A la recerca de dades i testimonis del sensellarisme

Com cada primavera, i ja en són quatre, la Fundació Arrels busca voluntaris per al cens de persones que dormen al carrer a Barcelona que farà la nit del 12 de juny. En necessita més de 700 per arribar a tots els barris de la capital. La participació de persones desinteressades és fonamental per arribar a tots els racons. A Tarragona, per exemple, 145 van participar en el recompte que es va organitzar la nit del 14 de maig, i Sabadell també en buscava per al dia 21 de maig.

El cens, que s’emmarca dins del projecte The European end street Homelessness –liderat per l’organització britànica World Habitat–, té un doble objectiu. D’una banda, permet obtenir dades concretes amb què dissenyar i desenvolupar accions i projectes. Quan el cens es realitza de forma periòdica, es pot veure l’evolució a nivell global i individual. D’altra banda, serveix per sensibilitzar la ciutadania sobre el fenomen del sensellarisme.

Dos voluntaris del cens de 2018
Dos voluntaris estudien la zona de Barcelona a recorrer durant el cens del 2018. Foto: Arrels

Una nit per observar i escoltar

Organitzats en petits grups, els voluntaris dels recomptes recorren les ciutats a la recerca de persones que dormen al carrer. Els compten i prenen nota de dades bàsiques com el sexe, el lloc on pernocta (al ras, sota cobert, en caixers o dins de vehicles), l’adreça exacta i si té animals. Censos com el de Barcelona permeten obtenir més informació per conèixer la situació de la persona i el seu grau de vulnerabilitat.

En aquest cas, els voluntaris no només s’han de fixar les característiques del lloc on dorm la persona sense llar, sinó també en la roba, el cos i el comportament de les persones sensesostre que troben. A més, parlen amb aquelles que en tenen ganes per saber quant temps fa que viuen al carrer, si tenen alguna malaltia, si es troben en situació administrativa irregular, si reben alguna prestació o si han patit agressions, entre altres.

Tres voluntaris conversen amb una persona sense llar durant el cens del 2018.
Tres voluntaris conversen amb una persona sense llar durant el cens del 2018. Foto: Arrels

“Haver de dormir al carrer et deixa el cor arrugat”, explicava la Maria als voluntaris fa un any, quan feia dos mesos que vivia al carrer després que la desnonessin. Ella és una de les 332 persones que van accedir a respondre a les preguntes dels voluntaris durant el cens del 2018. Aquella nit en van trobar 830, però n’eren com a mínim 956. Durant el recompte d’aquest maig a  Tarragona, van trobar 70 persones dormint al carrer i 14, a l’alberg; 35 més que fa dos anys.

Aquests relats colpidors no deixen indiferents els voluntaris. Molts asseguren que la mirada els ha canviat perquè s’han trobat “amb persones com tu i com jo, amables i col·laboradores que han compartit moments molt íntims amb persones totalment desconegudes”. “M’ha impactat una entrevista a un home que està al carrer perquè fa un any que va perdre els seus pares i no va poder seguir pagant la hipoteca”, relatava un d’ells.

Recursos per quan es viu al carrer

Arrels rep diverses peticions cada dia de persones que viuen al carrer per si s’hi poden anar a dutxar o a passar la nit. Com no pot fer front a totes les seves necessitats, ha editat una guia amb més de 70 recursos públics i privats de Barcelona i als quals les persones sense llar poden accedir directament, sense necessitat de tenir un treballador/a social.

És una eina especialment útil per a les persones que fa menys temps que viuen al carrer però també per als veïns que els truquen cada dia preocupats per alguna persona sense sostre –així els podran orientar–. A més de consells de cinc persones que dormen al carrer o ho feien fins fa poc, conté informació útil sobre on menjar, on dormir, on dutxar-se o rentar la roba, com buscar feina, entre altres. També compta amb un mapa que alhora que mostra la ubicació dels recursos, evidencia que els recursos per dormir són pocs i estan dispersos, o que els serveis de dutxes i de bugaderia són insuficients.

Mapa de recursos per a persones sense llar elaborat per Arrels Fundació.

Primer la llar

Arrels té clar que una persona només pot començar a recuperar-se de la vida al carrer quan té un lloc segur on viure. Necessiten suport psicològic, estabilitat econòmica, reconstruir la xarxa de suport, no haver d’esperar setmanes o mesos per accedir a un sostre… Per això, defensa que invertir en habitatges per a aquest col·lectiu aporta més beneficis per a la persona i la societat.

