La primera barrera amb la que es troben les persones immigrants en arribar a Catalunya és la de l’idioma, exceptuant les persones que venen de Sud Amèrica amb el castellà com a llengua materna. Però en tots els casos, els qui decideixen fer tallers i activitats per aprendre català i castellà tenen més opcions d’èxit per a una plena integració sociolaboral. Aquestes iniciatives, a més, suposen un intercanvi cultural enriquidor per totes les parts. Aquesta setmana repassarem algunes propostes que tenen com a objectiu la integració social i la diversitat cultural a través de la llengua.

VxL, Voluntariat per la llengua

Es tracta d’un programa per practicar català a través de la conversa entre autòctons i nouvinguts. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Hi ha dues modalitats de participació, presencial i en línia, i en ambdós casos, tant voluntaris com aprenents, han de disposar com a mínim d’una hora setmanal durant 10 setmanes per practicar la conversa. L’interessant és que aquestes trobades, a banda de contribuir a la integració social de l’aprenent, faciliten els intercanvis culturals entre les dues parts i, per tant, l’arrelament i la convivència.

Un cop inscrits al programa, un dinamitzador del VxL d’un dels 22 centres de normalització lingüística que el Consorci Per a la Normalització Lingüística (CPNL) té a tot Catalunya, s’encarregarà d’assignar una parella lingüística, d’acord amb la disponibilitat horària i les preferències de cadascú. El dinamitzador donarà unes orientacions perquè les trobades, presencials o virtuals, siguin el màxim de satisfactòries i facilitarà materials de suport en línia per promoure les converses, també atendrà les consultes o els suggeriments que es vulguin fer. Els participants també poden trobar al web del VxL una secció amb tota mena de materials per facilitar les converses.

El Programa Voluntariat per la llengua VxL va néixer el 2003, dirigit per la Direcció General de Política Lingüística i gestionat territorialment a través del CPNL, i fins avui ha generat més de 100.000 parelles lingüístiques. Està reconegut per la Unió Europea i adoptat a l’Aran, Perpinyà, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i, també, a Bolzano (Itàlia), Flandes (Bèlgica).

Acolliment lingüístic

Es tracta d’un altre programa del CPNL que realitza diverses activitats formatives d’aprenentatge de la llengua, de coneixement de l’entorn, de formació de formadors i que treballa amb les organitzacions que promouen accions d’acolliment i amb l’administració local per tal de coordinar actuacions i compartir els criteris de treball i d’atenció lingüística. L’acolliment lingüístic té l’objectiu de facilitar la integració social de les persones immigrades, facilitar la igualtat d’oportunitats, evitar situacions d’exclusió i, per tant, facilitar la cohesió social d’una societat cada vegada més multilingüe.

El CPNL ofereix ajuda a les entitats i administracions que treballen amb col·lectius de persones nouvingudes a través de tres àmbits: serveis de formació, serveis de gestió i planificació i  serveis de foment de l’ús de la llengua.

Aprenem. Famílies en xarxa

Aquest programa té un funcionament similar al VxL, però en aquest cas es tracta de parelles lingüístiques de joves que ensenyen català, castellà i informàtica a membres adults de la seva família. És un projecte de l’entitat Casa Àsia desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i inspirat en el programa canadenc ‘Youth Empowering Parents’ (YEP), que desenvolupa una metodologia per crear, dins de l’àmbit escolar, espais de formació i socialització intergeneracionals que desdibuixin els rols preestablerts. És a dir, que l’alumne d’origen immigrant fa de professor a algun membre adult de la seva família o comunitat que en vulgui aprendre.

Sovint els alumnes, que ja han après l’idioma a l’escola, han d’acompanyar als seus pares i mares a fer tràmits administratius, al metge o a la compra per poder-los ajudar a vèncer la barrera idiomàtica i fer-los de traductors. El projecte va néixer fruit d’aquesta necessitat d’autosuficiència dels adults. De moment s’està desenvolupant a l’Institut Milà i Fontanals del barri del Raval i al Rambla Prim del barri del Besòs Maresme, on l’experiència ha començat aquest curs i on s’han format parelles d’alumnes i pares o mares i veïns del barri. A més, a cada institut es compta amb l’ajuda d’un dinamitzador.

Imatge: Casa Àsia

Aquest tipus de programa els alumnes ajuden els adults de la seva comunitat en el coneixement de les llengües autòctones, alhora que reben la influència positiva dels dinamitzadors que els orienten en l’itinerari acadèmic. Per la seva banda, els adults, mentre milloren les capacitats lingüístiques també coneixen més de la vida d’estudiants dels seus fills i es reuneixen amb altres famílies de l’institut que no coneixien. Tot contribueix a la convivència i a la inclusió social de les diferents comunitats d’immigrants. Per aprofundir sobre aquesta experiència podeu visitar el web de Casa Àsia i fer una ullada al reportatge que hi van dedicar des del programa ‘Tot un món’ de TV3.