Tres projectes de ràdio inclusiva i social

Darrerament s’han impulsat iniciatives radiofòniques en les quals hi participen persones de col·lectius vulnerables o amb discapacitat. Aquests projectes evidencien les possibilitats de la ràdio com a mitjà de comunicació social i inclusiu, i demostren que és positiu donar oportunitats a aquests col·lectius, que puguin expressar-se i també donar-los visibilitat davant la  societat.

Poden ajudar a la seva integració perquè possibiliten treball i formació, a mostrar les capacitats de persones amb discapacitat intel·lectual i demostrar la diversitat de tasques que poden dur a terme. I també, poden ajudar a la reinserció de certs col·lectius, perquè per mitjà d’aquestes activitats desenvolupen habilitats útils per reintegrar-se millor a la societat.

7-radio

Ona Bages dona veu als reclusos

El programa radiofònic “Des de dins” és un projecte fet per reclusos que permet donar veu a aquest col·lectiu i que neix amb la intenció d’ajudar-los. Alhora, vol ser un mitjà informatiu sobre el món penitenciari, sovint desconegut per la ciutadania.

La iniciativa, encetada el mes d’octubre, forma part del tractament de reinserció que es desenvolupa al Centre Penitenciari Lledoners i compta amb el suport d’Ona Bages, encarregada d’emetre’l i fer-ho possible, i de la Fundació “la Caixa” oferint recolzament econòmic.

Pel que fa al contingut del programa, el fil conductor és donar a conèixer les interioritats dels reclusos dins d’un entorn privat de llibertat i també abordar temes d’actualitat i de caire penitenciari. A més, com a tractament de reinserció, té la missió de millorar les habilitats dels penats que en formen part, com la comunicació, l’expressió, la confiança o l’autocontrol, aspectes del tot necessaris per a la seva integració a la societat un cop finalitzin la condemna.

7-radio_reclusos

Música i pluralitat a Cugat Ràdio

“El Club dels Bolats” emès a la ràdio de Sant Cugat és un altre exemple de ràdio inclusiva que va néixer el mes de setembre. Es tracta d’un programa musical, de caire humorístic i plural i, per això, compta amb col·laboradors que tenen algun tipus de discapacitat. No només vol potenciar la música produïda a Catalunya i Andorra -tenint en compte artistes menys coneguts-, sinó que també vol afavorir una societat més justa i inclusiva donant cabuda a col·lectius amb discapacitats perquè puguin expressar-se. És un espai radiofònic dinàmic on s’aborden notícies d’actualitat, amb entrevistes i concursos. El fan possible un equip multidisciplinari on s’integren periodistes, artistes i col·laboradors del sector musical.

El projecte compta amb el recolzament de moltes entitats com la Fundació Ludàlia i la Fundació Catalana Síndrome de Down, que a través de la iniciativa EXIT 21 obre les portes dels mitjans de comunicació a les persones amb discapacitat intel·lectual.

“El Club dels Bolats” es pot escoltar a Andorra a través de Cadena Pirenaica, a la revista digital La Tornada i a altres ràdios com Ràdio Vic (Vic), Sants 3 Ràdio (Barcelona) i La Nova Ràdio (Tarragona).

La nova aposta del Grup TEB

Per acabar, expliquem un tercer projecte radiofònic impulsat pel Grup cooperatiu TEB. Com us comentàvem en una entrada del blog del mes de juny, aquesta entitat és responsable del canal de televisió TEBvist, fet íntegrament per persones amb discapacitat intel·lectual. Atenent a la bona acollida d’aquest mitjà, el Grup TEB va ampliar aquesta experiència també a la ràdio i el programa radiofònic Ona TEB va assumir aquest repte. Es va iniciar el mes d’octubre, té lloc a les instal·lacions de Ràdio Castellar i està format per un equip de locutors del Centre Ocupacional del TEB Castellar.

“Ona TEB” consta de tres seccions, una tertúlia informativa amb temes d’actualitat, un repàs dels titulars de la revista l’Actual i un recull de cançons escollides. Es pot escoltar per  internet a través de TEB Ràdio i s’emet durant les 24 hores en diferents franges, combinat amb música.

#EndFGM: Tolerància zero amb la mutilació genital femenina

El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF o FGM per les seves inicials en anglès). La Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir aquest dia per conscienciar la població sobre la necessitat d’abolir aquesta violació dels drets humans. La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones i les nenes contra la salut, la seguretat i la integritat física.

Segons dades d’UNICEF, més de 125 milions de dones a tot el món han patit aquesta agressió i 30 milions de nenes corren el risc de patir-la. És una pràctica tradicional molt perjudicial amb arrels socioculturals fortes i ancestrals. Segons l’OMS, comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.

