciativa  “Emprenedoria i Barri”, un projecte intergeneracional promogut per la Fundació Pere Tarrés i Facebook per aprofitar l’experiència d’empresaris majors de 50 anys i l’ha combinat amb l’entusiasme i l’habilitat de joves entre 14 i 16 anys, amb la tecnologia i les xarxes socials per posar a prova la combinació de diverses “dimensions” dins d’un entorn educatiu i social (de barri). L’objectiu principal del projecte era donar valor als coneixements d’emprenedors i convertir el centre educatiu en un agent obert al seu entorn, utilitzant Facebook com a eina principal.

Les diferents dimensions en les que les dues generacions han compartit experiències han estat: la dimensió tecnològica, que ha premés utilitzar Facebook com a eina de treball nova i diferent i ha proporcionat un munt de possibilitats per aprendre i compartir. La dimensió humana, per connectar dues generacions: joves i grans. La dimensió social per interactuar amb els veïns i veïnes del barri i de la ciutat, i la dimensió educativa per convertir el centre educatiu en un agent obert al seu entorn.

31.emprenedoria_barri

L’experiència ha estat molt positiva tant per als participants com per als organitzadors. Els joves ja poden explicar el que significa aquesta paraula tan de moda, per uns dies, s’han convertit en emprenedors i emprenedores. El fet de poder utilitzar Facebook com a eina educativa també ha estat molt positiu. Per als alumnes ha representat una forma alternativa d’aprendre i els empresaris s’han pogut nodrir de la visió innovadora dels anomenats nadius digitals. Els veïns i veïnes del barri també han pogut compartir experiències amb els participants, ja que el centre educatiu ha obert les portes a tothom.

El projecte s’ha dut a terme amb alumnes d’ESO de l’Escola Virolai de Barcelona durant el curs passat, i recentment s’han presentat les conclusions. Dels aspectes més destacats pels joves, empresaris i professors que hi han participat, han estat el fet d’interactuar amb persones alienes al seu entorn, i utilitzar una plataforma social per treballar i compartir les seves experiències. S’ha constatat que el rol del docent ha passat de ser un simple transmissor de coneixements a ser dinamitzador, en formar part d’un projecte que es construeix a poc a poc entre tots els participants.

També s’ha vist que cal acompanyar i donar suport als joves en l’ús responsable de la tecnologia, ja que la utilitzen diàriament, en tots els àmbits de la seva vida, inclòs l’educatiu. Tant professors com alumnes, han d’adquirir i desenvolupar competències digitals, per treure un major partit de la tecnologia que tenen al seu abast.

Podeu trobar més informació sobre aquest projecte al web de la Fundació Pere Tarrés.

Barcelona Actua: una xarxa solidària

Un altre exemple d’emprenedoria social és la plataforma Barcelona Actua (BAC). Es tracta d’una comunitat virtual d’ajuda desinteressada amb projectes de proximitat dirigits a donar suport a persones i famílies en risc d’exclusió social. La iniciativa també inclou opcions d’oci, intercanvi d’objectes o favors i propostes culturals.

L’objectiu és crear una comunitat que potenciï l’ajuda mútua i la implicació de les persones en l’acció social del seu entorn més proper. La creadora d’aquesta cadena de favors és l’emprenedora Laia Serrano que fa 4 anys va veure com en plena crisi un nou model de ciutat era “tan necessària com possible” més solidària i sensible amb els més desfavorits.

La plataforma situa l’acció social com a l’eix vertebrador de tota la comunitat. A través de l’espai BACtauler es potencia l’ajuda mútua a partir d’oferiments i demandes concretes, sorgides des de l’altruisme i la generositat. Ja hi ha 12.000 persones que interactuen i formem part de la comunitat. I són nombroses les empreses que hi canalitzen les seves aportacions socials: Carnival, Alqvimia, Tarannà, Social Car, Sesaelec o Gaes, són alguns exemples.

 

Iniciatives per lluitar contra la pobresa energètica

Pobresa energètica és un terme que malauradament ha pres força rellevància els darrers anys i que fa referència a la dificultat o la incapacitat de mantenir l’habitatge en unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu)  a un preu just. Les causes principals són la penúria, l’encariment i la qualitat insuficient de l’habitatge i els elevats preus de l’energia.

