Catalunya, país d’acollida

Des de que va començar l’anomenada “crisi migratòria” del Mediterrani han estat moltes les entitats i associacions socials que han expressat el desig d’acollir persones refugiades. I amb elles també gran part dels habitants de Catalunya. En tot aquest temps, tant la Generalitat com la majoria d’ajuntaments, han donat suport a diferents campanyes i iniciatives a favor de l’acollida de persones refugiades i demandants d’asil.

Persones refugiades, persones benvingudes

La Generalitat de Catalunya, a través del Comitè per a l’acollida de les persones refugiades, va impulsar aquesta campanya de comunicació protagonitzada pels infants d’una escola de Barcelona. Trobareu més informació d’aquesta iniciativa al web refugee.gencat.cat, on també hi ha tot un seguit de recursos que la Generalitat té preparats per a l’acolliment de les persones refugiades: informació sobre llengua, salut, ocupació, habitatge, educació i protecció social, entre d’altres. El lloc web està disponible en català, castellà, anglès i àrab.

El Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades és l’òrgan d’assessorament, participació i coordinació de les administracions públiques catalanes i de les entitats i organitzacions socials que actuen en l’àmbit d’acollida de les persones que sol·liciten protecció internacional o refugiades a Catalunya. Es va crear el setembre de 2015, arran de la crisi humanitària de refugiats a Europa i està adscrit al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Al web d’aquest Departament trobareu un apartat sobre persones refugiades amb informació variada sobre com col·laborar a favor de l’acollida, posant a disposició de les organitzacions els vostres propis recursos o a través d’entitats i ens locals que actualment porten a terme campanyes actives.

Barcelona, ciutat refugi

Hi ha moltes ciutats de Catalunya que també s’han declarat favorables a l’acolliment de persones refugiades. Per exemple l’Ajuntament de Barcelona dóna suport des del 1989 als immigrants i als sol·licitants d’asil a través del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). Amb motiu de la crisi de refugiats al mediterrani es va crear el pla ‘Barcelona, ciutat refugi’ el setembre de 2015 per preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades. L’objectiu és dotar Barcelona d’un model integral d’acollida, propi i permanent. Al web que hi ha habilitat hi trobareu espais d’informació i de participació.

Casa nostra, casa vostra

Una de les últimes iniciatives en veure la llum, i que ja porta prop de 20 mil signatures de recolzament, és la campanya Casa nostra, casa vostra’. La llavor d’aquest projecte va sorgir quan un grup de persones del món de la comunicació van coincidir en els camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia portant a terme diferents treballs i tasques de voluntariat. Es dóna la curiosa circumstància que aquella primera trobada va ser un 9 de maig, el dia d’Europa. Al tornar van tenir clar que havien de fer alguna cosa per canviar la situació de les persones refugiades i immigrants. El projecte va anar creixent fins que els signants inicials van veure que era l’hora d’obrir la participació a la societat civil i les entitats.

Ara el projecte s’ha convertit en més que una campanya, i els objectius queden ben clars amb l’etiqueta #Volemacollir que utilitzen per difondre el seu missatge. No només reclamen l’acolliment de persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences, sinó també de les que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna.

Hi ha diverses formes de participar en la campanya, a més de signar digitalment per recolzar la proposta també es poden fer aportacions econòmiques, organitzar una activitat vinculada, fer difusió online i offline i, properament, també es podrà comprar material.

Conferència DIXIT sobre la intervenció social amb persones refugiades

Per acabar, us volem recomanar la conferència “Com intervenir amb persones refugiades aquí i allà” que tindrà lloc als centres DIXIT de Girona i Barcelona els propers 14 i 15 de desembre respectivament. Durant la xerrada s’oferirà una visió sobre la intervenció social amb persones refugiades des de dos punts de vista: a partir de l’experiència in situ d’un treballador social al camp de refugiats d’Idomeni i amb la visió de l’ONG Accem, una entitat que ofereix l’atenció social a persones sol·licitants de protecció internacional al nostre país. També està prevista la intervenció d’un representant del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades que explicarà l’acollida de les persones refugiades a Catalunya per part de les institucions públiques i de la societat civil. L’acte està organitzat conjuntament per DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

 

 

Esperança.cat, una app que escolta, atén i ajuda els joves

L’adolescència, una etapa difícil

L’etapa vital compresa entre l’adolescència i la joventut, en ocasions, no és un camí de roses. Durant aquests anys la nostra personalitat s’està forjant i vivim en un mar d’emocions, dubtes i preocupacions que, un cop superats, poden semblar-nos banals però que en el seu moment els vivim amb incertesa i, sovint, amb angoixa. Esperança.cat és una aplicació nascuda del Telèfon de l’Esperança de Barcelona especialment dissenyada per a adolescents i joves on poden trobar recursos i eines comunicatives d’escolta i acompanyament que els ajudaran en el seu dia a dia i en les seves relacions interpersonals.