6-mgf

Orígens incerts

Els orígens d’aquesta pràctica són imprecisos però és remunten a temps anteriors a l’aparició del cristianisme. Els defensors actuals argumenten raons d’identitat ètnica i de gènere, de puresa, de protecció a la feminitat, per assegurar el matrimoni o fins i tot d’higiene. En algunes comunitats musulmanes la MGF es produeix per motius religiosos, però aquesta no està associada necessàriament amb l’islam ja que la gran majoria de musulmans no la practica mentre que algunes comunitats de cristians coptes o de jueus falasha d’Etiòpia sí que ho fan.

Segons la Fundació Wassu-UAB, organització científica d’àmbit internacional que actua per la prevenció de la MGF, es tracta d’un component del procés de socialització lligat als dos valors fonamentals que conformen algunes comunitats africanes: el sentiment de pertinença a la comunitat i la complementarietat de sexes.

A l’Europa Occidental i als Estats Units, durant la dècada dels 50 del segle XX i sota el nom clínic de clitoridectomia, es practicava la MGF per tractar el que aleshores consideraven “dolències femenines” com la histèria, l’epilèpsia, la masturbació, la nimfomania o la melancolia.

Greus conseqüències

L’OMS classifica quatre tipus de MGF en funció de la seva severitat. En tots els casos es tracta d’una pràctica que causa molt dolor físic i psicològic i que té greus conseqüències per la salut de nadons, nenes i dones al llarg de les seves vides.

Les conseqüències immediates són forts dolors, hemorràgies, retencions d’orina, sèpsies i altres infeccions com el tètanus. A llarg termini pot provocar dolor crònic, infeccions vesicals i d’orina, fibrosi, esterilitat, VIH-Sida i traumes psicològics. A més, pot tenir un fort impacte negatiu en la salut maternoinfantil, incrementant el risc de complicacions en el part i morts neonatals.

A on es practica?

On està més estesa aquesta pràctica és en el continent africà. Segons el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) aquests són els 29 països africans on hi ha comunitats que la practiquen: Benín, Burkina Faso, Camerun, Costa d’Ivori, Djibouti, Egipte, Etiòpia, Eritrea, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenya, Libèria, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, República Unida de Tanzània, Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, Togo, Uganda, Zàmbia i el Txad. En aquest últim país, segons Unicef, una de cada dues nenes pateix mutilació genital. Aquesta organització internacional denuncia la situació amb aquest colpidor manequin challenge. I és que, tal i com diuen al vídeo, davant la mutilació genital femenina no podem quedar-nos aturats:

La MGF també es practica a zones de l’Orient Mitjà i l’Àsia com Iemen, Oman, nord de l’Iraq, algunes regions de l’Índia, Malàisia i Indonèsia, entre d’altres. Tampoc hem d’oblidar el que s’anomena pràctica en diàspora, que fa referència aquelles zones on es practica degut als fluxos migratoris. A Europa, Austràlia i els Estats Units actualment hi ha casos de MGF per aquesta causa.

Prevenció

Es pot afirmar que Catalunya és pionera en la prevenció i l’abordatge de la MGF, perquè el 2002 es va aprovar el Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. El document ha viscut modificacions i actualitzacions i, des de la seva creació, s’han aconseguit fites tan importants com la tipificació de la MGF com a delicte dins el codi penal, la reconstrucció de clítoris a les dones que ho sol·licitin per part de la salut pública catalana o el desplegament d’una seixantena de taules locals i comarcals de prevenció integrades per diversos perfils de treballadors públics (treballadors socials, metges, infermers, professors o policies, entre d’altres). Aquest protocol va ser una iniciativa del Departament de Benestar Social i Família i va comptar amb la participació dels departaments d’Ensenyament, Salut, Interior, Presidència i Governació.

A més, el Govern de la Generalitat, des del 2010 i a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha finançat diversos projectes de cooperació d’entitats i associacions que lluiten per a l’erradicació de la mutilació genital femenina, com els duts a terme per l’Associació Cooperacció, Oxfam Intermón, la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, o l’abans esmentada Fundació Wassu.

En aquest enllaç de l’ACCD podeu trobar aquestes i altres entitats amb les que poder col·laborar per combatre la xacra de la mutilació genital femenina, a més de materials de suport, difusió i informació. Altres organitzacions que treballen aquest tema són la Fundación Kirira, AMAM (Asociación de Mujeres Antimutilación) o Mundo Cooperante.

Per acabar, us recomanem l’article de Montse Sabaté, jurista de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, La difícil lluita per l’eradicació de la mutilació genital femenina, publicat al número 61 del Butlletí d’Inf@ncia. També destaquem el Manual de prevención de la mutilación genital femenina: buenas prácticas de María Paz García Bueno.