Les llars que la pateixen, normalment han de fer front a l’endeutament, a impactes sobre la salut física i mental i a la degradació dels seus edificis. També en pateix les conseqüències el medi ambient a causa de l’augment significatiu de les emissions de CO2. Hi ha moltes iniciatives que treballen per combatre la pobresa energètica a l’estat espanyol i a Catalunya i a l’entrada d’aquesta setmana us en mostrem algunes:

30.fuel_poverty

Ecoserveis

Associació que vol donar a conèixer les tecnologies renovables, implementar mesures per fer un ús eficient de l’energia i garantir el dret i l’accés a l’energia a un preu just. Ecoserveis s’encarrega de formar a agents socials, buscar solucions per a professionals i administracions i intervenir a les llars dels usuaris en situació de vulnerabilitat per assegurar un ús conscient i transformador de l’energia. També porten a terme estudis i publicacions com aquesta Guia per actuar davant de la pobresa energètica.

Fuel Poverty Group

El Fuel Poverty Group és una organització que s’auto-defineix com una xarxa de persones i entitats unides per combatre la pobresa energètica des de tots els fronts. Hi ha professionals de diversos àmbits, com les ciències socials, el voluntariat, l’activisme,  l’enginyeria o les ciències ambientals. Es tracta d’un grup heterogeni que permet l’enriquiment mútu i la integritat en les seves intervencions, i anima a sumar-s’hi a tota la ciutadania.

L’objectiu principal del grup és oferir estratègies d’estalvi sostenible en el temps amb l’objectiu de disminuir la pobresa energètica a les llars vulnerables. Aquest assessorament el realitzen mitjançant tres tipus d’actuacions: tallers d’eficiència energètica i comprensió de la factura de la llum, punts d’informació individualitzats i assessoraments als domicilis.

Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)

L’Aliança contra la Pobresa Energètica està formada per diferents federacions d’associacions de veïns de Catalunya, plataformes per la lluita de drets socials (Aigua és Vida o Plataforma per la Hipoteca), l’Observatori del Deute en la Globalització o la Unió de Consumidors de Catalunya, entre d’altres. L’APE va néixer a Barcelona però actuen a tot el territori espanyol i demanen:
– Accés universal als serveis bàsics per a tota la família, malgrat que aquesta no pugui pagar, ha de tenir uns serveis mínims que li permeti viure amb dignitat.
– Aturar els talls indiscriminats. Que les administracions exerceixin el seu paper de garants dels drets humans i no deixin aquesta decisió a les empreses subministradores.
– Que tots els costos de vetllar per aquests serveis bàsics siguin assumits per les pròpies companyies.
– Que es facin públiques les dades de tots els talls que s’han produït des de 2005 i que aquestes siguin trameses a l’IDESCAT

Llei contra la pobresa energètica

El 5 d’agost de 2015 es va publicar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Però el Consell de Ministres va presentar recurs i petició de suspensió davant del Tribunal Constitucional de diversos articles d’aquesta llei. Tot i això, la Generalitat ja va transmetre la seva intenció de garantir els drets dels ciutadans davant d’aquest recurs.

D’altra banda, el govern de Catalunya avança en la lluita contra la pobresa energètica amb la signatura de 14 convenis amb distribuïdores d’aigua per concedir ajuts a fons perdut o a aplicar descomptes notables en el cost dels consums mínims a persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial.

 

El catàleg DIXIT s’integra al CCUC

DIXIT ha integrat recentment el seu fons bibliogràfic al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). DIXIT compta amb un fons de 18.000 volums repartits en tres centres especialitzats en l’àmbit d’afers socials i drets de ciutadania ubicats a Barcelona, Girona i Vic. El Centre de Documentació Juvenil, especialitzat en polítiques de joventut, també ha integrat el seu fons (14.000 volums) al CCUC.