El Telèfon de l’Esperança de Barcelona és un servei altruista que ofereix atenció telefònica i confidencial a tota aquella persona que necessiti ser escoltada per alleujar patiments de qualsevol tipus. Es tracta d’un servei amb més de 40 anys d’història que, fruit de la seva experiència, ha detectat que moltes de les problemàtiques emocionals, relacionals i de salut mental, que són motiu de trucada, tenen el seu origen en etapes primerenques de la vida. Per això l’app va sorgir amb la intenció de fer especial prevenció i educació en valors entre els joves.

48-esperanca

Cultiu de valors

Segons explica la mateixa entitat, les trucades de menors de 20 anys al Telèfon de l’Esperança s’han duplicat en els darrers anys. Les principals inquietuds entre els joves són els trastorns alimentaris, els conflictes emocionals, les dificultats en les relacions socials amb amics, parelles o pares, el consum d’alcohol, la violència de gènere o l’orientació sexual. L’aplicació, disponible des del més d’abril per a IOS i Android, pretén ser una font contínua de continguts per a generar comentaris, consultes i diàlegs entre els joves. I també un banc de recursos comunicatius en el cas que necessitin acompanyar algú del seu entorn que passa un mal moment o bé per a reflexionar sobre vivències que els afectin personalment.

El disseny de l’aplicació és molt dinàmic i compta amb diverses funcions. Això, i el fet que les persones usuàries puguin enriquir l’app amb continguts propis, fa que l’experiència sigui molt positiva. Esperança.cat té diversos apartats que s’actualitzen regularment. A la portada es publica El valor de la setmana sempre amb una frase clara i concisa per a que pugui ser comentada fàcilment en grup o per a que indueixi a la reflexió personal. A l’apartat Tens la paraula s’aposta per la participació dels joves, ja que permet compartir vídeos, imatges o missatges de text inspirats en algun dels continguts o proposar temes que l’app encara no hagi tractat.

A Esperança.cat també hi ha una agenda amb activitats, tests d’autoconeixement vinculats a continguts treballats a l’aplicació i diferents recursos per integrar i saber comunicar tot tipus de valors. L’aplicació també està pensada per a que sigui una eina d’utilitat per als professionals de l’àmbit social que treballen amb joves com monitors de lleure, treballadors socials, voluntaris, etc. Per a pares i mestres també pot ser un bon recurs per facilitar el diàleg amb fills i alumnes tot generant debat i intercanvi d’opinions sobre qüestions importants de la vida.

Conferències a DIXIT

Quan parlem d’educació en valors entre joves i adolescents pren especial rellevància el seu món interior. Per això aprofitem per recomanar-vos la conferència “Educar la interioritat dels adolescents” que vam organitzar DIXIT conjuntament amb la Fundació Pere Tarrés el passat 17 de novembre i que podeu trobar a DIXIT TV. La xerrada va anar a càrrec d’Oriol Julià, formador d’educació en valors que va oferir pautes i recursos per a ensenyar als adolescents la importància que té el món interior en el seu desenvolupament personal.

I, per acabar, també us recomanem la conferència “Entendre’s amb adolescents”, on el psicòleg Pau López va repassar les característiques que descriuen l’adolescència, per comprendre-la i actuar en conseqüència des de l’atenció personalitzada i la sensibilitat cap al jovent. La xerrada va constar de dues parts que també podeu veure a DIXIT TV:

– Conferència de Pau López “Entendre’s amb adolescents”

– Conferència de Pau López “Entendre’s amb adolescents (2a part)”

 

Torna el #GivingTuesday a Catalunya

El #GivingTuesday va sorgir als Estats Units l’any 2012 en contraposició al Black Friday i al Cyber Monday, dies de celebració consumista prenadalencs. Se celebra, a escala global, el primer dimarts després del quart dijous de novembre (aquest 2016 serà el 29 de novembre) i consisteix en dedicar un dia a l’acció de donar, ja siguin aliments, diners, temps (voluntariat), objectes de segona mà, etc. Des de la primera edició el projecte va aconseguir el reconeixement de la Fundació de les Nacions Unides per ser un moviment solidari i milers d’organitzacions i persones es van unir per fer donacions i accions desinteressades.

Al 2014 el #GivingTuesday es va expandir a altres països com Canadà, Austràlia i Singapur i, amb l’impuls de les xarxes socials, va convertir-se en un moviment de caràcter global. Els països de llengua hispana van crear la seva versió: Un día para dar, i van contribuir a consolidar el moviment a nivell mundial. Més de 35.0000 organitzacions de 68 països van participar a la campanya, aconseguint un gran impacte als mitjans gràcies al volum dels projectes llançats, la captació de fons i les hores de voluntariat dedicades.