 

Obres de teatre accessible al TNC

La programació anual del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) compta amb diverses sessions adaptades a persones amb diferents tipus de discapacitats sensorials. Hi ha funcions que disposen d’un sistema d’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual gràcies a la col·laboració de l’ONCE, com la que es podrà veure a la sala gran el proper 18 de març: La senyora Florentina i els seu amor Homer.

El TNC també incorpora dins el seu programa obres adaptades per a persones amb discapacitat auditiva i/o visual. Són representacions que compten amb un sistema d’audiodescripció i subtitulació gràcies a la col·laboració d’Aptent i la Fundación Vodafone. Aquest cap de setmana hi haurà dues funcions amb aquest sistema de l’obra En la solitud dels camps de cotó, el mes d’abril hi haurà dues sessions de l’obra A tots els que heu vingut i el maig dues representacions d’un clàssic de Shakespeare, Ricard III. Podeu consultar les dates d’aquestes sessions amb audiodescripcions i subtítols a la secció d’accessibilitat de la web del TNC.

6-camps_coto_tnc

Imatge: web del TNC

La programació accessible del TNC forma part d’un projecte d’àmbit estatal que funciona des de 2011. Es tracta de Teatro Accessible, una iniciativa que vol apropar el teatre a les persones amb discapacitat sensorial a través del subtitulat, l’audiodescripció i els sistemes d’inducció magnètica, així com de la llengua de signes de forma puntual. DIXIT ja va mencionar-la en una entrada de blog l’octubre de 2014, on s’explicava que aquest projecte té com a objectiu l’accessibilitat en el teatre i en totes les arts escèniques i convertir el teatre en un espai i una oportunitat d’inclusió social a través de l’oci i la cultura.

En les 6 temporades de vida del projecte s’hi han sumat un total 66 teatres de 30 ciutats de tot l’estat espanyol en els que s’hi han representat 230 obres. A part del TNC destaca la participació del Teatre Goya, el Teatre Romea i el Teatre-Auditori de Sant Cugat.

Un altre dels objectius importants de Teatro Accessible és obrir una via d’inclusió i capacitació laboral per a persones amb discapacitat o trastorn mental. El desenvolupament del projecte comporta la formació en accessibilitat i l’ocupació de persones amb discapacitat. En aquest sentit també destaca el projecte Apropa Cultura que porta funcionant a Catalunya des de fa més de 10 anys i al que vàrem dedicar una altra entrada de blog el novembre de 2015.

Dies mundials vinculats als afers socials

Amb el nou any us volem oferir un calendari actualitzat amb els dies mundials i internacionals vinculats als afers socials que començarà el proper 6 de febrer amb el Dia Internacional contra la mutilació genital femenina. Però, abans, us volem plantejar una reflexió sobre la utilitat d’aquestes jornades reivindicatives que ens acompanyen al llarg de l’any.

Per a què serveixen els dies mundials i internacionals?

Segons l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) es tracta de sensibilitzar, conscienciar, cridar l’atenció i assenyalar que hi ha un problema sense resoldre, un assumpte important i pendent en les societats perquè, a través d’aquesta sensibilització, els governs i els estats actuïn i prenguin mesures o perquè els ciutadans ho exigeixin als seus representants.

En aquests dies, tant les administracions com les entitats i associacions, organitzen activitats de conscienciació i sensibilització per a implicar la ciutadania i fer visible el problema o situació que es vol denunciar. Se signen manifestos, s’organitzen manifestacions, actes lúdics i reivindicatius amb l’objectiu de revertir una injustícia social o reclamar drets per a minories i col·lectius en risc.

L’Assemblea General sol fer en les seves resolucions una descripció de la situació que origina el fet de proclamar com a Dia Internacional una determinada data. També és destaquen quins són els aspectes del problema que més preocupen als estats membres de l’ONU.

Els dies també acostumen a recordar algun fet històric que va marcar aquella data com, per exemple, el Dia Internacional de la Dona, que recorda com el 8 de març de l’any 1857 un grup de treballadores tèxtils va decidir manifestar-se als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions laborals. Aquesta va ser una de les primeres manifestacions per lluitar pels drets de la dona i diferents moviments es van succeir a partir d’aleshores.

Els Dies Internacionals són decidits per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mentre que els Dies Mundials són proposats per les agències adherides al sistema de l’Organització. A més dels Dies, també existeixen les Setmanes, els Anys i els Decennis Internacionals. Per a més informació podeu consultar aquest web de l’ONU.