En aquesta línia, Sant Joan de Déu aposta pel housing first, un model d’intervenció per a persones que viuen al carrer que prioritza l’accés a un habitatge assequible i permanent, alhora que ofereix suport psicosocial, sanitari, etc., com a primer pas d’un procés de reinserció social. A DIXIT TV podeu recuperar el vídeo de la conferència organitzada per DIXIT a Barcelona al març, en què també va intervenir una persona participant del servei. A més, a la nostra web trobareu un dossier temàtic centrat en habitatge i intervenció social.

Fotografies per visibilitzar realitats

Una imatge val més que mil paraules. Una fotografia és molt més que la captura de la llum; plasma realitats i pot transmetre emocions de l’autor i dels protagonistes i generar-ne a l’espectador. És, sense cap mena de dubte, una potent eina de comunicació. Però, de vegades, les imatges no responen a la realitat i, d’altres, la realitat no apareix a les imatges. En aquesta entrada us parlem de dos d’aquests casos i de com els col·lectius afectats no s’han quedat de braços plegats.

Imatges per trencar tòpics sobre la infermeria

La infermeria és víctima d’estereotips que no responen a la realitat i la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació, entre altres, poden contribuir a mantenir-los. Sovint es presenta com una professió supeditada a altres professionals de la salut, totalment feminitzada, sense unes competències pròpies, amb rols hipersexualitzats i identificant-la amb elements com ara còfies o minifaldilles.

Per fer-hi front i per mostrar la feina real que fan, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha creat un banc d’imatges que disposa de més d’un centenar de fotografies amb professionals fent cures a centres d’atenció primària i sociosanitaris, a hospitals i en domicilis particulars, però també fent altres tasques com recerca a la biblioteca i al laboratori, o participant en intervencions quirúrgiques, entre altres.

  • Una infermera pediàtrica mesura la talla d'un nadó al CASAP Castelldefels.
  • Infermeres atenció domiciliària cura ferides hospital Mollet

El COIB sosté que l’evolució professional, acadèmica i científica que ha viscut aquesta professió en les últimes dècades sovint no es veu reflectida en la imatge que es dona de les infermeres i infermers com a professionals autònoms. D’aquí la creació del Banc d’Imatges Infermeres (BII), el primer d’accés lliure del sector sanitari català. És un gran projecte documental ja que està previst que properament disposi de 3.200 fotografies preses a centres de tota la demarcació de Barcelona.

Visibilitzar els invisibles

L’altre col·lectiu afectat és el dels sensesostre. Sovint són un col·lectiu invisible –no només a les fotografies sinó a ulls dels vianants– i conscient del poder de les imatges, la Fundació Arrels va crear Homeless Commons, un banc d’imatges protagonitzades per persones que havien viscut al carrer. L’objectiu és denunciar la realitat invisible del sensellarisme i canviar la mirada de la societat vers les persones sense llar.

El Manel, el Paco, el Valerio, el Salvador i l’Esteban són algunes de les persones que han viscut al carrer i que han participat en el projecte. Acompanyats de persones voluntàries i treballadores d’Arrels, han fet de models en situacions quotidianes com un sopar, una reunió d’amics o una tarda a l’oficina, situacions que parlen d’abraçades, regals… per reivindicar el dret al caliu d’una llar.

Les imatges es poden adquirir per crear cartells, anuncis, pàgines web i altres dissenys creatius, així com encarregar sessions específiques per aportar valor afegit a la seva comunicació. Es pot comprar la col·lecció completa, que consta de 136 fotografies; alguna de les sèries temàtiques disponibles, amb entre 40 i 54 unitats cadascuna, o col·laborar fer una aportació voluntària a canvi d’una única imatge.

Aquest projecte va en la línia de HomelessFonts, un banc de tipografies creades a partir de cartells escrits per persones que havien viscut al carrer i que poden comprar tant empreses com particulars. Els ingressos que obté Arrels de totes dues iniciatives serveixen per atendre usuaris, que actualment són 1.900.

Aprenent a ser pares

L’arribada d’un fill és un moment extraordinari per a qualsevol família, però està també farcit de dubtes i temors perquè ningú ens prepara per ser pare o mare, més enllà dels cursos de prepart. Com aprenen els progenitors a ser-ho?

El personal sanitari, educatiu i d’afers socials es converteix en referent i resol dubtes de tota mena. També se’n solucionen –i es comparteixen experiències i emocions– en els grups de postpart, lactància i criança, així com a les portes de llars d’infants, dels espais familiars, de les escoles i els instituts.