A Catalunya, el #GivingTuesday es va celebrar per primer cop l’any passat i s’hi van sumar una seixantena de projectes de diferents entitats i organitzacions per poder col·laborar. A nivell estatal, es van aconseguir un total de 405.000 € destinats als més de 260 projectes socials que hi van participar. El moviment va tenir una repercussió en mitjans de comunicació molt elevada i va aconseguir ser trendic topic durant 5 hores.

Totes les propostes i iniciatives per col·laborar les trobareu en aquest apartat del web català del #GivingTuesday. La majoria són projectes solidaris de caire social, però també n’hi ha de l’àmbit de la salut, de la protecció del medi ambient o de la defensa dels drets humans. Depenent del projecte hi ha diferents formes de col·laboració: ajudes econòmiques, materials o personals (voluntariat). Al #GivingTuesday hi pot participar tothom: persones, famílies, organitzacions socials, escoles, universitats, institucions públiques, empreses…

47-givingtuesdaybanner

Una altra manera de participar és creant un projecte solidari propi i registrant-lo a givingtuesday.cat. També podeu iniciar una campanya de captació de fons per a la vostra iniciativa  a través de la plataforma de crowfunding oficial de #GivingTuesday migranodearena.org.

L’objectiu és que amb aquesta jornada la ciutadania sigui conscient de la importància de donar i que és possible ajudar-se els uns als altres, tant al nostre entorn més proper com en qualsevol part del món. També és important per a les organitzacions socials i fundacions, perquè gràcies a aquest moviment poden ampliar el públic objectiu i difondre el seu treball a escala global. Es tracta d’incorporar les diferents formes de col·laborar que existeixen per a que aquestes accions continuïn la resta de l’any amb la intenció de construir entre tots una societat més justa i igualitària.

Prop de 500 professionals participen al II Congrés de Serveis Socials

El 9 i 10 de novembre les Cotxeres de Sants de Barcelona van acollir el II Congrés de Serveis Socials, que en aquesta edició va tractar sobre els diferents tipus de violència en els escenaris actuals. Gairebé 500 persones van assistir als diferents debats i ponències, i van compartir experiències al voltant de les violències que els professionals de l’àmbit d’afers socials es troben en el desenvolupament de les seves tasques.

congres-serveis-socials

Durant el congrés es va abordar en profunditat el fenomen de la violència i es va treballar sobre les línies d’intervenció més actuals. Es va parlar de violència en diferents àmbits: en les famílies, entre els joves, a l’escola, en la parella, en processos migratoris, a les xarxes socials, així com de la violència institucional i econòmica.

Reflexions sobre la violència en la conferència-taula rodona inaugural

El congrés es va obrir amb una conferència-taula rodona que va moderar la periodista de TV3 Fàtima Llambrich i en la que van intervenir Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona i director del Grup d’Estudis Avançats en Violència de la UB, i Encarna Bodelon, professora de filosofia del Dret de la Facultat de dret de la Universitat Autònoma de Barcelona  i directora del grup d’investigació Antígona. Pueyo va exposar les violències com a fet social i va reflexionar sobre com aquestes ens han acompanyat al llarg de la història, fins ara que hem deixat de tolerar-les i d’acceptar-les com a costum. Per la seva banda, Bodelon es va centrar en les violències masclistes de les institucions i l’administració contra les dones i es va mostrar critica amb l’actual sistema judicial, per la seva manca de formació contra els estereotips de gènere.

En aquesta imatge es pot veure la relatoria d’aquesta intervenció inaugural i els conceptes exposats pels dos ponents que va preparar l’equip de comunicació PlantaIdees:

relatoria-conferencia-inaugural-ii-css

Taules rodones i cloenda

Durant les dues jornades del congrés es van desenvolupar diferents taules rodones per desenvolupar i debatre, amb professionals de l’àmbit d’afers socials, diferents temes vinculats als diferents tipus de violències: intrafamiliars, entre iguals, institucionals i de l’estat, a les xarxes socials i violència de gènere.

Els/les nens/es víctimes en els processos de violència intrafamiliar, Els professionals, els serveis i les institucions davant els maltractaments infantils, La crueltat del bullying: una falsa sortida per als adolescents, o La democràcia en joc: protesta i repressió van ser els títols d’algunes d’aquestes taules.

El congrés va finalitzar amb la conferència Domini de la violència i certesa de la pau a càrrec de Josep Maria Esquirol, professor de la UB i autor del llibre “La resistència íntima” (Premi Ciutat de Barcelona 2015).