Calendari 2017 de Dies Mundials i Internacionals vinculats als afers socials:

4-calendari_mapa

 

Febrer

Dia 6: Dia Internacional contra la mutilació genital femenina
Dia 7: Dia de la Internet més Segura
Dia 20: Dia Mundial de la Justícia Social
Dia 22: Dia Europeu per a la igualtat salarial entre dones i homes
Dia 28: Dia Mundial de les Malalties Minoritàries

Març

Dia 8: Dia Internacional de les Dones
Dia 21: Dia Mundial del Treball Social (3er dimarts de març)
Dia 21: Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial

Abril

Dia 2: Dia Mundial de Sensibilització sobre l’Autisme
Dia 7: Dia Mundial de la Salut
Dia 8: Dia Internacional del Poble Gitano
Dia 26: Dia de la visibilitat lèsbica

Maig

Dia 15: Dia Internacional de la Família
Dia 17: Dia Internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia

Juny

Dia 4: Dia Internacional dels Infants Víctimes d’Agressions
Dia 15: Dia Mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans
Dia 20: Dia Mundial de les Persones Refugiades
Dia 26: Dia Internacional de la lluita contra la Droga
Dia 28: Dia per l’Alliberament de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI)

Agost

Dia 12: Dia Internacional de la Joventut

Setembre

Dia 10: Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi
Dia 21: Dia Mundial de l’Alzheimer
Dia 23: Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones
Dia 23: Dia Internacional de la Bisexualitat
Dia 25: Dia Internacional de les Persones Sordes

Octubre

Dia 1: Dia Internacional de la Gent Gran
Dia 2: Dia Internacional de l’Educació Social
Dia 10: Dia Mundial de la Salut Mental
Dia 17: Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa

Novembre

Dia 20: Dia Universal de la Infància
Dia 25: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

Desembre

Dia 1: Dia Mundial de la Sida
Dia 3: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
Dia 5: Dia Internacional del Voluntariat
Dia 10: Dia dels Drets Humans
Dia 18: Dia Internacional de les Persones Migrants

DIXIT 2016: un any en xifres

El 2016 ha quedat enrere i és un bon moment per fer una ullada a les xifres i fer balanç. Hem organitzat conferències i visites guiades, i hem elaborat productes informatius i documentals. Però quants i quina repercussió han tingut? A continuació us ho resumim (més informació de cada servei clicant a les fotos):

 

4-fons_bibliografic

Fons bibliogràfic

Cal destacar que enguany DIXIT ha integrat el seu fons bibliogràfic al

Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)

S’han creat 1.701 registres nous, el fons documental suma un total de 20.559 exemplars i s’han realitzat 1.455 préstecs.

 

4-consultes

Consultes

El nombre de persones usuàries ha estat de 3.713

 

4-productes_documentals

Productes documentals

11 dossiers temàtics

6 seleccions de novetats bibliogràfiques

 

4-activitats

Activitats

67 conferències amb 2.962 professionals assistents

91 visites guiades amb 1.831 estudiants assistents

 

4-portal

Portal DIXIT

121.817 visites

344.476 visualitzacions de pàgines

 

4-butlleti

Butlletí electrònic

1.686 nous subscriptors que suposen un total de 20.454

39 números publicats (català, castellà i anglès)

 

4-xxss

Xarxes socials

Twitter: 1.197 tuits i més de 4.160 seguidors

Facebook: 173 publicacions i més de 3.850 seguidors

Blog: 52 publicacions i més de 9.900 visites

 

Preinfant.org: projecte de recolzament a joves i adolescents embarassades

Ser mare implica fer front a una sèrie de complexitats i es fan especialment rellevants per a les noies que es queden embarassades en edat adolescent i que encaren aquest repte dins d’un entorn de por i desconeixença.

En aquest sentit, l’ONG Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD) treballa des de fa anys oferint assistència a joves i adolescents embarassades o que ja són mares a través del programa Preinfant, adreçant-se especialment a les dones en situació més desfavorida.

El 2012, atenent a la gran demanda d’usuàries adolescents embarassades, van desenvolupar el projecte Preinfant.org orientat a ajudar a aquest col·lectiu i que compta amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

2-preinfant

Projecte Preinfant.org

Preinfant.org és un portal destinat a assessorar a adolescents embarassades en tots els aspectes relacionats amb l’embaràs i la maternitat: presa de decisions en cas d’embaràs, com afrontar-lo, com adaptar-se a la nova situació, com iniciar la criança i com aprendre a exercir de mare.

És una eina de referència informativa que compta amb diferents recursos orientats a enriquir i donar suport a les futures mares. Com a eix principal s’inclouen pautes d’actuació per a aplicar durant i després de l’embaràs. A la secció de notícies es pot trobar informació diversa d’actualitat sobre infància i maternitat, relats d’experiències d’altres mares adolescents i historietes il·lustrades d’una mare adolescent. A l’apartat recursos s’apleguen un llistat d’enllaços a entitats, associacions o serveis públics on adreçar-se per a més informació i assistència, classificades per zones geogràfiques (Catalunya, Barcelona ciutat, Barcelona comarques, Girona, Lleida i Tarragona). Per últim, la mediateca del portal conté vídeos diversos en relació a la maternitat, sobre experiències d’altres mares, sobre Preinfant i el seu treball diari, etc.