Internet també és una gran font d’informació, però cal buscar webs i blogs amb informació veraç i contrastada, igual que s’ha de fer davant de dubtes sanitaris (com recomana el Col·legi de Metges de Barcelona amb la campanya #SalutSenseTrampes).

A continuació us presentem un seguit de recursos per ajudar en l’emocionant tasca de ser pares:

Famílies. En aquest apartat del web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies es poden trobar els diferents recursos existents, com el Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF), i les entitats que treballen amb aquests col·lectius.

Família i escola. En aquest portal del Departament d’Educació hi ha molt més que recursos per ajudar els fills en la seva etapa escolar, ja que s’hi tracten temes com el consum de risc de substàncies, la lectura, la prevenció i detecció de conductes d’odi i discriminació, el dol, la igualtat de gènere o el lleure en família, entre altres.

Canal Salut. Aquest web del Departament de Salut disposa d’un apartat específic centrat en els nadons i un altre en la infància i l’adolescència, i en aquesta càpsula de vídeo recorda que a educar, també se n’aprèn:

Protecció Civil per a nens i nenes. Els pares han de vetllar per la seguretat dels infants i aquesta pàgina de Protecció Civil, amb dibuixos, jocs i altres recursos, ajuda a explicar als més petits com minimitzar riscos a l’aigua però també a casa, en grans aglomeracions, en situacions de molt fred o molta calor, etc.

Guia per a mares i pares joves. Tot i que s’endarrereix més la maternitat, n’hi ha que no s’esperen. Per ajudar-los, aquesta guia de la Direcció General de Joventut, recull tràmits, ajuts i serveis per a noves famílies i famílies nombroses, els drets laborals o recursos i idees per conciliar la vida personal, familiar i laboral, entre d’altres, com espais on intercanviar roba infantil o una associació que dona suport a pares adolescents.

Observatori Faros. En aquest portal de l’Hospital de Sant Joan de Déu trobareu informació pròpia com d’altres centres, agrupada tant per edats (des de l’embaràs fins a l’adolescència) com per temàtiques, sobre temes com la nutrició (des de lactància materna a dinars de carmanyola, però també intoleràncies i al·lèrgies i trastorns alimentaris), la salut (sobre tota mena de malalties, a més de sobre prevenció, benestar emocional i activitat física) i la seguretat (al cotxe, a l’aigua, a casa, a l’escola… i primers auxilis) i també sobre el desenvolupament i l’aprenentatge (apartat centrat en l’educació, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies i el temps lliure, entre altres).


Working on a web template on the laptop

En familia. A més d’informació estrictament relacionada amb la salut d’infants i adolescents, en aquest portal de l’Associació Espanyola de Pediatria hi ha articles sobre com comunicar-se amb els fills a les diferents edats, com educar-los en l’ús responsable de les noves tecnologies (i detectar, per exemple, el ciberassetjament), l’anticoncepció o què fer davant les rebequeries o els tatuatges.

Una mica d’humor

A les xarxes també trobareu perfils de professionals reconeguts com la pediatra Lucía Galán, la psicòloga Mamen Jiménez (@lapsicomami) o la dissenyadora gràfica Agustina Guerrero (@agustinaguerrero) que desmitifiquen la criança amb humor i grups com “El club de las malas madres” que, a més de trencar estereotips de mares perfectes, treballen per a la conciliació de la vida familiar i laboral. Internet també conserva el llegat del periodista Carles Capdevila, tant els seus articles com conferències. Per exemple la conferència “Educar de bon humor” que va oferir a DIXIT, no va trigar a fer-se viral.

Medicaments solidaris

Sovint es parla de pobresa energètica, alimentària, habitacional… i també n’hi ha de farmacèutica: malalts crònics sense recursos que no poden fer front al pagament dels medicaments o productes sanitaris que necessiten per manca de diners.

Per combatre aquesta situació que pateixen més de 2,2 milions de persones a tot l’Estat, l’ONG Banc Farmacèutic organitza des de fa anys la campanya Medicaments Solidaris. Actualment prepara la dotzena edició i, per això, cerca 600 voluntaris per dur-la a terme.

Tot i tractar-se d’una iniciativa estatal, que tindrà lloc el 18 de maig, la majoria de farmàcies participants es troben a Catalunya i a l’Aragó, on es farà uns dies més tard, concretament el 24 de maig.