Aquest és la relatoria que va fer PlantaIdees de la seva intervenció:

relatoria-cloenda-ii-css

El congrés a la xarxa

El II Congrés de Serveis Socials ha estat organitzat pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya.

congres-serveis-socials-2

Els organitzadors van habilitar un blog en el que, des del passat mes d’abril, s’hi publiquen entrades d’opinió sobre els diferents tipus de violència amb els que han de treballar els professionals, així com les diferents novetats vinculades al congrés.

A part del web, el blog, i un compte de twitter, el congrés també va posar en marxa la iniciativa #photoreflexió amb l’objectiu de guiar una mirada crítica i a l’hora constructiva  sobre la violència. La proposta és utilitzar un altre llenguatge, el visual, mitjançant la fotografia per parlar sobre les violències.

 

El Gran Recapte necessita la teva màgia

Un any més arriba el Gran Recapte als supermercats catalans. Aquesta serà la vuitena edició i l’organització necessitarà unes 27.500 persones voluntàries per cobrir més 2.500 punts de recollida els dies 25 i 26 de novembre. Els objectius principals de la campanya tornaran a ser recollir aliments nutritius de llarga durada (com llet, oli o conserves), a més de sensibilitzar i mobilitzar la població de Catalunya per ajudar a pal·liar la pobresa i precarietat al nostre país. També es busca afavorir una col·laboració continuada amb els bancs dels aliments durant tot l’any.

La crida de voluntaris va començar oficialment el passat 6 d’octubre amb la presentació de la campanya “Necessitem la teva màgia”, on es pot veure Antonio Díaz, més conegut com a Mago Pop, animant a la gent a contribuir en aquesta iniciativa:

La massiva participació ciutadana a la campanya, el volum d’aliments recaptats i la implicació d’empreses i organitzacions fan possible, any rere any, omplir els magatzems dels bancs dels aliments que treballen a Catalunya com per art de màgia. Però la realitat és que no hi ha cap truc i que, gràcies a la dedicació i col·laboració desinteressada de tots aquests agents, es materialitza el Gran Recapte.

L’any passat es van aconseguir 4.642 tones d’aliments bàsics recaptats en els 2.500 punts repartits en 370 municipis d’arreu de Catalunya. Més de 25.000 voluntaris van participar donant suport, coordinant i atenent en els punts de recollida i centres de distribució.

Com cada any, la funció de les persones voluntàries serà imprescindible per al desenvolupament de la iniciativa. Si esteu interessats, us podeu inscriure a través del web com a voluntaris o com a coordinadors. També podeu cercar el punt de recollida més proper. I si voleu col·laborar però no teniu la possibilitat de desplaçar-vos a cap punt de recollida, podeu contribuir mitjançant donacions en línia en aquest apartat.

45-banner_gran_recapte

El Gran Recapte és una iniciativa dels diferents bancs dels aliments que hi ha a Catalunya. Es tracta d’entitats benèfiques sense ànim de lucre, independents de tota ideologia econòmica, política o religiosa i basats en el voluntariat. Tenen l’objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses i redistribuir-los gratuïtament entre les persones necessitades del nostre entorn, evitant qualsevol malbaratament o mal ús dels aliments.

 

1r Congrés Català de Pobresa Energètica

Avui comença el primer Congrés Català de Pobresa Energètica a la Fira de Sabadell, que vol ser un espai de debat i reflexió entorn de la lluita contra la vulnerabilitat energètica i es convoca amb l’objectiu d’oferir solucions a problemes concrets. Durant dos dies reunirà prop de 400 persones i 80 ponents nacionals i internacionals que participaran en taules rodones, tallers demostratius amb solucions a problemes tècnics, així com en debats sobre aspectes de caire ètic, jurídic i reivindicatius al voltant de la lluita contra la pobresa energètica.

El congrés està organitzat pels ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’associació Ecoserveis i la Taula del Tercer Sector. Comptarà amb experts acadèmics, socials i del món local com Harriet Thomson, que és professora de la Universitat de Manchester i experta en pobresa energètica que oferirà la conferència ‘Pobresa energètica: un problema comú de la Unió Europea’.

El projecte es completarà amb l’edició d’una publicació posterior que recollirà de forma sintètica l’estat de la qüestió del sector en l’àmbit català.

44-congres_pobresa_energetica

Reptes i dilemes

Quin tipus de mesures d’eficiència energètica o millora de l’edifici són més efectives, com identificar situacions de pobresa energètica i actuar més enllà dels serveis socials o com finançar la millora energètica de llars vulnerables, seran alguns dels reptes oberts en els que  tant els professionals dels sectors públics i privat, com el públic interessat, hi podrà participar presencialment o a través del lloc web del congrés.