34.biblioteca_dixit

Amb aquestes incorporacions, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha aportat al CCUC un total de 25.903 registres bibliogràfics, dels quals 13.654 han resultat registres nous i 12.249 han estat duplicats amb registres ja existents. Aquesta integració permetrà el posicionament estratègic del coneixement especialitzat en afers socials del Departament. També millorarà la informació bibliogràfica oferta a la comunitat universitària i investigadora d’aquest àmbit d’intervenció, permetrà l’accés de les persones usuàries dels centres de documentació del Departament al fons del CCUC i al préstec interbibliotecari amb la resta d’institucions participants del CCUC.

Enguany s’han integrat també al CCUC els fons bibliogràfics de la Direcció General de Política Lingüística, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Institut Català Internacional per la Pau i la Escuela Superior de Diseño y Moda.

A nivell tècnic, la integració al CCUC també obre la possibilitat de participar en projectes i repositoris col·laboratius del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

34.llibres2

El CCUC és un catàleg amb més de 5 milions de títols que dóna accés a més de 10 milions de documents físics. Aquest impressionant catàleg incorpora els fons bibliogràfics de les biblioteques membres del CSUC (totes les universitats de Catalunya), de les biblioteques associades, com la Biblioteca de Catalunya, i de biblioteques col·laboradores de procedència ben diversa. En aquest enllaç podeu consultar el número d’institucions i entitats que conformen el CCUC.

Pels bibliotecaris/es, el CCUC és una eina de catalogació cooperativa que ha permès la unificació de pautes i normatives, la catalogació per còpia i la major visibilitat dels seus fons. I per les persones usuàries de les totes biblioteques que l’integren, és l’oportunitat d’accedir a un fons ric i variat, de demanar llibres en préstec i còpies d’articles i altres documents de tot el seu fons bibliogràfic.

 

El lleure a l’estiu: treballar, formar-se i viatjar

Si teniu més de 18 anys i encara no sabeu què fer durant aquestes vacances, des del blog de DIXIT us proposem la possibilitat de treballar i/o formar-vos en el món del lleure. A més d’ampliar el vostre ventall d’opcions professionals tindreu l’oportunitat de viatjar, gaudir i compartir experiències en casals d’estiu, colònies, campaments, activitats extraescolars o establiments turístics. Tant si ja teniu el títol de monitor o director i voleu ampliar la vostra formació i experiència, com si us apropeu de nou al sector, l’estiu és el moment ideal per fer-ho.

Formació

Els cursos intensius que ofereixen escoles i entitats durant l’estiu són nombrosos. Estan regulats per la Direcció General de Joventut, que ha publicat un cercador de cursos al seu web que és molt útil, tant si teniu clar el que esteu cercant com si voleu fer una ullada per aclarir dubtes i acabar de prendre una decisió.

Els cursos per a obtenir el títol de monitor o director de lleure tenen una part teòrica i una part pràctica. El de monitor té una durada mínima de 310 hores (150 teòriques i 160 de pràctiques), i el de director una durada mínima de 410 hores (290 teòriques i 120 pràctiques). També teniu l’opció de convalidar part dels mòduls dels cursos amb estudis universitaris i dos anys d’experiència en el món del lleure (700 hores com a mínim). Podeu consultar les convalidacions a les escoles del lleure que hi ha a Catalunya.

28.lleure_estiu

Treball

Durant els mesos d’estiu l’activitat en el sector del lleure augmenta considerablement i els gairebé tres mesos de vacances escolars representen un increment de la demanda en el sector. Casals, colònies, campaments, rutes, camps de treball, ludoteques o establiments amb animació turística són els llocs on podreu trobar feina si teniu la titulació adequada.

Actualment hi ha molta demanda d’aquest tipus d’ofertes en estades internacionals per a que els infants i joves aprenguin idiomes. Si teniu un bon nivell d’anglès, francès o alemany, aquesta pot ser una bona oportunitat professional per gaudir de l’estiu viatjant i treballant.

La Direcció General de Joventut posa a la vostra disposició un lloc web on trobareu els requisits i condicions laborals de l’àmbit del lleure educatiu i sociocultural, una borsa de treball d’activitats de lleure infantil i juvenil, i una llista d’entitats, escoles i associacions del sector del lleure d’arreu de Catalunya on es pot demanar feina.

Una altra opció és treballar com a voluntari en projectes socials relacionats amb el lleure educatiu, que també n’hi ha molts durant l’estiu. A pàgines com hacesfalta.org, ONGVoluntariat o AIPC-Pandora, hi ha aquestes iniciatives que es desenvolupen tant a territori nacional com internacional.