Una voluntària explica la campanya a un client d’una farmàcia.
FOTO: Banc Farmacèutic

Ciutadans i farmàcies participants

Durant el 18 de maig i els dies posteriors, es podran trobar a les farmàcies participants cintes solidàries dissenyades per dur-les com a polsera, al clauer o penjades al retrovisor del cotxe, entre altres. A canvi, demanen un donatiu de dos euros, tot i que es podran fer aportacions superiors i adquirir més d’una cinta.

Les persones que vulguin participar com a voluntaris només s’han d’inscriure a la pàgina web de l’entitat. Podran triar la farmàcia participant on vulguin col·laborar i només s’hi hauran d’estar des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia del 18 de maig.

El Banc Farmacèutic espera que més de 450 farmàcies col·laborin amb aquesta iniciativa que busca fer visible la pobresa farmacèutica i sensibilitzar a la ciutadania i les administracions perquè ningú hagi de deixar de medicar-se.

Una voluntària explica la campanya a uns vianants.
FOTO: Banc Farmacèutic

L’objectiu d’enguany

L’any passat es van recaptar 54.000 euros que van permetre concedir més de 450 ajudes a persones en situació de pobresa farmacèutica. Enguany, el Banc Farmacèutic s’ha proposat recollir més de 55.000 euros per poder ampliar els ajuts.

Aquesta iniciativa no sempre ha tingut aquest format. Les primeres deu edicions de Medicaments Solidaris s’assemblaven més al Gran Recapte d’Aliments, però les dificultats logístiques que comporta la recollida i posterior gestió dels fàrmacs van empènyer l’entitat a canviar el sistema.

Tampoc és l’únic projecte de l’ONG: amb el Fons Social de Medicaments finança els plans de medicació de persones sense recursos directament a les farmàcies de Barcelona i sis municipis propers. També van crear l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica per analitzar el fenomen.

Noves realitats, noves paraules

Les llengües estan vives: apareixen nous termes i paraules ja existents prenen nous significats. Alguns acaben incorporant-se al diccionari amb el temps però d’altres no, encara que envelleixin i siguin correctes. Anticapitalista, biocombustible, bombolla immobiliària, canvi climàtic, ciberatac, gihadisme, mileurista, nanopartícula, obsolescència programada, prima de risc, superilla, troica, xatejar… Són només alguns exemples que podeu trobar en aquesta llista.

Evidentment, també n’hi ha de vinculats als afers socials. En el seu dia paraules com banc d’aliments, copagament, teixit social, teleassistència, tetraplègic o tercer sector van ser neologismes. N’hi ha que són força noves i de plena actualitat com sensellarisme o migrants. Algunes pràcticament només les fan servir els professionals com resiliència, comorbiditat o modelatge, mentre que d’altres són en boca de tothom perquè apareixen constantment als mitjans de comunicació com economia col·laborativa, islamofòbia, mediar o microdonacions.

L’aparició de noves paraules està estretament lligada als canvis socials, tecnològics, etc. Per exemple, en els darrers mesos i anys, el feminisme ha motivat el naixement de noves paraules: hipersexualització del cos, micromasclisme, feminicidis, drets reproductius, fal·locentrisme, sostres de vidre, terra enganxós, bretxa salarial… i sororitat –la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals, i que va ser triada neologisme de 2018–, són només alguns exemples i també ho van ser en el seu dia les diferents formes de violència que pateixen (de gènere, masclista o domèstica).

Els canvis familiars també han generat força neologismes i ara parlem de famílies monoparentals, homoparentals i reconstituïdes, així com de la semiconvivència (que substitueix el manlleu living apart together) i de les relacions de poliamor. Però canviar una paraula no capgira la realitat; de vegades es modifica la forma de descriure les coses per promoure un canvi de mentalitat general i això passa més freqüentment amb col·lectius històricament discriminats com, per exemple, el de les persones amb discapacitat. Des de fa un temps també s’utilitza l’expressió diversitat funcional, tot i que no hi ha prou consens en el sector.

Qui dona el vistiplau als neologismes?

Proposar alternatives en català i adaptacions a la nostra llengua, normalitzar manlleus (paraules d’altres idiomes) i crear nous mots són algunes de les funcions del TERMCAT, el Centre de Terminologia que depèn del Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu és augmentar el cabal lèxic del català i poder donar nom a les noves realitats que cal expressar: des de les més quotidianes i populars, com la gastronomia o els esports, fins a les més especialitzades, com la nanotecnologia o la biomedicina.

