Des de l’endemà mateix de l’anunci del tancament de les escoles i en els dies posteriors a les ordres de confinament de la població, van aparèixer multitud de decàlegs i guies amb recomanacions per ajudar a gestionar millor la quarantena de grans i petits. També van sorgir serveis d’atenció psicològica per als professionals d’afers socials i sanitaris, així com per a les persones més afectades per la pandèmia.

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), com a patró de la Fundació Galatea, ofereix suport psicològic gratuït a tots els professionals de la salut a través del telèfon 935 678 856. A més, gestiona el servei telefònic d’atenció psicològica que ha posat en marxa la Diputació de Barcelona per al personal municipal dels serveis essencials (policies locals, serveis d’atenció domiciliària, agents cívics, serveis de neteja i recollida de residus, transports públics, serveis funeraris o personal voluntari, etc.). També en presta a la ciutadania a través del número 649 756 713 i els voluntaris del Telèfon de l’Esperança continuen escoltant a l’altre costat de la línia però ara des de casa i amb un nou número, el 682 900 500.

Un centenar de psicòlegs dels Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) presten atenció psicològica per via telemàtica a persones que han patit una pèrdua pel coronavirus, que tenen un familiar a l’UCI, que conviuen amb un positiu en Covid-19 o que tenen trastorns de salut mental. Hi entren en contacte a través de l’aplicació web de salut mental que el Departament de Salut va crear per donar suport a les persones afectades pel coronavirus. El servei inclou un test per detectar l’estat dels usuaris i ofereix recursos per ajudar a controlar la simptomatologia.

Consells i reflexions per a la resiliència

Tan bon punt es va decretar l’estat d’alarma, el COPC va difondre la guia de gestió psicològica davant quarantenes per malalties infeccioses amb un doble objectiu: evitar que la por es convertís en un fenomen viral que interferís en la complexa situació sanitària i fer més tolerable el confinament evitant altres emocions com la por, la tristor, l’avorriment o l’estrès. La Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) va elaborar el seu propi decàleg de reflexions i consells per tenir cura de la salut mental de tota la família durant l’emergència sanitària i l’estat d’alarma pel coronavirus. El document també proposa una sèrie de recursos en línia de diferents temàtiques que poden contribuir a fer més suportable el confinament.

També n’han publicat entitats que treballen amb col·lectius especialment vulnerables com són les persones amb trastorns de salut mental (guia ràpida d’Obertament) o amb discapacitat d’origen neurològic (pautes de l’Institut Guttmann) o amb discapacitat intel·lectual (recomanacions de Dincat). A més, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de Barcelona ha publicat tres guies de lectura fàcil sobre el coronavirus. 

Un altre col·lectiu que necessita informació adaptada és el dels infants i els joves. La guia Com trobar-hi sentit, editada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, té una edició adreçada als professionals que treballen amb joves per ajudar-los a mantenir l’equilibri emocional durant el confinament i la desescalada de les mesures.

Les principals recomanacions 

Entre un 16,5 i un 28,8% de la població podran patir símptomes depressius i ansietat d’intensitat moderada-greu, segons el Fòrum Salut Mental, que aglutina diverses entitats de l’àmbit de la salut mental. El percentatge pot ser major entre les persones que ja patien un problema de salut mental.

Efectes com l’augment del malestar psicològic i el patiment emocional relacionats amb la por al contagi, a la mort i a les experiències viscudes per les persones afectades per la malaltia o pels professionals que han estat a peu de llit. El major malestar també pot estar causat per la mort d’éssers estimats, sense haver-los pogut acompanyar ni acomiadar, i per la ruptura de projectes vitals i professionals a causa de l’atur i la pobresa. 

Els experts destaquen la necessitat de recordar que es tracta d’una situació temporal amb finalitats de protecció i solidaritat. També subratllen que la por no és dolenta, ja que ens fa ser prudents (sense ella, no faríem servir mascaretes, ni guants ni gel desinfectant) però que no ha de regir la nostra vida. Una de les principals recomanacions és la d’establir rutines (i trencar-les el cap de setmana) perquè la desorganització és la principal causa de desajustament, especialment en els infants. 

Són molts els que perden la noció del temps i no saben en quin dia viuen. Això és fruït no tant del confinament sinó del trencament de les rutines, que ajuden a organitzar la percepció subjectiva del temps. Passa una cosa similar durant les vacances d’estiu. Cal tenir present que quan ens avorrim, sembla que les hores passin més lentament. La bona notícia és que les recordarem més curtes perquè no hi haurà res per evocar. En canvi, quan fem activitats noves o amb un major component emocional, passen més de pressa però es recorden com a més llargues. 

Entre les principals recomanacions de les dues guies esmentades i d’altres reculls, hi trobem:

• Informació. Consulta únicament canals d’informació oficials o contrastats però amb mesura perquè escoltar informatius 24 hores augmenta l’angoixa. També cal evitar difondre notícies falses i catastrofistes per no contribuir a augmentar l’ansietat.
• Durada. Tot i no saber quan durarà, cal recordar que es tracta d’una situació temporal i que cal quedar-se a casa per protegir-nos a nosaltres i a la resta de ciutadans, evitar la saturació dels centres sanitaris i ajudar el personal sanitari que hi treballa.
• Espai. No és el mateix passar el confinament en una casa amb jardí que en una habitació rellogada. Cal buscar finestres, balcons i patis per trobar la llum natural en la mesura del possible i fer exercici a casa (hi ha tota mena de propostes a YouTube).
• Rutines. És convenient mantenir una rutina d’activitats (d’autocura, productivitat i lleure) amb un horari planificat, però que cal trencar els caps de setmana.
• Relacions socials. Els missatges, les trucades i les videoconferències ajuden a mantenir el contacte amb familiars i amics.
• Reflexionar. La crisi sanitària i el descens de l’activitat poden facilitar moments de reflexió sobre la pròpia vida, els objectius vitals i prioritats o la criança dels fills.