 

Cohousing: una alternativa d’allotjament per a la gent gran

L’habitatge col·laboratiu (cohousing en anglès) encara no és gaire conegut al nostre país, però es planteja com una alternativa real d’allotjament a curt termini, especialment per a la gent gran. Consisteix en una comunitat de persones usuàries que s’uneix en cooperativa per conviure en un conjunt d’habitatges, amb espais d’ús privat i zones comunes.

El concepte de jubilació i de vellesa ha canviat molt en els darrers anys. La gent gran ja no és percebuda com un col·lectiu que només consumeix recursos socials i assistencials i cada cop tenen més rellevància en l’àmbit social i més pes en el familiar. El fet de disposar d’aquest tipus d’habitatge significa viure la vellesa d’una manera alternativa a les residències geriàtriques, a la casa dels familiars, o a la soledat.

27.cohousing

En un allotjament col·laboratiu es conserva la intimitat en disposar d’un espai privat, i a la vegada es guanya la companyia d’altres usuaris amb qui compartir interessos i realitzar activitats comunes. Tot contribueix a viure aquesta etapa de forma activa i amb llibertat. I és que des del primer moment en que es constitueix la cooperativa, els socis són els que prenen totes les decisions: des del color de les rajoles, fins a com seran i per a què es faran servir els espais i serveis comuns. Tot és decideix de manera assembleària.

Model Andel

El cohousing es basa en el model Andel dels països escandinaus, on la propietat dels immobles és de la cooperativa i els seus membres en són usuaris a canvi del pagament d’una entrada inicial retornable i una quota mensual assequible. L’habitatge col·laboratiu ja està molt estès a països com Dinamarca, Noruega, Suècia, Canadà o els Estats Units.

El Model Andel presenta una sèrie d’avantatges: per als socis, perquè no han de pagar una hipoteca a llarg termini ni un lloguer desorbitat; per a l’administració, que genera habitatge assequible i permanent des d’una iniciativa privada i sense ànim de lucre, reduint la despesa pública en habitatge; i per al conjunt de la societat, ja que els diners que l’administració pública s’estalvia en habitatge social pot dedicar-los a altres àmbits. A més, aquest model fomenta la creació de teixit social entre les persones.

Projecte Movicoma

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) està realitzant un projecte d’investigació Movicoma sobre el cohousing a l’estat espanyol. L’objectiu és identificar els factors que incideixen en el sorgiment i desenvolupament, expansió i consolidació de l’habitatge col·laboratiu per a gent gran a l’estat espanyol, per a poder avaluar després l’impacte psicosocial en les persones. Una hipòtesi és que és possible que consumeixin menys recursos sanitaris i socials.

El primer pas en la investigació ha estat l’elaboració d’un mapa per localitzar els diversos projectes d’habitatge col·laboratiu per a gent gran i en quina fase estan. A Catalunya n’hi ha dos: la Muralleta i la Cooperativa Obrera d’Habitatges.

La Muralleta

A la petita població de Santa Oliva, a la comarca del Baix Penedès, hi ha La Muralleta: “un col·lectiu de persones madures, constituïts en cooperativa amb la idea de desenvolupar un projecte autogestionat i a la nostra mida”, tal com es defineixen els membres de la cooperativa. L’espai destinat a l’habitatge és modest però funcional, amb espais amples, banys adaptats i portes corredisses, per poder viure amb tota l’autonomia possible en 60 m2. L’espai dedicat a les zones comunes és molt gran, fins a 10 mil m2, per facilitar l’organització d’activitats en plena naturalesa. Disposen de jardins i d’un hort comú on conreen la terra aplicant tècniques tradicionals, ecològiques i biodinàmiques. Tots els espais estan habilitats per a que hi pugin accedir persones amb discapacitat.

27.muralleta

Actualment tenen en marxa una segona fase del projecte, que constarà de 6 nous habitatges i més zones comunes, com una piscina o un gimnàs per a fer rehabilitació.