Tots els neologismes es recullen a la Neoloteca, un diccionari en línia que l’1 de març va celebrar el seu vintè aniversari amb 11.191 entrades. En total, hi ha 9.144 neologismes especialitzats catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, amb la corresponent definició i les equivalències en altres llengües (13.608 en castellà, 11.880 en francès, 12.764 en anglès i en menor quantitat en altres llengües com l’alemany, l’italià, el llatí per als noms científics, etc.).

La Neoloteca ha estat la via d’entrada i consolidació de termes d’ús ben popular com navegador, web, programari, sida, antiretroviral, màrqueting, veganisme, mosquit tigre, museïtzació, falàfel o xauarma. Fins i tot n’hi ha que ja es consideren desfasats com disquet o fax. El TERMCAT també elabora diversos diccionaris específics per àrees temàtiques, com ja us en vam parlar en aquesta entrada, on destacàvem tots els vinculats a l’àmbit d’afers socials.

Sant Jordi 2019

Sant Jordi és a tocar i com cada any des de DIXIT hem seleccionat algunes de les activitats i iniciatives de caire social i cultural que s’organitzen per celebrar el dia del llibre i la rosa.

Lectures clau

No hi ha Sant Jordi sense llibres i és per això que encetem l’entrada amb el dossier temàtic que hem elaborat des de DIXIT amb una selecció d’assaigs, narrativa i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes. El dossier també inclou una tria de recursos relacionats amb el món de la cultura.

Molt més que una flor

La Fundació IRES vendrà roses per recaptar fons seguint el fil argumental de l’any passat. La campanya de 2018 va ser batejada amb l’etiqueta #TotsSomLlegenda perquè “no calen dracs ni princeses per lluitar, tan sols somnis i reptes a superar”. Enguany ha triat #FemCréixerLaLlavor ja que les llavors s’han de cuidar perquè es converteixin en roses plenes de vida, com fa l’entitat amb les famílies en situació de vulnerabilitat que acompanya. De nou, el drac es farà fotos amb tothom que s’apropi a la parada del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Les roses contra l’oblit dels Amics de la Gent són ja un clàssic de Sant Jordi i compleixen una triple funció. Amb elles, es recapta fons alhora que es sensibilitza i mobilitza la societat davant la soledat no desitjada de les persones grans, i s’afavoreix la inserció laboral de joves en risc d’exclusió perquè s’elaboren al projecte FIL (Formació i Inserció Laboral) de la Fundació Pare Manel.

Tant a les parades de les entitats com al Mercat Social, hi trobareu tota mena de roses: naturals, de roba, de paper, de goma eva, de feltre, de ganxet… i, fins i tot, de galeta! També hi ha llibretes, blocs de notes, samarretes, imants, xocolatines, sabons… amb Sant Jordi, la princesa, el drac i les roses com a protagonistes. La majoria són peces úniques ja que les elaboren artesanalment les persones usuàries de les mateixes entitats, una forma de recaptar fons i afavorir la inserció sociolaboral.

Punts de llibre ben visibles

Un altre dels imperdibles de Sant Jordi són els punts de llibre, com els de l’associació No Somos Invisibles, que dona oportunitats laborals a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes. Enguany hi ha dotze models –pintats segons les capacitats de cada usuari (movent el cap, amb la boca, les mans…)– i es poden comprar amb antelació per internet i el mateix dia davant del número 20 de l’avinguda de Déu de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Punts de llibre de No somos invisibles.

La Fundació Comtal també vendrà roses i punts de llibre sota el lema “Una rosa, una oportunitat”, i destinarà tot el que recapta a donar suport educatiu i acompanyament emocional als infants i joves que més ho necessiten. L’entitat ha fet un concurs de dibuix per triar els dissenys dels punts de llibre i també en ven un dibuixat per la il·lustradora Pilarín Bayés, que els va cedir els drets.

Noves vides per a llibres vells

En el dia de compra de llibres per excel·lència, també se’n recullen de segona mà. Es fa tant perquè persones amb pocs recursos puguin gaudir de la diada –especialment les criatures-, com per vendre’ls a posteriori. És el cas de Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari, que des de fa quinze anys treballa per millorar les habilitats de lectura i escriptura realitzant cursos d’alfabetització i d’acollida sociolingüística. Des del 2004 n’ha impartit 120 i han becat prop de 2.500 persones.