Preinfant.org també és un mitjà d’atenció i ajut personalitzat que permet realitzar consultes en línia, per telèfon i de forma presencial sobre tots els àmbits relacionats amb l’embaràs i la maternitat amb l’objectiu de resoldre els dubtes i neguits.

Però no només orienta a les adolescents embarassades, sinó que també dona assistència a les famílies d’aquestes joves que han d’assistir i fer front a la nova situació de les seves filles.

S’adreça també als professionals que treballen amb joves i adolescents perquè vol ser un espai d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre professionals, orientat a promoure hàbits i conductes saludables de les mares adolescents i els seus fills per a la prevenció i reducció de conductes de risc.

Acompanyament de mares adolescents tutelades

És interessant mencionar la iniciativa pionera que s’està desenvolupant a Barcelona centrada en l’acompanyament de mares adolescents tutelades. Es troba dins del projecte europeu CAPEvFAIR que té l’objectiu de formar específicament als professionals que es dediquen a donar assistència a mares i els seus fills que es troben en situació de vulnerabilitat.

En el cas del projecte català, el porten a terme EduVic i el seu programa Antaviana, juntament amb la Universitat de Barcelona i el Grup d’Investigació en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut (GRISIJ). L’objectiu final és legitimar i acompanyar a la mare perquè pugui cuidar i vincular-se amb el seu fill.

I, per acabar i per a més informació, us recomanem a la guia del portal Jove.cat de la Direcció General de Joventut orientada a mares i pares joves. Inclou informació en relació a tràmits, ajuts, drets i conciliació entre vida laboral, personal i familiar, a més de donar enllaç a serveis adreçats a les famílies.

 

 

‘Minuts.cat’, una plataforma que premia els serveis comunitaris

Ajudar el teu municipi és un servei que pot tenir recompensa gràcies a Minuts.cat, la plataforma guanyadora de l’SmartCAT Challenge que fomenta la idea de ciutat col·laborativa premiant l’activisme de la població.

Hola! Tens uns minuts?

Aquesta iniciativa proposa dedicar una mica del teu temps per ajudar en qualsevol tasca comunitària i rebre a canvi els minuts que aportis, a bescanviar per activitats, serveis, descomptes o inclús regalar. Es poden aconseguir vals de 15, 30 i 60 minuts aportats pels responsables de l’activitat realitzada, que posteriorment s’hauran de registrar al web per mitjà d’un codi per poder accedir als diversos premis.

Possibles exemples de serveis a la comunitat poden ser donar suport a certs col·lectius, per exemple, fer companyia a la gent gran; impartir classes, tallers o donar repàs a estudiants; participar en el manteniment d’espais i neteja d’entorns naturals; o participar en activitats socials i d’organització d’actes. Els premis a rebre també poden ser diversos, per exemple, descomptes en bars, botigues o serveis; entrades per espectacles, obres de teatre i cinemes; o rebre un cop de mà d’un veí o veïna en tasques domèstiques i reparacions.

Per a desenvolupar “Minuts” a una població concreta, cal fer prèviament una tasca de consultoria per descobrir les necessitats i les oportunitats que pot oferir. Es tracta d’identificar com connectar a la població amb els diferents sectors i entitats i fer de la prestació de serveis una oportunitat per millorar la cohesió social i el benestar comú, promoure l’economia local i la participació activa. En una etapa posterior, la plataforma permet fer un estat de la qüestió a partir de la visualització d’indicadors quantitatius i qualitatius i així poder avaluar el seu funcionament.

Actualment, és una prova pilot iniciada a Figaró-Montmany (Vallès Oriental) que compta amb el suport de l’associació XELAC, de l’ajuntament d’aquesta població i de la Diputació de Barcelona.

La iniciativa “SmartCAT Challenge”

Com esmentàvem anteriorment, la plataforma “Minuts” ha estat desenvolupada en el marc de l’SmartCAT Challenge, un projecte impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar iniciatives tecnològiques a favor de la ciutadania. Els pobles, municipis i ciutats de Catalunya poden presentar reptes i problemàtiques i el món de la tecnologia pot ajudar a aportar-ne solucions innovadores connectant emprenedors, desenvolupadors, organitzacions i experts amb les necessitats de la població.

1-minuts

El secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, Jordi Puigneró, va declarar que “l’objectiu de la iniciativa és aconseguir que ajuntaments i ciutats, que presten serveis essencials, siguin prestadors i usuaris de solucions tecnològiques” i, alhora, fer de Catalunya un espai de desenvolupament d’innovacions digitals avançades que puguin ser posteriorment comercialitzades al món.