Cooperativa Obrera d’Habitatges

Al Prat de Llobregat podem trobar un altre exemple de cohousing, es tracta de la Cooperativa Obrera d’Habitatges, que porta en funcionament des dels anys 60 i que ha participat, conjuntament amb l’administració pública i amb empreses privades, en la construcció de moltes promocions de pisos i espais cooperatius. I és que fer de nexe entre l’administració i la empresa -per fomentar l’ús cooperatiu i no especulatiu dels espais públics i privats- és una de les virtuts de les cooperatives d’habitatges.

27.cohousing2

Sostre Cívic

Una altra experiència interessant de comentar és la de l’entitat Sostre Cívic que facilita la constitució de cooperatives i l’accés a aquest tipus d’habitatges als seus socis. L’entitat és defineix com un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge i un espai on trobar les persones amb les mateixes inquietuds i necessitats, projectes i recursos per desenvolupar-los de manera cooperativa.

El model cooperatiu pot ser una bona opció d’accés a l’habitatge no només per a la gent gran, també per a famílies, joves, etc., i convertir-se en una via que usuaris, administracions i empreses poden utilitzar plegats per combatre els efectes de la bombolla immobiliària per a que l’habitatge sigui un dret i no un negoci especulatiu.

TEBvist, la mirada de la discapacitat intel·lectual sense complexos

TEBvist és la primera televisió de Catalunya feta íntegrament per persones amb discapacitat:  guió, maquillatge, gravació, muntatge, presentació o edició… En tot el procés només hi participen les persones usuàries i monitors/es del Grup Cooperatiu TEB, entitat que treballa per aconseguir una vida inclusiva per a aquest col·lectiu. “Som com som” és el lema corporatiu del canal en línia, que expressa clarament la seva pretensió de mostrar-se al món sense complexos ni paternalismes.

26.logo_tebvist

Davant de l’oferta comunicativa actual és difícil crear (i trobar) un producte original i de qualitat, i més encara si hi sumem la vessant social. TEBvist, un projecte fet amb pocs mitjans, reuneix aquestes condicions i, per això, no és casualitat que hagi rebut el premi del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona als Mitjans de Comunicació en la categoria d’Internet. El jurat va destacar la qualitat del producte i la feina i reflexió que hi ha al darrere del canal, tot i els pocs mitjans dels que disposen. Josep Maria Soro és el director del projecte i creu que aquest premi és una injecció de moral i autoestima per a tots els qui hi participen.

Aquest canal porta dos anys en línia i, segons el seu director, va sorgir com a resposta a una necessitat, ja que la taxa d’atur entre les persones amb discapacitat intel·lectual és molt elevada i es necessitava un projecte de formació atractiu i motivador com aquest. Soro també destaca el procés creatiu i formatiu que hi ha darrere de cada programa i considera que és tant o més important com el resultat final que veiem a la pantalla.

De vegades ens miren estrany, com si estiguéssim malalts. Algunes persones pensen que no sabem fer res o que no podem treballar igual que tothom. Alguns creuen que no tenim opinió, o que no sabem expressar-la…”. Així es manifesten els participants de TEBvist en un dels seus vídeos promocionals per reivindicar l’accés als mitjans de comunicació de les persones amb discapacitat intel·lectual i visibilitzar les pròpies capacitats i trencar amb tòpics i barreres.

El contingut del portal s’actualitza cada mes amb un programa que inclou dos reportatges i una entrevista. Han estat molt comentades a les xarxes les entrevistes fetes a l’actor Toni Albà i als periodistes Antoni Bassas i Carles Capdevila, qui va comentar que havia estat la millor entrevista que li havien fet mai perquè estava plena de veritat. També va tenir força repercussió el reportatge Una Escola per a tothom, en què es tracta el tema de l’escola inclusiva amb el seguiment diari de dos infants amb discapacitats intel·lectuals severes a les seves escoles.

Des de el passat mes d’octubre el Grup TEB ha ampliat els seus horitzons comunicatius amb un projecte radiofònic en col·laboració amb Cooltura FM. Es tracta d’un espai setmanal que podeu escoltar cada diumenge i que es realitza a partir de l’aprenentatge radiofònic dels equips de les delegacions del grup TEB a Castellar del Vallès, i als barris de la Barceloneta i Verdum de Barcelona.