Un Sant Jordi intercultural

També hi haurà activitats al barri barceloní del Raval: tallers, contacontes, espectacles de dansa, actuacions musicals… Més de 70 entitats, escoles, serveis comunitaris i comerços del barri mostraran les iniciatives socials i culturals desenvolupades al llarg de l’any per fomentar la convivència. Així doncs, a més de llibres i roses, els visitants podran comprar productes artesanals. A causa de les obres a la rambla del Raval, on des de fa 15 anys se celebra el Sant Jordi més intercultural, les parades s’instal·laran a la plaça dels Àngels.

Dia Internacional del Poble Gitano

El blau, el verd i el vermell van tenyir les activitats celebrades amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, una jornada per posar en relleu la riquesa de la cultura gitana i els seus valors. Es commemora cada 8 d’abril perquè va ser aquest dia, però de 1971, quan va tenir lloc el primer Congrés Mundial Romaní/Gitano, que va servir per agermanar gitanos de tot el món i donar-los més força per reclamar els seus drets. Des d’aleshores ho fan compartint himne i bandera.

Algunes poblacions es van avançar a la celebració. És el cas de Tarragona, que el 5 d’abril va llegir el manifest de commemoració al pati de Jaume I de l’Ajuntament, i de Valls, on l’Associació Gitana Social i Cultural de la ciutat va descobrir el dia 7 al Barri Antic una placa d’homenatge a “Peret”, ja que va ser aquí on el pare de la rumba catalana va realitzar el seu últim concert. Reus, en canvi, va optar per, a més d’organitzar un acte institucional el dia 8, allargar la commemoració fins l’endemà amb la Festa Infantil del Poble Gitano al Centre Cívic Migjorn, amb contacontes, música, berenar i un llançament de globus.

Música i flors per al record

La celebració a Barcelona va arrencar un any més penjant la bandera gitana al balcó de l’ajuntament –imatge que es va repetir en ciutats com Lleida o Sabadell, on la van posar tres dies abans– i amb la interpretació del seu himne, Gelem Gelem, que tracta sobre l’holocaust gitano durant el règim nazi.

La cançó també va ser interpretada al Parlament de Catalunya, escenari de l’acte institucional organitzat per la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Per la seva banda, el Departament de Treball, Afers Socials i Família va acollir una trobada entre el conseller Chakir el Homrani i gitanes i gitanos amb diferents perfils professionals amb la voluntat de mostrar la pluralitat de la comunitat dins el món laboral.


Trobada del conseller Chakir el Homrani amb gitanes i gitanos a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Rius com el Besòs i l’Onyar, al seu pas per Sant Adrià del Besòs i Girona, respectivament, i el torrent de la Farigola de Valls van acollir la Cerimònia del Riu, en la qual els gitanos de tot el món es reuneixen als marges dels rius per encendre espelmes i llançar pètals de flors a l’aigua en memòria de les víctimes de l’odi i els atacs xenòfobs i racistes –especialment durant l’holocaust– i en record de l’èxode viscut pel poble romaní fa més de 1.000 anys.

Cerimònia del Riu a la llera del Besòs, al seu pas per Sant Adrià del Besòs.
Foto: @rubenssa (Instagram)

La zona esportiva del barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs es va omplir de música durant tota la tarda, igual que la Plaça Nova de la Catedral de Barcelona, on la Font Màgica de Montjuïc va cloure la jornada ballant a ritme de rumba tenyida de blau, verd i vermell.

Durant la diada, i els dies previs, també es van organitzar diferents tallers i activitats arreu del territori per donar a conèixer amb més profunditat la cultura del poble gitano i trencar estereotips. Era l’objectiu dels punts informatius que van visitar diferents barris de la capital catalana i la plaça de Sant Jaume, i de la carpa que es va instal·lar a la plaça de l’Imperial de Sabadell, ciutat on es van organitzar altres actes com la projecció de Camarón: Flamenco y Revolución.

El poble gitano a Internet

La festa també es va viure a les xarxes socials amb el cinquè concurs de fotografia DIKHANDOJ, que premia imatges sobre la celebració de la diada a la província de Barcelona, la cultura gitana i la creativitat amb els colors de la bandera gitana. Internet també permet fer un tomb pel Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya o consultar el dossier temàtic sobre el poble gitano de DIXIT, que recentment ha incorporat al seu catàleg el llibre Halar, cuina gitana a Catalunya. A més, trobareu informació en aquesta pàgina del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i tot el que s’ha publicat a Twitter sobre aquesta diada amb l’etiqueta #DiaPobleGitano.