També es pot participar aportant idees o solucions a un sèrie de dilemes que es plantegen des del congrés. Per exemple: si la pobresa energètica ha d’incloure -o no- la manca d’aigua (ja que estadísticament el consum d’aigua no sempre queda inclòs en els càlculs dels diferents índex de referència); quin ha de ser el paper del món local, o el paper dels mitjans de comunicació, són altres dels dilemes que també s’hi plantegen.

Dades de la pobresa energètica a Catalunya

Els índex de pobresa energètica han crescut els darrers anys a Catalunya. El 10,9% de les llars catalanes declaren que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (18ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu). Una xifra que ha augmentat més del doble respecte l’any 2008.

La pobresa energètica ha crescut com a conseqüència de l’increment de la pobresa econòmica: un 20,9% de les llars es troben en situació de pobresa, un 26% en risc d’exclusió social (IDESCAT, 2014) i un 12,9% arriba amb molta dificultat a fi de mes. També cal tenir en compte com a factor accelerant d’aquest procés l’elevat preu de l’energia i les deficiències energètiques que presenta el parc d’habitatges. Un 50% dels habitatges a l’estat s’han construït sense criteris d’eficiència energètica (INE, 2014) i un 17,1% presenten humitats, goteres o altres problemes d’aïllament.

Si voleu més informació i recursos per lluitar contra la pobresa energètica, us recordem l’entrada publicada en aquest blog el passat mes de juliol amb diferents projectes i iniciatives en aquest sentit.

 

Xarxes antirumors per combatre el racisme i la xenofòbia

“Va haver de portar els nens a una escola bressol privada perquè les places públiques sempre se les queden els immigrants”
“Tenen més facilitats per obrir un negoci i poden obrir fins a més tard”
“Sempre es queden amb els pisos de protecció oficial”
“És que no s’adapten!”

Un llarg etcètera de frases com aquestes apareixen sovint en les converses quotidianes i són el fruit d’un fenomen que afecta la convivència als nostres carrers: els rumors.

Quan en societats complexes com la nostra es produeix alguna tensió social relacionada amb els serveis i recursos públics, s’acostumen a sentir frases que es repeteixen i que culpen els col·lectius d’immigrants de la situació i a les institucions per afavorir-los. Aquests rumors es generen per inseguretat, pel desconeixement del funcionament de les administracions o per la falta de dades concretes sobre un tema determinat. Els rumors i la seva propagació són nocius perquè generen l’aparició de perjudicis i estereotips que sovint es transformen en actituds discriminatòries i xenòfobes que trenquen la cohesió social del territori.

43-rumors

Administracions i diferents entitats i organitzacions, conscients d’aquesta problemàtica, ja fa temps que han posat en marxa sistemes per combatre l’aparició i propagació de rumors: les xarxes antirumors i els agents antirumors. El maig de 2013 ja vam dedicar una entrada de blog a aquesta qüestió, que ara reprenem amb l’objectiu d’actualitzar i ampliar amb noves iniciatives, recursos i projectes.

Xarxa BCN antirumors

L’ajuntament de Barcelona treballa en col·laboració amb persones, associacions, entitats, equipaments, programes i serveis municipals amb l’objectiu d’eliminar els rumors, els estereotips i les discriminacions que dificulten la convivència a la ciutat. Els agents antirumors fan la seva feina tant al carrer com a Internet.

Podeu consultar el seu web per desmuntar els diferents rumors i tòpics que existeixen sobre el col·lectiu immigrant. Els trobareu classificats per temes i cadascun amb dades concretes per desactivar-lo. Per exemple, sobre el rumor que els immigrants “no paguen impostos i reben ajuts públics” s’aporta la informació per trencar amb aquesta afirmació: no hi ha ajuts específics per a negocis regentats per persones immigrades i no és cert que els comerciants immigrats puguin obrir més fàcilment els negocis perquè l’anomenada llicència exprés (que agilitza l’inici i exercici de l’activitat comercial) és aplicable a qualsevol negoci amb una superfície de venda inferior als 2.500 metres quadrats.

En aquest web també podreu trobar recursos, eines i materials per fer a formacions a entitats i escoles amb la intenció de desactivar els tòpics i estereotips per millorar la convivència: com una ‘Guia pràctica per a l’agent antirumors’ o un catàleg d’activitats antirumors. També trobareu diferents formes de col·laboració, si hi esteu interessats.