En concret, es va plantejar donar resposta a diversos reptes emmarcats en cinc àrees, liderada cadascuna per un o dos municipis: energia i sostenibilitat (Sant Cugat del Vallès), ciutats col·laboratives (Vilafranca del Penedès), salut i benestar (Terrassa), mobilitat urbana (Cambrils i Reus) i cultura i turisme (Calonge). A més de la participació dels municipis, ha comptat amb el recolzament d’empreses, institucions i centres tecnològics; empreses com Microsoft, Cisco, Indra i Cellnex han col·laborat amb els premis i també oferint eines per al desenvolupament dels projectes.

Les altres guanyadores de l’SmartCAT Challenge són dos aplicacions mòbil, Psonríe (segon premi) i Daysk (tercer premi). Daysk es troba dins l’àmbit de ciutat col·laborativa i promou la mobilitat dels professionals i facilita el treball a distància. Psonríe s’emmarca en l’àmbit de salut i benestar i ofereix un servei anònim de teràpia psicològica. Cal esmentar que aquesta app també ha estat guanyadora a la final mundial Smart City App Hack en la categoria ‘Citizen Empowerment Award’.

 

CampusRom: la xarxa universitària gitana de Catalunya

CampuRom és una xarxa universitària sense ànim de lucre creada per joves estudiants gitanos que té l’objectiu d’augmentar la representació del poble gitano a les universitats catalanes. Segons dades de la pròpia xarxa, només 7 de cada 1.000 joves gitanos europeus arriba a la universitat, mentre que 400 de cada 1.000 joves que no pertanyen a aquesta ètnia cursen estudis superiors.

La segregació educativa de l’alumnat gitano a classes de baix rendiment, les baixes expectatives del professorat envers aquesta ètnia o la manca de referents, són alguns dels principals motius que explicarien l’actual situació del poble gitano a les universitats catalanes i europees. El CampusRom va sorgir amb la intenció que els ciutadans gitanos amb estudis superiors i els actuals universitaris es converteixin en aquests referents per a properes generacions.

El projecte també impulsa un grup de suport mutu entre els estudiants gitanos i els que estan intentant accedir a la universitat o a algun grau formatiu d’educació superior, a més dels que ja ho han aconseguit. El campus dóna suport i informa sobre les opcions i possibilitats d’accedir a l’educació superior, i també serveix de recolzament durant el procés formatiu als alumnes que ja estan a la universitat, en cicles formatius de grau mitja o superior i als estudiants de batxillerat.

52-campusrom

El CampusRom compta amb un web i una pàgina de Facebook des d’on es dinamitzen activitats com la formació de grups per realitzar treballs acadèmics i reforç de continguts, tutories grupals per al seguiment i resolució de dubtes, informacions o altres qüestions acadèmiques (com l’obtenció de beques o altres tràmits acadèmics) o l’assessorament individual i immediat davant qüestions d’urgència i/o importància relacionades amb la vida acadèmica i els processos de formació.

El poble gitano, 600 anys d’història a Catalunya

El campus universitari, una eina d’inclusió social per lluitar contra els tòpics i estereotips sobre les persones d’ètnia gitana, neix l’any en que es commemoren els 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya. Aquesta commemoració, amb el lema “600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país”, ha aplegat durant tot l’any diverses actuacions per promoure la cultura gitana com a part de la història i cultura catalanes i se n’ha fet difusió dels valors i de la seva contribució al país al llarg d’aquests 600 anys. Amb motiu d’aquesta efemèride DIXIT va elaborar, el passat juliol, un dossier temàtic amb monografies, articles de revista i recursos d’interès que aporten informació diversa sobre el poble gitano.

El Govern de la Generalitat va aprovar el passat més de juny la creació del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social, que tindrà com a objectius: impulsar la renovació del Pla integral del poble gitano de Catalunya; consolidar el reconeixement i la participació institucional dels gitanos i les gitanes, i planificar noves metodologies i circuits de treball més eficients i innovadors, per tal de millorar-ne l’impacte social. Si voleu més informació sobre el pla podeu consultar la nota de premsa.

 

‘Tots tenim un costat bo. O molt bo’. 25a edició de La Marató de TV3

L’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques van ser les protagonistes en la 25a edició de La Marató de TV3 celebrada el passat 18 de desembre. El catalans van demostrar, un any més, la seva solidaritat i van aportar un total de 8.490.607 euros per ajudar en la recerca i sensibilització d’aquestes malalties. El programa, presentat  per Helena Garcia Melero i Ramon Pellicer, va ser tot un exercici de divulgació, sensibilització i entreteniment que es va allargar durant 18 hores.