 

Bullying a alumnes LGTBI

La guia Parlem de Bullying, elaborada pel Consell de la Joventut de Barcelona, defineix l’assetjament escolar -o bullying- com el poder que exerceix un o diversos alumnes sobre un altre amb la intenció de fer mal i sense que la víctima tingui la possibilitat de defensar-se. Aquest tipus d’agressions poden ser tant directes com indirectes (més difícils de detectar) i de diferents tipus: físiques, verbals o relacionals. És una situació de conflicte en la que intervenen víctima, agressors i observadors.

25.bullying_lgtbi_noi

Aquest comportament té unes característiques concretes que el fan diferent d’altres tipus de conflicte o agressió: com la intenció constant d’atacar la víctima o que el sentiment de compassió no atura el comportament dels agressors.

Bullying lgtbfòbic

Quan l’assetjament està lligat a la discriminació per motius d’orientació sexual i/o identitat de gènere, parlem de bullying lgtbfòbic.

Colegas. Bullying en las escuelas és una guia creada amb el suport de la comissió europea dins del programa Daphne II que parla sobre el bullying a alumnes LGTBI.

L’adolescència és una etapa de recerca de la pròpia identitat i també quan es dóna molta importància a ser acceptat dins d’uns paràmetres de “normalitat”. Segons la guia, en aquestes edats qualsevol cosa diferent de nosaltres ens atemoreix, no ens fa sentir bé i ens incomoda. Tractar de conèixer una mica allò diferent de nosaltres requereix esforç, consciència i autocontrol. Sempre serà més fàcil assenyalar el diferent i utilitzar aquesta diferència per confirmar la nostra identitat i posició davant els altres. El que s’ataca amb el bullying és la diferència.

La realitat de les aules és que hi ha infants i adolescents que no s’ajusten als patrons de feminitat o masculinitat majoritaris i pateixen l’agressió constant, física i/o verbal, per part d’alguns dels seus companys. No hi ha dades generals per establir xifres exactes, però sí estudis com l’informe realitzat per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB), que mostra que el 57% dels joves LGTBI consultats havien patit algun tipus de violència física o psíquica dins de l’àmbit educatiu.

Conseqüencies

Els informes i guies sobre el tema coincideixen en que es tendeix a banalitzar les “causes” (excuses) que propicien aquestes agressions amb frases del tipus “això són coses de joves”, “això ha passat tota la vida…”, etc. Però les conseqüències poden arribar a ser molt greus i en alguns casos irreparables.

Aquest tipus d’assetjament causa una situació d’estrès entre les víctimes amb pèrdua d’autoestima i confiança en sí mateixes i en els altres, comportament nerviós, aïllament de la resta de la classe, falta de concentració i baix rendiment escolar.

En alguns casos es poden donar casos de depressió, autolesions, ansietat, pànic, desordres alimentaris i, fins i tot, intents de suïcidi.

25.stop_bullying

Recursos

A part de les guies i l’informe citats anteriorment, a continuació us oferim una sèrie de recursos i fonts d’informació per lluitar contra la lgtbfòbia a les aules:

  • Prevenció i detecció de l’assetjament és una guia del portal Família i Escola on hi ha informació i recursos per saber què és l’assetjament, com detectar si un infant o adolescent el pateix i com col·laborar per fer-hi front.
  • El sindicat basc STEE-EILAS va elaborar Besos, una unitat didàctica per treballar i reflexionar sobre la diversitat de les relacions personals amb l’objectiu de coeducar davant de situacions d’homo/lesbofòbia.
  • It’s getts better és una plataforma internacional que proporciona recolzament a joves estudiants LGTBI víctimes de bullying. Donen suport a l’autorealització i l’empoderament dels joves i adolescents LGTBI per a que aconsegueixin desenvolupar tot el seu potencial personal, acadèmic i professional. Se’ls pot seguir a les xarxes socials amb les etiquetes #ContraelBullying #TodoMejora.
  • I finalment, Familias de Colores és un material didàctic per treballar la diversitat afectiva, sexual i personal en l’ensenyament infantil i primari. Està elaborat per la Federació Estatal de Lesbianes Gais Transexuals i Bisexuals (FELGTB) i el sindicat CCOO.