Col·laboració entre ciutats

L’experiència de col·laboració entre entitats, persones i administracions duta a terme per l’ajuntament de Barcelona va servir a la Fundació ACSAR per exportar la iniciativa a altres ciutats de l’estat espanyol: Sabadell, Getxo, Fuenlabrada o l’illa de Tenerife. Ara aquestes ciutats, juntament amb la capital catalana, formen part de la REC (Red de Ciudades Interculturales) vinculada a la xarxa europea “Intercultural cities”, un programa impulsat pel Consell d’Europa en col·laboració amb la Comissió Europea. Trobareu més informació sobre aquest projecte d’abast internacional en aquesta web.

‘Zurru Murruak’: la contenció del rumor a Bilbao

Bilbao és una altra de les ciutats que s’ha inspirat en la ciutat de Barcelona en l’estratègia a seguir per trencar amb els rumors. L’ajuntament de la capital biscaïna està participant en el projecte europeu antirumors “Communication for integration – C4I”, també liderat pel Consell d’Europa. ‘Zurru Murruak’, que es pot traduir com ‘Parets Rígides’, és el nom d’una campanya integrada en aquesta iniciativa i que te l’objectiu de contenir els rumors i fomentar els valors democràtics i de respecte a la diversitat.  La web del consistori ha habilitat un apartat amb una guia de recursos per treballar contra la propagació del rumor, com aquest vídeo en el que un grup d’adolescents del barri bilbaí d’Errekalde participa en una experiència d’anàlisi sobre els rumors existents al voltant de la població immigrant estrangera:

Pels carrers de Bilbao ja volten més de 60 agents antirumors, persones compromeses amb el seu entorn i la seva ciutat que creuen en la convivència inclusiva i ajuden, a peu de carrer, a desmuntar i combatre els falsos rumors i creences contra la immigració, les persones estrangeres i la diversitat cultural. Faciliten informació i dades als ciutadans i els conviden a tenir una actitud crítica i reflexiva davant d’aquestes situacions. Els agents antirumors també treballen a les xarxes socials on, sovint, l’anonimat d’internet fa que els comentaris políticament incorrectes passin de la propagació d’un rumor infundat a l’insult.

Trenca tòpics… en positiu

La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té habilitat l’espai web “Trenca tòpics…en positiu” amb fitxes per trencar diferents tipus de rumors sobre el col·lectiu immigrant i l’islam. Les fitxes tenen dos tipus de destinataris: d’una banda, el conjunt de professionals de l’administració pública i d’entitats de l’àmbit social d’atenció al públic i, per l’altra, el conjunt de la ciutadania.

Conferències DIXIT sobre projectes interculturals

Finalment volem destacar dos projectes, que es presentaran a DIXIT Girona i DIXIT Vic, que fomenten els valors de la interculturalitat i afavoreixen la integració de les persones immigrants en la comunitat:

-El projecte dut a terme a la localitat gironina de Salt que promou la implicació de la comunitat i la ciutadania activa per millorar el coneixement dels recursos existents destinats a les persones immigrades.

Aquesta iniciativa es presentarà a la conferència “Referents comunitaris i xarxes relacionals naturals: construir coneixement des de les persones immigrades”, que tindrà lloc a DIXIT Girona el proper 24 de novembre. Durant l’acte s’explicarà com a través de la connexió amb les xarxes relacionals naturals i de comerciants com a referents comunitaris es poden modificar informacions incorrectes i rumors que puguin malmetre la convivència. Si voleu assistir trobareu més informació i el formulari d’inscripció en aquest enllaç.

-I el proper 3 de novembre, DIXIT Vic acollirà la presentació del projecte Fes-Sí, amb l’objectiu de ressaltar la importància del coneixement, in situ, de la cultura del Marroc i del món àrab per poder treballar a Catalunya amb el col·lectiu magrebí que es troba en situació de vulnerabilitat.

Es tracta d’un programa, iniciat l’any 2009, que vol sensibilitzar els futurs professionals de l’àmbit d’afers socials cap a la cultura i població marroquí. Els estudiants dels últims cursos de cicles formatius de grau superior o ensenyament universitari, tenen l’oportunitat de visitar diverses institucions, associacions i entitats, públiques o privades, de la ciutat marroquina de Fes. Aquestes visites els permeten conèixer de primera mà els projectes d’intervenció que es porten a terme amb els col·lectius en situació de risc social. Si esteu interessats en assistir a aquesta conferència, seguiu l’enllaç.

 

7a Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya

Entre el 19 i el 22 d’octubre se celebra la 7a Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya (RSC) amb l’objectiu de sumar cada cop més empreses, entitats i organitzacions en la pràctica de la responsabilitat social. Però què és exactament aquest concepte? El portal temàtic rscat.gencat.cat (Responsabilitat Social a Catalunya) el defineix com un model de gestió de les empreses i organitzacions basat en criteris responsables en els àmbits econòmic, social i ambiental, que s’orienta a incrementar la competitivitat i fomentar el desenvolupament sostenible, alhora que contribueix a construir una societat millor.