Com en les anteriors edicions, La Marató ha estat precedida per una àmplia campanya en els mitjans audiovisuals catalans per sensibilitzar al públic sobre les conseqüències de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals en les persones. En la campanya  ha destacat especialment l’espot ‘Tots tenim un costat bo. O molt bo’.

Enguany, el TERMCAT també s’ha sumat a les actuacions relacionades amb La Marató de TV3 i, amb el suport del Departament de Salut, ha preparat un diccionari en línia que recull els termes bàsics dels problemes de salut que són el centre d’interès de l’edició d’aquest any. Podeu ampliar la informació consultant la nota de premsa.

L’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

L’ictus és una pèrdua sobtada de les funcions cerebrals causada per un accident vascular. A Catalunya hi ha més de 13.000 casos a l’any, 1.300 dels quals en pacients més joves de 55 anys, i és la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes. El 45% de les persones que sobreviuen a un ictus, tindrà una discapacitat motora, sensitiva, cognitiva, de la parla o de la comprensió amb greus repercussions en la qualitat de vida. En el blog de La Marató podeu trobar les associacions de malalts d’Ictus que hi ha a Catalunya.

La Marató 2016 també ha tractat sobre les lesions medul·lars i cerebrals ocasionades per un traumatisme. Les lesions cerebrals per causes traumàtiques afecten àrees del cervell responsables del moviment, de les sensacions i percepcions, de les emocions i de la conducta, així com de l’atenció, la memòria, el llenguatge i la intel·ligència. En els últims anys, els experts han notat un canvi en la causa d’aquestes lesions d’origen traumàtic: han baixat les produïdes per accidents de trànsit i han augmentat les causades per caigudes domèstiques en persones d’edat més avançada.

25 anys de La Marató

Aquesta ha estat una edició molt especial de La Marató de TV3 que ha celebrat els 25 anys.  L’any 1992 TV3 va ser la televisió pública pionera a Espanya a fer un “telethon”, amb una primera edició que tenia l’objectiu de recaptar fons per la recerca contra la leucèmia. Posteriorment, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va crear el 1996 la Fundació La Marató de TV3.  La Marató és un projecte solidari enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva. La recaptació més alta aconseguida fins ara va ser l’any 2012, en que els catalans van donar més de 12 milions d’euros per ajudar en la lluita contra el càncer. Però per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat catalana respecte la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir i curar aquestes malalties.

Per aconseguir els seus objectius, La Marató ha anat evolucionant i creixent al llarg dels anys, i ha diversificat les seves actuacions més enllà d’un programa de televisió aplegant en la darrera edició més de 2.000 actes de suport arreu del país protagonitzats per la societat catalana i amb una activa presència del món empresarial, i també ha impulsat iniciatives culturals com el Disc de La Marató i el Llibre de La Marató.

L’equip de DIXIT us desitja un bon Nadal i feliç 2017

Aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos unes bones festes de Nadal i recordar-vos que ens teniu a la vostra disposició per respondre a consultes, aclarir dubtes i donar-vos informació a través de tots els nostres canals disponibles.

arbre_nadal_dixit

 

 

 

Joguines per a tothom

Arriben dates que conviden a la solidaritat i les campanyes per recollir joguines amb finalitats socials són un clàssic nadalenc. Noves, de segona mà i reciclades, totes serveixen per a ser donades en campanyes solidàries. Bé, totes no, les considerades bèl·liques i/o sexistes, normalment i per raons òbvies, no tenen cabuda en aquest tipus d’iniciatives. Hi ha moltes recollides solidàries de joguines, cada ajuntament fa la seva i les entitats benèfiques, organitzacions i hospitals també acostumen a organitzar-ne. Aquesta setmana al blog de DIXIT us en presentem algunes:

Amb els drets dels infants no s’hi juga

La campanya solidària de la Creu Roja d’enguany porta per títol “Els seus drets en joc” i, a banda de recollir joguines, també pretén sensibilitzar sobre el dret dels infants a jugar i sobre el valor educatiu del joc. Per aquest motiu demanen joguines no bèl·liques i no sexistes i que, preferentment, fomentin valors com la cooperació. També han de ser noves perquè, tal i com diuen els organitzadors, tots els infants tenen dret a estrenar una joguina independentment de la situació econòmica de les seves famílies. Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte Joguina Educativa, que Creu Roja Joventut desenvolupa durant tot l’any.