Aprofitant l’ocasió, també destaquem el vídeo elaborat per l’Associació Intercultural Nakeramos i Romanó Films –amb el suport de la regidoria de Drets de Ciutadania i Diversitat de Barcelona– per al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. STOP Antigitanisme denúncia algunes de les situacions discriminatòries que pateixen les persones d’ètnia gitana.

Premi Biblioteca Pública i Compromís Social 2018

Per cinquè any consecutiu la Fundació Biblioteca Social ha entregat el premi Biblioteca Pública i Compromís Social, que reconeix projectes de biblioteques públiques de tot l’Estat adreçats als sectors més vulnerables de la societat com són els menors en situació de pobresa, les persones sense feina, els nouvinguts o la gent gran, entre altres.

L’objectiu d’aquest guardó, al que enguany s’han presentat 21 projectes, dels quals se’n van acceptar 19, és donar visibilitat a iniciatives que busquen combatre les desigualtats socials. La Fundació, una entitat sense ànim de lucre creada el 2014, considera que, en trobar-se desplegades per tot el territori, les biblioteques públiques no són només centres de cultura sinó que també són la porta d’entrada a la informació i el coneixement, fonamental en el desenvolupament de les persones, en la cohesió social i en el creixement econòmic, com explica en el curt documental “Crecer leyendo“.

Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte "Biblioteca fácil", de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).
Usuaris del centre ocupacional Prat participant en el projecte “Biblioteca fácil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València).

El projecte guanyador és “Biblioteca fàcil”, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Llíria (València) i que el personal dels centres va posar en marxa el 2005. Des d’aleshores, ofereixen un tractament inclusiu i normalitzat a persones amb discapacitat, persones usuàries amb trastorns mentals i persones d’edat avançada amb Alzheimer. A més, estudien estendre el projecte a dones marroquines amb escassa formació.

El jurat destaca la notable capacitat integradora i de coordinació dels diversos agents participants, així com l’ús de la lectura i la literatura com a eina eficaç d’intervenció en el teixit social. I és que a més d’oferir una atenció inclusiva als tres col·lectius, alumnes de Primària i Secundària participen sistemàtica i continuada en el club de lectura en “una meritòria tasca de caràcter intergeneracional”. A més, la pertinent combinació de lectura i música a la Ciutat de la Música amb textos clàssics i d’índole local faciliten el coneixement de l’entorn i la història del municipi.

Formació de bibliovoluntaris del projecte "Déjame que te cuente", de les Biblioteques Municipals d'Osca.
Formació de bibliovoluntaris del projecte “Déjame que te cuente”, de les Biblioteques Municipals d’Osca.

Així mateix, el jurat va concedir un accèssit a “Déjame que te cuente”, una iniciativa de les Biblioteques Municipals d’Osca, amb la col·laboració de tretze entitats socials, adreçada a persones amb capacitats reduïdes per a la lectura. Es basa en les lectures que un nombrós grup de bibliovoluntaris, prèviament formats, realitzen a les biblioteques però també en associacions de persones amb discapacitat, hospitals i residències de gent gran, entre altres. D’aquesta manera s’estableixen xarxes solidàries de normalització i compromís ciutadà.

Tots els finalistes, en un mapa

La resta projectes finalistes són “Biblioterapia: leer es salud”, de la Red de Bibliotecas Públicas Municipales de Motril (Granada); “Leobén”, de la Biblioteca Municipal Agora (A Coruña); “Más allá de los libros”, de la biblioteca pública Ricardo León de Galapagar (Madrid); “Quiero trabajar aquí”, de la Biblioteca Pública Municipal Jose Saramago de Madrid; “Traços de vida. Taller d’escriptura creativa”, de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (Tarragona), i “Voluntariado Cultural con chic@s, para el fomento de la lectura”, de la Biblioteca Pública Municipal do Concello de Verín (Ourense).

Tots els finalistes i guanyadors d’aquesta i passades edicions es poden consultar al Mapa de Coneixement de Projectes de Biblioteques en l’Àmbit Social, creat per donar visibilitat a les diferents iniciatives i fomentar l’intercanvi de coneixement entre biblioteques i entitats socials. La Fundació ha preparat també un “tutorial“, un recull de pautes que, a partir d’una sèrie de preguntes, ajuden a dissenyar un projecte social en una biblioteca, és a dir, una iniciativa.

Nens llegint
Petits lectors

La Marató contra les malalties minoritàries

Tot i que fins al 31 de març es poden fer aportacions a La Marató 2018, que va recaptar 10.715.430 € contra el càncer, la Fundació ja ha anunciat que la 28a edició del programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio, que se celebrarà el diumenge 15 de desembre, estarà dedicat per segona vegada a les malalties minoritàries.