Més de 40 empreses i organitzacions participen a la 7a edició i podeu saber a què es dedica cadascuna en aquesta fira online. La trobada també proposa diferents recursos per a empreses i entitats que volen iniciar o millorar el camí cap a la RS. Al web de la setmana de la RSC podeu consultar el programa d’activitats, d’entre les que destaquen:

Conferències sobre bones pràctiques en l’àmbit social, econòmic i mediambiental que tindran lloc el dia 20 d’octubre. Destaquem la xerrada “Igualtat i Conciliació”, on diferents entitats exposaran casos inspiradors en l’adopció de mesures d’igualtat i conciliació, la implementació de sistemes de gestió del temps i marc d’aplicació de la llei d’igualtat.

– Una jornada dedicada a la promoció del voluntariat entre les persones treballadores per a participar en activitats proposades per entitats d’acció social i medi ambiental.

– El 21 d’octubre, empreses i entitats que participen en la 7a setmana de la Responsabilitat Social han organitzat diferents activitats i jornades de portes obertes per donar a conèixer les seves activitats en l’àmbit de la RS i fomentar la transparència amb els seus grups d’interès. Aquest dia també tindrà lloc la projecció del documental “Demain”, de Cyril Dion i Mélanie Laurent, que explica com podria ser possible un món millor per al futur a partir d’experiències i iniciatives d’èxit que ja s’estan duent a terme a diferents països en els camps de l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació.

– La setmana de la RS acabarà el 22 d’octubre amb tallers per a totes les edats per fomentar la Responsabilitat Social, com el que proposa l’entitat Àmbit Energètic: aprendre a construir un hort urbà educatiu i saber com mantenir-lo. O el tast de parelles lingüístiques que organitza el Consorci per la Normalització Lingüística del Departament de Cultura.

42-setmana_rsc

Durant tota la setmana les empreses podran sol·licitar el distintiu Etiqueta Responsable que demostra la gestió responsable en els àmbits social, econòmic i ecològic. Es tracta d’un distintiu gratuït per a les empreses i organitzacions sòcies de l’Associació +Responsables, ja que el procés d’informació de compromisos i verificació es realitza en el marc de la Setmana de la RSC. Per a obtenir-lo s’han de complir uns requisits.

La 7a Setmana de la Responsabilitat Corporativa és una iniciativa d’Ingeniería Social, una empresa d’economia social que ajuda a altres empreses i organitzacions a en la gestió de la RS, i de l’Associació +Responsables, que difon i sensibilitza sobre la RS a empreses, entitats i organitzacions. Aquest esdeveniment ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social “la Caixa”.

 

Recursos i propostes contra el malbaratament alimentari

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), un terç dels aliments que consumim acaben a les escombraries. Es malbarata 1,3 kg de menjar setmanal a cada llar de l’estat espanyol. A Catalunya la situació no és gaire millor, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), es llencen 262.471 tones d’aliments aptes per al consum humà cada any. D’aquesta quantitat, els supermercats són responsables d’un 16%, els bars i restaurants d’un 12%, mentre que a les llars catalanes és produeix el 58% del malbaratament alimentari.

Estem davant d’un problema d’escala global i any rere any es desaprofiten 9 milions de tones de menjar a nivell mundial. Només amb el que es tira a Europa i als Estats Units es podria alimentar a tota la població del planeta. Es tracta d’una situació preocupant quan, tant a nivell local com global, hi ha un percentatge important de la població que passa gana.

40-malbaratament

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) calcula que el malbaratament alimentari té un cost global de 750 milions de dòlars, una suma 6 vegades superior a la inversió en ajuda al desenvolupament. La solució a aquest problema passa per molts fronts: prevenció, conscienciació, reutilització, però sobretot, posar en qüestió un model d’indústria alimentària en el que no hi ha massa transparència en aquest sentit.

Existeixen molts projectes i recursos per treballar i lluitar contra el malbaratament alimentari. Aquesta setmana us parlem dels següents:

Agència de Residus de Catalunya

Segons l’ARC dimensionar el fenomen del malbaratament alimentari és important de cara a identificar les causes, conseqüències i impactes socials, econòmics i ambientals que es deriven d’aquesta mala praxis. Però també ho és identificar estratègies que permetin actuar en la bona direcció. Al seu web podeu trobar una secció sobre malbaratament alimentari amb consells, guies, publicacions o jornades. Una pàgina amb multitud de recursos i unitats didàctiques per treballar aquest fenomen a escoles i instituts amb materials classificats per etapes. També trobareu una secció de vídeos interessant per conscienciar la ciutadania, com ara aquest curtmetratge sobre la relació entre el malbaratament d’aliments i de recursos patrocinat per World Wild Fund (WWF) Alemanya i  pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA):