Aquesta és la 24ena campanya que l’entitat posa en marxa a Catalunya i l’objectiu d’enguany és repartir 70.000 joguines a 25.558 infants en situació de vulnerabilitat d’arreu del país. Per això es comptarà amb la participació de prop de 1.500 voluntaris de Creu Roja Joventut a més de 400 municipis i organitzats en 83 assemblees locals i comarcals. La previsió s’ha realitzat tenint en compte la demanda que tenen les diferents assemblees locals i comarcals de la institució humanitària que participen en la campanya, en molts casos de famílies derivades pels serveis socials de cada localitat.

L’organització espera recollir totes les joguines necessàries, per donar resposta a la demanda, abans de la finalització de la campanya el 3 de gener. Podeu consultar tots els punts de recollida al web joguinaeducativa.org. També podeu compartir les vostre experiències a les xarxes socials amb les etiquetes #campanyadejoguines i #elsseusdretsenjoc.

Des de 1967 ‘Cap nen sense joguina’

El programa “Cap nen sense joguina”, que aquest any arriba a la 50ena edició, és un clàssic de la Cadena SER a Catalunya la nit de reis. Es tracta d’una campanya amb molta història a la capital catalana. El 1967 Ràdio Barcelona es va unir a la iniciativa benèfica “Cap nen sense joguina”, que anys enrere havia engegat el Casino de l’Aliança del Poblenou, i va popularitzar el projecte a tot Catalunya.

La font d’ingressos principal de la campanya es realitza a través d’una subhasta radiofònica d’objectes lliurats per personalitats, nacionals i internacionals, de diferents àmbits. Els objectes es donen a conèixer els dies previs a la subhasta i la nit del 5 de gener els oients del programa liciten per aquests objectes fins a altes hores de la matinada. El programa el condueix la periodista Rosa Badia, menció especial en la passada edició dels Premios Ondas.

50-cap_nen_sense_joguina

Imatge: CadenaSer.com

També podeu participar en aquesta campanya fent donacions de joguines noves directament a la ràdio o fent aportacions econòmiques. L’any passat van aconseguir portar regals a més de 11.000 nens i nenes gràcies als 28.000 euros recaptats a la subhasta, l’aportació de joguines noves i les donacions econòmiques.

Renovar-se o jugar

Si teniu canalla a casa és probable que esteu acostumats a conviure amb joguines que només han sortit una o dues vegades de l’embalatge. Aquestes joguines poden tenir una segona oportunitat en una altra llar o en unes altres mans. Torna una nova edició del programa “Renova les teves joguines” de l’ajuntament de Barcelona que promou un segon ús de les joguines i en fomenta l’intercanvi d’aquelles que, tot i trobar-se en bon estat, els nens ja no fan servir. Aquesta iniciativa pretén fomentar el consum conscient i la prevenció de residus, promoguda per entitats, associacions i equipaments municipals de la capital amb el suport de l’ajuntament.

La renovació funciona de la següent manera: podeu portar a qualsevol dels equipaments que indiquen al web joguines com jocs de construcció i de taula, cuines, tricicles, camions, nines, disfresses, contes… Les joguines no han de ser bèl·liques ni publicitàries i han de complir la normativa europea de seguretat. A canvi us donaran cupons per intercanviar posteriorment per joguines en qualsevol punt de la xarxa. Els cupons també es poden regalar a altres infants. Amb les etiquetes #bcnsostenible i #renovajoguines podeu fer difusió d’aquesta iniciativa.

Reciclar joguines per a la inclusió social

I pels joguets més atrotinats que necessiten una reparació, un toc de pintura o un rentat de cara, també hi ha una segona vida més enllà del container de rebuig. Els punts verds de la capital catalana recullen joguines usades de tot tipus que, un cop netes i, si cal, reparades, es posen a la venta per finançar un projecte d’inclusió social.

50-joguina_pixabay

Aquesta iniciativa la porten a terme l’ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la fundació Formació i Treball, que facilita la formació i inserció laboral de persones en risc d’exclusió social. Si sou habituals del reciclatge en algun dels gairebé 120 punts verds de Barcelona, haureu vist les gàbies contenidores de joguines en espera d’una segona oportunitat.

Els treballadors de Formació i Treball, que són persones en risc d’exclusió social, fan una tria per veure quines estan en bon estat, si serveixen, si s’han de netejar i si -mitjançant una petita reparació o embolcall- es poden posar a la venda a les botigues de segona mà de l’entitat o bé fer una entrega social a famílies sense recursos. I aquelles que ja han arribat al final de la seva vida, se separen per a ser tractades correctament com a residus o materials reciclables.

El mercat social

I, per acabar, una recomanació per fer les vostres compres nadalenques amb consciència social. La Federació de Catalana de Voluntariat Social ja fa anys que va posar en marxa el mercat social amb l’objectiu de fomentar el comerç just i un tipus de consum amb criteris socials. En el web podreu trobar productes i serveis provinents d’entitats sense ànim de lucre, d’empreses d’inserció i de centres de treball.