Les malalties minoritàries són un ampli i divers grup de patologies de baixa incidència però de gran complexitat clínica: n’hi ha entre 6.000 i 8.000, majoritàriament genètiques, i cadascuna afecta 5 persones o menys de cada 10.000. Tot i que el nombre de pacients de cada malaltia és baix, en conjunt, són un grup molt nombrós: a Europa hi ha 30 milions de persones afectades; a Espanya, 3 milions i a Catalunya, gairebé mig milió.

Es calcula que entre el 6 i el 8% de la població en pateix alguna d’aquestes malalties, que són patologies greus, cròniques i discapacitants, i molt sovint no estan diagnosticades per la complexitat i el desconeixement de la seva existència. La meitat es manifesten en el naixement i tenen un mal pronòstic: un 35% dels pacients no supera el primer any de vida i un 22% mor abans de complir-ne 15. Un cop diagnosticats, el 40% dels pacients no disposa de tractament o, si en té, no és l’adequat. Aquestes dificultats deriven en un impacte sanitari, social i econòmic molt elevat: una de cada cinc persones té dolor crònic, una de cada tres perd autonomia i una de cada dues presenta discapacitat motora, sensorial o intel·lectual.

Les dificultats de diagnosi i tractament fan que aconseguir proves diagnòstiques i tractaments eficients i segurs siguin dos dels objectius més urgents de la recerca. La Marató busca impulsar la seva recerca, a més, és clar, de visibilitzar la realitat dels malalts i la de les persones que en tenen cura.

Des de 1992, La Marató ha recaptat més de 183 milions d’euros i ha finançat 829 projectes de recerca que han implicat 7.500 investigadors, convertint-se en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya gràcies a la solidaritat de la ciutadania.


Posar en valor la tasca dels professionals del treball social

El 19 de març va ser el Dia Mundial del Treball Social, com cada tercer dimarts de març des de fa deu anys –abans a Europa se celebrava el 10 de desembre, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans–. És una jornada que serveix per posar de manifest el compromís, la contribució i la tasca dels professionals del treball social en la lluita i la garantia dels drets socials de la ciutadania. Enguany a tot el món es va centrar a reivindicar la importància de les relacions humanes.

Cartell del Dia Mundial del Treball Social 2019

Amb motiu d’aquesta commemoració, aquests dies s’han preparat diverses xerrades i taules rodones com les del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT). La delegació de Girona, per exemple, va organitzar el dia 20 la conferència “Reconeixe’ns per reconèixer a l’altre”, que va impartir la treballadora social Lidia Box.

El mateix dia, la delegació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili van celebrar una jornada centrada, en aquest cas, en l’atenció que es dona als menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya.

La delegació de Lleida va ser la primera a commemorar el dia mundial, ja que ho va fer el dia 13. La jornada, que va dur per títol “Converses des del Treball Social: El Treball Social possible”, va servir per reflexionar sobre la professió i posar en contacte professionals, estudiants i docents de Treball Social, i va aplegar unes 200 persones.

Els actes del TSCAT per commemorar el seu dia acabaran el 27 de març a Barcelona, amb l’entrega de les medalles d’or a la Trajectòria professional a Rosa Romeu, a la Significació actual en treball social a Dolors Colom, i a la Fundació Surt, per la defensa dels drets socials. A més de parlaments institucionals, hi haurà un monòleg a càrrec de Marc Buxaderas, un noi de 19 anys amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica que amb el seu projecte “Posa un discapacitat a la teva vida” s’ha proposat canviar la percepció social de les persones amb discapacitat.

Per la seva banda, la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull (URL) va preparar un vídeo amb reflexions de professionals sobre què entenen per treball social, i el dia 19 van realitzar un acte sobre joves migrants que arriben sols i el repte que suposa la seva atenció per a les professions socials.

Les reflexions sobre el treball social van més enllà del dia mundial. La Casa de Cultura de Girona, per exemple, acull el 21 i el 28 de març i el 4 d’abril la novena edició dels Debats en Treball Social i Política Social, dedicada als condicionants socials de la salut, la salut mental en primera persona, la salut comunitària i l’autocura dels professionals de l’acció social. Aquests debats estan organitzats per la Universitat de Girona (UdG), la UNED Girona, el TSCAT, l’Ajuntament de Girona i la Fundació Campus Arnau d’Escala.