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

El Departament de Salut, mitjançant l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, també té un espai dedicat a lluitar contra el malbaratament alimentari. Hi trobareu consells per als consumidors, consells per a les empreses, materials per a escoles, recursos audiovisuals… i, fins i tot, receptes per a que pugueu aprofitar les restes de menjar en bones condicions que se’ns amaguen a la nevera. Cuinar de manera creativa, però també social i ecològicament responsable

Yo no desperdicio, l’app que t’ajuda a no malgastar menjar

Es tracta d’una iniciativa de la ONG Prosalus que posa en contacte a aquelles persones que tenen un excedent d’aliments amb d’altres persones que els necessiten. Yo no desperdicio facilita l’intercanvi d’aliments entre els ciutadans. El seu funcionament és ben senzill, primer cal registrar-se a la web de l’aplicació i publicar el menjar que ens sobra. Si hi ha alguna persona interessada, ens apareixerà un missatge i llavors només s’ha de quedar per fer l’entrega. La persona que vulgui rebre aliments, també s’ha de registrar a la pàgina web (o a l’app) i buscar aquells aliments que estiguin a prop seu, posar-se en contacte amb la persona donant i acordar la recollida.

Al  web del projecte també podreu trobar consells, receptes, notícies i més recursos per lluitar contra el malbaratament alimentari. Us hi podeu registrar des de la seva web o a la seva aplicació per android. En qualsevol cas, es tracta d’un servei totalment gratuït.

La OCU contra el malbaratament

La Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha posat en marxa la iniciativa “No tires la comida” per lluitar contra el desaprofitament dels aliments. Entre d’altres, demanen que s’estableixin mesures perquè tots els agents implicats en la producció, generació, distribució i comercialització d’aliments puguin donar el menjar que rebutgen a bancs d’aliments, alimentació animal o abonaments, en aquest ordre.

Podeu sumar-vos a la seva proposta a través del web, i a les xarxes socials a través de l’etiqueta #STOPdesperdicios.

D’altra banda, la OCU també ofereix consells per a no desaprofitar el menjar com, per exemple, aquesta llista d’aliments que, segons la organització, és poden consumir tot i estar caducats.

Tot suma per acabar amb aquest problema, però potser tot comença amb una actitud responsable davant la compra i el consum d’aliments.

 

“On Fologüers”: dibuixos animats per promoure la discapacitat

Promoure la normalització de les persones amb discapacitat sense parlar de discapacitat pot semblar un contrasentit, però potser és el camí més ràpid i el més efectiu. Com a mínim aquesta és la proposta d’“On Fologüers”,  la sèrie animada que la Fundació ONCE distribueix a través d’Internet i xarxes socials des del passat mes de juny. José Luis Martínez Donoso, director de l’ONCE, afirma que en aquesta sèrie la discapacitat no és la protagonista, sinó que es mostra en un to distès i desenfadat.

La sèrie d’animació consta de vuit capítols – ja se n’han estrenat tres- en els que veiem la vida de joves amb i sense discapacitat. Protagonitzen trames, ubicades a diferents entorns, a través de les que coneixem les barreres socials i arquitectòniques a què han de fer front de manera habitual.

Al llarg de la temporada podreu conèixer a l’Adolfo i a la resta de la seva colla: la Maria, la Laura, el Toni i el Daniel, tots amb algun tipus de discapacitat. A cada capítol veurem com cada personatge aconseguirà els seus objectius, fent una denúncia constructiva i amb humor de situacions concretes que es troben les persones amb discapacitat.

Per exemple, en el primer capítol la María, una universitària que es mou per la ciutat amb cadira de rodes, viu el desamor amb el Carlos, un company de la facultat. I per superar-ho, rep els “útils” consells del seu amic Adolfo.

Segons els creadors, la sèrie vol reflectir el concepte de disseny per a tothom -o disseny inclusiu- a cadascun dels capítols (el blog de DIXIT va dedicar una entrada a aquest concepte el passat mes de febrer). A més, aquesta producció vol transmetre una sèrie de valors com la solidaritat, el compromís o la companyonia, imprescindibles quan parlem de la inclusió social de persones amb discapacitat.

En la producció d’un dels capítols, “On Fologüers” ha comptat amb el cofinançament del Fons Social Europeu. I en uns altres dos ho ha fet amb el del Ministeri d’Afers Exteriors i cooperació, en el marc del programa ‘Parlem d’Europa’, per mostrar la contribució de la Fundació ONCE a un creixement inclusiu.

Podeu veure la sèrie al web de la Fundació ONCE, al seu canal de YouTube, i als seus comptes de Twitter i Facebook.